La bicicleta es un vehicle de propulsio humana que es mou gracies a la forca que es transmet a dues rodes alineades. ^[1] El ciclista fa una forca sobre els pedals , que es transmet al pinyo de la roda de darrere mitjancant una cadena circular. La roda anterior es directriu. Les modalitats esportives que es poden practicar amb aquest vehicle s'anomenen ciclisme .

Les bicicletes modernes son fetes generalment de ferro , alumini , fibra de carboni , de bambu o de rotang . Inspirats en la bicicleta, van neixer el monocicle , amb una sola roda, usat en acrobacies, i el tricicle , versio amb tres rodes d'us, sobretot, infantil.

El seu disseny i configuracio basica han canviat poc des del primer model de transmissio amb cadena, desenvolupat al voltant de l'any 1885 . ^[2]

Introduida al segle  xix a Europa , va tenir un impacte considerable en la historia, tant en la cultura com en la industria. Actualment, hi ha al voltant d'uns mil milions de bicicletes, ja sigui com a mitja de transport principal o com a vehicle d'oci, i una gran part d'aquestes son a la Xina .

Es un mitja de transport saludable, ecologic, sostenible i molt economic, tant per a traslladar-se per ciutat com per zones rurals. Es un dels principals mitjans de transport en paisos com: Suissa , els Paisos Baixos , Alemanya , algunes zones de Polonia i als Paisos Escandinaus. A l' Asia , especialment a la Xina i l' India , es el principal mitja de transport.

Historia [ modifica ]

Els avantpassats de la bicicleta es remunten bastant enrere en la historia. Ja entre els egipcis , trobem una maquina de dues rodes unides per una barra. Tambe a la Xina s'ha trobat una maquina molt similar de gran antiguitat. Les rodes d'aquests enginys es feien de bambu .

Tanmateix, la seva veritable historia comenca a Paris l'any 1790 , moment en que el comte de Sivrac inventa el celerifer , que tambe es diu cavall de rodes . Consisteix en un llisto de fusta , acabat en un cap de lleo , de drac o de cervol , i muntat sobre dues rodes. No te cap articulacio i, per a les maniobres, cal posar un peu a terra; aquesta mateixa rigidesa feia que totes les variacions del terreny en repercutissin en el cos de la muntura.

Posteriorment, en 1813 , aquest celerifer va sofrir una gran metamorfosi, gracies al fet que el baro Karl Drais d' Alemanya va inventar el vehicle d'una sola via, que va anomenar maquina errant , precursora de la bicicleta i la motocicleta . Drais de Sauerbronn va comencar per introduir-hi uns ressorts sota el sello i, despres, va crear-ne el manillar. Aquesta maquina errant consistia en una mena de carreto de dues rodes, col·locades una darrere de l'altra. La persona es mantenia asseguda sobre una petita muntura, col·locada al centre d'un petit marc de fusta. Per moure's, empenyia alternativament amb el peu esquerre i el dret cap endavant, de forma semblant al moviment d'un patinador. Amb aquest impuls, el vehicle adquiria una velocitat gairebe identica a la d'un cotxe. Els bracos descansaven sobre un recolzabracos de ferro, i amb les mans sostenia una vara de fusta, unida a la roda davantera, que girava en la direccio cap a la qual volia anar el conductor.

Aquest invent es basava en la idea que una persona caminant desaprofita molta forca per haver de desplacar-ne el pes de manera alternada d'un peu a l'altre. Drais von Sauerbronn va aconseguir crear aquest senzill vehicle, que va permetre a les persones evitar aquest treball. Aquesta maquina, denominada draisina ^[3] en honor del seu inventor, va evolucionar rapidament.

La construccio de la primera bicicleta amb pedals s'atribueix a Macmillan Kirkpatrick , l'any 1839 . Macmillan mai no va patentar l'invent, que posteriorment va ser copiat l'any 1846 per Gavin Dalzell de Lesmahagow , qui el va difondre tan ampliament que va ser considerat, durant cinquanta anys, l'inventor de la bicicleta. Una copia de la bicicleta de Macmillan s'exhibeix al Museu de Ciencies de Londres , Anglaterra . Prop del 1890 , l'angles Dunlop (aficionat al ciclisme i creador de l'empresa homonima) va inventar una cambra de tela i cautxu, que s'inflava amb aire i se'n col·locava a la llanda. Per evitar punxades, Dunlop va inventar, a mes, una coberta tambe de cautxu. Aquests invents de Dunlop gairebe no han sofert cap variacio des de la seva invencio.

Usos [ modifica ]

Des del principi i encara hui, les bicicletes han estat i s'utilitzen per a molts usos. De manera utilitaria, les bicicletes s'utilitzen per al transport, el desplacament en bicicleta i el ciclisme urba . Es pot utilitzar com a "cavall de treball", utilitzat per transportistes de correu, transport de paramedics, policia en bicicleta, missatgers en bicicleta i serveis generals de lliurament. Els usos militars de la bicicleta inclouen comunicacions, reconeixement , moviment de tropes, subministrament de provisions i patrulla. ^{[4] [5] [6]}

La bicicleta tambe s'utilitza per a usos recreatius, com ara el cicloturisme , la bicicleta de muntanya , el fitness fisic i per jugar. El ciclisme de competicio inclou curses de carretera , competicions BMX , curses en pista , criterium, curses de corrons , proves cicloesportives i contrarellotges . Els principals esdeveniments professionals de diverses etapes son el Giro d'Italia , el Tour de Franca , la Volta a Espanya , el Tour de Pologne i la Volta a Portugal . ^{[6] [4]}

Les bicicletes es poden utilitzar per a entreteniment i esbarjo, com ara fent passejades en bici, ciclisme artistic i freestyle BMX . ^{[6] [4]}

Tipus de bicicletes segons la seva estructura [ modifica ]

• La bicicleta plegable : permet plegar la bicicleta en un o diversos punts, i disminueix, aixi, el volum que ocupa. Aquest tipus de bicicleta esta dissenyada perque, quan aquesta no estigui en us, pugui adquirir una forma que ocupi menys espai, sigui per tal d'emmagatzemar-la o per transportar-la. El fet de poder doblegar-la fa que sigui mes facil de transportar i desar. Gracies a aixo, es pot tenir a casa o a la feina, es pot combinar el seu us amb el transport public o es pot endur en autocaravana, en vaixell o en avio, amb mes facilitat que una bicicleta tradicional. Cada novetat tecnologica en el mon de les bicicletes ja ha estat provada, pel cap baix, fa cent anys i, com a prova, tenim el velocipede , que existia en una forma aixi durant els anys 1880: se'n podia desmuntar la roda gran i plegar el quadre per allotjar la bicicleta en una bossa especifica.
• La bicicleta tot terreny : esta destinada a l'ambit esportiu en terrenys salvatges, per la qual cosa la resistencia de les seves parts es un punt principal i tambe ho es la proteccio de les seves parts del llot i la terra. Te diverses relacions de transmissio per a adaptar el pedaleig a les condicions del terreny. Esports practicats amb aquesta son el cross-country , l' enduro , ^[7] el freeride i el descens .
• Bicicleta de carreres : les carreres de bicicletes professionals son un dels esports mes durs del mon. La bicicleta de carreres, comunament coneguda com a bicicleta de carretera , esta dissenyada per a la velocitat: batalla curta, angles de seient i frontals molt verticals, eix pedaler alt, molt poca curvatura de la forquilla, perque la lleugeresa hi es important. Aixi mateix, el manec te dissenys particulars segons el tipus de competicio perque el ciclista adopti posicions aerodinamiques.
• Bicicleta de gravel : son bicicletes versatils dissenyades per circular per camins de grava, les pistes forestals i camins irregulars. Poden adaptar-se a aquestes condicions gracies a les cobertes lleugerament mes amples i el seu estil esportiu, resistents per a les pistes de grava i prou rapides per a la carretera. Distancia entre els eixos una mica mes llarga en comparacio amb les bicicletes de carretera, en general amb frens de disc i sovint amb cobertes d'un perfil minim entre els 32 mm i els 45 mm d'amplada amb una posicio de seient menys agressiva i un pedaler mes baix per a mes seguretat.
• El BMX (bicicros): es una versio del motocros sobre bicicleta. Aquestes son de mida mes petita que les normals (les rodes tenen un diametre de 20 polzades), cosa que en permet major acceleracio i control. N'hi ha dues modalitats: carrera i estil lliure. Te l'origen a California ( Estats Units ), als anys 70 i els primers Campionats del Mon es disputaren el 1993.
• El tandem : es un tipus de bicicleta en que pot pedalejar mes d'una persona. El ciclista que va davant es qui controla la direccio i les marxes del tandem. Els altres ciclistes es limiten a pedalar conjuntament. N'hi ha per a diferent nombre de persones, encara que la mes comuna es per a dues persones.
• El tricicle (o quadricicle): el tricicle es una bicicleta de tres rodes, especialment indicada per a aquelles persones que tinguin problemes de coordinacio i/o equilibri. Igual que la bicicleta generica, es propulsa amb els peus i es dirigeix amb els bracos. Segons els models, tenen molts accessoris que s'adapten a les necessitats especifiques de l'usuari: sistemes de control de tronc, manillars especials, manillar suplementari perque, en cas necessari, l'acompanyant pugui ajudar a dirigir el tricicle, etc.
• Les bicicletes per a discapacitats : n'hi ha de diversos tipus segons la discapacitat de l'usuari: handbikes per a gent amb discapacitat a les cames, tandems per a cecs, tricicles per a discapacitats amb problemes de coordinacio i equilibri, quadricicles per a discapacitats psiquics.
• La bicicleta reclinada (o recumbent, en angles): es un tipus de bicicleta molt baixa, en que el ciclista adopta una posicio mes comoda, pero tambe mes aerodinamica. Per aixo, en terreny pla o favorable, es mes veloc que la bicicleta classica, i s'hi pedala amb el cos quasi en posicio horitzontal respecte del terra. La roda davantera sol ser molt mes petita que la part del darrere. El seu cost es molt elevat perque s'acostumen a fer per encarrec a mida del ciclista. En alguns casos, esta coberta per un carenat que sol ser de fibra de vidre .
• La bicicleta estatica (o per a exercicis): es una maquina d'exercicis, amb un disc que s'acciona mitjancant uns pedals i amb un sistema de friccio, la forca del qual es pot regular per simular pendents. Habitualment, disposa d'un mesurador de velocitat i un de quilometratge. Els mes sofisticats tenen comptador de pulsacions i fan calculs estimatius de les calories gastades durant l'exercici, a mes a mes de registrar les dades en una memoria.

Parts de la bicicleta [ modifica ]

Als primers anys, en la construccio de bicicletes es feien servir tecnologies preexistents. Ultimament, pero, la tecnologia de les bicicletes ha col·laborat a la innovacio amb idees, tant en arees antigues com de noves.

Quadre [ modifica ]

La gran majoria de les bicicletes d'avui dia tenen un quadre amb seient vertical que s'assembla molt al de les primeres bicicletes de cadena. ^[8] Aquestes bicicletes verticals gairebe sempre presenten el quadre de diamant, una estructura de gelosia que consta de dos triangles: el triangle del davant i el del darrere. El triangle del davant consta del quadre horitzontal, el quadre vertical i el quadre inferior. El quadre horitzontal conte la pipa de direccio, el conjunt de coixinets que fa que la forquilla giri suaument per conduir. El quadre vertical connecta el quadre horitzontal amb la tija del sello a la part del damunt, i el quadre inferior connecta el quadre horitzontal amb el pedaler. El triangle del darrere consta del quadre vertical i un parell de tirants i de beines. Les beines son paral·leles a la cadena, i connecten el pedaler a l'eix del darrere. Els tirants connecten la part superior del quadre vertical a l'eix del darrere.

Historicament, els quadres de les bicicletes per a dones tenien un quadre horitzontal que connectava al mig del quadre vertical en comptes de la part superior, i s'hi reduia la distancia del quadre horitzontal a terra al preu de comprometre la integritat estructural, ja que aixo provoca una forta carrega de flexio en el quadre vertical, i els components dels quadres de la bicicleta normalment son poc resistents a la flexio. Aquest disseny permet al ciclista muntar i desmuntar facilment encara que porti una faldilla o un vestit. Mentre que algunes bicicletes de passeig continuen utilitzant aquest estil de quadre, n'hi ha tambe una variacio, el mixt, que en comptes d'un quadre horitzontal en te dos de mes prims i separats lateralment, que creuen el quadre vertical pels costats i se'n connecta a l'eix del darrere. La facilitat per pujar-hi tambe l'aprecia la gent amb flexibilitat limitada.

Un altre estil es la bicicleta reclinada . Aquestes son inherentment mes aerodinamiques que les versions verticals, ja que el ciclista es pot estirar cap al darrere recolzant-se en un suport i fer servir els pedals que estan ubicats al mateix nivell que el seient. La bicicleta mes rapida del mon es una bicicleta reclinada, pero aquest tipus es va prohibir a les curses l'any 1934 per la Unio Ciclista Internacional . ^[9]

Historicament, els materials emprats en les bicicletes han seguit un patro similar al de les aeronaus: amb l'objectiu de ser resistents i de baix pes. Des de finals dels anys 1930, s'han utilitzat els acers aliats per als tubs del quadre i la forquilla en maquines d'alta qualitat. El cel·luloide es va fer servir en parafangs , i els aliatges d'alumini s'utilitzen cada vegada mes en components com ara manillars, tiges de sello, i palanques de fre. Durant els anys 1980, els quadres d'aliatge d'alumini van esdevenir populars, i avui dia son habituals. Els quadres de fibra de carboni i de titani , que son mes cars, tambe estan disponibles avui en dia, aixi com aliatges d'acer avancats i, fins i tot, de bambu .

Transmissio [ modifica ]

La transmissio comenca amb els pedals , que fan girar les bieles, que giren entorn de l'eix central i fan girar els plats. La majoria de les bicicletes fan servir una cadena per a transmetre la potencia a la roda del darrere. Un nombre relativament petit de bicicletes fan servir una barra per transmetre la potencia. Un nombre molt petit de bicicletes (principalment, bicicletes de marxa unica destinades a desplacaments de curta distancia) fan servir una corretja com a sistema per a transmetre potencia sense greix.

Fora d'algunes bicicletes especials de competicions en pista o d'acrobacia, les bicicletes acostumen a portar el sistema de pinyo lliure , que permet deixar de pedalar mentre la bicicleta continua avancant per inercia.

Com que les cames dels ciclistes son mes eficients en una gamma estreta de velocitats de pedaleig ( cadencia ), una relacio de transmissio variable ajuda el ciclista a mantenir una velocitat de pedaleig optima mentre circula per terrenys variats. Com a primera aproximacio, les bicicletes d'us quotidia sovint fan servir un canvi de marxes integrat amb un nombre petit de marxes, que donen relacions de transmissio amplament espaiades (3 a 7); les bicicletes de carretera i les de curses fan servir canvis amb desviadors de plat i de pinyo amb un nombre moderat (10 a 22) de marxes, que donen relacions de transmissio poc separades entre si, mentre que les bicicletes de muntanya , les bicicletes hibrides , i les bicicletes de turisme fan servir canvis amb desviadors de plat i de pinyo amb un nombre mes gran (de 15 a 30) de marxes, que donen relacions de transmissio moderadament espaiades, sovint incloent-n'hi una d'extremadament baixa per a pujades amb pendent fort.

Diferents marxes i conjunts de marxes son apropiats per a diferents ciclistes i estils de ciclisme. Les bicicletes amb canvi de marxes permeten la seleccio de la relacio de transmissio per a ajustar-la a les circumstancies: un ciclista podria fer servir una marxa llarga en anar en bicicleta costa avall, una marxa mitjana quan va en bicicleta en una carretera plana, i una marxa curta en anar en bicicleta costa amunt. Amb una marxa mes curta, cada volta dels pedals produeix menys voltes de la roda del darrere. Aixo fa que l'energia requerida per a desplacar-se a una mateixa distancia es distribueixi entre mes voltes dels pedals, reduint la fatiga en anar costa amunt, amb una carrega pesant, o en contra de vents forts. Una marxa mes llarga permet que un ciclista hagi de fer menys voltes de pedals per mantenir una velocitat donada, pero amb mes esforc per volta dels pedals.

Amb una transmissio de cadena, un plat solidari a la biela impulsa la cadena , que fa girar la roda del darrere mitjancant el pinyo (o pinyons) del darrere.

Amb una transmissio per eix, un conjunt de rodes dentades coniques fa girar l'eix, que fa girar la roda del darrere mitjancant un altre parell de rodes coniques, connectat a l'eix de la roda. Hi ha petites perdues d'eficiencia a causa dels dos parells de rodes que es necessiten. L'unica opcio amb una transmissio per eix es la de fer servir un canvi de marxes integrat.

Manillar i seient [ modifica ]

El manillar fa girar la forquilla i la roda del davant mitjancant la tija de manillar , que gira dins de la pipa de direccio . Hi ha tres tipus comuns de manillar: els manillars verticals, que dins de la norma a Europa i en qualsevol altre lloc, fins als anys 1970, eren corbats suaument enrere cap al ciclista, i li oferien una subjeccio natural i una posicio vertical comoda. Els manillars de cabra "cauen" a mesura que es torcen endavant i avall, i ofereixen al ciclista millor potencia de frenada des d'una posicio "ajupida" mes aerodinamica, aixi com posicions verticals en que les mans agafen els muntants de les palanques de fre, o seccions planes superiors per a postures cada vegada mes verticals. Les bicicletes tot terreny, generalment, presenten un manillar recte o manillar inclinat, amb graus variables d'inclinacio cap al darrere i cap amunt, aixi com amplades mes grans que poden proporcionar millor maneig, ja que augmenten la forca aplicada a la roda.

Els seients de bicicleta tambe varien amb les preferencies del ciclista, des de sellons amples amb coixi, preferits per ciclistes de distancia curta, fins a sellons mes estrets que permeten gronxar millor la cama en deixar-hi mes espai. La comoditat depen de la posicio del ciclista. Amb bicicletes de passeig i hibrides, els ciclistes seuen drets damunt el sello, el seu pes es dirigeix cap avall al sello, de manera que es preferible un sello mes ample i mes amortit. Per a bicicletes de carreres on el ciclista s'inclina cap endavant, el pes es distribueix mes uniformement entre el manillar i el sello, els malucs es flecten, i un sello mes estret i mes dur hi es mes eficient. Hi ha dissenys diferents de sellons per a ciclistes masculins i femenins, que s'acomoden a les diferents anatomies de cada sexe, encara que les bicicletes, normalment, es venen amb sellons mes apropiats per a homes.

La bicicleta reclinada te un seient inclinat que alguns ciclistes troben mes comode que un sello, especialment ciclistes que pateixen, amb certs tipus de sello, mal d'esquena, coll, espatlla, o canell. Les bicicletes reclinades poden tenir el seient per damunt o per davall del nivell de la direccio.

Frens [ modifica ]

Els frens de les bicicletes modernes poden ser frens de llanda, en els quals els elements de friccio es comprimeixen contra la llanda de la roda; i frens de disc , amb un disc separat per a frenar. Els frens de disc son mes comuns en bicicletes de fora carretera, tandems i bicicletes reclinades , que no pas en bicicletes especifiques de carretera.

Amb frens actuats a ma, la forca s'aplica a les palanques del fre muntades als manillars i es transmet mitjancant cables Bowden o tubs hidraulics a les sabates de friccio. Un fre de la boixa del darrere pot ser actuat a ma o actuat a pedals.

Les bicicletes de pista no tenen frens, ja que no son necessaris per anar en una pista, perque tots els ciclistes van en la mateixa direccio al voltant d'una pista que no requereix desacceleracio sobtada. Els ciclistes de pista poden reduir la velocitat perque totes les bicicletes de pista son de pinyo fix , el que vol dir que no tenen pinyo lliure . Sense pinyo lliure, es impossible deixar girar la roda amb els pedals quiets, aixi quan la roda del darrere s'esta movent, els pedals s'estan movent. Per frenar, el ciclista aplica resistencia als pedals: aixo serveix de sistema de frenada, que pot ser tan eficac com un fre de rodes del darrere basat en la friccio, pero no tan eficac com un fre a la roda del davant. ^[10]

Suspensio [ modifica ]

La suspensio de la bicicleta fa referencia al sistema o els sistemes emprats per a suspendre el ciclista i tota o part de la bicicleta. Aixo respon a dos proposits:

• Mantenir les rodes en contacte continu amb superficies irregulars per millorar el control .

• Aillar el ciclista i l'equipatge de les vibracions degudes a les superficies irregulars .

Les suspensions de bicicleta es fan servir, principalment, en bicicletes de muntanya , pero tambe son habituals en bicicletes hibrides , i fins i tot, es poden trobar en algunes bicicletes de carretera , ja que poden ajudar a manejar vibracions problematiques. La suspensio es especialment important en bicicletes reclinades perque, mentre un ciclista vertical pot aixecar-se dret damunt dels pedals per aconseguir alguns dels beneficis de la suspensio, un ciclista reclinat no pot.

Rodes [ modifica ]

L'eix de la roda encaixa en el portaeix al quadre i la forquilla. Un parell de rodes es pot anomenar un joc de rodes , especialment, en el context de les rodes d'alt rendiment.

Els pneumatics varien enormement. Llisos i prims, els pneumatics de curses de carreteres poden ser completament llisos. A l'extrem oposat, els pneumatics de fora carretera son molt mes amples i mes gruixuts i, normalment, tenen unes regates profundes per a agafar-se en terrenys fangosos.

Accessoris i eines [ modifica ]

Alguns components, que sovint son accessoris opcionals en bicicletes d'esport, son caracteristiques estandard en bicicletes de passeig per a millorar-ne la utilitat i comoditat. Els parafangs protegeixen el ciclista i les parts mobils de la bicicleta quan va per arees mullades, i el guardacadena protegeix la roba del greix de la cadena i tambe impedeix que la roba s'enganxi entre les dents de la cadena i el plat. L'estrep mante vertical la bicicleta quan esta aparcada, mentre que un pany de bicicletes ajuda a impedir-ne el robatori. Es fan servir, sovint, cistelles del davant muntades per a portar objectes. Els portaequipatges muntats al damunt del pneumatic del darrere es poden fer servir per a portar equip o carrega. Els pares, de vegades, afegeixen seients infantils del darrere muntats i/o un sello auxiliar al quadre horitzontal per a portar nens.

Els pedals automatics ajuden a mantenir el peu en la posicio apropiada als pedals, i permeten que el ciclista estiri, a mes d'empenyer els pedals -tot i que no sense perill, per exemple: pot bloquejar els peus quan calen per a evitar una caiguda. Els accessoris tecnics inclouen ordinadors de bicicleta per a mesurar la velocitat, la distancia, etc. Altres accessoris inclouen llums, reflectors, panys de seguretat, mirall, cantimplores o bidons, portabido i cinturo. ^[11]

El casc de bicicleta pot ajudar a reduir les lesions en cas d'una col·lisio o accident i, legalment, s'exigeix dur un casc certificat a alguns ciclistes en algunes jurisdiccions. Alguns classifiquen els cascs com a accessori ^[11] i, d'altres, com un element de roba. ^[12]

Molts ciclistes porten jocs d'eines. Aquests poden incloure un joc de reparacio de pneumatics (que pot contenir qualsevol combinacio d'una manxa manual o de CO₂, palanques de pneumatics, pedacos autoadhesius, o material per apedacar el pneumatic i adhesiu, una peca de paper de vidre o un ratllador de metall -per a rascar la superficie del pneumatic a apedacar- ^{[13] [14]} i de vegades, fins i tot, un bloc de guix, claus , claus hexagonals, tornavisos , i una eina de cadena). Tambe hi ha eines multiples especifiques per a ciclisme que combinen moltes d'aquestes eines en un mecanisme compacte unic. Els components de bicicletes mes especialitzats poden exigir eines mes complexes, incloent-hi eines patentades especifiques per un fabricant donat.

Algunes peces de bicicleta, especialment els sistemes de dentat, son complexes, i molts ciclistes prefereixen confiar el manteniment i les reparacions a mecanics de bicicletes professionals. En algunes arees, es possible contractar assistencia en carretera a determinades companyies. Altres ciclistes mantenen les seves propies bicicletes, de vegades com a part de la seva aficio al ciclisme o simplement per raons economiques. L'habilitat per a reparar i mantenir la bicicleta tambe es apreciada en el moviment activista.

Activisme pro bicicleta [ modifica ]

Hi ha associacions de ciclistes amb diferents interessos especifics (obrir rutes, mantenir camins, planificacio urbanistica, clubs de competicio, clubs de turisme, etc.), i d'altres amb objectius mes globals (estalvi energetic, reduccio de la pol·lucio, promocio de la bona forma fisica).

A banda del lobby ciclista esportiu o turistic, l'activisme pro bicicleta inclou un corrent d'opinio obertament politic i sovint relacionat amb el moviment ecologista . Aquests grups promocionen la bicicleta com un mitja de transport alternatiu pel seu potencial per a l'estalvi d' energia i els seus beneficis per a la salut.

Els activistes de tots dos corrents solen promoure una millora dels transports publics locals i interurbans, especialment el tren , i la disponibilitat per a dur bicicletes amb aquests mitjans.

Hi ha activistes pro bicicleta i algunes autoritats de control del transit que promouen la construccio de carrils bici segregats per a viatges de llarga distancia. La tradicio de l'activisme pro bicicleta sol preferir solucions basades en la millora de la planificacio i el disseny dels camins, l' educacio viaria , i l'aplicacio de les regles de transit que ja existeixen.

Un tema polemic a Europa es l'oposicio dels grups ciclistes a la legislacio que obliga a portar casc .

Protestes [ modifica ]

La Massa Critica es un moviment global de protesta que promou manifestacions massives amb bicicleta per prendre lloc als cotxes als carrers de les ciutats.

• A Barcelona , es munta cada primer divendres de mes a les 20.00 h a la placa de la Universitat . Durant els anys 2004 / 2005 , la participacio en la Massa Critica de Barcelona ha estat entre 10 i 40 bicicletes aproximadament.
• A la ciutat de Valencia , es convoca tambe el primer divendres de cada mes a les 19.30 h a la placa de la Mare de Deu; una de les entitats convocants n'es Valencia en Bici . ^[15]

Referencies [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

• Bicing
• Bicicleta Brompton
• Bicicleta plegable
• Bicicleta-remolc
• Bicicleta sense pedals
• Bicicleta motoritzada
• BTT
• Ciclisme urba
• EuroVelo
• Relacio de marxes
• Remolc de bicicleta
• Ronda verda
• Sello
• Tandem
• Tija de sello
• Via verda
• Espantacotxes
• Potencia del cos huma
• Polo amb bicicleta

Enllacos externs [ modifica ]

En altres projectes de Wikimedia :
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viquidites

• Tot sobre la bicicleta. Equipament. Manteniment. Normativa . (catala)
• Pedaling History Museum El museu de la bicicleta mes gran del mon. (en angles)

Discussio sobre la bicicleta i avantatges sobre altres vehicles. (en angles)

• Hudson, William (2003). Myths and Milestones in Bicycle Evolution . (acces el 30 de marc del 2005). (en angles)

Viccionari