Valentinia I
(en
llati
:
Flavius Valentinianus
-
Cibalis
,
Pannonia
,
321
-
17 de novembre
del
375
) fou
emperador roma
del
364
al
375
. Era fill del general
Gracia el vell
. Es casa amb
Marina Severa
, amb qui va tenir a
Gracia
, despres emperador i, de la qui es divorcia per casar-se amb
Justina
amb qui tingue a
Valentinia II
,
Gal·la
, Grata i Justa. En ser escollit emperador per les tropes, va nomenar coemperador el seu germa
Valent
. Durant el seu regnat va haver de defensar les fronteres de l'imperi contra els pictes, els escots, a Britannia i els alamans a la frontera del Rin.
Valentinia, cristia declarat, no sembla haver beneficiat com a emperador a cap religio especialment. Va restablir la tolerancia de la religio pagana sense tractar d'introduir-la de nou, i es va mantenir per damunt de les controversies teologiques. Va crear la figura del
defensor civitatis
encarregat de defensar els humils contra els abusos dels poderosos, va fundar escoles i va proveir atencio medica pels pobres de
Roma
designant un metge per cadascun dels 14 districtes de la ciutat.
Entre el 320 i el 330 va acompanyar el seu pare, que havia estat nomenat
comes africae
, pero va ser acusar de malversacio de fons i el van destituir. Poc despres al pare fou perdonat i el van destinar a Britannia i quan es va retirar li van confiscar els bens perque es creu que va participar en la sublevacio de
Magnenci
.
Valentinia va ingressar en l'exercit i va exercir diversos comandaments; el 357 fou destituit del seu comandament militar per l'emperador
Constanci II
, probablement en relacio a la caiguda en desgracia del seu pare.
Amb
Julia l'Apostata
va ser tribu de la guardia (
scutarii
) i el
362
era amb Julia a Antioquia on el va acompanyar a un temple paga. Julia li va ordenar fer un sacrifici al deu o dimitir, i Valentinia, que era cristia s'hi va negar, i hauria estat enviat a l'exili.
El
363
va pujar al tron
Jovia
escollit per les tropes; el sogre de Valentinia, Lucilia, se'l va emportar a la
Gal·lia
.
Lucilia va morir en uns disturbis a
Reims
i Valentinia es va salvar per la fugida. Va tornar a les provincies d'Orient, on Jovia el va fer capita de la segona companyia de la guardia o
scutarii
.
Proclamacio i repartiment de l'Imperi
[
modifica
]
Quan va morir sobtadament Jovia a
Dadastana
entre
Galacia
i
Bitinia
(
16 de febrer
del
364
), Valentinia era a
Ancira
. Durant deu dies no hi va haver emperador, pero finalment els oficials de Jovia que eren a
Nicea
, van decidir proclamar a Valentinia que tenia 43 anys. Aquest va anar a la reunio i el
26 de febrer
va rebre les insignies imperials en presencia de l'exercit.
[5]
Valentinia era
catolic
(mentre que el seu germa
Valent
era
aria
). Va prohibir les cerimonies paganes (sota pena de mort) i va restaurar la figura de Crist i la creu als estendards dels exercits, eliminades per Julia l'Apostata. Va prohibir l'execucio de sentencies judicials en diumenge. No va perseguir els arrians ni altres sectes i en general va tenir prou tolerancia.
Es va traslladar a
Nicomedia
(
1 de marc
) on va nomenar el seu germa Valent per la dignitat de
comes stabulii
i el
28 de marc
el va nomenar
august
al Camp de Mart de
Constantinoble
. Els dos germans junts van confirmar a
Nicea
com a metropolis i la van aixecar al mateix rang que Nicomedia. Un temps despres van sortir de Constantinoble i passant per
Adrianopolis
,
Filipopolis
, i
Sardica
, van anar fins a
Naesus
a
Dacia
o Mesia Superior, on es van aturar. Valentinia va nomenar
Jovi
general a la
Gal·lia
(
magister armorum
), i a Dagalaephus el va fer
militiae rector
; els generals Victor i Arinteu van quedar al servei de Valent. El repartiment de l'Imperi Roma entre els dos germans fou: les provincies orientals (amb
Asia Menor
,
Egipte
i
Tracia
) per Valent; i la resta per Valentinia incloent
Il·liria
,
Gal·lia
,
Italia
,
Hispania
,
Britannia
i
Africa
. Tot seguit Valent se'n va anar a Constantinoble i Valentinia cap a
Mediolanum
on va arribar el novembre i on va restar fins al
365
.
Comencaments del regnat
[
modifica
]
Volusia, prefecte de Roma fou substituit el
365
per
Simmac
, pare de l'orador. Una llei imperial d'aquest any establia que els judicis civils o criminals a provincies s'haurien de fer a portes obertes.
Roma, comte d'Africa des del
363
, oprimia la poblacio i les tribus; Valentinia va enviar a fer una investigacio a Pal·ladi, pero aquest fou subornat per Roma i va informar que tota la provincia i la ciutat de
Leptis Magna
(que s'havia queixat directament a l'emperador) no tenien motius de queixa. Els que havien denunciat a Roma foren castigats.
Guerres amb els alamans
[
modifica
]
Valentinia va visitar algunes ciutats italianes el
365
i a l'octubre va anar a la
Gal·lia
. A final de mes, mentre era a
Lutecia
(
Paris
), es va produir un atac a la frontera del
Rin
pels
alamans
; l'emperador va enviar a la zona al general
Dagalaephus
i ell se'n va anar a
Reims
. Els alamans es van retirar i l'emperador va tornar a Paris on va restar forca temps: hi era el
366
quan els alamans van entrar altre cop per la frontera del Rin (probablement el gener o febrer) i van derrotar els romans matant al
comes
Carieto (
Charietto
) governador de les dues Germanies; altre cop fou enviat Dagalaephus, pero no va actuar amb prou diligencia i fou substituit per
Jovi
, cap de la cavalleria (
magister equitum
), que va obtenir diverses victories parcials sobre els alamans destacant dues batalles: una a
Scarponna
entre
Metz
i
Toul
, i una altra a prop de
Chalons-sur-Marne
. Jovi va anunciar la victoria a l'emperador que era a Paris i que al mateix temps va rebre el cap de l'usurpador
Procopi
que li va enviar el seu germa Valent. Procopi, parent de Julia l'Apostata, s'havia revoltat a Constantinoble, pero fou derrotat per Valent a
Thyatria
(
Lidia
) el
366
i fou executat.
[8]
La resta de l'any i l'hivern del
366
al
367
els va passar a Reims. Va construir diverses fortaleses al Rin per evitar els atacs dels barbars. El juny del
367
encara era a Reims. El
18 d'agost
era a
Amiens
i dirigia instruccions a
Pretextat
, prefecte de Roma; es va posar malalt i va pensar a nomenar un successor, pero es va recuperar i el
24 d'agost
el seu fill
Gracia
, de vuit anys, fou declarat
august
a Amiens, en presencia de l'exercit.
En aquest temps es va
divorciar
de la seva dona Valeria Severa i es va casar amb
Justina
, una dona siciliana, amb la qui va tenir a
Valentinia II
i tres filles, una de les quals,
Gal·la
, fou despres la dona de
Teodosi I el Gran
. Justina era
ariana
pero no va mostrar la seva religio mentre el seu marit va viure.
A finals del
367
els alamans sota Randon, van atacar i saquejar
Magontiacum
(
Maguncia
) durant una festivitat cristiana. En revenja els romans van fer matar el rei alama Vithicabus, un home de cos feble pero de gran esperit, que havia causat als romans seriosos problemes. Mentre l'emperador anava d'Amiens a
Treveris
es va assabentar dels atacs del poble dels
pictes
i
escots
a Britannia on havien passat el
mur d'Antoni
i havien arribat fins a
Kent
. El general (
comes
) Teodosi (pare del futur emperador Teodosi I) fou encarregat de fer la guerra a aquests pobles i va tenir exit, despres va establir una nova provincia al nord de Britannia que es va dir
Valentia
.
El
368
donava instruccions a Olibri, prefecte de Roma sobre la conducta dels advocats i nomenament de metges per cada regio de Roma. A la tardor del 368 va sortir de Treveris en expedicio contra els alamans que havien tornat a atacar i els va causar fortes perdues en una muntanya on s'havien fet forts, anomenada
Solicinium
(potser Sulz, prop de les fonts del
Neckar
). L'emperador va retornar en triomf a Treveris.
El
369
Valentinia va fer construir fortaleses a l'esquerra del riu, de la desembocadura fins a la
Recia
. Fins i tot es van fer alguns fortins a l'altre costat del riu com per exemple a
Mannheim
, a la unio del Neckar i el Rin. Va romandre a Treveris tot l'any encara que va fer sortides cap a la zona del Rin.
El
370
encara era a Treveris o a la regio. En aquest any es van produir atacs del poble dels
saxons
; els seus saquejos foren aturats per Sever, comandant de la infanteria (
peditum magister
), que va ajustar finalment la pau a condicio de la seva retirada; quan es retiraven els romans els van preparar una emboscada a un lloc anomenat Deuso (potser Dents, a l'altre costat de
Colonia Agrippina
), i els van exterminar.
Ammia Marcel·li
dona compte entre molts altres detalls, de les crueltats de Maximi, que tenia la
vicaria praefectura
de Roma, contra persones acusades d'arts magiques; la tortura i la mort eren els castigs. Mes tard Maximi fou castigat per Gracia.
El
371
, a la primera meitat de l'any promulga lleis a Treveris; va sortir de la ciutat per fer la guerra contra els germanics a prop de Maguncia pero a final d'any estava altre cop a Treveris. A aquesta ciutat o a la regio va restar tot el
372
. En aquest darrer any va dictar una llei contra els
maniqueus
.
L'afer d'Africa
[
modifica
]
El
373
Valentinia i Valent van exercir el seu quart consolat conjunt. Valentinia va anar a Italia on va passar la major part de l'any. Maximi fou nomenat prefecte de les Gal·lies. Maximi va causar la ruina de Remigi, antic
magister officiorum
, que havia col·laborat amb Roma a les seves exaccions a
Africa
. Remigi havia dimitit i s'havia retirat a la seva ciutat natal, Maguncia, per dedicar-se a portar les seves terres. Maximi es va assabentar que era alli i va voler aconseguir una confessio del que feia amb Roma, i per aixo va fer torturar Cesari, un servidor de Remigi, fins que va explicar el que feien a Africa. Remigi, quan ho va saber, es va penjar. Quan Maximi ho va revelar tot a l'emperador, aquest va fer detenir a Pal·ladi, que havia estat subornat per Roma i que igualment es va suicidar. Roma fou empresonat per
Flavi Teodosi el Vell
quan aquest fou enviat contra
Firm
, que s'havia revoltat. Firm fou derrotat i es va suicidar per no caure presoner; tot i que es van trobar les proves de la culpabilitat de Roma, no hi ha constancia de cap castig patit per aquest.
Guerres amb els quades
[
modifica
]
L'hivern del
373
al
374
el va passar Valentinia a Mila, pero era a Treveris el maig i juny del
374
. Era a la vora del Rin, probablement prop de
Basilea
, quan es va assabentar que els
quades
envaien
Il·liria
en represalia perque els romans havien construit alguns fortins en el seu territori; el governador d'Il·liria, Equici, va fer un tractat de pau pel qual els quades es van retirar i les obres del fortins romans quedaven suspeses.
Marcel·li
, fill de
Maximi
, fou nomenat
dux
de
Valeria
, una provincia a Il·liria, per influencia del seu pare; una vegada al seu govern va tornar a voler construir fortins al territori quade (els
quades
eren un poble germanic que vivia a
Moravia
i
Eslovaquia
); el rei quade, Gabini, va anar a veure a Marcel·li, i despres d'una rebuda amable, fou traidorament assassinat. Els quades es van aliar als
sarmates
i van travessar el riu cap a la provincia romana on hi havia poques tropes, i la van assolar. El prefecte del pretori Probe es va preparar per defensar
Sirmium
, pero els quades se'n va anar cap a Il·liria doncs atribuien la mort del seu rei al governador Equici; els barbars van destruir dues legions i haurien ocupat tota la provincia si no hagues estat pel valor de
Teodosi
, el futur emperador.
Valentinia es va assabentar d'aquestes noticies quan tornava a ser a Treveris, pero va diferir la campanya contra els quades a l'any seguent i,mentrestant, es va assegurar l'amistat de
Macria
, el rei dels alamans amb el qui es va entrevistar a prop de Maguncia (
374
) i es va signar un acord, de manera que els alamans esdevingueren aliats romans. L'hivern del 374 al
375
el va passar a Treveris.
[13]
L'abril del 375 va sortir de la ciutat cap a
Il·liria
. El seu fill
Gracia
es va quedar a Treveris i la seva dona
Justina
i l'altre fill
Valentinia II
el van acompanyar. Va establir els seus quarters a
Carnunt
probablement a la rodalia de la moderna
Viena
. Va iniciar una investigacio sobre el prefecte Probe (que no va veure acabada), i despres de preparar la campanya va travessar el
Danubi
, pero les operacions no foren decisives, i en acostar-se el fred va tornar a travessar i es va establir a
Bregetio
o
Brigetium
, probablement a prop de
Presburg
(la moderna
Bratislava
). Mentre donava audiencia a
Brigetium
, al
Danubi
(prop de l'actual
Komaron
a
Hongria
), sobtadament va patir una
feridura
de la qual va morir el
17 de novembre
del
375
, despres de regnar dotze anys. El seu cos fou portat a Constantinoble per ser enterrat.
L'exercit va proclamar successors els seus fills
Gracia
(de setze anys) i
Valentinia II
(de nomes quatre anys).
Bibliografia
[
modifica
]
- Barnes
, Timothy.
Ammianus Marcellinus and the Representation of Historical Reality
, 1998.
- Drijvers
, Jan Willem. ≪Ammianus on the Revolt of Firmus≫. A:
Ammianus after Julian. The Reign of Valentinian and Valens in Books 26?31 of the Res Gestae
. Leiden: Brill, 2007.
ISBN 978-90-04-16212-9
.
- Gibbon
, Edward.
The history of the decline and fall of the Roman Empire
. Baudry's European Library, 1840.
- Hughes
, Ian.
Imperial Brothers: Valentinian, Valens and the Disaster at Adrianople
. Pen & Sword Military, 2013.
ISBN 978-1848844179
.
- Meyrick
, Frederick.
Scriptural and Catholic Truth and Worship
. Longmans, 1911.
- Potter
, David S.
The Roman Empire at Bay: AD 180?395
.
Routledge
, 2005.
ISBN 0-415-10058-5
.
- Tomlin
, R.
The Emperor Valentinian
. Oxford Univesity Press, 1973.
- Smith
, William.
A New Classical Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology
. Londres: J.Murray, 1853, p. 802-803.
- Vagi
, David L.
Coinage and History of the Roman Empire, C. 82 B.C.--A.D. 480
. Taylor & Francis, 2000.