La Renaissenca (var. Renaishenca ) es un movement intellectuau e artistic europeu que se debanet ai segles segle  xv e segle  xvi . Aprofichant la fin dei crisis de la fin de l' Edat Mejana e lo redreicament generau deis estats europeus, l'esforc culturau de la Renaissenca era liat au movement intellectuau umanista. Lo periode veguet una produccion intellectuala e artistica conscienta e forca sostenguda marcada per doas caracteristicas centralas : l'exaltacion de l'estre uman e la certitud de rompre ambe de temps barbars per restaurar una societat antica considerada coma un model. Au niveu artistic, lo movement entrainet la formacion d'un ensems de referencias esteticas que van venir la norma principala deis arts europeus fins a l'aparicion de l'art contemporaneu au comencament dau segle segle  xx . Lo movement apareguet dins lei centres europeus artistics principaus, Italia e Provincias Unidas , e va pauc a pauc s'estendre dins lo resta d'Europa avans d'agantar de territoris en fora dau continent coma certanei colonias espanhoulas (Mexic, Pero ) o portuguesas (Goa).

Dins aquo, maugrat l'estrambord de mai d'un artista o d'un pensaire e un renovelament culturau prefond, la rompedura ambe l'Edat Mejana es limitat e progressiva. Lei basas economicas de la societat demoreron aquelei de la feodalitat e la mager part deis actors de la Renaissenca revolucioneron gaire leis estructuras socialas de l'epoca. Aqueu quadre va donc permetre e favorizar d'un caire l'essor e lo desvolopament dau movement e d'autre caire va impausar sei limits.

Lei causas e lo quadre de la Renaissenca [ modificar | Modificar lo codi ]

Lo redreicament europeu de la fin dau segle XV [ modificar | Modificar lo codi ]

La fin dau segle XV foguet caracterizat per lo redreicament d'un continent europeu afeblit per lei crisis de la fin de l'Edat Mejana. Foguet caracterizat per la restauracion de la patz e deis afaires economics, lo renforcament de l'autoritat e dau rotle deis estats e un comencament de renovelament intellectuau liat au contexte de l'exploracion dau monde per leis Europeus, a diversei progres tecnologics e la descuberta d'autrei civilizacions. Diversei datas fogueron prepausadas per marcar aquela rompedura coma la presa de Constantinople per leis Otomans en 1453 , la descuberta d'America per Cristol Colomb en 1492 o l'intrada dei tropas francesa en Italia en 1494 . Pasmens, la rompedura vertadiera foguet forca progressiva e una partida deis institucions feodalas va subreviure fins au segle XIX ^[1] . En revenge, se fau notar que, tre la fin dau segle XV, la situacion e leis elements, especialament l'autoritat novela dei sobeirans, que van permetre l'essor de la Renaissenca eran en placa.

La fin dei crisis de la fin de l'Edat Mejana [ modificar | Modificar lo codi ]

L'element primordiau permetent lo redreicament europeu a la fin dau segle XV foguet lo reglament o la disparicion dei crisis pus grevas de la fin de l'Edat Mejana. D'en premier, au niveu politic, la segonda mitat dau segle veguet l'acabament de diversei conflictes. Lo pus important era la Guerra de Cent Ans entre Franca e Anglaterra que s'acabet en 1453 au niveu militar e foguet finalament reglat politicament en 1475 a Picquigny. Lei dos reiaumes pogueron alora se concentrar sus seis afaires interns e reglar la question feodala de l'indepedencia de Borgonha en 1477 per Lois XI e aquela de la succession anglesa per Enric Tudor en 1485 . Durant aqueu periode, lei ciutats-estats d'Italia accepteron la patz de Lodi e la guerra civila de Castilha s'acabet en 1474 . La rivalitat entre Castilha e Aragon trobet tanben una solucion ambe lo maridatge de sei sobeirans entre l'union dei dos reiaumes. Vers 1490 , la patz era quasi generala en Europa.

Aquela patz aguet de consequencias positivas per l'economia e la demografia. De mai, apres lei perdas deis epidemias de pesta dau segle XIV, lo nombre d'epidemias majoras demeniguet. Ansin, la fin dau segle XV e lo comencament dau segle XVI fogueron caracterizats per la reaparicion de vilatges abandonats durant lei crisis e per una aumentacion generala de la populacion. L'economia aprofichet aquelei condicions per se restaurar e tre lo periode 1480-1500, la produccion agricola agantet tornarmai son niveu dau comencament dau segle XIII. L'artesanat e lo comerci conogueron tanben un dinamisme similar que van permetre de donar de mejans noveus a l'accion deis estats.

L'afirmacion de l'autoritat deis estats [ modificar | Modificar lo codi ]

A la fin dau segle XV, Europa presentava diversei formas de regimes politics. Leis Estats Pontificaus e lo Sant Emperi Roman Germanic eran de monarquias electivas vestigis de l'afondrament de l' Emperi Roman . Polonha avia tanben adoptat un sistema electiu per sa succession reiala. Anglaterra, Castilha, Aragon e Franca eran d'estats feodaus dirigits per un poder reiau limitat per leis ambicions de vassaus poderos e lo respect dei privilegis. Pasmens, l'autoritat dei sobeirans angles e frances era sortida renforcada de la Guerra de Cent Ans . Enfin, en Italia, de formas variadas existian segon lei ciutats-estats e una fraccion importanta dei senhors eran de caps noveus (capitanis militars ^[2] , banquiers ^[3] ...) eissits d'una usurpacion victoriosa dau poder.

Dins aquo, maugrat aquelei diferencias, totei lei estats dau periode assaieron de renforcar l'autoritat dau govern centrau. Aquela politica gropet generalament la necessitat de redurre lo poder deis institucions e elements capables de limitar aquela autoritat e aquela de crear de mejans noveus per assegurar lo mantenement de l'ordre noveu. La reduccion dei poders rivaus de l'autoritat centrala foguet caracterizada per la lucha contra leis ambicions dei vassaus trop poderos : Armanhac, Borgonha, Anjou e Bretanha ^[4] en Franca, Pazzi per la Republica de Florenca, Colonna e Orsini dins leis Estats Pontificaus... etc. Foguet tanben marcada per lei temptativas de limitar lo poder deis institucions representativas (Estats Generaus frances, Parlament angles...). Aquela politica capitet en Europa Occidentala mai leis institucions d'Europa Centrala e Orientala (Sant Emperi, Polonha, Escandinavia...) resistigueron. Enfin, lei sobeirans assaieron d'aumentar directament lo contrarotle sus la societat gracias a la limitacion dei privilegis de l'aristocracia, dei vilas e de la Gleisa. Dins lo cas d'aquela darriera, mai d'un sobeiran assaiet tanben de limitar lo poder papau sus sa gleisa nacionala.

De son caire, la creacion de mejans noveus per assegurar lo poder de l'autoritat centrala veguet lo renforcament dau govern centrau. Lo rotle dei senhors pus poderos es limitat ais afaires judiciaris e lo nombre de foncionaris foguet aumentat per melhorar l'influencia de l'administracion dau sobeiran dins cada provincia. Lei ressorsas dau govern fogueron tanben aumentadas e de sistemas fogueron creats per permetre un pagament pus regular de l'impost. Enfin, lo periode de la fin dau segle XV veguet l'aparicion e la formacion d'armadas permanentas equipadas d'armaments noveus. L'utilizacion de l' ost feodau venguet pus rara e, en facia de l'entrainament de soudats professionaus, la valor militara dei chivaliers de l'Edat Mejana demeniguet. Lei progres deis estats per aplicar aquelei politicas fogueron inegaus. Fogueron forca importants en Franca onte la Guerra de Cent Ans avia ja renforcat lo poder reiau e l'idea d'un impost permanent. Fogueron pus limitats dins lo Sant Emperi onte l'aristocracia era opausada a l'idea de reformar una organizacion politica inicialament creada per protegir sei drechs e son autonomia.

Ansin, a la fin dau segle XV, totei lei caps de govern europeus dispausavan de mejans noveus, mai o mens importants segon la poissanca dei resistencias localas de l'ordre feodau. Aqueleis otis vengueron de mejans importants de la propagacion deis ideas de la Renaissenca gracias ais obras de prestigis que van comandar e realizar certanei sobeirans. Per exemple, au segle XVI, lei reis de Franca e d'Espanha van contuniar lor rivalitat militara dins lo domeni culturau entrainant un essor important de la Renaissenca dins aquelei pais.

Lo comencament de l'exploracion dau monde per leis Europeus e lei progres tecnologics dau periode [ modificar | Modificar lo codi ]

Lo darrier element que permetet lo redreicament europeu e lo desvolopament d'un corrent intellectuau noveu foguet la descuberta de tecnologias novelas coma l'estamparia (vers 1430-1450) completadas per lei progres liats au comencament de l'exploracion dau monde per leis explorators europeus. Se lei motivacions d'aqueleis evolucions fogueron magerament politicas e economicas, van permetre de faire mai d'un progres dins lo domeni tecnic. Pus important, aquo va suscitar un movement de curiositat per lei culturas estrangieras ja conegudas dempuei de segles coma lei Bizantins o leis Arabis o quasi desconegudas coma lei civilizacions d'Asia Orientala. Ansin, apres la casuda finala deis estats bizantins entre 1453 e 1461 e la multiplicacion dei contactes ambe lei principats musulmans dau sud d'Espanha, leis obras anticas gardadas dins aquelei pais e leis estudis originaus de sei sabents pogueron pauc a pauc se difusar en Europa. Van venir una font important dau renovelament intellectuau europeu e d'inspiracion per leis artistas de la Renaissenca.

Lo contexte economic dau segle XVI [ modificar | Modificar lo codi ]

Lo contexte economic dau segle XVI conoguet de mutacions limitadas e un melhorament generau qu'empachet diversei crisis coma l'aumentacion regulara dei pretz. Aquela economia veguet l'emergencia progressiva de sectors economics noveus basats sus lo progres tecnologic e de pensadas novelas coma la legitimacion dau profiech. Pasmens, l'estructura de basa de l'economia de la Renaissenca era totjorn de tipe feodau e la contuniacion d'aqueu model explica que lo quadre generau de la societat evolucionet pauc : l'aristocracia e lo clergat demoreron lei classas dominantas e lei produccions agricolas lo centre de l'economia.

Dins lo contexte de redreicament generau dau continent europeu, la fin dau segle XV foguet un periode d'expansion economica e de creacions o de restauracions de circuits economics. Pasmens, l'aumentacion demografica e lei dificultats tecnicas per aumentar l'oferta va entrainar pauc a pauc una aumentacion de pretz e una demenicion dau niveu de vida de la mager par deis abitants. Aqueu movement apareguet ai Provincias Unidas vers 1515 e se generalizet fins a 1550. Aquo empachet l'aparicion e lo desvolopament de mutacions importantas e lei revenguts feodaus demoreron la norma e l'objectiu d'agantar per leis eleits eissidas de la borgesia novelas. Ansin, lo quadre economic e lei desirancas socialas de la populacion de la Renaissenca eran forca similars a aquelei dau periode precedent.

Lei caracteristicas qu'aqueu quadre economic fogueron l'importancia primordiala de l'agricultura e de l'artesanat de subsistancia. En causa dei dificultats logisticas, aquelei produchs eran transportats sus de distancias generalament feblas en direccion dei zonas urbanas pus importantas. Ansin, una vila importanta e sa region formava de circuits comerciaus regionaus que representavan la mager part de l'economia medievala o de la Renaissenca. Per lei produchs de luxe o lei materias premieras utilizadas per lei servicis de l'estat, d'industrias e de circuits especifics existian, mai representavan una partida febla dei cambis economics. De mai, la mager part d'aquelei relacions economicas (per exemple, per lo circuit mediterraneu deis especias) eran ja en placa durant l'Edat Mejana.

L'agricultura conoguet gaire de progres durant lo periode de la Renaissenca. Lei cerealas representavan la mager part de la produccion e, levat de quauquei regions forca favorabla (bacin parisenc...), lei rendiments son febles e generalament entre 2,5 e 3,5 per 1. Dins certanei regions, certanei culturas (olivier, vinha...) permetian d'aumentar lei revenguts dei paisans gracias a la venda de la produccion. Lo norrigatge es donc forca malaisat car necessita de quantitats grandas de manjar e de prat.

Coma l'agricultura, lei basas de l'industria e de l'artesanat demoreron aquelei de l'Edat Mejana : la produccion dei paisans durant l'ivern, lo textil e la metallurgia. Pasmens, aquela darriar va conoisser a partir dau segle XVI un periode de progres tecnic e una demanda importanta per lei besonhs noveus coma aquelei de la produccion d'armas de fuoc. Lo resta de l'industria es plus limitat mai assosta la mager part deis innovacions de l'epoca coma l'estamparia que permetet tanben de desvolopar l'industria de la produccion de papier.

L'aumentacion dei cambis economics foguet permesa per l'aumentacion dau nombre de pecas de moneda en circulacion e au desvolopament dau credit. La descuberta e l'esplecha dau continent american i aguet un rotle decisiu car permetet d'importar una quantitat granda de metaus precios en Europa. Pasmens, conjugadas a l'aumentacion de la demanda e ai limits de l'oferta, aquo participet a l'inflacion. La font de revenguts pus importantas demoret donc lei drechs senhoriaus qu'eran magerament basats sus un sistema d'imposts en natura. L'accession a la classa aristocrata demoret donc per aquela rason la desiranca de la mager part de la populacion e un factor poderos dau mantenement de l'estructura feodala de la societat.

Lo contexte politic de la Renaissenca [ modificar | Modificar lo codi ]

A partir de la fin dau segle XV, lo continent europeu veguet tornarmai lo comencament de questions politicas grevas entrainant mai d'una guerra. Lei doas principalas fogueron lei guerras d'Italia e l'aparicion de la Reforma. La premiera foguet un conflicte long entrainat per lei rivalitats dei ciutats italianas que van permetre l'intervencion directa de Franca e d'Espanha desirosas d'ocupar una partida de la peninsula. Forca longas, aquelei guerras s'acaberon per una victoria espanhoula e un afebliment politic deis estats italians. Espanha venguet la poissanca dominanta d'Italia. Pasmens, aquelei conflictes fogueron un factor de difusion deis arts de la Renaissenca, especialament vers Franca.

La question religiosa foguet la segonda crisi dau periode. Apareguet a partir deis annadas 1520 ambe la creacion dau protestantisme e l'adopcion d'aquela religion per la mager part deis estats dau nord d'Europa. Afeblida, la Gleisa de Roma poguet pas reprimir lo movement e lei problemas religios vengueron una font de conflictes e de tensions diplomaticas entre leis estats dau Sant Emperi Roman Germanic.

Lo contexte intellectuau de l'Umanisme [ modificar | Modificar lo codi ]

L'Umanisme foguet un movement intellectuau dei segles XV e XVI qu'apareguet en Italia e va se difusar en Europa. Basat sus l'eiretatge filosofic medievau e la redescuberta de la filosofia antica, va encoratjar lo desvolopament d'una estetica novela basada sus l'observacion de l'obra divina, d'una etica novela centrada sus l'estre uman e de recercas teologicas novelas. Aqueu movement va generalament precedir la revolucion artistica de la Renaissenca e pausar una partida dei basas que van permetre son debanament.

Lei basas de l'Umanisme [ modificar | Modificar lo codi ]

Lei basas intellectuaus de l'Umanisme tenon tres ensems literaris mai o mens diferents. Lo premier es l'eiretatge de la filosofia medievala. D'efect, inicialament liada a la recerca teologica, la filosofia d'aqueu periode era venguda independenta, especialament dins lei domenis que la Biblia tractava gaire. Leis obra principalas eran aquelei de Tomas d'Aquin au segle XIII e de Guilhem d'Occam au segle XV. Lo segond foguet la redescuberta deis autors antics acomencat a partir dau segle XIV gracias au contacte ambe leis estats musulmans d'Espanha o l'arribada d'intellectuaus bizantins causadas per l'avancada dei Turcs. Aquo permetet ai sabents d'Europa Occidentala d'estudiar per lo premier cop de textes de Platon, de Pitagoras , d' Euclid o encara de Ptolemeu. Enfin, lo tresen foguet compausat per leis obras deis umanistas elei que formeron diversei rets de reflexions e de cambis intellectuaus gracias a l'estamparia e a una correspondencia importanta.

La difusion e lei consequencias de l'Umanisme [ modificar | Modificar lo codi ]

L'Umanisme conoguet una difusion importanta dempuei lo nord e lo centre d'Italia vers lo resta d'Europa. Tres elements permeteron aqueu fenomen. Lo premier foguet l'aparicion e lo desvolopament de l'estamparia que permet de difusar leis obras umanistas entre leis eleits. Lo segond foguet la correspondencia quasi permanenta qu'existia entre certaneis autors umanistas. Va formar pauc a pauc un ret forca importanta gracias ai contactes entre leis intellectuaus principaus e d'umanistas locaus en relacion ambe leis eleits localas permetent donc de difusar rapidament certaneis ideas.

Una dei consequencias principalas dau desvolopament de l'Umanisme foguet l'aparicion e la formacion d'una estetica novela basat sus lo principi que la contemplacion de l'obra divina (tanben dicha la beutat ) era un mejan de conoissanca de la realitat. Creatura viventa pus procha de Dieu, l'esser uman a la capacitat per leis umanistes de crear de causas belas gracias a l'imitacion e l'idealizacion de la natura. Dins aqueu quadre, l'art ven alora un acte de creacion permetent a l'artista de participar a l'obra divina e de mostrar un monde ideau ais espectators. Aquo va venir una concepcion centrala per leis artistas de la Renaissenca e va entrainar l'aparicion de definicions e d'objectius noveus per leis arts de l'epoca. Per exemple, d'ara endavant, l'arquitectura foguet cargada de tradurre l'ordre naturau gracias a l'armonia dei formas e l'equilibri dei massas.

Una segonda consequencia dau movement umanista foguet lo renoveu de la recerca tecnologica e scientifica que van permetre certanei progres dins lei matematicas, l'astronomia (Copernic) o la biologia. Va tanben entrainar la publicacion d'unei trabalhs teologics marcant l'aspect prefondament religios dau movement. Enfin, element important, l'Umanisme va desvolopar una reflexion etica sus l'estre uman. Considerada coma una creatura privilegiada e naturalament bona, la rason umana permet de replegar lo desordre de la naturau per se concentrar sus l'armonia e lo respect de la volontat divina. Aquela evolucion es desliura e la libertat e lo respect d'aquela van venir d'elements centraus dins la reflexion deis intellectuaus e deis artistas dau periode.

Lo debanament de la Renaissenca [ modificar | Modificar lo codi ]

Lo debanament de la Renaissenca pou se devesir en tres etapas principalas. La premiera foguet lo periode iniciau d'aparicion en Italia fins en 1490 . Lo segond foguet lo desvolopament dau classicisme italian fins a 1560 . Enfin, la tresena etapa foguet la difusion dau movement dins lo resta d'Europa onte va conoisser d'evolucions e de mutacions importantas e donar naissanca a d'estils noveus e diferents d'Italia segon lei regions.

L'iniciacion italiana de la Renaissenca [ modificar | Modificar lo codi ]

La premiera etapa de la Renaissanca se debanet en Italia fins a 1490 , probablament a partir de l'obra umanista e de l'eiretatge antic dau pais. Lei premiers artistas pertocats per aqueu movement fogueron Brunelleschi ( 1377 - 1446 ), Mesacio ( 1401 - 1428 ) e Donatello ( 1386 - 1466 ). Rapidament, la rompedura ambe l'estil medievau gotic foguet importanta. Per exemple, lo premier inventet un vocabulari noveu per definir una arquitectura novela basada sus l'estil antic. Sa Chapela dei Pazzi, que sa bastida se debanet de 1441 a 1478, foguet una dei premiereis obras marcadas per l'introduccion d'una estructura ≪ racionala ≫ e matematica.

Lo centre principau dau periode foguet Florenca gracias au sosten dei familhas dominant la vida politica de la ciutat coma lei Pazzi o lei Medicis. Lei principis artisticas noveus fogueron teorizats per Alberti ( 1404 - 1472 ) e lei successors de Brunelleschi, de Mesacio e de Donatello contunieron l'obra de lor mestre. Ansin, lei teorias novelas agueron rapidement una forma sistematica e vulgarizada que van permetre una difusion aisada. L'influencia de Boticelli ( 1445 - 1510 ) e de Leonardo da Vinci ( 1452 - 1519 ), artistas florentins majors proches de la familha Medicis, van desvolopar de tecnicas novelas, acabar l'instauracion de l'estil de la Renaissenca coma la norma artistica novela e acomencar sa difusion vers lo resta d'Europa (installacion de Vinci en Franca).

A la fin dau segle XV, l'art florentin s'era ja difusat dins leis autrei centres urbans d'Italia coma Padoa , Roma , Venecia o encara Milan . Sota l'influencia deis arts bizantins, Venecia venguet un centre artistic relativament originau caracterizats per lei trabalhs de Mantegna ( 1431 - 1506 ) e de sei fius sus lei nocions d'espaci e de color.

Lo classicisme italian [ modificar | Modificar lo codi ]

La comencament dei guerras d'Italia a partir de la fin dau segle XV entrainet la rompedura deis equilibris politicas entre leis estats italians. Au niveu artistic, aquo va se tradurre per un desplacament deis artistas e un transferiment de la primautat artistica de Florenca vers Roma. Fins au pilhatge de la ciutat papala per lei mercenaris alemands de Carles Quint en 1527 , la vila va conoisser un periode long de trabalhs e l'aparicion de valors artisticas novelas dicha classicisme italian.

Aqueu darrier era basat sus la contuniacion de l'idea de sacralizacion de la Beutat caracterizant lo movement umanista. D'efect, a l'epoca, aquela nocion era fortament definidi per de criteris racionaus e objectius coma l'armonia dei formas o l'armonia matematica. Lo classicisme va donc chausir directament e idealizar lei formas pus prochas de l'obra divina per ne'n exprimir l'ordre, l'armonia e la forca. Sera donc basat sus de principis matematics coma la simetria.

Aquela evolucion se debanet magerament a Roma onte lei papas capiteron de faire venir una partida grossa deis artistas florentins. D'efect, lo declin d'aquela darriera apres sei reviradas militaras entrainet la partenca d'uneis artistas importants a partir dau decenni 1500-1510. En particular, Michelangelo decidiguet d'anar a Roma en 1508 apres una formacion au contacte de la Cors dei Medicis. Son obra principala, la Capela Sixtina , fa partida totjorn partida deis obras pus famos de l'istoria umana e va revolucionar la pintura, l'escultura e l'arquitectura.

Leis autrei capitalas italianas conogueron tanben una evolucion similara vers lo classicisme. Venecia contuniet d'estre un centre artistic relativament independent a respect dau resta de la peninsula. L'arquitectura gotica i resistiguet fins a la fin deis annadas 1520 e l'arribada d'artistas dempuei Roma. En revenge, la pintura conoguet una tiera d'evolucions sota l'influencia de Tician (1488-1576) que foguet capable d'assimilar diversei tendancias e venguet un autor famos de retrachs. L'infuencia de Venecia s'espandiguet pauc a pauc fins a Padoa, Verona e Mantoa. A Milan, lo mitan artistic foguet dominat per lei successors de Leonardo da Vinci e Parma foguet un centre independent pichon marcat per l'influencia d' Antonio da Correggio ( 1489 - 1534 ).

A partir deis annadas 1520, la mager part d'aquelei centres adopteron pauc a pauc un estil noveu dich manierisme en reaccion a l'apogeu dau classicisme. D'efect, apres lo succes deis obras premieras de la Renaissenca, l'estil de seis autors venguet la norma e limitet l'iniciativa generala. Per exemple, la representacion d'Adam per Michelangelo era d'ara endavant l'exemple d'imitar per cada pintura d'Adam. Mai d'un artista decidiguet donc de s'opausar a aquelei tendancias academicas. Lei caps d'obras dau premier periode de la Renaissenca demoreron de referencias importantas que lo manierisme va assaiar d'enriquir, especialament gracias a una mescla d'estils diferents. A partir de 1560 , lo manierisme era vengut l'estil dominant en Italia mai la mort de Michelangelo e de Tician va entrainar lo declin dau movement e la fin de la Renaissenca italiana a partir deis annadas 1580 e l'aparicion dau barroc .

La difusion de la Renaissenca e l'aparicion de corrents noveus [ modificar | Modificar lo codi ]

A partir dau comencament dau segle XVI, lo niveu de mestreja agantat per leis artistas italians venguet lo model d'Europa. Mai d'un artistas europeus assaieron de viatjar en Italia e certanei sobeirans inviteron d'artistas italians dins lor reiaume. Lo cas pus conegut es aqueu de Leonardo da Vinci que moriguet en Franca mai son exemple foguet pas un cas isolat. Ansin, la Renaissenca italiana se difuset rapidament e va entrainar l'aparicion d'escolas novelas dins certanei regions europeas.

La Renaissenca francesa [ modificar | Modificar lo codi ]

En fora d'Italia, Franca foguet lo centre europeu de la Renaissenca amb un interes important de sei reis per leis arts noveus. Aquo va permetre la formacion d'un classicisme frances que va agantar durant lo segle XVI un niveu estetic quasi similar ai mestres italians e va fortament influenciar l'art frances dau segle XVII.

Tres etapas principalas marqueron aqueu desvolopament. La premiera se debanet sota lei reines de Carles VIII e de Lois XII. L'art gotic demoret dominant mai la Renaissenca acomencet d'influenciar certaneis elements arquitecturaus o decoratius. A partir dau reine de Frances Ier e deis annadas 1520, aquela tendancia se renforcet e un nombre important d'artistas italians fogueron invitats en Franca. I desvoloperon leis estils eissits dau classicisme e dau manierisme que se mescleron ambe l'art locau per formar l'estil caracterizant lei casteus reiaus dau periode (Fontainebleau, Leger...). Fontainebleau venguet un centre d'innovacions permanentas e un model per lo resta dau pais. A partir de 1540-1550, aquo va entrainar l'emergencia d'un classicisme frances independent fusionant d'influencias frances, italianas e anticas. Aquel estil conoguet un desvolopament important, especialament dins lei palais reiaus de Paris, mai l'entrainament dei guerras de religion causet sa disparicion a partir dau decenni 1570.

La Renaissenca olandesa [ modificar | Modificar lo codi ]

Lei Provincias Unidas conogueron una activitat artistica forca important durant lo periode de la Renaissenca. Sa caracteristica principala es sa basa locala e son independencia forca granda a respect de la Renaissenca italiana. D'efect, aqueu territori era lo seti d'una tradicion umanista majora diferenta d'aquela Italia. Ansin, se l'arquitectura e l'escultura conogueron gaire d'evolucions au segle XV, la pintura veguet l'aparicion d'estils noveus tre la fin dau segle XV sota la direccion de pintors coma dei fraires Van Eyck o de Memling.

L'influencia italiana arribet a partir de 1510 mai demoret limitada a certanei vilas o ceucles d'artistas. Lo classicisme s'i desvolopet gaire mai lo manierisme conoguet quauquei succes, especialament a Brusselas. Pasmens, leis artistas olandes principaus de la fin de la Renaissenca eran largament independent de l'influencia italiana coma Peire Brueghel (1525-1569).

La Renaissenca dins lo Sant Emperi Germanic [ modificar | Modificar lo codi ]

A partir de 1520, leis estats alemands fogueron magerament regardats per leis afaires religios e lei populacions protestantas vengueron generalament ostilas a un art vengut d'Italia e basat sus una Antiquitat de cops considerada coma pagana. La Renaissenca foguet donc relativament limitada en Alemanha e l'art medievau s'i mantenguet. Dos centres urbans, Nuremberg e Augsborg, solament fogueron vertadierament marcats per la Renaissenca e tanben solament dos artistas majors de l'epoca, Durer (1471-1528) fogueron influenciat per l'art italian. Vengut protestant, Durer desvolopet un art pron independent d'Italia basat sus l'art de la gravadura e dau retrach. Lo segond foguet Hans Holbein lo Jove que s'installet finalament en Anglaterra. Sa partenca e la mort de Durer marqueron la fin de la Renaissenca alemanda.

La Renaissenca dins lo resta dau continent [ modificar | Modificar lo codi ]

Dins lo resta d'Europa, la Renaissenca demoret relativament limitada maugrat d'influencias umanistas localas importantas dins certanei regions :

• en Anglaterra, sa propagacion acomencet solament sota lo reine d'Enric VIII. Pasmens, maugrat lo sosten e la proteccion reiau per leis arts, l'estil de la Renaissenca i foguet limitat a la decoracion interiora e a la musica.
• en Espanha, lo movement de la Renaissenca deguet faciar leis influencias variadas presentas dins l'Emperi Espanhou. L'arquitectura flamanda demoret dominanta fins au reine de Felipe II (1556-1598). Lo corrent italian veguet donc son influencia estre tardiva e limitada a certanei centres reiaus e ai regions en relacions ambe lo reiaume de Napoli .
• en Portugal - Torre de Belem , Lisbona
• en Polonha, l'influencia de la Renaissenca foguet inicialament tardiva e limitada au palais reiau de Wavel. Pasmens, a partir de 1550, se desvolopet un corrent nacionau independent d'Italia que va marcar certanei monuments de Cracovia .
  • en Pomerania - castel de Szczecin ( Pomerania Occidentala )
• en Ongria - castel de Buda (Budapest) e Bibliotheca Corviniana

Ligams interns [ modificar | Modificar lo codi ]

• Fra Angelico .
• Giotto .
• Hieronymus Bosch .
• Pieter Brueghel lo Vielh .
• Pieter Brueghel lo Jove .
• Jan Brueghel lo Vielh .
• Jan Brueghel lo Jove .
• Filippo Brunelleschi .
• Donatello .
• Sandro Botticelli .
• Albrecht Durer .
• Miquel Angel .
• Rafeu .
• Leonardo da Vinci .
• Jan van Eyck .
• Rogier van der Weyden .
• Palestrina , compositor e musician italian.
• Tomas Luis de Victoria , compositor e musician castelhan .
• Gines Perez de la Parra , compositor e musician valencian.

Ligams [ modificar | Modificar lo codi ]

• Society for Renaissance Studies

Notas a referencias [ modificar | Modificar lo codi ]

1. ↑ Per exemple, dins l'Emperi Rus, lo servatge foguet abolit solament en 1861 .
2. ↑ Per exemple, es lo cas de la familha Sforza dins lo Ducat de Milan.
3. ↑ Per exemple, es lo cas de la familha Medicis que prenguet lo poder a Florenca.
4. ↑ Se fau notar la complexitat de l'estatut dau Ducat de Bretanha : teoricament independent, era fortament implicat dins leis afaires interns frances en causa de sa posicion geografica e lo Reiaume de Franca assaiet mai d'un cop de l'annexar fins a l'union definitiva dei dos estats en 1547 .

Bibliografia [ modificar | Modificar lo codi ]