Louis Althusser
, nascut lo
16 d'octobre
de 1918 a
Birmandreis
(Departament d'Argier), mort lo
22 d'octobre
de 1990 a
La Verriere
(
Yvelines
), es un
filosof
frances
, membre del
Partit comunista
, a l'origina d'un important novelum de la
pensada marxista
dins una perspectiva sovent associada a l'
estructuralisme
, teoria caracteristica del
Zeitgeist
dels ans 1960, amb
Roland Barthes
e
Claude Levi-Strauss
[1]
.
Nasquet en Argeria e estudiet a l'Escola Normala Superiora de Paris, onte mai tard ne venguet professor de filosofia. Foguet un dels principals representant dels intellectals del Partit Comunista Frances e las seunas teorias podon esser consideradas coma responsas a las menacas que s'opausavan de contunh als fondaments ideologics del projecte socialista. Entre aqueles i avia en mai dels tenents de l'empirisme (que comencava a envasir la sociologia e l'economia marxistas e la menaca de las orientacions umanistas
[3]
), los reformistas (cap onte de partits comunistas europeus s'orientavan, i que posteriorament denet l'eurocomunisme). Moriguet en 1990 internat dins un espital psiquiatric aprep lo murtre a la seuna femna.
La linha de trabalh mai coneguda d'Althusser concernis los seus estudis de l'
ideologia
, coma dins
Ideologia e aparelhs ideologics d'Estat
son obra mai coneguda dins aquel camp. Aquel ensag establis lo concepte d'
ideologia
, lo metent en relacion amb lo concepte
gramscian
d'
egemonia
. Alara que l'egemonia en Gramsci es en darriera instancia determinada per de forcas politicas, lo concepte althusserian d'ideologia repausa suls trabalhs de
Sigmund Freud
e
Jacques Lacan
sus l'
inconscient
e l'
estadi del miralh
, e descriu las estructuras e los sistemas que nos permeton d'obtenir un concepte significatiu del ieu.
Aquelas estructuras, segon Althusser, son agents repressius inevitables. D'entres los trabalhs d'Althusser i a lo volum collectiu
Cossi legir Lo Capital
(en frances:
Lire le capital
,
1965
), qu'es un intens trabalh de relectura, al mode estructuralista, de
Lo Capital
, l'obra mai importanta de
Karl Marx
.
Dins lo recuelh d'ensages
Per Marx
(en
frances
:
Pour Marx
1965), Althusser tentet d'establir un decopatge en periode estricta de l'obra de Marx, separant lo Marx madur, "marxista", del Marx jove, encara jos la forta influencia idealista d'
Hegel
e
Feuerbach
. Aquela periodizacion foguet forca criticada per la pensada marxista posteriora, que tentava de revalorizar la pensada politica e democratica del primier Marx.
Segon Althusser l'
istoria
es un procesus sens objectes ni fins, lo motor d'aquela es la
lucha de las classas
. L'istoria es pas predeterminada. Atal considerava que l'
economia
seria lo factor predominant dins la politica d'aprep la
Revolucion Industriala
, alara que dins d'autres moments istorics eran d'autres elements (coma la
religion
dins l'
Edat Mejana
).
Los seus trabalhs sus
Maquiavel
,
Spinoza
,
Montesquieu
e
Rousseau
son mens coneguts. Uns dels seus estudiants e collegas d'Althusser vengueron mai tard intellectuals eminents:
Etienne Balibar
,
Alain Badiou
,
Marta Harnecker
,
Jacques Ranciere
e
Pierre Macherey
.
Althusser pensava que las ideas de Marx serian estat fonamentalament imcompresas e sosestimadas. Condemnet fortament diversas interpretacions dels seus trabalhs (l'
istoricisme
, l'
idealisme
, l'
economicisme
, l'
umanisme
, eca.), argumentant qu'aqueles avian pas realizat que amb lo
materialisme istoric
(la
sciencia de l'istoria
), Marx avia bastit una perspectiva revolucionaria mejans la transformacion sociala.
Pasmens que los primiers trabalhs de Marx eran ligats a las categorias filosoficas
hegelianas
e a l'economia politica classica, amb
L'ideologia alemanda
(escricha en
1845
) se sria produch una ruptura subta e sens precedents que prepara lo camin pels seus trabalhs posteriors. Lo problema se complica pel fach que Marx donet gaire d'importancia del seu propi trabalh. Aquel retornament pot esser apreciat sonque mejans una lectura atentiva e sensibla. De tal biais que lo projecte d'Althusser es d'ajudar a comprendre la potencia e l'originalitat de la teoria de Marx.
Lo
16 de novembre
de 1980, escanet la seuna eposa,
Helene Rytmann
, dins lor apartament de l'Escola normala superiora; anonciet alu metge de l'ENS que contacte las autoritatss psiquiatricas. Althusser foguet enviat a l'espital psiquiatric de Sainte-Anne (Paris) e designa lo filosof
Dominique Lecourt
coma son representant legal.
La justicia lo declaret dement al moment dels fachs en febrier de
1981
en vertut de l'article 64 del codi penal frances de l'epoca:
≪I a nimai crime nimai delicte quand l’accusat era en estat de demencia al moment dels fachs≫
.
Una peca de teatre intitolada
Le caiman
(2006) met en scena le murtre apondent un chic d'ambiguitat a las rasons d'aquel.
Louis Althusser moriguet en 1990 a l'espital de La Verriere e es inumat al cemeteri de
Viroflay
;
- Montesquieu, la politique et l'histoire
, PUF, 1959.
- Pour Marx
, Maspero, coll. ≪ Theorie ≫, 1965; nov. ed. aumentada (pemicis d'
Etienne Balibar
, postfacia de Louis Althusser), La Decouverte, coll. ≪ La Decouverte / Poche ≫, 1996.
- Lire le Capital
(en collaboracion amb
Etienne Balibar
,
Roger Establet
,
Pierre Macherey
e
Jacques Ranciere
), Maspero, coll. ≪ Theorie ≫, 2 vol., 1965;
- Lenine et la philosophie
, Maspero, coll. ≪ Theorie ≫ 1969 ; nov. ed. augmentada (seguit de
Marx et Lenine devant Hegel
), coll. ≪ PCM ≫, 1972.
- Reponse a John Lewis
, Maspero, coll. ≪ Theorie ≫, 1973.
- Philosophie et philosophie spontanee des savants
(1967), Maspero, coll. ≪ Theorie ≫, 1974.
- Elements d'autocritique
, Hachette, coll. ≪ Analyse ≫, 1974.
- Positions
, Editions Sociales, 1976;
- XXIIeme
Congres
, Maspero, coll. ≪ Theorie ≫, 1977.
- Ce qui ne peut plus durer dans le parti communiste
, Maspero, coll. ≪ Theorie ≫, 1978.
- L'avenir dure longtemps
(seguit de
Les faits
)], Stock / IMEC, 1992; no. ed. aumentada e presentada per Olivier Corpet e Yann Moulier Boutang, Le Livre de Poche n° 9785, 1994.
- Journal de captivite
(Stalag #4 1940-1945), Stock / IMEC, 1992.
- Ecrits sur la psychanalyse
. Freud et Lacan, Stock / IMEC, 1993;
- Sur la philosophie
, Gallimard, coll. ≪ L'infini ≫, 1994.
- Philosophie et marxisme
: entretiens avec Fernanda Navarro (1984-1987)
- La Transformation de la philosophie
: conference de Grenade (1976).
- Ecrits philosophiques et politiques 1
, textes reunis par Francois Matheron, Stock / IMEC, 1994. - 588 p.
- L'Internationale des bons sentiments
(1946)
- Le Retour a Hegel
(1950)
- Sur l'obscenite conjugale
(1951)
- Marx dans ses limites
(1978)
- Sur la reproduction
, PUF, coll. ≪ Actuel Marx Confrontations ≫, 1995.
- Ecrits philosophiques et politiques 2
, textes reunis par Francois Matheron, Stock / Imec, 1995. - 606 p.
- Machiavel et nous
(1962-1986), Stock/Imec 1994; Tallandier 2009.
- Sur Levi Strauss
(1966)
- Sur Feuerbach
(1967)
- Sur Brecht et Marx
(1968)
- Cremonini, peintre de l'abstrait
(1977)
- Lam
(1977)
- Solitude de Machiavel
, presentation par Yves Sintomer, PUF, coll. ≪ Actuel Marx Confrontations ≫, 1998.
- Lettres a Franca (1961-1973)
, Stock/Imec 1998.
- Penser Louis Althusser
, recueil d'articles, introduction par Yves Vargas, Le Temps des Cerises, 2006
- Politique et Histoire de Machiavel a Marx - Cours a l'Ecole normale superieure 1955-1972
, Seuil, coll. ≪ Traces ecrites ≫, 2006
- Lettres a Helene
, preface de Bernard-Henri Levy, Grasset/IMEC, 2011
- ≪ Reperes biographiques, avertissement aux lecteurs du livre I du Capital et rudiments de bibliographie critique ≫, prefacia per Karl Marx,
Le Capital (livre I)
, Paris, Garnier-Flammarion, 1969, p. 5-30.
- German Arce Ross
,
L’Homicide altruiste de Louis Althusser
, Cliniques mediterraneennes, 67, Eres, Ramonville Saint Agne, 2003, pp. 222-238
- Gerard Pommier
,
Louis du neant. La melancolie d’Althusser
. Aubier, Paris, 1998
- Jean Guitton
, Veire lo capitol sus Althusser in
Un siecle une vie
ed. Robert Laffont 1991 de Jean Guitton.
- Althusser,
Ideologie et Appareils ideologiques d'Etat
(or. publie dans
La Pensee
, n° 151, juin 1970. Repris in ouvrage de Louis Althusser,
Positions (1964-1975)
, pp. 67-125. Paris : Les Editions sociales, 1976, 172 pp.)
- Mineure
de la revue
Multitudes
sur le dernier Althusser et le materialisme aleatoire
- Avril 1997 : Lire Althusser aujourd’hui
,
Futur Anterieur
(articles de
Toni Negri
,
Yann Moulier-Boutang
, etc.)
- IMEC Archives
(en charge de l'edition de l'œuvre d'Althusser)
- [1]
textes sur Althusser sur le site du seminaire Marx de la Sorbonne
- Ernest Mandel
,
Althusser corrige Marx
- Site du Groupe de Recherches Materialistes (GRM)
- Louis Althusser et les coulisses du stalinisme
- ↑
L'estructuralisme es d'en primier una teoria linguistica (
Roman Jakobson
) que de proceduras fogueron mai tard utilizadas dins lo domeni de l'antropologia (Levi-Strauss) e de la literatura (Barthes e alii). Lo discors mediatic de l'epoca qualifica d'≪ estructuralista ≫ forca personalitats e de teorias que ne son pas ou pas entierament: Lacan, Foucault. L'apartenencia d'Althusser al corrent estructuralista se deu doncas esser analizada pusleu que postulada.
- ↑
- (
ca
)
Aqueste article es parcialament o en totalitat eissit d’una traduccion de l’article de Wikipedia en
catalan
intitolat ≪
Louis Althusser
≫.
- ↑
Althusser assegurava que lo marxisme era un antiumanisme teoric
- ↑
- (
ca
)
Aqueste article es parcialament o en totalitat eissit d’una traduccion de l’article de Wikipedia en
catalan
intitolat ≪
Louis Althusser
≫.
- ↑
- (
fr
)
Aqueste article es parcialament o en totalitat eissit d’una traduccion de l’article de Wikipedia en
frances
intitolat ≪
Louis Althusser
≫.