Iossif Vissarionovich Jogachvili
, mai conegut per son subrenom
Iossif Stalin
(en
georgian
: ????? ?????????? ?? ?????????; en
rus
:
Иосиф Виссарионович Джугашвили
,
Иосиф Сталин
;
Gori
,
Georgia
,
18 de decembre
de
1878
-
Moscou
,
Russia
,
5 de marc
de
1953
) es un ome d'
Estat
sovietic
que dirigiguet l'
URSS
de
1928
a
1953
.
Originari de
Georgia
, jonhet lei partisans de
Lenin
tre
1901
e venguet rapidament una personalitat importanta entre lei bolchevics. A partir de
1906
-
1907
, venguet un collaborator regular de
Lenin
e lo sostenguet durant leis eveniments dei revolucions de
1917
e dins lo corrent de la
Guerra Civila Russa
. Vengut secretari generau dau partit, aquo li permetet de se presentar coma l'eiretier de
Lenin
. Apres una longa lucha interna contra leis autrei companhons de
Lenin
, prenguet lo poder en
1928
.
Instauret alora un regime brutau e repressiu que causet la mort de plusors milions de personas. Pasmens, capitet d'industrializar e de desvolopar economicament son pais. De mai, sa resistencia e sa victoria contra lo
nazisme
e l'
Alemanha
d'
Adolf Hitler
li doneron un prestigi immens que li permetet de transformar l'
URSS
en una superpoissanca capabla de rivalizar ambe leis
Estats Units d'America
. Apres sa mort, la violencia de sei metodes e son culte de la personalitat fogueron denonciats per
Nikita Khrushchov
.
Iossif Vissarionovich Jogachvili nasquet en
Georgia
, a
Gori
, lo 3 d'abriu de
1878
dins una familha paura
[1]
. Son paire, Vissarion, era pegot. Ome brutau, foguet obligat de quitar la vila per trabalhar dins una usina de
caucaduras
de
Tiflis
(uei
Tbilissi
). I moriguet en
1890
apres aver probablament abandonat sa frema e son fiu. La maire de Iossif Jogachvili, Ekaterina, era una serva anciana que trabalhava coma domestica e que capitet de ganhar pron de sous per pagar ? ambe dificultats ? d'estudis a son fiu. Ansin, poguet anar a l'escola
ortodoxa
de
Gori
avans d'integrar lo seminari en
1894
[2]
.
Iossif Jogachvili estudiet au seminari de
1894
a
1899
. Aqueu periode de sa vida es mau conegut franc de quauqueis aspects generaus. La disciplina de l'endrech era dura e l'agitacion politica importanta. D'efect, a la fin dau segle XIX, un corrent
nacionalista
georgian
s'opausava au regime tsarista e leis ideas revolucionarias eran ben conegudas dei classas educadas. Per exemple, en
1886
, lo cap de l'establiment era estat tuat per un estudiant excluch.
Dins una tala atmosfera, Iossif Jogachvili descurbiguet tant la
politica
que la
religion
e semblet sustot s'interessar a la premiera. Tre
1895
, publiquet un poema
patriotic
dins la revista nacionalista
Iberya
e comencet de legir de textes ≪ subversius ≫. En particular, recebet una punicion per aver legit
Lei Trabalhaires de la mar
de
Victor Hugo
. En
1898
, venguet soci d'un grop clandestin
nacionalista
, dich
Messame-Dassi
, onte dominavan lei pensadas
socialistas
. I foguet cargat de la creacion de ceucles d'estudis entre leis obriers. Un an pus tard, seis ideas entraineron son exclusion dau
seminari
.
Apres son expulsion dau seminari, Iossif Jogachvili conoguet doas annadas malaisadas avans d'intrar dins la clandestinitat en
1901
. Levat quauquei periodes limitats, i demoret fins a
1917
. I descurbiguet l'obra de
Karl Marx
e rompet ambe lei
nacionalistas
de
Messame-Dassi
. En
1901
, s'installet dins la vila industriala e portuaria de
Batumi
onte prenguet lo subrenom de Koba. I participet a la creacion dau jornau
Brdzola
(≪ La lucha ≫ en
occitan
). Arrestat un premier cop en abriu de
1902
, foguet condamnat a tres ans de desportacion mai s'enfugiguet en genier de
1904
. Enterin, a partir de
1903
, comencet de promoure lei tesis dau
Partit obrier sociau democrata de Russia
(POSDR).
En
1905
, apres lei desfachas en
Orient
contra
Japon
, l'
Emperi Rus
conoguet un periode d'agitacions, de grevas e de manifestacions. Per amaisar la situacion, lo
govern
de
Nicolau II
utilizet la repression mai deguet tanben far de concessions a certanei movements reformistas. Koba-Jogachvili participet activament a l'agitacion en
Caucas
e foguet elegit delegat a la conferencia nacionala dau partit bolchevic organizada a
Tammerfors
en
Finlandia
[3]
. Aquo li permetet de rescontrar
Lenin
per lo premier cop e de viatjar en
Europa
. Ansin, de
1906
a
1907
, anet a
Estocolme
e a
Londres
per participar ai congres dau
partit
. I prenguet rapidament una certana importancia politica.
Apres aqueu periode, s'installet a
Bako
en
Azerbaitjan
. La vila era venguda un important centre
petrolier
ambe d'obriers d'originas variadas (
Rus
,
Azeris
,
Armenis
,
Georgians
...). Ambe
Stepan Chaumian
(
1878
-
1918
) dich ≪ lo Lenin de Caucas ≫, organizet leis activitats dei Bolchevics en Caucas e
Bako
venguet lo centre principau dau partit dins la region. Lo rotle de Koba-Jogachvili foguet forca important dins leis activitats de propaganda e dins l'organizacion d'accions violentas contra de
bancas
per financar lo partit. Pasmens, lei relacions ambe
Chaumian
se desgraderon rapidament. Son arrestacion permetet de reglar lo problema mai Koba-Jogachvili foguet sospichat d'aver denonciat son rivau a la policia tsarista.
Leis arrestacions succesivas e l'ascension au sen dau Partit
[
modificar
|
Modificar lo codi
]
De
1908
a
1917
, Koba foguet arrestat mai d'un cop e regularament desportat. Aquo renforcet son influencia au sen dau Partit coma un dei caps principaus dei bolchevics ≪ de l'interior ≫ e li permetet de venir un collaborator regular de
Lenin
. Ansin, Jogachvili foguet arrestat en
1908
, en
1912
e en
1913
. Lei dos premiers cops, capitet rapidament de s'evasir. En revenge, lo tresen cop, foguet mandat dins una region forca isolada dau nord de
Siberia
e estrictament susvelhat. Ne foguet liberat unicament per la revolucion de febrier-marc de
1917
.
Durant aqueu periode, Koba venguet mai e mai important entre lei bolchevics. Intret au Comitat centrau e participet a la creacion dau jornau
La Pravda
en
1912
. I foguet l'autor dau premier editoriau. De mai, en novembre de
1912
,
Lenin
li demandet de trabalhar amb eu sus la question dei problemas nacionaus. Koba venguet ansin una figura majora dau partit sus aquela problematica e apareguet per lo premier cop lo faus-nom ≪ Stalin ≫ coma signatura d'un article sus ≪ lo Marxisme e la question nacionala ≫.
En febrier-marc de
1917
, lo succes de la
Revolucion de Febrier
entrainet l'abdicacion dau tsar
Nicolau II
e la formacion d'un
govern
provisori dirigit per lo
prince Lvov
. Dins lei fachs, la
borgesia
occupava lo poder mai devia negociar ambe lo
soviet de Petrograd
[4]
, lei menchevics, lei bolchevics e lei SR (socialistas-revolucionaris, partit revolucionari non
marxista
[5]
). Aquo permetet a Stalin d'esser liberat e d'arribar a
Petrograd
lo 25 de marc.
En l'absencia de
Lenin
, Stalin asseguret
de facto
un rotle forca important au sen de la direccion dau Partit e au sen de
La Pravda
. I adoptet una posicion ≪ centrista ≫ contra lei posicions de la drecha dau partit representada per
Lev Kamenev
(
1883
-
1938
), demandant de sostenir d'un biais critic lo govern provisori, e de la senestra que volia una rompedura immediata. Aquela politica foguet forca criticada per
Lenin
a son retorn d'exili lo 16 d'abriu. Pasmens, apres quauqueis esitacions, Stalin acceptet de sostenir lei tesis de son cap e foguet elegit tornarmai au Comitat centrau. I venguet un sosten determinat de
Lenin
e aguet un rotle decisiu dins l'organizacion dau partit. De mai, s'afiermet coma l'especialista de la question dei nacionalitats.
En julhet de
1917
, la revirada de jornadas revolucionarias afebliguet lo partit e entrainet l'arrestacion (
Kamenev
,
Trotski
...) o l'exili (
Lenin
) de plusors caps. Stalin asseguret alora tornarmai
de facto
la direccion dau partit. En despiech de la repression, capitet de'n desvolopar l'influencia dins lei mitans obriers, dins l'armada e mai au sen de certanei movements de paisans. De mai, en setembre, lei bolchevics participeron victoriosament a la resistencia dau
govern
provisori contra la temptativa de cop d'estat militar dirigida per lo
generau
Lavr Kornilov
. Aquo permetet au partit de prendre lo contrarotle dei soviets de
Petrograd
, de
Moscou
, de plusors autrei vilas importantas e de plusors
regiments
.
Apres aqueleis eveniments, lo govern provisori era forca feble e dependent dau sosten dei bolchevis. A son retorn,
Lenin
poguet ansin aisament preparar una revolucion novela per prendre lo poder. Lo rotle precis de Stalin dins aqueleis eveniments es mau conegut mai sembla segondari. En revenge, era alora un sosten solide de
Lenin
ambe
Trotsky
(
1879
-
1940
) e
Iakov Sverdlov
(
1885
-
1919
). Representent dau Partit au Comitat revolucionari dau
Soviet de Petrograd
e membre dau Bureu politic, tenguet probablament lo rotle de releu dau partit a
Smolnyi
qu'era alora lo quartier generau deis insurgents.
Esquema generau de la
Guerra Civila Russa
sus lo teatre
europeu
.
De
1918
a
1923
,
Russia
conoguet un periode de
guerra civila saunosa
marcat per l'afrontament entre lei Roges (lei bolchevics), lei Blancs (coalicion eteroclita gropant diverseis adversaris dei bolchevics), diversei movements
nacionalistas
desiros d'establir l'
independencia
de certanei pobles periferics de l'Emperi Rus, de movements de paisans armats e d'intervencions estrangieras (
Reiaume Unit
,
Franca
,
Japon
...). Durant aqueu periode, Stalin confiermet son rotle de premiera importancia au sen dau partit e dau movement bolchevic.
D'efect, apres la
Revolucion d'Octobre
, Stalin fasia partida de l'executiu dau Comitat centrau ? organ format de
Lenin
, de
Trotski
, de
Sverdlov
e d'eu meteis per dirigir la revolucion ? e foguet nomat au Conseu dei comissaris dau poble ? es a dire lo govern bolchevic ? coma comissari ai Nacionalitats. Dins lo contexte d'afondrament de l'
Emperi Rus
e dei guerras d'independencia menadas per plusors postes periferics, aqueu poste era forca important e Stalin i definiguet una politica
federala
basada sus quatre principis fondamentaus :
Pasmens, l'aplicacion d'aquelei resolucions foguet pas totjorn aisada car dins mai d'una region de
Caucas
, de
Finlandia
o d'
Europa
de l'Est, lei bolchevics eran febles e atacats per de movements [(nacionalisme|nacionalistas]] de drecha sostenguts per de poissancas estrangieras
[6]
.
Durant aqueu periode, Stalin sostenguet fidelament
Lenin
, compres quand lo cap de la revolucion foguet mes en minoritat a prepaus dei negociacions amb
Alemanha
. Puei, foguet cargat de protegir l'avitalhament dei regions tengudas per lei Roges. Durant l'estiu de
1918
, deguet donc participar, coma
comissari politic
, a la defensa de
Tsaritsyne
(la futura Estalingrad) contra leis armadas blancas. Lei combats dureron fins a octobre-novembre e s'acaberon per una victoria importanta deis armadas rojas. Aquel episodi permetet tanben a Stalin de formar un grop de fideus qu'anavan tenir un rotle important dins sa conquista dau poder entre
1922
e
1928
. En mai d'aquo, comencet de s'opausar a
Trotski
que se presentava tanben coma lo venceire de la batalha de Tsaritsyne.
Apres aqueu succes, Stalin foguet mandat sus d'autrei fronts, totjorn coma
comissari politic
. En
1919
, luchet contra lo
generau
Anton Denikine
e en
1920
, foguet mandat en
Polonha
. Dins aqueu segond cas, son comandament foguet marrit e foguet en partida responsable de la desfacha
sovietica
a l'entorn de
Varsovia
. Aquo agravet l'antagonisme ambe
Trotski
que l'accuset d'esser lo responsable principau de la revirada polonesa. Pasmens, per seis accions durant la guerra civila, Stalin foguet guierdonat de l'
Ordre dau Drapeu Roge
e ganhet una reputacion d'organizator eficac. Ansin,
Lenin
li fiset la direccion de l'Inspeccion obriera e paisana, un organisme noveu destinat a luchar contra la burocracia.
Lev Trotski
, rivau principau de Stalin per la succession de
Lenin
.
Forca malaut a partir de
1922
,
Lenin
se retiret largament deis afaires publics fins a sa
mort
en
1924
. Durant aqueu periode, lo partit bolchevic s'institucionalizet mai sei caps garderon lei reflexes deis annadas de clandestinitat e de complots. Una lucha forca dura aguet donc luoc entre lei caps principaus dau partit per la succession de
Lenin
. Se presentant coma l'eiretier naturau dau fondator de la revolucion, Stalin capitet de'n sortir venceire en
1928
. Dins aquo, aquela ascension foguet malaisada e necessitet plusors etapas.
Lo fondament de son succes foguet sa posicion de secretari generau dau partit. Stalin i foguet elegit lo 3 d'abriu de
1922
. Lo poste era noveu e orientat vers la gestion de la vida administrativa dau partit. Pasmens, anava rapidament prendre una grossa importancia. Fatigat,
Lenin
lo comprenguet en decembre de
1922
, l'escriguet dins de notas publicadas apres sa mort sota lo nom de
testament de Lenin
. Pasmens, en causa de sa
malautia
, poguet pas intervenir contra son ancian protegit. Stalin demoret donc secretari generau mai, dins lei fachs, lei conflictes internes entre bolchevics demoreron limitats. D'efect,
Lenin
gardava encara la direccion nominala de la revolucion e d'autra part, la prioritat era de redreicar un pais en crisi apres mai d'un decenni de guerra.
Lo combat vertadier comencet en octobre de
1924
ambe d'accusacions d'activitat fraccionala e de projectes economics erroneus dirigidas contra
Trotski
. En mai d'aquo, Stalin utilizet sa posicion de secretari generau per nomar pauc a pauc lei partisans de
Trotski
a l'estrangier o dins de regions alunchadas. Son rivau foguet ansin pauc a pauc isolat e, en genier de
1925
, una premiera resolucion dau Comitat centrau, sostenguda per Stalin,
Lev Kamenev
e
Grigori Zinoviev
(
1883
-
1936
), condamnet leis opcions politicas defendudas per
Trotski
. Puei, Stalin ataquet sei dos aliats que fogueron a son torn condamnats gracias a l'abstencion de Trotski e de sei partisans. Aquo permetet a Stalin de prendre definitivament lo contrarotle dau partit e de la revolucion. Enfin, lo 15 de novembre de
1927
,
Trotski
e
Zinoviev
, d'ara endavant ligats contra Stalin, fogueron condamnats ensems per lo Comitat centrau e excluchs dau partit. Un mes pus tard, foguet lo torn de sei partisans a l'eissida dau XV
en
congres dau partit.
En dela dei conflictes personaus entre leis eiretiers de
Lenin
, aquelei luchas internas eran motivadas per de questions regardant l'evolucion de la revolucion. Or, apres la revirada dei movements revolucionaris dins leis autrei pais, l'internacionalisme de
Lenin
e de
Trotski
semblava perilhos car la poissanca militara deis estats capitalistas era largament superiora an aquela de l'
URSS
. De mai, la militarizacion de la societat defenduda per Trotski era gaire populara. Ansin, Stalin, defensor de l'idea d'una revolucion unicament en
URSS
e d'una concepcion ≪ moderada ≫ ? es a dire entre la senestra de Trotski e la drecha de Kamenev ? foguet pus aisament sostengut per la majoritat dau partit. Lei socis dau
partit
, onte la burocracia comencava de prendre lo poder, sostengueron tanben Stalin per de rasons materialas.
De la presa dau poder a la Segonda Guerra Mondiala
[
modificar
|
Modificar lo codi
]
La formacion d'un regime volontarista e repressiu
[
modificar
|
Modificar lo codi
]
A la fin de
1927
, l'autoritat de Stalin sus lo partit era venguda incontestabla e la construccion dau
socialisme
dins un pais solet venguet lo mot d'ordre. Pasmens, en despiech de sa victoria, lei bolchevics demoravan relativament febles e avian de dificultats importantas per dirigir lo pais. D'efect, lo partit, supausat esser la basa de la revolucion, n'avia pas lei capacitats. Premier, lei luchas de succession e lei combats de la guerra avian entrainat l'eliminacion o la mort de quadres experimentats. Ansin, se lo nombre de socis era tres cops pus grand en
1929
qu'en
1924
, lo niveu de formacion e l'experiencia politica dei recrutas eran febles.
Dins aquelei condicions, lo partit podia pas esser l'otis que necessitava lei cambiaments radicaus e rapides dau projecte politic de Stalin. Per lo remplacar, decidet donc de s'apielar sus la ≪ Comission extraordinaria ≫ (Tcheka), policia politica provisoria instaurada per
Lenin
durant la guerra civila. Inicialament au servici de la revolucion e destinada a sa defensa, venguet una institucion permanenta, dicha ≪ Administracion Politica d'Estat ≫ (GPU), que son contrarotle era estendut ais activitats dau partit. Lei servicis de seguretat vengueron donc l'instrument de la politica volontarista de Stalin. Pasmens, aquo entrainet la formacion d'un sistema politic mai e mai repressiu.
A la fin deis ans 1920, Stalin comencet una politica d'industrializacion accelerada de l'
Union Sovietica
. D'efect, en
1929
, lo pais era encara largament rurau amb un taus d'urbanizacion de solament 20%. Pasmens, lei dificultats eran importantas car ges de pais estrangier era desiros d'investir en
URSS
. Lei ressorsas devian donc venir de l'interior e Stalin decidet d'utilizar lei capitaus de la paisanaria. Aquo prenguet la forma de la collectivizacion forcada dei terras.
L'aplicacion d'aquela politica foguet menada violentament e a la lesta. Comencet en genier de
1930
quand Stalin ordonet la ≪ liquidicacion dei kulaks coma classa ≫. Lei kulaks eran de paisans aisats, pas totjorn presats per lo resta dau mond rurau. Dins aquo, la sasida dei bens ruraus regardet la quasi totalitat dei paisans sovietics e se turtet donc a una viva resistencia. Pieger, la collectivizacion desorganizet lei rets de produccion e entrainet de faminas grevas que culmineron en
1932
-
1933
. Causeron la mort de plusors milions de personas, especialament en
Ucraina
e en
Cazacstan
.
Maugrat aquela catastrofa, la planificacion dei mejans economics e dei ressorsas permeteron de concentrar lei forcas sus lei sectors decisius de l'industria pesuca. Gracias a la mobilizacion de tota la societat, permetet de capitar l'industrializacion accelerada dau pais. Avans la
Segonda Guerra Mondiala
, l'
URSS
venguet ansin una la tresena poissanca industriala mondiala. En parallel, de progres importants fogueron realizats coma l'alfabetizacion de la mager part de la populacion de mens de 40 ans.
Se la politica economica de Stalin enregistret mai d'un succes en materia d'industrializacion, son autoritarisme se turtet a un nombre creissent de
comunistas
. Per reprimir aquela oposicion ? dispersada apres l'eviccion de l'ala drecha dau partit en
1929
? lei poders de l'aparelh policier fogueron renforcats e la policia politica, dicha
NKVD
a partir de
1934
, se desbarrasset de totei leis adversaris e critics politics dau regime gracias a sei descubertas de complots e de rets de sabotatge, reaus o imaginaris. En parallel, la propaganda dau regime establiguet un culte de la personalitat Stalin depintat coma la font de totei lei succes de l'
URSS
.
En decembre de
1934
, l'
assassinat
de
Serguei Kirov
(
1886
-
1934
), secretari dau partit de
Leningrad
, marquet lo comencament d'una politica de terror pus sistematica. A partir de
1936
, de purgas toqueron totei lei sectors de la societat coma lo partit, l'administracion, l'armada, lei mitans
culturaus
e mai de particulars. Lo movement culminet ambe lei
proces de Moscou
que li permetet de condamnar a mort la mager part dei caps politics e militars de la Revolucion de
1917
e de la guerra civila (
Grigori Zinoviev
,
Lev Kamenev
, lo manescau
Tukhachevsky
...) que fogueron accusats de complots imaginaris per lo
NKVD
. Plusors centenaus de miliers de Sovietics fogueron ansin desportats dins de camps de trabalh. Per gerir un nombre tant important de presoniers, una administration especiala, dicha ≪ Administracion especiala dei camps ≫ (Gulag), foguet creada en
1934
. En mai d'aquo, en
1940
, la repression de tota forma d'oposicion foguet completada ambe l'assassinat de
Trotski
per un agent sovietic en
Mexic
.
Lo bilanc de la politica de terror deis ans 1930 es pasmens mau conegut car lei recercas donan d'estimacions forca diferentas. Segon leis archius dau
KGB
, i aguet aperaqui 682 000 execucions durant lei purgas de
1936
-
1938
. Lo nombre d'arrestacions es pauc clar ? es probablament inferior a un milion per an ? mai la populacion dei camps dau Gulag passet de 1,2 a 1,9 milions de personas entre
1937
e
1938
[7]
. De mai, i aguet benleu 140 000 morts dins lei camps durant leis ans
1936
-
1938
. Lo bilanc de la collectivizacion dei terras es encara pus malaisat d'establir. Lo nombre d'executats sembla relativament feble (30 000) mai aperaqui 4 milions de paisans fogueron desportats e 600 000 morigueron durant aquelei transferiments. Sustot, lei faminas causeron la mort de 5 a 7 milions de Sovietics, principalament en
Ucraina
.
Diplomaticament
, avans
1938
, Stalin assaiet de mantenir un raprochament estrategic ambe lei
democracias
occidentalas per tenir la menaca de l'
Alemanha
nazi
. Pasmens, apres lo refus francobritanic de signar un acord militar e economic e, sustot, apres l'abandon de
Checoslovaquia
, Stalin decidet de venir neutre e de ganhar de temps. Per aquo, acceptet de negociar ambe
Hitler
un partiment de l'
Europa Orientala
. Aquo li permetia de renforcar sei defensas frontalieras ambe l'annexion de territoris suplementaris e d'estendre l'influencia sovietica. La signatura dau pacte germanosovietic d'aost de
1939
foguet la basa d'aquela politica.
Premier, l'
URSS
participet donc a l'invasion de
Polonha
en setembre de
1939
e ne recebet la mitat orientala. Puei, entre lo 28 de setembre e lo 10 d'octobre, Stalin impauset la signatura de tractats d'assistencia ai tres pais baltics que permetian d'estacionar de
garnisons
sovieticas sus son territori. Pasmens, aquo era solament una etapa e dins lo corrent de junh de
1940
,
Moscou
annexet directament
Estonia
,
Letonia
e
Lituania
e ne faguet de republicas constitutivas de l'
Union Sovietica
. Dins lo corrent dau meteis mes, annexet
Bessarabia
apres un ultimatum mandat a
Romania
[8]
.
En revenge, leis exigencias mandadas au govern
finlandes
(cession de basas militaras e de territoris a l'entorn de
Leningrad
) foguet pus malaisadas d'obtenir. Apres un refus, l'armada sovietica ataquet
Finlandia
esperant una victoria rapida (
Guerra d'Ivern
). Pasmens, mau comandada e mau preparada, perdiguet plusors centenaus de miliers d'omes e deguet luchar dau 30 de novembre de
1939
au 13 de marc de
1940
. Aquela guerra saunosa donet una opinion negativa dei capacitats de l'Armada Roja a la mager part deis experts militaras.
D'efect, durant lei purgas de
1936
-
1938
, Stalin avia eliminat la quasi totalitat dei
generaus
e la mager part dau cors deis
oficiers
. Pasmens, aqueleis experts noteron pas ? o pauc ? lei succes dei tropas sovieticas durant lei combats frontaliers de
1939
contra
Japon
ni l'introduccion d'armas novelas coma lei carris
T-34
e KV. Ansin, se l'armada sovietica era afeblida, gardava encara de capacitats importantas qu'anava permetre sa resistencia a l'ataca alemanda.
Se Stalin imaginava a terme mai o mens long una guerra contra
Alemanha
, foguet suspres per l'invasion alemanda dau territori
sovietic
comencada lo 22 de junh de
1941
. Pasmens, apres un periode d'incertitud, s'adreicet a l'
Union Sovietica
lo 3 de julhet e mobilizet leis energias. En particular, decidet de demorar a
Moscou
en despiech de l'avancada de la
Wehrmacht
e s'adaptet ai circonstancias. Acceptet pauc a pauc de laissar mai d'autonomia a sei
generaus
e ais
oficiers
de terren. De mai, capitet d'identificar e de promoure de caps eficac coma
Gueorgui Jukov
,
Vasily Chuikov
,
Aleksandr Vasilevsky
,
Ivan Koniev
o
Rodion Malinovsky
. Enfin, abandonet lo discors marxista per restaurar lei valors tradicionalas de
Russia
e ordonet una pausa dins la persecucion dua clergat
ortodox
. En revenge, ordonet la desportacion de mai d'un desenau de pobles sospichats de collaboracion ambe leis Alemands.
Ansin, maugrat de perdas catastroficas liadas a d'errors de comandament, ais atrocitats dei tropas d'ocupacion alemandas que menava una guerra d'exterminacion e a la duretat dei contra-ofensivas sovieticas, l'Armada Roja capitet de resistir. Premier, entre octobre de
1941
e genier de
1942
, lei Sovietics rebuteron leis
ofensivas alemandas contra Moscou
. Demorant a Moscou en despiech de la menaca, Stalin i aquistet un important prestigi. Puei, de l'estiu de
1942
a febrier de
1943
, la
victoria sovietica de Stalingrad
renforcet mai aqueu prestigi e permetet a l'Armada Roja de comencar la liberacion dau pais.
Apres aquelei succes, lei forcas sovieticas rebuteron pauc a pauc la
Wehmarcht
e fogueron a l'origina de la destruccion de la mager part de l'armada alemanda. Ansin, en abriu e mai de
1945
, leis Occidentaus li laisseron l'onor de conquistar Berlin a l'eissida d'una
batalha saunosa
de doas setmanas. Lo prestigi de l'
URSS
e de Stalin agantet alora son apogeu e lo cap sovietic foguet celebrat per totei lei venceires de la guerra, compres lei pais
capitalistas
.
Apres la
Segonda Guerra Mondiala
, l'
Union Sovietica
avia perdut entre 20 e 40 milions de militars e de civius e la mager part dei regions occidentalas dau pais era ravatjada. Pasmens, la poissanca de l'armada sovietica e l'importancia de sei victorias li avian donat un prestigi forca important. Stalin l'utilizet per gardar lo contrarotle de la mitat orientala d'
Europa
e obtenir de reparacions de part dei vencuts. Confiermet tanben son rotle de pol centrau dau comunisme internacionau ambe la creacion dau
Kominform
. De mai, l'URSS venguet un dei cinc membres permanents dau Conseu de Seguretat dei
Nacions Unidas
. Enfin, lo pais capitet de tornar construrre rapidament son industria pesuca a partir de
1947
. En revenge, la produccion de bens de consumacion e l'agricultura demoreron de sectors en dificultats, especialament lo segond.
Lei tensions ambe lei pais capitalistas torneron venir rapidament a partir de
1946
-
1947
. D'efect, dins plusors pais estrategics coma
Iran
, l'URSS sostenia de movements comunistas combatuts per de tropas sostengudas per
Londres
o per
Washington
. La question de la responsabilitat de l'entrainament de la Guerra Freja es malaisada : per leis Estatsunidencs, lei Sovietics adopteron una politica expansionista agressiva e per lei Sovietics, leis
Estats Units d'America
eran a organizar l'enceuclament dau territori sovietic. Dins totei lei cas, la rompedura definitiva aguet luoc en
1948
ambe lo cop d'estat prosovietic en
Checoslovaquia
e lo
blocus de Berlin
. Un an pus tard, la capitada dau premier assai nuclear sovietic dotet l'
URSS
de l'
arma nucleara
e equilibret lei forcas dei dos camps. Comencet ansin una lucha guerra d'influencia entre lei dos Grands que s'acabet solament en
1991
.
Apres la destenduda sociala impausada per la mobilizacion necessaria a la lucha contra
Alemanha
, Stalin restauret pauc a pauc sa politica de terror e son contrarotle absolut sus la societat sovietica. S'ocupet tanben d'installar la dominacion sovietica sus lei pais ocupats per lei Sovietics a l'eissida dau conflicte. Lei
generaus
venceires de la guerra, coma lo
manescau
Gueorgui Jukov
, fogueron alunchats dins de regions isoladas e lo govern de l'URSS se limitet a quauquei responsables coma
Andrei Jdanov
,
Georgy Malenkov
,
Lavrenti Beria
,
Nikolai Bulganin
e
Nikita Khrushchov
. Au niveu
ideologic
, de ≪ complots ≫ fogueron descuberts contra de figuras jusievas accusadas de ≪ cosmopolitanisme ≫ a partir de
1948
. Entraineron de purgas novelas, compres dins lei pais dau blot sovietic.
En genier de
1953
, de purgas novelas se prepareron tornarmai contra lei jusieus sovietics ambe l'afaire dei ≪ blodas blancas ≫, complot imaginat per
Beria
contra de metges jusieus accusats d'aver assassinat de caps sovietics dempuei un vintenau d'annadas. Lei rasons d'aquelei purgas son desconegudas e Stalin moriguet d'una emorragia cerebrala lo 5 de marc apres lei premiereis arrestacions. Lo comportament de plusors caps sovietics, accusats d'aver empedit l'arribada de metges, demora encara discutit.
Lo cadabre de Stalin foguet embaumat e placat dins lo
mausoleu
de la placa Roja de
Moscou
. Durant la ceremonia, una butassada de Sovietics desiros de li rendre un darrier omenatge entrainet de centenaus de morts. Totei lei pais aliats de la
Segonda Guerra Mondiala
e la quasi totalitat dei caps dau periode li rendigueron tanben omenatge.
Apres la disparicion de Stalin,
Lavrenti Beria
, caps dei servicis de seguretat, era en posicion favorabla per li succedir. Comencet una leugiera politica de destanilizacion mai foguet rapidament eliminat per leis autrei caps sovietics que crenhava sa poissanca (26 de junh de
1953
). Finalament, apres dos ans de lucha interna,
Nikita Khrushchov
s'impauset coma lo successor de Stalin. Pasmens, en
1956
, denonciet leis exces dau regime stalinian dins un raport secret destinat au XX
en
Congres dau
Partit Comunista de l'Union Sovietica
. En particular, condamnet lo culte de la personalitat, lei metodes brutaus de la policia e leis errors estrategicas de la collectivizacion. Dins aquo, lo sistema foguet gaire reformat e la basa staliniana de la societat sovietica demoret mai o mens la norma fins a l'afondrament de l'
Union
.
Produccion d'
acier
e de ferre ≪ puddlat ≫
russa
e
sovietica
de 1913 a 1955.
En despiech d'una situacion economica catastrofica au comencament deis ans 1920, deis atrocitats de la collectivizacion forcada dei terras e dei periodes de terror e de l'invasion saunosa dau territori
sovietic
per l'armada
alemanda
, Stalin capitet de transformar l'
URSS
en una superpoissanca que dominet lo mond ? ambe leis
Estats Units d'America
? fins a
1991
. D'efect, en materia economica, lo pais era vengut la segonda economia mondiala a sa
mort
e era passat de l'estatut agricola an aqueu de poissanca industriala. Per exemple, la produccion d'
acier
era estada multiplicada per 14 entre
1925
e
1951
. En revenge, leis industrias pesucas e de l'armament eran privilegiadas, co que limitavan la produccion de bens de consumacion. De mai, l'
agricultura
retrobet jamai sei niveus de produccion d'avans la collectivizacion avans l'afondrament de l'
Union
.
Au niveu militar e diplomatic, lei succes de Stalin fogueron tanben forca importants. La victoria contra lo
nazisme
donet un grand prestigi ai Sovietics e permetet a sei forcas d'ocupar la mitat orientala dau continent europeu. De mai, dins l'ordre mondiau noveu, l'URSS foguet oficialament reconeguda coma un dei dos ≪ Grands ≫ ambe leis
Estats Units
. Enfin, entre
1949
e
1952
, l'armada sovietica capitet d'assais nuclears mostrant son mestritge deis armas de
fission
e de
fusion
.
Lo periode stalinian foguet marcat per la mort o l'arrestacion de plusors milions de personas. Se lo contexte de la
Guerra Freja
o se l'anticomunisme de certaneis autors an entrainat d'exageracions forca importantas dau nombre de victimas
[9]
, la dubertura deis archius dau
KGB
en
1991
a permes de clarificar la situacion.
Ansin, de
1921
a
1953
, i aguet en
URSS
4,6 milions de condamnacions per de rasons ≪ politicas ≫. 800 000 entraineron una execucion, 2,6 milions un periode de camp de trabalh o de preson e 415 000 un exili
[10]
[11]
. Pasmens, lo nombre de victimas se limitet pas ai condamnats per lo sistema policier. I aguet tanben aperaqui 600 000 morts durant lei desportacions de pobles ≪ traites ≫, un nombre mau conegut de morts dau fam durant lei faminas deis ans 1930 (generalament estimat entre 5 e 7 milions) e un nombre important de presoniers de guerra de l'Axe que morigueron tanben dau fam durant la guerra (benleu un milion). Enfin, lo nombre de mort dins lei camps dau Gulag es tanben malaisat d'establir ? e regarda pas unicament de presoniers politics car lei condamnats de drech comun i anavan tanben sovent. Segon leis archius oficiaus, variet anualament entre 49 000 (periode de patz) e 194 000 (periode de guerra). A la perfin, lo nombre de victimas dau stalinisme sembla donc se situar a l'entorn de 9 milions.
En
1956
, tres ans apres la disparicion de Stalin, Nikita Khrushchov denonciet lo stalinisme au XX
en
Congres dau
Partit Comunista de l'Union Sovietica
. Pasmens, la condamancion se limitet au culte de la personalitat, a la concentracion dau poder entre lei mans d'un individu unic e ai violencias de la
policia politica
. Lei sistemas economic e politic fogueron gaire tocats per lei criticas e demoreron en placa dins totei lei pais dau blot sovietic fins a la fin de la
Guerra Freja
. De mai, certanei pais, coma
China
, refuseron d'acceptar aquelei criticas e garderon de sistemas stalinians durant d'annadas entrainant la rompedura sinosovietica.
Pasmens, apres la mort de
Mao Zedong
, lei regimes stalinians vengueron pus rars e se limiteron a la
China
maoista, a l'
Albania
d'
Enver Hoxha
e la
Corea dau Nord
. Pasmens, apres la mort de
Mao
, la
Republica Populara de China
comencet d'evolucionar vers un sistema mai dubert au
capitalisme
. L'
Albania
d'
Enver Hoxha
subrevisquet solament sieis ans a son fondator e dispareguet en
1991
. Enfin, se la
Corea dau Nord
garda un estat policier inspirat dau stalinisme, la basa ideologica dau regime ? lo
juche
? s'es pauc a pauc alunchada deis ideas
comunistas
per se centrar mai sus la defensa de la sobeiranetat dau pais. En
2009
, tota referencia a Stalin foguet ansin oficialament abandonada amb una modificacion de la
constitucion
.
Dins lo resta dau mond, lei movements
comunistas
d'importancia se revendicant de Stalin son tanben venguts pauc nombros. Se pou citar la guerilha dau
Sendier Luminos
en
Pero
, la guerilha naxalita en
India
o certanei corrents de la guerilha
nepalesa
durant la guerra civila.
Iossif Stalin se maridet dos cops. Sa premiera frema,
Ekaterina Svanidze
(
1885
-
1907
), foguet tuada per lo
tifus
o la
tuberculosi
. Lo pareu aguet un fiu,
Iakov Jogachvili
(
1907
-
1943
). Lei relacions entre lo paire e l'enfant fogueron forca marridas e Iakov Jogachvili assaiet mai d'un cop de se suicidar.
Luoctenent
dins l'armada sovietica en
1941
, Iakov foguet capturat per la
Wehrmacht
que lo gardet coma moneda de cambi. Pasmens, Stalin refuset e apliquet la
lei
contra lei traites. Sa nora passet ansin dos ans en preson en causa de la rediccion de son marit. Finalament, Iakov foguet tuat en
1943
dins lo camp de Sachsenhausen sia durant una temptativa d'evasion sia apres aver refusat d'obeir a sei gardas.
La segonda frema foguet de Stalin foguet
Nadezhda Alliluyeva
(
1901
-
1932
). Lo pareu se maridet en
1919
e aguet dos enfants. Pasmens, Nadezhda patiguet pauc a pauc d'isolament en causa deis activitats politicas mai e mai importantas de son marit e se suicidiguet. Agueron dos enfants ensems. Lo premier,
Vasily Jogachvili
(
1921
-
1962
), s'orientet vers l'aviacion militara. Se destriet durant la
Segonda Guerra Mondiala
e venguet
generau
. Apres la mort de son paire, foguet arrestat per lei successors de son paire. Liberat en
1961
, moriguet d'
alcoolisme
un an pus tard. Avia una sorre dicha
Svetlana Alliluyeva
(
1926
-
2011
). Quitet l'
URSS
en
1967
per se refugiar ais
Estats Units
.
Enfin, Stalin aguet un fiu naturau nascut en
1918
a l'eissida de son exili siberian de
1913
-
1917
.
- ↑
Era lo tresen enfant de sei parents mai seo dos fraires ainats eran morts forca joves.
- ↑
D'aqueu temps, en
Russia
, lo seminari formava pas unicament de preires car era tanben l'unic mejan per lei paures d'obtenir una educacion avancada.
- ↑
Finlandia
fasia alora partida de l'
Emperi Rus
.
- ↑
En
1914
, leis autoritats russas avian cambiat lo nom de
Sant Petersborg
apres l'intrada en guerra contra
Alemanha
.
- ↑
Lei SR eran relativament febles dins lei vilas mai eran influents entre lei paisans.
- ↑
De mai, son aplicacion dins lei regions tengudas per lei bolchevis puei per lo govern sovietic era variabla. D'un biais generau, lo desvolopament foguet encoratjat dins lo corrent deis ans 1920. Puei, de
1930
a la mort de Stalin, la russificacion foguet en partida restaurada dins mai d'una region.
- ↑
Un liame entre lo nombre d'arrestacions e l'aumentacion dau nombre de presoniers es malaisat d'establir car i avia dins lei camps dau Gulag un nombre important d'arribadas e de liberacions.
- ↑
Romania
avia sostengut
Polonha
en setembre de
1939
e
Hitler
sostenguet donc largament lei revendicacions sovieticas.
- ↑
Certaneis autors esitan pas de comptar lei 20 a 40 milions de morts sovietics de la
Segonda Guerra Mondiala
, generalament tuats per leis atrocitats de la
Wehmarcht
o per la violencia dei combats, coma victimas de Stalin.
- ↑
Durant lo meteis periode, la justicia sovietica prononciet tanben 14,3 milions de condamnacions non politicas, compres 34 000 a la pena de mort.
- ↑
Stephen G. Wheatcroft, ≪ Victims of Stalinism and the Soviet Secret Police: The Comparability and Reliability of the Archival Data. Not the Last Word ≫, source : Europe-Asia Studies, Vol. 51, no 2 (mars 1999), pp. 315?345.
| Precedit per
|
Iossif Stalin
|
Seguit per
|
Creacion del poste
Cap del partit :
Lenin
|
|
Georgii Malenkov
|
| Viacheslav Molotov
|
|
Poste suprimit
El meteis coma President del Conselh dels Ministres
|
Creacion del poste
El meteis, coma President del Conselh dels Comissaris del Poble
|
| President del Conselh dels Ministres de l'
URSS
|
| 19 de mars de 1946-5 de marc de 1953
|
|
Georgii Malenkov
|