La
ciutat de Mexic
[1]
(en
castella
:
Ciudad de Mexico, CDMX,
o nomes
Mexico
), es la
capital
i la
ciutat
mes gran de
Mexic
. El seu nom oficial en castella era
Mexico, D.F.
pero ara es diu nomes
Ciudad de Mexico
.
[2]
La poblacio de la ciutat de Mexic es de 8.873.017
[3]
habitants, encara que l'
area metropolitana de la ciutat
desborda els limits del districte Federal i s'esten sobre 40 municipis de l'
estat de Mexic
i 1 municipi de l'estat d'
Hidalgo
, amb una poblacio total de 20,4 milions d'habitants, la tercera area metropolitana mes gran del mon despres de
Toquio
i
Delhi
,
[4]
i la mes gran del continent
america
, segons l'Informe d'Urbanitzacio Mundial de les
Nacions Unides
.
[5]
En un estudi realitzat el
2005
, va ser considerada la vuitena ciutat mes rica del mon en el seu
producte interior brut
.
[6]
A mes de ser la capital politica, la ciutat de Mexic es el centre politic, economic, cultural i educatiu de Mexic.
La ciutat de Mexic esta situada a la
vall de Mexic
, tambe coneguda com la
vall d'Anahuac
; un altipla al centre de Mexic, a una altitud mitjana de 2.240 metres, envoltada per les muntanyes i volcans de l'
Eix volcanic transversal
o la sierra Nevada. Va ser construida originariament pels
asteques
el
1325
sobre una illa enmig del
llac de Texcoco
amb el nom de
Mexihco-Tenochtitlan
. La ciutat va ser gairebe totalment destruida en el setge de
1521
, i va ser redissenyada i reconstruida durant els anys seguents amb el patro europeu. El
1524
s'hi va establir l'ajuntament de la ciutat de Mexic, aleshores coneguda com a
Mexihco-Tenochtitlan
i des de
1585
, oficialment, com a
ciudad de Mexico
.
[7]
Angel de la Independencia i Av. Reforma
- Vegeu tambe l'article:
Tenochtitlan
D'acord amb una llegenda antiga, els asteques van emigrar cap al centre de Mexic cercant el compliment d'una profecia: al lloc on haurien de construir la seva ciutat trobarien una
aguila
devorant una serp com a senyal. Ells van trobar l'aguila devorant la serp sobre un cactus en una petita illa enmig del llac de
Texcoco
(imatge que es representada en l'
escut d'armes de Mexic
). Aixi, els asteques hi van construir llur ciutat el
1325
amb el nom de
Mexihco-Tenochtitlan
estenent-se sobre el llac per mitja de canals i unificant diverses illes i illots del llac. La ciutat es va convertir en el centre mes important de l'
America del Nord
i l'
America Central
de l'epoca prehispanica, i una de les mes grans del mon amb 300.000 habitants.
Els
espanyols
van arribar a la ciutat el
1519
i es van allotjar al palau de
Moctezuma
.
Hernan Cortes
, cap dels conqueridors, va dirigir el setge i la batalla de conquesta, una autentica batalla naval, ja que la ciutat estava envoltada per aigua. Mexic va caure el
13 d'agost
del
1521
i amb aquesta tot l'
imperi asteca
. La ciutat va ser destruida i una nova metropolis va ser edificada a l'estil europeu sobre les ruines. El
1523
es va constituir com a ciutat i va rebre l'escut d'armes i la cedula reial de
Carles I d'Espanya
. Durant l'epoca colonial, la ciutat de Mexic seria la capital del virregnat de la
Nova Espanya
, centre administratiu de les capitanies de
Yucatan
,
Guatemala i America central
,
Cuba
i les
Filipines
.
Despres de la
Guerra d'independencia de Mexic
, la ciutat va ser designada com a capital del
Primer Imperi mexica
independent. El govern monarquic, pero, va ser reemplacat per un govern
republica
i
federal
el
1824
i la ciutat seria designada com a seu dels poders de la Unio i alhora el districte Federal, separant-la aixi de l'estat de Mexic, al qual pertanyia i del qual era capital.
Catedral de Mexic
La
decada de 1950
, la ciutat tenia una poblacio al voltant dels 2 milions d'habitants. Amb el rapid creixement economic mexica de la postguerra, la ciutat va convertir-se en el centre industrial i comercial del pais, atraient milers d'immigrants de tots els estats de la federacio, i de Centreamerica i
America del Sud
, i va experimentar un periode d'urbanitzacio sense precedents. El 1968 s'hi van celebrar els
Jocs Olimpics
d'estiu, i esdevingue la primera i unica ciutat
llatinoamericana
a ser-ne seu. El mateix any, els estudiants de molts instituts i universitats publiques i privades van comencar una serie de protestes i manifestacions, un eco del que ocorria al mateix temps en nombroses capitals europees i ciutats dels
Estats Units
. Les marxes i manifestacions acabarien abruptament en la
matanca de Tlatelolco
el
2 d'octubre
, un enfrontament entre les forces armades i els estudiants a la placa de les Tres Cultures, en que moririen desenes d'estudiants, segons les xifres oficials, i 300 segons altres fronts.
El
19 de setembre
de
1985
, la ciutat va ser sacsejada per un fort terratremol, de magnitud 8,3 en l'
escala de Richter
, un dels mes forts en la historia de la capital mexicana, amb 6.500 morts.
[8]
La societat civil de la ciutat va comencar a prendre el control de les tasques de rescat atesa la lenta i inadequada resposta del govern federal (la ciutat de Mexic, com a seu dels poders de la federacio, era administrada directament pel govern federal, i no gaudia d'autonomia en la gestio de les seves activitats). A poc a poc, la societat civil va demanar mes participacio en els afers locals. Les demandes de major autonomia culminarien, durant la
decada del 1990
, amb l'aprovacio d'un Estatut de Govern i la creacio d'un govern propi electe per
sufragi universal
.
El 1990, l'area metropolitana ja tenia una poblacio superior als 16 milions d'habitants. Per la situacio geografica (la ciutat esta envoltada per muntanyes i volcans de la
sierra Nevada Mexicana
), els gasos contaminants de les
industries
i els
vehicles
no poden ser dispersats pels corrents de vent. Per tal de revertir la tendencia de creixement de la poblacio i els problemes ambientals, el govern va iniciar diversos programes de descentralitzacio.
Iztaccihuatl des de l'entrada a la ciutat de l'autopista de
Puebla
Parc Nacional
Desierto de los Leones
, de la Ciutat de Mexic
La ciutat de Mexic i la seva area metropolitana es troben sobre la vall d'Anahuac (o la
vall de Mexic
), de 3.691 km², a una altitud mitjana de 2.240 metres sobre el nivell del mar i situada al centre de la serralada Neovolcanica, coneguda tambe com a
sierra Nevada
. La vall esta rodejada per muntanyes i volcans, llevat d'una petita obertura al nord, atrapant aixi la majoria dels gasos emesos per les industries i els vehicles de la conurbacio. A la regio sud de la vall, les muntanyes assoleixen una altitud de 3.952 metres i a l'est superen els 5.000 metres (s'hi troben els volcans
Popocatepetl
i
Iztaccihuatl
). La regio rep sistemes anticiclonics (produeixen vents debils) que no permeten la dispersio dels contaminants, produits per les 50.000 industries que operen a l'area metropolitana i els 4 milions de vehicles.
[9]
Els governs federals i locals han implementat nombrosos plans per atenuar el problema de la contaminacio atmosferica, entre aquests l'observacio electronica constant de la concentracio dels contaminants mes perillosos, com ara l'
ozo
i els oxids de nitrogen. La informacio es transmet a temps real a la
Internet
i es reporta a intervals especifics de temps en altres mitjans de comunicacio. Si els nivells de contaminacio assoleixen nivells critics, les autoritats declaren una "contingencia ambiental" que inclou la suspensio de labors d'algunes industries, un canvi en l'horari d'entrada a les escoles primaries i l'extensio del programa
Hoy no circula
('Avui no circula') a dos dies de la setmana. Altres mesures ambientals que s'han aplicat son el millorament en la qualitat dels combustibles (
gasolina
i
diesel
), el millorament de la tecnologia industrial i l'aplicacio d'un programa d'inspeccio vehicular bianual. El
1986
, les arees forestals no urbanes de les delegacions del sud van ser declarades reserves ecologiques nacionals pel president de la republica. Altres arees de la Ciutat de Mexic tambe han estat protegides.
Atesa la topografia de la vall, les arees baixes reben menys precipitacions que les arees altes del sud. Les delegacions baixes d'Iztapalapa, Iztacalco, Venustiano Carranza i la porcio oest de Gustavo A. Madero son mes seques i la mitjana de temperatura es superior que en les delegacions mes altes del sud. Un exemple en son Tlalpan i Milpa Alta, creuades per la serralada de
pins
i
roures
anomenada
Ajusco
. La temperatura mitjana anual varia entre els 12 °C/16 °C, depenent de l'altitud de la delegacio. Les temperatures mes baixes, sovint registrades entre
gener
i
febrer
, poden arribar als -2 °C o -5 °C acompanyades de nevades a l'Ajusco, mentre que les temperatures mes altes es registren durant el mes de
maig
i poden arribar als 32 °C.
Originariament, a la vall es trobava un sistema de llacs connectats. El mes gran del sistema era el
llac de Texcoco
, al centre del qual es trobava l'illa de Tenochtitlan (el centre historic de la ciutat de Mexic). L'aigua dels llacs del nord (que es trobaven a una altitud menor) era salada, mentre que l'aigua dels llacs del sud era dolca. Els
asteques
van construir dics impressionants per dividir les aigues salades de les aigues dolces usades per als cultius de les
chinampes
i per a protegir la ciutat de les inundacions periodiques. Un aqueducte portava l'aigua del turo de
Chapultepec
a l'illa de Tenochtitlan. Durant el setge de la ciutat de Mexihco-Tenochtitlan, els conqueridors van destruir els dics i, a l'epoca colonial, les autoritats van optar per omplir el llac. Avui dia, la seccio que ha sobreviscut del llac de Texcoco es troba fora dels limits de la Ciutat de Mexic, dins del municipi homonim d'Atenco de l'
estat de Mexic
. Tambe ha sobreviscut el llac dolc de
Xochimilco
que es troba al sud de la ciutat de Mexic.
| Mapes geofisics del districte Federal
|
|
|
|
| Topografia
|
Hidrologia
|
Climes
|
Organitzacio politica i administrativa
[
modifica
]
La ciutat de Mexic i el districte Federal
[
modifica
]
El
1824
van neixer els Estats Units Mexicans com a federacio i el Congres de la Unio va aprovar la creacio d'un
districte federal
que contingues la capital, la ciutat de Mexic, el
18 de novembre
,
1824
. El districte Federal es va conformar pel territori d'un cercle perfecte amb el centre a la placa Central (el "Zocalo" o placa de la Constitucio), i amb un radi de 8,38 km. Aquest territori contenia les municipalitats de Mexic,
Tacuba
,
Tacubaya
,
Azcapotzalco
,
Mixcoac
,
Ixtacalco
i
villa de Guadalupe
. La ciutat i el territori que conformaren el districte Federal pertanyien a l'
estat de Mexic
i la ciutat n'era la capital. Com a capital de la federacio i no d'un estat en particular, la ciutat havia de ser administrada per tots els estats per mitja dels Poders de la Unio, i per tant, ja no podia ser alhora la capital de l'estat de Mexic. La ciutat de Texcoco va ser designada com a capital de l'estat de Mexic, i mes tard en va ser designada
Toluca
.
El
1854
, el president
Antonio Lopez de Santa Anna
va expandir l'area del districte Federal dels 220 km² originaris a 1.700 km², en annexionar les arees rurals i muntanyenques que l'envoltaven per controlar les passes estrategiques al sud i al sud-est en cas d'una nova invasio estrangera, despres de la derrota en la
Guerra amb els Estats Units
. L'ultim canvi en els limits del districte Federal es va realitzar entre el
1898
i el
1902
reduint l'area a 1,479 km², ajustant la frontera amb l'
estat de Morelos
. Aleshores, el districte Federal era conformat per vint-i-dos municipis; la ciutat de Mexic nomes n'era un.
Encara que el president nomenava directament el governador del districte Federal, els municipis eren autonoms, i aquesta dualitat de poders va produir tensions constants entre els ajuntaments i el govern federal per mes d'un segle. De fet, a partir del
1903
, el president
Porfirio Diaz
va reduir l'autogovern de les municipalitats. El
1928
, el govern federal va abolir els municipis del districte Federal, i va dividir aquest territori en un "departament Central" i tretze
delegacions
(o subdistrictes), totes administrades pel govern del districte Federal. El departament Central va ser integrat pels antics territoris dels municipis de la ciutat de Mexic, Tacuba, Tacubaya i Mixcoac.
El
1941
, la
delegacio
General Anaya es va fusionar amb el departament Central, el qual va ser reanomenat
ciutat de Mexic
, ressuscitant aixi el nom pero no pas el municipi ni l'autogovern. De
1941
a
1970
, el districte Federal era integrat per 12
delegacions
i la ciutat de Mexic. El
1970
, la ciutat de Mexic es va dividir en quatre
delegacions
: Cuauhtemoc, Miguel Hidalgo, Venustiano Carranza i Benito Juarez. A partir de llavors,
de facto
, el districte Federal sencer, les
delegacions
del qual ja formaven gairebe una sola area urbana, va ser considerat com a sinonim de la ciutat de Mexic. No obstant aixo, la falta d'una estipulacio legal
de iure
, va produir una serie de discussions sobre si el concepte de districte Federal havia absorbit la ciutat de Mexic o si aquesta havia desaparegut legalment. El
1993
, es va resoldre aquesta situacio amb l'aprovacio d'una esmena a l'article 44 de la
constitucio de Mexic
, que estableix que el districte Federal i la ciutat de Mexic son la mateixa entitat. Aquesta esmena va ser introduida en el segon article de l'Estatut de Govern del districte Federal.
[10]
Estructura politica
[
modifica
]
Palau Nacional, antiga seu del poder executiu de la federacio
D'acord amb l'article 44 de la constitucio mexicana, com a seu dels poders de la Unio i capital dels Estats Units Mexicans la ciutat de Mexic es el districte Federal, el qual pertanyia a tots els estats de la federacio per igual, i per tant el
president de Mexic
designava, en nom de la federacio, el seu cap de govern. Durant la decada de
1980
, atesa la grandaria de la ciutat, les inconsistencies inherents al sistema d'eleccio del cap de govern (p. ex., el
1988
el candidat d'oposicio a les eleccions presidencials va guanyar majoria al districte Federal, pero el president hi va designar un cap de govern del seu partit), aixi com la insatisfaccio dels residents per la resposta inadequada del govern federal despres del terratremol de
1985
, els ciutadans van comencar a demanar major autonomia politica i el dret a gestionar els afers interns. Alguns partits politics d'esquerra van proposar la transformacio del districte Federal en el 32e estat de la federacio.
En resposta a aquestes demandes, el
1987
el districte Federal va rebre un grau major d'autonomia, amb l'elaboracio del primer Estatut de Govern i la creacio d'una Assemblea de Representants. Durant la decada de 1990, aquesta autonomia es va expandir, i des de
1997
els residents del districte Federal elegeixen directament el
cap de govern
per
escrutini uninominal majoritari
per un periode de sis anys, aixi com els diputats d'una Assemblea Legislativa unicameral (successora de l'Assemblea de Representants). El primer cap de govern electe va ser
Cuauhtemoc Cardenas
, del
Partit de la Revolucio Democratica
. Cardenas va renunciar el 1999 per a presentar-se com a candidat per a les eleccions presidencials del 2000, i va ser succeit de manera interina per Rosario Robles, la primera dona a governar el districte Federal. El
2000
,
Andres Manuel Lopez Obrador
va ser elegit cap de govern; va renunciar el
2005
per a presentar-se com a candidat per a les eleccions presidencials del
2006
.
A diferencia dels estats de la federacio, el districte Federal no te cap constitucio propia, sino un Estatut de Govern. Si el Congres de la Unio decidis traslladar els poders de la Unio cap a una altra ciutat, la ciutat de Mexic es transformara en un nou estat de la federacio mexicana, amb el nom de l'
estat de la vall de Mexic
, i amb els nous limits territorials que aprovi el Congres.
Al senat mexica, el districte Federal es representat com qualsevol estat de la federacio, per 2 senadors electes per majoria relativa i 1 senador assignat a la primera minoria. No obstant aixo, encara conserva molts privilegis economics, una rao per la qual els estats volen canviar la distribucio del pressupost i el cobrament d'imposts.
Eleccions i govern
[
modifica
]
El
2006
es van celebrar les ultimes eleccions locals. El cap de govern electe i actual es
Marcelo Ebrard
del Partit de la Revolucio Democratica (PRD). Tradicionalment, es considera que aquesta posicio executiva es la segona mes important del pais.
[11]
L'Assemblea Legislativa del districte Federal esta formada, com es el cas de tots els
organs legislatius
de Mexic, per diputats electes per mitja de l'
escrutini uninominal majoritari
(diputats uninominals) i d'altres electes per
representacio proporcional
(diputats plurinominals) en que el districte Federal conforma una sola circumscripcio; aquest sistema es coneix com a
sistema de
vot
paral·lel
. El nombre total de diputats es 66: 40 uninominals i 26 plurinominals. Encara que la proporcionalitat de vots per partit es conserva nomes en els escons plurinominals, per a prevenir la sobrerepresentacio d'un partit, hi ha diverses restriccions en l'assignacio: cap partit pot tenir mes del 63% de tots els escons, uninominals i plurinominals. En les eleccions del
2006
, el PRD va aconseguir la majoria absoluta de l'Assemblea en l'eleccio dels diputats uninominals, amb 34 dels 40 escons. Per tant, el PRD no en va rebre cap de plurinominals.
Actuals partits politics;
Partit de la Revolucio Democratica
Partit Accio Nacional
Partit Revolucionari Institucional
Partit Nova Alianca
Partit Verd Ecologista
Partit del Treball
Convergencia
El districte Federal s'ha caracteritzat per aprovar politiques i lleis mes liberals que la resta de les
entitats federals
de Mexic, ja sigui amb el suport del govern federal ?com les extenses lleis de proteccio ambiental de la decada de
1980
? o les lleis aprovades despres de la creacio de l'Assemblea Legislativa pels diputats locals mateixos. El 2007, el districte Federal es va convertir en la segona entitat federal del pais, despres de l'estat de
Coahuila
a aprovar la unio de parelles del mateix sexe, i el primer a aprovar les visites conjugals per als presoners
homosexuals
.
[12]
El mes d'
abril
del mateix any, l'Assemblea Legislativa va expandir la llei de
l'avortament
, convertint-se en la primera entitat federal a aprovar-la si altera el pla de vida de la mare fins al quart mes.
[13]
Divisio administrativa
[
modifica
]
- Article principal:
Delegacions del Districte Federal
Delegacions de la ciutat de Mexic
Administrativament, el districte Federal es divideix en 16
delegacions
o subdistrictes. Encara que no son equivalents al concepte de municipi (existents als estats de la federacio), les setze delegacions han rebut un grau significatiu d'autonomia; des del
2000
, els caps de govern de les delegacions son elegits directament pels ciutadans per mitja de l'escrutini uninominal majoritari (anteriorment n'eren designats pel cap de govern del districte Federal), ja que la ciutat de Mexic s'organitza com a districte federal, la majoria dels serveis son proveits i gestionats pel govern del districte Federal i no pas per les delegacions, que no gaudeixen de poders de regulacio ni legislacio, a diferencia dels municipis en que son dividits els estats de la federacio mexicana.
Les setze delegacions del districte Federal son:
|
1. Alvaro Obregon
2. Azcapotzalco
3. Benito Juarez
4. Coyoacan
5. Cuajimalpa
6. Cuauhtemoc
7. Gustavo A. Madero
8. Iztacalco
|
9. Iztapalapa
10. Magdalena Contreras
11. Miguel Hidalgo
12. Milpa Alta
13. Tlahuac
14. Tlalpan
15. Venustiano Carranza
16. Xochimilco
|
Economia i benestar
[
modifica
]
La ciutat de Mexic es un dels centres economics mes poderosos de l'
America Llatina
. La ciutat mateixa (es a dir, l'area urbana continguda en el districte Federal, amb 8,7 milions d'habitants) produeix el 21,8% del
producte interior brut
de Mexic.
[14]
Per sectors, el districte Federal produeix els percentatges mes alts del PIB dels serveis (25,3%) i industrial (15,8%). Ates que l'unic espai no urbanitzat del districte Federal pertany a una zona ecologica protegida, la contribucio agricola del districte Federal es la mes petita de totes les entitats federals del pais.
[14]
El PIB nominal del districte Federal es el mes alt de l'America Llatina, en 17.696 USD.
[15]
El seu
index de desenvolupament huma
(IDH) es el mes alt del pais, en 0.8830, superior a la mitjana nacional.
D'acord amb un estudi recent realitzat per l'empresa financera
PricewaterhouseCoopers
amb informacio de les
Nacions Unides
, l'
area metropolitana de la ciutat de Mexic
, amb 19,2 milions d'habitants, el
2005
va registrar un PIB de 315.000 milions
USD
en
paritat de poder adquisitiu
, convertint-se en la vuitena aglomeracio urbana mes rica del mon en produccio total de bens i serveis, despres de
Toquio
,
Nova York
,
Los Angeles
,
Chicago
,
Paris
,
Londres
, i
Osaka/Kobe
.
[6]
[16]
Per si mateixa, l'area metropolitana de la ciutat de Mexic seria la 30a economia mes gran del mon.
[17]
Durant les ultimes dues decades, moltes de les empreses industrials s'han traslladat a l'
estat de Mexic
(als suburbis de la ciutat de Mexic) i fins i tot a altres estats (principalment a les ciutats properes de
Toluca
,
Queretaro
i
Puebla
). Aixo ha estat degut principalment al programa ambiental d'incentius fiscals del govern ofert a totes les empreses manufactureres: les empreses existents podien rebre reduccions fiscals si instal·laven equipament de control de contaminants. Les noves plantes i industries, per altra banda, nomes podien rebre reduccions fiscals si es construien fora de la ciutat de Mexic.
[18]
Historicament, i des de temps
prehispanics
, la vall d'Anahuac ha estat una de les regions mes poblades de Mexic. Quan es va crear el districte Federal, el
1824
, l'area urbana de la ciutat de Mexic s'estenia aproximadament sobre l'area actual de la delegacio de Cuauhtemoc. Al comencament del segle
xx
, les elits de la ciutat van comencar a emigrar cap al sud i a l'oest, i els petits pobles propers, com ara Mixcoac, San Angel i Coyoacan, van ser rapidament incorporats a la creixent conurbacio.
Area metropolitana de la ciutat de Mexic
Fins a la decada de
1980
, el districte Federal era l'entitat federativa mes poblada de Mexic. Des de llavors, tanmateix, la poblacio s'ha mantingut estable, al voltant els 8,7 milions. El creixement de la ciutat s'ha estes fora dels limits del districte Federal, sobre 40 municipalitats de l'
estat de Mexic
i una municipalitat de l'estat d'
Hidalgo
. Tota l'area metropolitana tenia, el
2005
, una poblacio de 19,23 milions d'habitants, una de les mes poblades del mon. No obstant aixo, la
taxa de creixement
anual de l'area metropolitana es molt menor que no pas a les altres arees urbanes de Mexic,
[19]
un fenomen que es pot atribuir a les politiques ambientals de descentralitzacio. La
taxa de migracio
neta del districte Federal de
1995
al
2000
va ser negativa.
[20]
Encara que formen una sola area metropolitana, els municipis al voltant dels estats de Mexic i Hidalgo, a diferencia de les delegacions, tenen un ajuntament propi i son administrats directament pels governs estatals. Aquests municipis amb major poblacio son Ecatepec de Morelos amb 1,6 milions d'habitants i Nezahualcoyotl amb 1,1 milions.
Encara que nomes representen l'1,3% de la poblacio total de la ciutat, diversos
pobles indigenes
han emigrat a la ciutat a la recerca de millors oportunitats economiques. D'acord amb l'
Institut Nacional d'Estadistica i Geografia
(INEGI), el
nahuatl
,
l'otomi
,
mixtec
,
zapotec
i
mazahua
son algunes de les
llengues indigenes
amb mes parlants de la ciutat.
[21]
A la ciutat de Mexic tambe es troben importants comunitats d'immigrants, sobretot de
Sud-america
(principalment de
l'Argentina
, pero tambe de
Xile
,
Colombia
, el
Brasil
i
Venecuela
), d'
Europa
(principalment d'
Espanya
, i descendents dels immigrants d'
Alemanya
,
Franca
, i
Italia
) de
l'Orient Proxim
(principalment de
Turquia
i el
Liban
) i recentment de l'
Asia
(principalment de la
Xina
i
Corea
). Atesa la integracio economica de
Nord-america
sota el
NAFTA
, a la ciutat de Mexic tambe es troba un nombre significatiu de nord-americans.
La gran majoria dels residents de la ciutat de Mexic (90,5%),
[22]
superior a la mitjana nacional, son
catolics
, encara que el percentatge ha estat disminuint progressivament durant les ultimes decades.
Arquitectura
[
modifica
]
Palau de Belles Arts
El centre historic de la ciutat i els jardins flotants de
Xochimilco
han estat declarats
Patrimoni de la Humanitat
per la
UNESCO
. El centre simbolic de la ciutat i del pais es la placa de la Constitucio, conegut com el
Zocalo
, la segona mes amplia del mon despres de la placa Vermella de Moscou. S'hi troben les construccions colonials del palau Nacional i la catedral Metropolitana, i les ruines del temple Major asteca, descobertes el
1978
.
Vista del passeig de la Reforma des de Chapultepec
El monument mes reconegut de la ciutat es l'Angel de la Independencia, localitzat al passeig de la Reforma, una avinguda dissenyada per l'emperador mexica
Maximilia d'Habsburg
la decada de
1860
emulant els camps Elisis de
Paris
, per a connectar el palau nacional amb el
castell de Chapultepec
, aleshores la residencia imperial i en l'actualitat, Museu d'Historia. L'avinguda es un dels centres financers de la ciutat on es troba la Borsa Mexicana de Valors i el palau de Belles Arts. El parc de
Chapultepec
es un dels mes extensos del mon. S'hi troben, a mes del castell, nombrosos museus, entre aquests el Museu d'Art Rufino Tamayo, el
Museu d'Art Popular
i el Museu Nacional d'Antropologia i Historia (on es troba la Pedra del Sol, millor coneguda com el Calendari Asteca), aixi com un zoologic, llacs, i un parc de diversions.
Angel de la Independencia
A mes a mes, la ciutat ostenta 160 museus, mes de 100 galeries d'art i 30 sales de concert, convertint-la en la segona ciutat amb el nombre mes gran de teatres en el mon despres de Nova York, Londres i Toronto. Diversos edificis (el palau Nacional i l'Institut Nacional de Cardiologia en son dos exemples) mostren els murals de
Diego Rivera
. Ell, i la seva esposa,
Frida Kahlo
, vivien en la actual alcaldia de Coyoacan; la seva casa avui dia es un museu que mostra moltes de les seves col·leccions. En la mateixa delegacio es troba la casa de
Lev Trotski
, on va ser assassinat el
1940
per un agent sovietic.
La ciutat mostra una varietat destacada d'estils arquitectonics: ruines asteques, edificis colonials i moderns gratacels, incloent el mes alt de Llatinoamerica. Alguns edificis importants son el palau de Belles Arts, el monument a la Revolucio, la Torre Llatinoamericana, la Torre "Mayor", el
castell de Chapultepec
, la Basilica de Guadalupe, i el Palau Nacional. La ciutat ha estat coneguda tradicionalment com a
Ciutat dels Palaus
per la bellesa dels seus edificis antics. Amb el creixement de la ciutat, diverses construccions de les grans hisendes colonials han estat restaurades i son un important atractiu turistic de la ciutat, com ara San Angel Inn,
hacienda
de Tlapan i
hacienda
de los Morales. Aquestes construccions, aixi com la placa de Coyoacan, mostren l'estil antic dels pobles colonials de Mexic enmig dels gratacels moderns.
Infraestructura i transport
[
modifica
]
Estacio
Chabacano
del metro de la ciutat de Mexic
El sistema de transport mes important de la ciutat es el
metro
, un dels mes extensos del mon, amb 201 km
[23]
en onze linies i 175 estacions. Es un dels mes utilitzat del mon; transporta diariament 4 milions de passatgers, superat nomes pels metros de
Moscou
(7,5 milions de passatgers diaris),
Toquio
(5,9 milions), i
Nova York
(4,9 milions). El metro es subvencionat pel govern, i per tant, un dels mes barats del mon: el bitllet costa 5
pesos
(aproximadament 0,22
euros
). Un gran nombre de peces precolombines es van descobrir durant la construccio del metro, i es mostren en exhibicions especials d'algunes estacions.
Metro
El metro, tanmateix, nomes cobreix l'area de la Ciutat de Mexic i no s'esten fora d'aquest i, per tant, una xarxa extensa d'autobusos transporta un gran nombre de passatgers. La majoria d'aquests poden ser gestionats per companyies privades sempre que compleixin amb els estandards establerts pel govern. Altres mitjans de transport public son els microbusos (que utilitzen gas natural en lloc de gasolina), el metrobus (sobre l'avinguda mes llarga de la ciutat, Insurgentes), el tren elevat (continuacio del metro), el tramvia, i el tren lleuger de Xochimilco. Potser un dels elements mes caracteristics del transport public de la ciutat de Mexic es l'us de l'
escarabat
de
Volkswagen
com a
taxi
. El
2005
, es va comencar la construccio d'un tren de rodalia, el
ferrocarril Suburba
, que connecta la ciutat de Mexic amb els suburbis metropolitans, que es completa en 2007.
La ciutat esta connectada amb modernes autopistes amb les ciutats de
Queretaro
,
Pachuca
,
Puebla
,
Toluca
i
Cuernavaca
. La xarxa interna esta composta pels
eixos vials
(
ejes viales
); per tres "anells viaris" o autopistes de circumval·lacio: circuit interior, periferic, periferic exterior; per l'avinguda Insurgentes (amb mes de 73 km de llargaria); pel viaducte i per tres vies rapides mes: Rio Churubusco, Miguel Aleman, i Rio San Joaquin. Per tal de reduir l'intens transit de les dues autopistes principals, l'anell periferic i el viaducte, s'ha construit un segon nivell (autopista elevada) sobre la primera, i aviat es construira sobre la segona.
L'aeroport de la ciutat es l'aeroport internacional Benito Juarez. El transit aeri es superior a les capacitats actuals de l'aeroport i, per tant, el govern va proposar la creacio d'un aeroport altern al suburbi de Texcoco, que va ser rebutjat pels habitants de l'area. El govern federal, llavors, ha construit una segona terminal a l'area limitada de l'actual aeroport, i va crear el "Grup aeroportuari de la ciutat de Mexic", conformat, a mes de l'aeroport Benito Juarez, pels aeroports de les ciutats properes de
Puebla
,
Toluca
,
Queretaro
,
Cuernavaca
i
Pachuca
. La inversio mes gran es va realitzar en l'ampliacio de l'aeroport de la ciutat de Toluca, el qual vendra bitllets amb el mateix codi de ciutat que utilitza la ciutat de Mexic.
Des de la decada de
1980
i per tal de reduir la contaminacio ambiental, que es produida en major part pels automobils, hi ha un programa conegut com a
Hoy no circula
, "Avui no circula" (i conegut a l'exterior com a "Un dia sense cotxe"), en que els automobils les matricules dels quals terminen en una xifra determinada no poden ser utilitzats un dia de la setmana (p. ex., els automobils amb terminacio 9 i 0 no poden circular per la ciutat els divendres).
Escultura asteca de la dea
Coatlicue
El Caballito
, escultura equestre de Carles IV d'Espanya
Com a capital d'un vast imperi amerindi, despres del virregnat mes ric de l'
Imperi espanyol
i capital de la federacio mexicana, la ciutat de Mexic te una historia rica en expressions artistiques. Des del periode preclassic
mesoamerica
, els habitants dels assentaments a les vores del llac de Texcoco van produir nombroses obres d'art, algunes de les quals s'exhibeixen al Museu Nacional d'Antropologia. Encara que moltes peces de terrisseria i pedra han sobreviscut, la majoria de les obres iconografiques van ser destruides durant la
conquesta espanyola de Mexic
.
Durant els temps colonials, el primer art a produir-se va ser l'elaboracio dels codexs que preservaven o recuperaven la iconografia i la historia amerindia. A partir de llavors, l'expressio artistica de la ciutat va ser religiosa. La catedral Metropolitana encara exhibeix les obres de
Juan de Rojas
i
Juan Correa
i una pintura en oli atribuida a
Bartolome Esteban Murillo
. Les obres seculars del periode inclouen l'escultura equestre de
Carles IV d'Espanya
, coneguda com
El Caballito
('El cavallet'). Aquesta peca, en bronze, es obra del valencia
Manuel Tolsa
, immigrant a la
Nova Espanya
; s'exhibeix en la placa Tolsa del palau de Mineria.
Durant el segle
xix
, un centre de produccio d'art important va ser l'
Academia de San Carlos
, fundada en temps colonials i que posteriorment es convertiria en l'actual Escola Nacional d'Arts Visuals. Moltes de les obres produides pels estudiants i professors s'exhibeixen en el
Museu Nacional de San Carlos
. Un dels estudiants,
Jose Maria Velasco
, es considerat un dels
paisatgistes
mexicans mes prestigiosos del segle
xix
. Durant l'administracio del president
Porfirio Diaz
, el govern va promoure el desenvolupament artistic, especialment l'art que emulava l'escola
francesa
. No obstant aixo, les arts populars amb un caracter mexica van florir amb les il·lustracions i caricatures de
Jose Guadalupe Posada
i
Manuel Manilla
.
Despres de la Revolucio mexicana, va sorgir a la ciutat de Mexic un moviment d'avantguarda de caracter nacionalista: el
muralisme
. Moltes de les obres dels muralistes
Jose Clemente Orozco
,
David Alfaro Siqueiros
i
Diego Rivera
s'exhibeixen en nombrosos edificis de la ciutat, principalment al palau Nacional, el castell de Chapultepec i el palau de Belles Arts. Les obres de
Frida Kahlo
, una altra pintora d'expressio nacionalista, s'exhibeixen a casa seva, en l'actualitat transformada en un museu.
Durant el segle
xx
, diversos artistes van immigrar a la ciutat de Mexic d'altres regions de Mexic, com ara
Leopoldo Mendez
, un gravador originari de
Veracruz
, que va donar el seu suport per a la creacio del Taller de Grafica popular, un concepte
socialista
amb la intencio de crear un espai perque els obrers expressessin llur art. Altres pintors van immigrar des de l'estranger, com ara la pintora
catalana
Remedios Varo
, entre altres pintors i escriptors exiliats d'
Espanya
. Poc despres, durant la segona meitat del segle
xx
, el moviment artistic va separar-se del tema revolucionari.
Jose Luis Cuevas
va ser un dels primers proponents mexicans d'un estil modernista en oposicio als moviments muralistes associats amb les politiques socialistes.
Garros Galeria
es un altre museu de ciutat de Mexic. En 2013 va obrir el
Museu Jumex
a Ciutat de Mexic dedicat a l'
art contemporani
en un edifici dissenyat per l'arquitecte
David Chipperfield
.
[24]
Biblioteca de la
UNAM
La ciutat de Mexic es seu de la
Universitat Nacional Autonoma de Mexic
(UNAM), la mes antiga d'America (fundada el
1551
i la mes prestigiosa i mes gran de Mexic, amb mes de 269.000 estudiants). Tres
premis Nobel
s'han graduat en la universitat, i la majoria dels presidents de Mexic hi van estudiar. La UNAM produeix el 50% de la recerca cientifica del pais, i ocupa la posicio 74 en el
ranquing
mundial i la primera posicio d'
Iberoamerica
(
Espanya
i
Portugal
inclosos). La segona universitat mes gran es l'
Institut Politecnic nacional
, fundat pel president
Lazaro Cardenas
. Altres universitats de la metropoli son la
Universitat Autonoma Metropolitana
, el
Tecnologic de Monterrey
(tres campus satel·lits), Universitat la Salle, la
Universitat Iberoamericana
i el
Colegio de Mexico
.
A diferencia dels estats de la federacio, com a districte federal, el curriculum educatiu de les escoles publiques de la ciutat de Mexic es gestionat per la Secretaria d'Educacio Publica de la federacio.
Mitjans de comunicacio
[
modifica
]
La ciutat de Mexic es el centre mes important de la industria de la televisio i entreteniment de Mexic. Dos periodics nacionals es publiquen a Mexic:
Milenio
i
Excelsior
. Altres periodics regionals importants son
Reforma
i
La Jornada
.
Gairebe seixanta estacions de radio operen a la ciutat, aixi com 11 canals de televisio oberta. Les oficines principals de les dues productores mes importants de Mexic,
Televisa
i
TVAzteca
, es troben a Mexic. Altres productores locals son:
OnceTV
,
Canal 22
, i
UNAMTV
.
L'
estadi Azteca
, el segon estadi de futbol amb mes capacitat del mon sencer
Estadi Olimpic Universitari
, un altre estadi gran de la ciutat de Mexic
La ciutat va ser seu dels
Jocs Olimpics
de 1968. Hi ha molts estadis a la ciutat, com
l'estadi Azteca
, amb capacitat per a mes de 100.000 persones, construit per als Jocs Olimpics i seu de l'equip de
futbol
"Aguilas del America". Hi ha altres estadis de futbol a la ciutat com l'
estadi Blau
("estadio Azul") de l'equip "Cruz Azul", i l'
estadi Universitari
, de l'equip "Pumas". El
palau dels Esports
, amb capacitat per a 20.000 persones, es utilitzat per als jocs de
basquet
. El segon esport mes popular de Mexic es el
beisbol
. La ciutat de Mexic es seu de l'equip dels Diables Vermells de la lliga mexicana de beisbol.
El
2005
, la ciutat de Mexic seria la primera ciutat fora dels
Estats Units
en que es va jugar un partit de la temporada regular de
futbol america
de la
NFL
. Tambe s'hi han jugat partits de la pretemporada de beisbol de la
MLB
a l'estadi dels Diables Vermells, el Foro Sol.
- ↑
En catala es podria pronunciar amb so de xeix la x
http://www.onomastica.cat/sites/onomastica.cat/files/114_07_Moll.pdf
Arxivat
2015-12-08 a
Wayback Machine
.
- ↑
≪
No mas D.F.: la capital de Mexico cambio de nombre
≫ (en castella). Arxivat de l'
original
el 2016-08-25. [Consulta: 4 gener 2017].
- ↑
Instituto Nacional de Estadistica y Geografia, Mexico; Censo de Poblacion y Vivienda 2010, Resultados preliminares
Preliminary 2010 Census results. Retrieved on 2010-11-26.
- ↑
≪
Ciudad de Mexico, la tercera mas poblada del mundo: ONU
≫ (en castella). El Universal, 06-04-2012. Arxivat de l'
original
el 2015-05-07. [Consulta: 16 octubre 2012].
- ↑
UN Urbanisation Report
- ↑
6,0
6,1
The 150 richest cities in the world by GDP in 2005
- ↑
Historia de la Ciudad de Mexico
Arxivat
2007-02-03 a
Wayback Machine
. Gobierno del Distrito Federal
- ↑
Espindola
, J. M.;
Jimenez
, Z.
Terremotos y ondas sismicas
(en castella). UNAM, 1994, p.45.
ISBN 9683637094
.
- ↑
≪
Secretaria del Medio Ambiente del Distrito Federal, SMA (2002) Programa para Mejorar la Calidad del Aire de la Zona Metropolitana del Valle de Mexico, Gobierno del Distrito Federal
≫. Arxivat de l'
original
el 2007-01-26. [Consulta: 27 gener 2007].
- ↑
≪
Statute of Government of the Federal District
≫. Arxivat de l'
original
el 2008-03-13. [Consulta: 25 juny 2007].
- ↑
Hamnett, Brian (1999)
A Concise History of Mexico
Cambridge University Press; Cambridge, UK, p. 293
- ↑
Mexico changes
- ↑
Aprueba ALDF en lo general reforma sobre el aborto
Arxivat
2007-04-27 a
Wayback Machine
. El Universal, 2007-04-24
- ↑
14,0
14,1
Producto interno bruto por entidad federativa. Participacion sectorial por entidad federativa
- ↑
Indices de Desarrollo Humano 2000
Arxivat
2007-06-05 a
Wayback Machine
., Consejo Nacional de Poblacion, Ciudad de Mexico.
- ↑
150 Richest Cities in the World, 2005
- ↑
≪
Emporis
≫. Arxivat de l'
original
el 2008-03-17. [Consulta: 26 juny 2007].
- ↑
Organization for Economic Cooperation and Development, OECD, Environment Policy Committee (April 2002) Environmental Issues in Policy Based Competition for Investment: A Literature Review
- ↑
Sintesis de Resultados del Conteo 2005
INEGI
- ↑
Tasa de emigracion, inmigracion y migracion neta de las entidades federativas
- ↑
Poblacion de 5 y mas anos hablante de lengua indigena por principales lenguas, 2005
INEGI
- ↑
Volumen y porcentaje de la poblacion de 5 y mas anos catolica por entidad federativa, 2000
INEGI]
- ↑
Longitud de les Linies
Arxivat
2007-05-13 a
Wayback Machine
. Govern del Districte Federal
- ↑
≪
Sir David Alan Chipperfield CH Receives the 2023 Pritzker Architecture Prize
≫. angles: The Pritzker Architecture Prize, 07-03-2023. [Consulta: 27 abril 2024].
Enllacos externs
[
modifica
]
 Capitals d'estat de Mexic
|
|---|
|