Bolivia
(aperada tanben oficiaument
Estat Plurinacionau de Bolivia
-
quichoa
:
Bulibya
;
aimara
:
Wuliwya
;
guarani
:
Volivia
) qu'ei un pais d'
America del Sud
. Confronta
Brasil
au nord e a l'est,
Paraguai
e
Argentina
au sud e
Chile
e
Pero
a l'oest. Bolivia que revindica la soa costa atlantica annexada per Chile. Sa capitau constitucionau qu'ei
Sucre
.
Lo gentilici qu'ei
bolivian -a
.
Porta deu So
Abans la conquesta espanhola, lo territori de l'actuau Bolivia qu'acesso ua seria de civilizacions (dont ua de la mager que ho la civilizacion de
Tiwanaku
); ua partida deu son territori actuau que's trobava gavidat peu
Tawantinsuyu
(l'Emperi deus Incas) au moment de l'arribada de las osts espanholas.
Durant la tempsada coloniau Bolivia que ho denominada
Haut Pero
o
Audiencia Reiau de Charcas
. Lo espanhous qu'expleiten intensament las minas d'argent de la ciutat de
Potosi
. Lo Haut Pero que he partida de la
Vicereiautat deu Pero
abans d'estar inclus dehens la
Vicereiautat de l'Arriu de la Plata
a l'escadenca de la soa creacion en
1776
.
Au cap de las guerras d'independencia d'America deu Sud Bolivia que ho batejada en aunor deu liberator
Simon Bolivar
.
En
1879
Chile
qu'invadi Bolivia en beth annexar lo
desert d'Atacama
e la soas costas pacificas durant la
Guerra deu Pacific
. L’acces a la mar que demora dinc au dia de uei un punt de conflicte enter los dus pais e un enjoc prioritari de la politica extrangera de Bolivia.
En
1932
qu’esclate la
Guerra deu Chaco
enter Bolivia e
Paraguai
entau controlle d'aquesta region. Fin finau, un acord enter los dus estats la partage (mei que mei au profieit de Paraguai).
Bolivia que conego ua instabilitat politica de las granas dinc au restabliment definitiu de la democracia en
1982
.
Lo president
Evo Morales
que ho lo purmer amerindian a gavidar la Republica; gessit deu meitan sindicalista e productor de coca, qu'establi la nocion d'estat plurinacionau dab ua revindicacion de las culturas amerindianas e ua oposicion au
Estats Units d'America
e tot intevencion d'aqueth pais dehens los ahars politics bolivians. En 2019, Morales dego hueger lo pais arrond d'un cop d'estat militar, mes en 2020 las eleccions tornen au poder lo son partit dab lo president Arce.
Lac Titicaca
dab un vaisheth de
totora
Uyuni
Bolivia se troba dins la zona centrala de de l'
America del Sud
entre 57 ° 26' ? 69 ° 38'W e 9 ° 38' ? 22 ° 53'S. Amb una superficia de 1098581 km2 , Bolivia es lo 28en pais mai grand del mond e lo cinquen pais mai grand d’America del Sud, que s’estend del
Andes centrals
a travers la part de
Gran Chaco
,
Pantanal
e dinc a la
selva amazonica
. Lo centre geografic del pais es "Puerto Estrella" suu
Rio Grande
, dins la
provincia de Nuflo de Chavez
,
Departament de Santa Cruz
.
La geografia deu pais que presenta ua granda varietat de terrenhs e climas. Bolivia qu'a un naut niveu de
biodiversitat
, considerat un deus mei grands deu mond, e diversas
ecoregions
dab sosunitats ecologicas coma l’
Altiplano
, la
seuva tropicau
(incluent la selva amazonica), las vals secas, e la
Chiquitania
, qui ei ua
savana tropicau
. Aquestas zonas que presentan d'enormas variacions d'altitud, d'una elevacion de 6542 m subre lo nivel de la mar a
Nevado Sajama
a gaireben 70 m. long del
Riu Paraguai
. Emai que presente una granda diversitat geografica, Bolivia es demorat un pais sense litoral dempuei la
Guerra del Pacfic
.
Puerto Suarez
,
San Matias
e
Puerto Quijarro
se troben dins lo
Pantanal bolivian
.
Bolivia se pot devesir en tres regions
fisiografica
:
- La region andina al sud-oest cobris 28% del territori nacionial, e s'estend sus 307603km². Aquesta zona es situada en dessus de 3000m d’altitud e se troba entre doas grandas cadenas andinas, la
Cordilhera Occidentala
e la
Cordilhera Centrala
, amb qualques uns dels punts mai nauts de las
Americas
coma lo
Nevado Sajama
, amb una altitud de 6542 m , e lo
Illimani
, amb 6462m. Lo
lac Titicaca
se troba dins la Cordilhera Centrala, es lo lac navegable pus naut al monde e lo lac mai grand d'America del Sud; lo lac se partetja amb
Pero
. Dins aquesta region se troban tanben l'
Altiplano
e lo
Salar d'Uyuni
, qu'es lo lac salat mai grand al mond e un font importanta de
liti
.
- La region subandina al centre e al sud del pais es una region intermediaria entre l'
Altiplano
e las planas (
llanos
) de l'est; aquesta region cobris 13% del territori de Bolivia, que s'estend per 142815 km², e conten las vals bolivianas e la region de Yungas. se distinguis per sas activitats agricolas e son clima temperat.
- La region
Llanos
al nord-est cobris 59% del territori, amb 648163 km². Se troba al nord de la Cordilhera Centrala e s’estend dels contraforts andins fins al
riu Paraguai
. Se tracta d’una region de terras planas e pichons altiplans, totes coberts de bosques tropicals amb una enorma biodiversitat. La region es a 400 m subre lo nivel de la mar.
Bolivia compta tres
bacins idrografics
:
- Lo primier es lo
bacin d'Amazonas
, tanben nomenat bacin nord (724000 km²/ 66% del territori). Los rius d'aqueste bacin fan generalament de
voltas
belas e forman de lacs coma lo lac Murillo dins lo departament de Pando. Lo principal
afluent
del bacin d'Amazonas es lo
riu Mamore
, que amb una longor de 2000 km , raja cap al nord fins al
jonhent
amb lo
riu Beni
, (1113 km ). Beni e Madeira, son los afluents principals d'Amazonas. D'est cap a l'oest, lo bacin es format per d'autres rius importants, coma lo
riu Madre de Dios
, lo
riu Orthon
, lo
riu Abuna
,
Yata
e
Guapore
.
De veire:
Economia de Bolivia
.
- ↑
Lo
Decreto Supremo N° 25894
de l'11 de seteme de 2000 declare com lengas oficialas: aymara, aranoa, ayoreo, baare, besiro, canichana, cavineno, cayubaba, chacobo, choman, pse ejja, guarani, guarasu´we (pauserna), guarayo, itonama, leco, machineri, mojeno-ignaciano, more, moseten, movima, pacawuara, quichoa, reyesano, siriono, tacana, tapiete, toronoma, uru-chipaya, weenhayek, yaminawa, yuki, yuracare. Veder
Decreto Supremo N° 25.894
. Autas duas lengas hon mei tard declaradas patrimoni cultural intangible dab caracter d'oficialitat: lo besiro (Lei N° 3.204 del 30 de seteme de 2005, veder
Ley N° 3.204
) e lo tsimane (Lei N° 3.603 del 17 de genier de 2007, veder
Ley N° 3.603
)
Ciutat de
Cochabamba
, Bolivia.