Turin
(
Turin
en
piemontes
,
Torino
en
italian
) es una vila d'
Italia
e la capitala de la ciutat metropolitana de Turin e de la region de
Piemont
. A 845 606 abitants
[1]
e n'i a 1,7 milion dins l'aglomeracion. Sa ciutat metropolitana es una de las mai grandas de l'estat, amb 6 830 km², e tanben una de las mai pobladas, amb 2 199 805 abitants.
Turin foguet la capitala del
Ducat de Savoia
tre 1563, del
Reialme de Sardenha
a partir de 1720, e puei la primiera capitala d'Italia de 1861 a 1865. La vila es un dels centres universitaris, culturals, toristics e scientifics mai importants de l'estat italian.
Lo gentilici es
turines -esa
.
Confronta las comunas de
Venaria Reale
,
Settimo Torinese
,
Borgaro Torinese
,
San Mauro Torinese
,
Collegno
,
Rivoli
,
Baldissero Torinese
,
Grugliasco
,
Pino Torinese
,
Orbassano
,
Pecetto Torinese
,
Beinasco
,
Moncalieri
,
Nichelino
,
Las
Torres palatinas
romanas
Durant lo primier segle abans Crist, probablament en 28 abans Crist, los romans creeron un camp militar (
Castra Taurinorum
), que foguet dedicat mai tard a
August
(
Augusta Taurinorum
). The typical Roman street grid can still be seen dins la vila moderna, e d'un biais encara mai precis dins lo neighborhood que se coneis jol nom de
Quadrilatero Romano
. Via Garibaldi traces la dralha exacta
Decumanus
de la Ciutat romana que comencava a la
Porta Decumani
which was later incorporated dins lo
Castello
o
Palazzo Madama
. La
Porta Palatina
, a la part septentrionala del districte, es estada preservada fins uei dins un parc costa la Catedrala. Turin tenia aperaqui 5.000 abitants en aquel temps, que totes vivian a l'interior de las grandas muralhas.
Aprep la casuda de l’
Emperi roman
, la ciutat foguet conquistada pels
lombards
, puei pels
francs
de
Carlesmanhe
en 773. La
Marca de Turin
(un comtat) foguet fondat dins las annadas 940, e foguet dominat per la dinastia
Arduinic
fins a 1050. Aprep lo maridatge d'
Adelaida de Susa
amb lo filh d'
Humbert Biancamano
,
Otto
, la familha dels
Contes de Savoia
prenguet lo contrarotle. While la dignitat de conte was held per l'avesque coma conte de Turin (1092?1130 e 1136?1191) era regit coma una
prince-bishopric
pels avesques. En 1230?1235 era a lordship jos la
Marques de Montferrat
, styled Lord de Turin. A la fin del segle XIII, quand foguet annexada al
Ducat de Savoia
, la vila comptava ja 20.000 abitants. Un bel nombre dels jardins e palaises nasqueron durant lo segle XV quand la vila foguet remodelada. L'
Universitat de Turin
foguet tanben fondada en aquel periode.
- ↑
(2022)