Ans 1860

Segles	segle  xviii - segle  xix - segle  xx
Decennis	1830 - 1840 - 1850 - 1860 - 1870 - 1880 - 1890

Istoria [ modificar | Modificar lo codi ]

1860  : intrada en aplicacion d'una reforma regardant la proprietat agricola . Son objectiu era de reprendre lo contrarotle dei tenenements tenguts per lo clergat, premier proprietari dau pais. A la fin de l'annada, lo negus Tewodros II deguet reprimir una insureccion dins lo nord. Pasmens, aquo foguet solament lo comencament d'una multiplicacion dei revoutas entrainadas per l'aumentacion deis imposts necessaris per sostenir la modernizacion d' Etiopia .
1860  : en Mexic , reconquista de la capitala , perduda en 1858 , per lo govern liberau de Benito Juarez . Pasmens, l'insureccion conservatritz contuniet dins diversei provincias sostenguda per la Gleisa. De mai, lei liberaus degueron faciar la question de l'important deute public mexican.

1860  : conquista de Tianjin e de Pequin per lei Francobritanics que pogueron pilhar lo Palais d'Estiu deis emperaires. Apres aquelei desfachas, lo govern chines deguet acceptar de signar la Convencion de Pequin qu'agravet lei clausas dau tractat de Tianjin . Lei ponchs principaus de la convencion eran la reconoissanca dau tractat de Tianjin , la dubertura de Tianjin coma port comerciau, la cession de la peninsula de Kowloon ai Britanics per aumentar la superficia de sa colonia de Hong Kong, la libertat de culte per lei crestians chines, lo pagament d'una indemnitat importanta e la cession ai Rus de la Manchoria Exteriora e dau krai d'Ussuri.
1860  : per demostrar sa poissanca novela, Japon mandet un naviri de guerra moderne, amb una ambaissada, ais Estats Units d'America . Pasmens, lo viatge foguet trebolat per l' assassinat a l'exterior dau casteu d'Edo d' Ii Naosuke , conselhier que menava leis afaires dau pais dempuei 1858 e partisan important de la modernizacion de Japon . Aquo entrainet una crisi e lei conselhiers dau shogun , un enfant de 14 ans, degueron acceptar un raprochament ambe l'emperaire per gardar lo poder.
1861  : en Prussia , mort de Frederic Guilhem IV que foguet remplacat per Guilhem I ^er .

1861  : en Mexic , en facia dei dificultats financieras de l' Estat , lo govern liberau de Benito Juarez , totjorn menacat per l'insureccion conservatritz comencada en 1858 , deguet arrestar son remborsament dau deute public dau pais. A la fin de l'annada, aquo entrainet una intervencion militara dau Reiaume Unit , d' Espanha e de Franca que decideron de faire pression sus lo govern per l'obligir de contuniar sei pagaments. Lo port estrategic de Veracruz foguet ansin aisament ocupat per leis Europeus. Pasmens, la Franca de Napoleon III avia tanben una autra idea : formar un Emperi de Mexic estable, conservador e catolic per equilibrar la poissanca estatsunidenca sus lo continent . Aquo marquet lo comencament de la Guerra de Mexic (1861- 1867 ).
1861  : mort de l'emperaire Xianfeng lo 22 d'aost. Foguet remplacat lo 11 de novembre per Tongzhi . Amb la fin de la guerra contra leis Europeus, lei forcas Qing pogueron tornar atacar lei Taiping que foguet batuts a Anging .
1861  : multiplicacion deis incidents entre Japones e estrangiers. D'efect, la dubertura dau pais au comerci internacionau avia entrainat una crisi amb una aumentacion dau caumatge , de l' inflacion e la falhida de plusors marchands. En particular, una delegacion britanica foguet atacada a Edo entrainant la mort de dos diplomatas. Lei poissancas occidentalas decideron d'organizar de represalhas per mostrar sa forca. De mai, per Londres e Paris , aquo era l'occasion de remplacar l'influencia deis Estats Units d'America , afeblits per la guerra civila (→ 1863 ).
1861-1862  : en Madagascar , mort de la reina Ranavalona I ^era que foguet remplacada per son fiu Radama II . Abandonet la politica conservatritz de sa maire au profiech d'una politica de modernizacion e de dubertura de l'illa ais influencias estrangieras. Per aquo, decidiguet de l'adopcion d'un programa de modernizacion accelerada dau pais per lo noveu rei Radama II amb l'abolicion de la pena de mort , l'abolicion dei corvadas , la reduccion dau servici militar , la liberacion de presoniers estremats dins lo corrent dau reine de sa maire o la dubertura de l'illa ais Europeus. Aquo suscitet tant l'estrambord que la maufisanca au sen de la populacion e de l' aristocracia (→ 1863 ). Dins certanei regions, d'afrontaments agueron luoc entre lei dos camps.
1861-1865  : insureccion de Polonha contra Russia . Maugrat quauquei succes iniciaus, lei Polones fogueron finalament batuts a partir de 1864 .

1861-1865  : apres l'eleccion d' Abraham Lincoln , lei tensions a prepaus dau proteccionisme e de l' esclavatge entre leis Estats dau Nord e dau Sud deis Estats Units meneron a una temptativa de secession de part deis Estats dau Sud que fonderon leis Estats Confederats d'America . En despiech de sa superioritat numerica e industria, lo Nord aguet de dificultats considerablas per sometre lei rebels que capituleron en 1865 apres de combats forca violents. Aperaqui un milion de personas fogueron tuats durant la guerra. Politicament, lo Nord poguet desenant impausar una politica en acordi amb seis interes economics sensa se preocupar dei besonhs de l'eleit dau Sud. Una autra consequencia dau conflicte foguet l'abolicion de l' esclavatge ais Estats Units .

1862  : revirada d'una premiera ofensiva francesa destinada a ocupar Mexico .
1862  : en Republica Populara de China , organizacion d'una armada novela gracias au sosten britanic dins la region de Shanghai per luchar contra lei Taiping e protegir lo port, important ponch d'intrada dau comerci occidentau. En genier e febrier, aquela forca capitet de blocar una ofensiva taiping.
1862  : darrier trajecte conegut d'un naviri negrier entre Africa e Brasil .
1863  : en Madagascar , assassinat dau rei Radama II per un complot dirigit per lo Premier Ministre Rainivoninahitriniony , inquiet apres la cession de la partida septentrionala de l'illa a un aventurier frances. Foguet remplacat per una niveca de Ranavalona I ^era dicha Rasoherina . Dins l'illa, Rainivoninahitriniony ordonet de restaurar l'ordre (→ 1864 ).
1863  : importanta victoria chinesa contra la Revouta Nian amb la mort de Zhang Lexing , cap de l'insureccion.
1863-1866  : presa de Mexico per lei Frances . Pasmens, troberon ges de sosten locau per estabilizar la situacion maugrat lo coronament de Maximilian de Habsborg coma emperaire de Mexic . Fin finala, Napoleon III decidet de retirar sei tropas. Pasmens, Maximilian refuset d'abdicar.

1864  : succession de demonstracions de forca long dau litorau nipon per lei flotas estatsunidenca, francesa e britanica.
1864  : lassat d'esperar una responsa britanica a una prepausicion d'alianca, lo negus Tewodros II ordonet d'arrestar diverseis Europeus presents sus son territori entrainant una crisi diplomatica greva.
1864  : en Madagascar , vengut forca impopular per la violencia de sa politica de restauracion de l'ordre apres l'assassinat dau rei Radama II , lo Premier Ministre Rainivoninahitriniony foguet obligat de laissar son poste de comandant de l'armada a son fraire Rainilaiarivony (→ 1865 ).
1864  : apres un long setge, lei tropas Qing capiteron de reconquistar Nanquin , capitala de la Revouta Taiping . 100 000 personas i fogueron tuadas per rompre definitivament lo movement. Dins aquo, una partida dei subrevivents de l'armada taiping jonhet tanben la Revouta dei Nian que sei forcas conogueron un redreicament important de sei capacitats dins lo corrent de l'annada. Li permetet en particular de reformar son infantaria anientada per leis ofensivas menadas leis annadas precedentas per l'armada imperiala.
1865  : apres d'aumentacions importantas deis imposts , insureccion generalizada d' Etiopia amb de declaracions d' independencia de Lasta , de Tigre e de Choa .
1865  : en Madagascar , Rainivoninahitriniony deguet abandonar la direccion dau govern de l'illa apres la descuberta de sa participacion a un complot contra la reina Rasoherina en febrier. Son fraire Rainilaiarivony li succediguet e venguet lo marit de la reina. Apres aqueu succes, la reina mandet d'ambaissadas en Franca e au Reiaume Unit . Lo 30 de junh, signet un acord amb Londres permetent ais ciutadans britanics d'aquistar e d'arrendar de terras sus l'illa. Signet tanben un tractat de patz amb Franca e un acord comerciau amb leis Estats Units d'America limitant lo comerci deis armas e dau bestiau.
1865  : dins lo nord, una greva desfacha contra leis insurgents Nian decidet lo govern chines de formar una armada equipada d' armas de fuoc e de canons modernes.

1866  : guerra entre Prussia (aliada amb Italia ) e Austria . La causa prefonda dau conflicte era liada a la lucha entre lei dos estats per la primautat en Alemanha . La guerra s'acabet per una victoria prussiana. Austria deguet cedir Venecia ais Italians e abandonar son esfera d'influencia en Alemanha .
1866  : en Etiopia , organizacion de diversei campanhas per sometre leis insurgents dei regions de Gondar e de Godjam . Pasmens, aquo entrainet la desercion de miliers de soudats maucontents dei reformas militaras dau negus Tewodros II , especialament dau renforcament de la disciplina. D'autra part, dins lo corrent de l'annada, Londres respondet a la prepausicion d'alianca de 1863 . En cambi de la liberacion dei presoniers europeus capturats en 1864 , lo Reiaume Unit prometeguet de mandar una ajuda militara. Pasmens, Tewodros II jutjet lei prepausicions d'ajuda insufisentas e refuset. De mai, avia plus lo contrarotle de la rota de Massaua onte lei Britanicas demandavan la liberacion dei presoniers.
1866-1868  : en China , l'armada imperiala capitet de rompre la Revouta Nian .
1867  : en Mexic , captura e execucion de Maximilian per lei republicans . Aquo marquet la revirada definitiva dau projecte de Napoleon III de crear dins la region un estat catolic estable capable d'equilibrar la poissanca estatsunidenca.

1867  : publicacion de la premiera partida dau Capitau dau filosof alemand Karl Marx ( 1818 - 1883 ). Marx i presentet lo foncionament de la produccion capitalista , especialament lei raports de produccion e de cambi que ne son lei caracteristicas. En particular, lo tom I expauset lei nocions d'accumulacion e de maivalenca . Considerat coma un deis obratges pus importants de la pensada marxista , aqueu libre a totjorn una influencia considerabla sus la pensada moderna.

1868  : expedicion punitiva britanica de sir Robert Napier (32 000 omes) contra Etiopia apres una longa crisi diplomatica. Lo negus Tewodros II , acceptet de liberar lei presoniers europeus capturats en 1864 , enjoc oficiau de l'expedicion, mai refuset de se sometre a Londres . En placa, se suicidiguet lo 13 d'abriu e lei Britanics degueron se contentar dau pilhatge de la fortalesa de Megdala. Apres aqueu succes parciau, lo cors expedicionari de Napier se retiret. En junh, lo governador de Lasta se proclamet negus sota lo nom de Tekle Giyorgis II . Pasmens, sa posicion foguet pas reconeguda per leis autrei senhors majors dau pais.
1868  : en Madagascar , mort de la reina Rasoherina que foguet remplacada per sa cosina Ranavalona II . Lo Premier Ministre Rainilaiarivony gardet son poste e sa maridet amb la reina. La politica dau reiaume demoret donc la meteissa, centrada sus la modernizacion basada sus lo model europeu e la defensa de l' independencia contra leis ambicions francesa e britanica .

1868-1869  : apres una breva guerra civila , lei partisans d'una restauracion dei poders de l'emperaire de Japon capiteron de reversar lo Shogunat. Aquo entrainet l'adopcion d'una politica de modernizacion accelerada dau pais qu'abandonet una partida importanta de sei tradicions per lei remplacar per de metodes e de tecnologias europeas.
1869  : per renforcar lo sosten britanic contra leis ambicions francesas , Rainilaiarivony e Ranavalona II vengueron oficialament protestants e ordoneron la destruccion deis objectes religios pagans de la Cort. La poligamia e la consomacion d'alcol fogueron tanben enebits.

Cultura [ modificar | Modificar lo codi ]

1863  : en Franca , a la demanda de l'emperaire Napoleon III ( 1852 - 1870 ), foguet organizat lo Salon dei refusats que presentava leis obras de plusors artistas refusats per leis exposicions academicas. Entre lei tableus presents, se trobava la pintura impressionista Le Dejeuner sur l'herbe d' Edouard Manet ( 1832 - 1883 ) que foguet a l'origina d'un escandol important. D'efect, representava una frema nusa dins un contexte contemporaneu.

1864  : acabament d'una obra importanta de restauracion de la Catedrala de Nostra Dama de Paris dirigits per l'arquitecta Viollet-le-Duc . Donan son aspect actuau au bastiment.
1869  : invencion dau movement impressionista per Pierre-Auguste Renoir ( 1841 - 1919 ) e Claude Monet ( 1840 - 1926 ) amb la realizacion dei tableus dichs La Grenouillere e Bain a la Grenouillere . A respecte dei corrents precedents, leis impressionistas s'interessavan ais impressions e a la mobilitat dei fenomens e non pas a l'aspecte estable dei causas. Apres l'escandol dau Salon dei refusats de 1863 , aqueleis obras fogueron refusadas dins lei salons dau periode mai aquo empachet lo movement de s'estendre e de comencar, a cha pauc, de s'organizar.

Sciencias e tecnicas [ modificar | Modificar lo codi ]

1860  : a partir de trabalhs dau quimista alemand Justus von Liebig ( 1803 - 1873 ), comenceron lei premieras culturas fora sou. Son objectiu era alora d'estudiar lei proces nutritius dei vegetaus.
1860  : desvolopament dau concepte de torpilhaire , naviri leugier armat de torpilhas . L'objectiu era de crear una unitat pauc costosa e capabla de destrurre de naviris pus importants gracias a la poissanca de destruccion dei torpilhas.
1860  : isolacion de l' isopren per lo quimista britanic Charles G. William que permetet de sintetizar lei premiers cauchos naturaus.
1860  : brevet d' Etienne Lenoir ( 1822 - 1900 ) regardant un motor de combustion interna permetent d'assegurar la propulsion d'una automobila (24 de genier). Aqueu brevet foguet emendat mai d'un cop entre 1860 e 1867 e un assai dau veicul permetet de realizar 9 km en 3 h. Apres leis assais de veiculs de 1771 e de 1826 , aquo permetet de desvolopar lei premiereis automobilas dins lo corrent dau decenni 1880.
1861  : realizacion de la premiera fotografia color permanenta. Pasmens, fins au comencament dau segle XX, la fotografia color necessitet d'equipaments e de tractaments especiaus que ne limiteron l'utilizacion. Lo temps de pausa demoret pereu un problema car d'exposicions longas contunieron d'esser necessarias. Ansin, sera necessite d'esparar fins a 1907 per trobar un progres decisiu dins aqueu domeni.
1861  : desvolopament d'un proces noveu de sintesi de soda per lo quimista belga Ernest Solvay ( 1838 - 1922 ) que remplacet pauc a pauc lo proces Leblanc.
1861  : amb lo desvolopament progressiu dau mercat dau petroli ? que son usatge principau e quasi unic d'aqueu temps era l'esclairatge ? de marchands comenceron de s'interessar a la possibilitat d'exportar lo petroli estatsunidenc en Europa . Pasmens, lo transport de barrius era pas practic car la durada de cargament e de descargament dau naviri era trop longa. Per resouvre aqueu problema, se desvolopet donc lo premier petrolier , lo naviri britanic Elizabeth Watts . De servas internas permetian de melhorar la durada deis operacions portuarias e de cargar o descargament lo cargament per pompatge. Pasmens, aqueu premier tipe de petrolier era forca perilhos car de vapors explosivas podian s'acampar entre lei servas e la coca. Ansin, en 1885 , solament 10 petroliers eran en servici e sera necessari d'esperar la construccion dau Gluckhauf per veire lo premier petrolier d'arquitectura moderna.
1862  : depaus d'un brevet depintant la premiera mitralhiera vertadiera per l' engenhaire estatsunidenc Richard Jordan Gatling ( 1818 - 1903 ).
1862  : premiera mencion dau terme ≪  cors negre  ≫ (per Gustav Kirchhoff ).
1862  : sus lei prats batalhiers de la Guerra de Secession , intrada en servici de la premiera mina terrestra vertadiera que conjugava un poder explosiu important e un detonator moderne.
1864  : premiera utilizacion d'un sosmarin per atacar e aprefondar un naviri per la Confederacion (17 de febrier). Lo sosmarin utilizat era de propulsion manuala e foguet tanben destruch dins l'explosion de sa buta.

1864  : publicacion per lo fisician estatsunidenc per James Clerk Maxwell ( 1831 - 1879 ) de la sintesi de son estudi de generalizacion dei trabalhs de Michael Faraday ( 1791 - 1867 ) e d' Andre-Marie Ampere ( 1775 - 1836 ) regardant l' electricitat e lo magnetisme . Presentet lei quatre equacions , dichas equacions de Maxwell , depintant lo comportament e lei relacions dau camp electromagnetic e demostret la natura ondulatoria e electromagnetica de la lutz . Aquo marquet la fin dau periode de fondacion de l' electromagnetisme .

1864  : 11 ans apres lo proces Bessemer , depaus d'un brevet per lo proces Martin-Siemens . Gracias a un forn dotat de regeneraires, permetia d'utilizar de curum d' acier e de ferre . Or, amb lo desvolopament rapid de la siderurgia pesuca, aquelei produchs comencavan de venir frequents dins l' industria . A respecte dei proces concurrents ( proces Bessemer , proces Thomas ...), lo proces Martin-Siemens era pus long mai permetia de produrre d'aciers de qualitat superiora. Aqueu proces remplacet pauc a pauc lo proces Bessemer e representet 80% de la produccion mondiala d'acier dins lo corrent deis ans 1940. Declinet lentament apres la Segonda Guerra Mondiala e dispareguet dins lo corrent deis ans 2010.
1864  : intrada en servici dau Pilot que foguet lo premier brisa-glaca vertadier. D'efiech, l'idea de renforcar un naviri per rompre la banquisa existia dempuei lei premiereis expedicions polaras mai aqueu naviri, d'origina russa , era lo premier especialament concebut per durbir de passatges dans la banquisa.
1866  : assais oficiaus de la premiera torpilha de concepcion moderna per la marina austro-ongresa (21 de decembre). Forca eficaca contra lei naviris , l'arma novela se difuset rapidament dins lo resta d' Europa .

1866  : depaus de brevet de l' engenhaire Georges Leclanche ( 1839 - 1882 ) per una pila novela (d'ara endavant dicha pila Leclanche ). Gaire costosa e adaptada ais aplicacions necessitant pas una intensitat forta e pas un foncionament permanent, aquela pila es a l'origina dei pilas salinas modernas.
1867  : desvolopament de la dinamita per lo quimista suedes Alfred Nobel ( 1833 - 1896 ) que trobet un mejan per estabilizar la nitroglicerina .
1867  : identificacion de la natura dobla dei liquens per lo botanista sois Simon Schwendener ( 1829 - 1919 ). Pasmens, supauset a tort que la relacion era de tipe parasitaria . De mai, son idea foguet inicialament refusada per la mager part deis especialistas que consideravan lei liquens coma un organisme unic.
1867  : inauguracion de la premiera restanca pes moderna long de Furens dins la region de Sant Esteve . Sa bastida avia comencat en 1861 . L'obratge es fach de maconaria. Lo betum remplacet la maconaria en 1900 .
1867  : concepcion dau premier motor atmosferic per leis Alemands Nicolas Otto ( 1832 - 1891 ) e Eugen Langen ( 1833 - 1895 ). Aqueu motor venguet lo motor pus utilizat en Europa fins a l'aparicion dau motor de 4 temps ( 1876 ).
1867  : invencion dau proces Miller de purificacion de l' aur . Basat sus l'accion dau clor gas os dins l'aur en fusion, permet una cloruracion selecticva deis impuretats. Or, coma aquelei clorurs son pas solubles dins l'aur liquid, aquo permet d'eliminar la mager part deis impuretats e d'obtenir de lingots d'aur amb una puretat de 99,95%.
1868  : dins lo corrent d'un eclipsi solar, l'astronom frances Jules Janssen ( 1824 - 1907 ) observet la presencia d'un gas desconegut dins l' atmosfera terrestra . L'astronom britanic Norman Lockyer ( 1836 - 1920 ) capitet d'i identificar un element desconegut. Aquo era la premiera observacion d' eli que foguet identificat en 1895 .

1869  : inauguracion de la premiera restanca vouta moderna ( restanca Zola ) situat long d'Infernet ( Lo Tolonet ). Aqueu tipe de restanca se difuset rapidament dins lo resta dau mond, especialament per bastir lei restancas situats dins de vau.
1869  : premier brevet regardant lo foratge petrolier en mar depausat per l' engenhaire estatsunidenc Thomas Fitch Rowland . Pasmens, la premiera esplecha de petroli sosmarin aguet pas luoc avans 1897 .

Deces [ modificar | Modificar lo codi ]

Liames internes [ modificar | Modificar lo codi ]

Bibliografia [ modificar | Modificar lo codi ]

Notas e referencias [ modificar | Modificar lo codi ]