Istoria [ modificar | Modificar lo codi ]

1540  : en Etiopia , mort dau negus Dawit II que foguet remplacat per son fiu Gelawdewos . Lo sobeiran noveu capitet de rebutar leis atacas dau Sultanat d'Adel contra sa capitala .
1540  : acabament d'una guerra de succession a la testa de l' Emperi Mogol . Sher Khan i prenguet lo poder.

1540-1545  : invasion novela dau territori maia per leis Espanhous . Ben preparada gracias a la formacion d'aliancas amb certanei ciutats-estats, l'ataca ocupet prudentament lei regions ocupadas en i fondant de vilas protegidas per de garnisons . Pasmens, lo resultat demoret mitigat car certanei pobles maias contunieron de resistir.
1541-1543  : en Etiopia , l'arribada d'un cors expedicionari portugues permetet, apres de combats saunos, d'infligir una desfacha importanta ai forcas dau Sultanat d'Adel e de tuar l' emir Ahmad ibn Ibrahim . Aquo permetet de dispersar lei tropas musulmanas .
1541  : revirada d'una premiera temptativa d'implantacion d'una colonia francesa dins la vau de Sant Laurenc .
1544  : dins lo Khanat d'Astrakhan , cop d'estat d' Iamgurchi que capitet de remplacar Aq Kubek amb lo sosten de l' aristocracia dei Nogais. Dins aquo, de tensions aparegueron entre lo khan e lei Nogais. Ansin, lo caos interne contuniet dins lei regions occidentalas de l' espaci mongol .

1546-1547  : revouta de diversei ciutats-Estats maias contra la dominacion espanhola . Pasmens, de renforc permeteron ais Europeus de rebutar leis atacas e de sometre definitivament lo nord de Yucatan .
1547  : en Africa Orientala , de negociacions entre Etiopians e Oromos, un poble nomada qu'era a migrar vers lo nord. Gracias a un acordi diplomatic, lo negus capitet de desviar lei migracions vers leis estats musulmans de la region (→ 1550 ).

Cultura [ modificar | Modificar lo codi ]

Sciencias e tecnicas [ modificar | Modificar lo codi ]

1541  : fabricacion dau premier globe terrestre per lo geograf e matematician flamenc Gerardus Mercator ( 1512 - 1594 ). I representet lo tracat dei continents coneguts e i superpauset certaneis estelas . Son invencion venguet rapidament un otis forca important per la navegacion.
1542  : publicacion de De historia stirpium commentarii , obra dau botanista alemand Leonhart Fuchs ( 1501 - 1566 ). Depintet aperaqui 550 especias de plantas de la flora germanica. Pichona evolucion a respect deis autrei botanistas dau periode, un trentenau d'especias avian solament un interes ornamentau.

1543  : publicacion, quauquei jorns avans la mort de son autor, de la teoria eliocentrica desvolopada per lo preire polones Nicolau Copernic en 1513 . Maugrat d'errors forca importantas, aquela teoria anava permetre l'abandon dau model de Ptolemeu e favorizar l'aparicion de la sciencia moderna.
1543  : publicacion de The Grounde of Artes, teachings the Worke and Practise, of Arithmeticke, both in whole numbers and fractions dau matematician gales Robert Recorde (vers 1512 - 1558 ). Premier obratge d' algebra escrich en angles , favorizet la difusion de l' algebra dins leis Illas Britanicas .
1543  : traduccion deis Elements d' Euclides per lo matematician Niccolo Fontana Tartaglia ( 1499 - 1557 ). Aquo permetet la difusion de la geometria en Europa .

1543  : publicacion de De Corporis Fabrica , obra majora dau metge brabancon Andreas Vesalius ( 1514 - 1564 ). Era un obratge tractant de l' anatomia umana d'aperaqui 700 paginas que son influencia foguet quasi similara a aquela de la teoria eliocentrica de Nicolau Copernic gracias a de descripcions e d'illustracions forca precisa. De mai, auset i refutar de teorias emesas per Galen , co que marquet lo comencament de la critica dau saber medicau eissit de l' Antiquitat .
1543  : en Espanha , fogueron tanben publicadas doas obras majoras de la medecina de la Renaissenca  : lo Dispensarium (≪ La farmacopea ≫) e lo Dioscoride-Materia Medica dau metge e teologian espanhou Miguel Servet ( 1511 - 1553 ). Tiera de commentaris medicaus sus lei practicas dau periode, conogueron un succes important en despiech de la condamnacion de son autor per l' Inquisicion .
1544  : descuberta de l'enclinason magnetica per l' astronom e engenhaire alemand Georg Hartmann ( 1489 - 1564 ). Pasmens, son trabalh demoret desconegut fins a la fin dau segle e, en 1581 , l' Angles Robert Norman descurbiguet tornarmai aqueu fenomen d'un biais independent.
1545  : dins la vila italiana de Padoa , inauguracion dau premier jardin botanic.

1545  : publicacion d’ Ars Magna dau matematician italian Girolamo Cardano ( 1501 - 1576 ). Aquela obratge i desvolopet per lo premier cop de solucions a d' equacions de tresen e de quatren gras.
1546  : premiera mencion per Gerardus Mercator ( 1512 - 1594 ) ? pasmens, lo fenomen era benleu ja estat observat aperavans ? d'un escart entre lei Pols Nord geografic e magnetic.
1546  : publicacion de De Contagione et Contagiosis Morbis (≪ De la contagion e dei malautias infecciosas ≫) escrich per lo metge italian Girolamo Fracastoro ( 1473 o 1478 - 1553 ). I depintet seis observacions e i prepauset per lo premier cop de mecanismes de transmission dei malautias . De mai, postulet l'existencia de micro-organismes, situats sus la peu o lei vestits dei malauts, responsables de la transmission. Pasmens, seis ideas ? aisment acceptadas per leis autrei metges ? troberon ges d'aplicacion avans la confirmacion de sa teoria au segle XIX per Louis Pasteur ( 1822 - 1895 )

Deces [ modificar | Modificar lo codi ]

Liames internes [ modificar | Modificar lo codi ]

Bibliografia [ modificar | Modificar lo codi ]

Notas e referencias [ modificar | Modificar lo codi ]