Localitzacio de Nicomedia
Nicomedia
(
llati
Nicomedeia
;
grec
: Νικομ?δεια,
Nikomedia
) va ser la capital de
Bitinia
. Estava situada a la costa nord-est del golf d'Astacos, a la
Propontida
.
Lisimac de Tracia
va arrasar o danyar greument la ciutat d'
Astacos
, al sud-est de la futura Nicomedia, i l'any
264 aC
el rei
Nicomedes I de Bitinia
va construir la ciutat de Nicomedia no gaire lluny, a la qual va fer traslladar els habitants d'Astacos, segons
Estrabo
i
Pausanias
. Nicomedes la va convertir en la capital del regne i, en poc de temps, va ser una ciutat important, condicio que va conservar durant mes de sis segles.
Plini el Jove
, en unes cartes a l'
emperador
Traja
, parla de diversos edificis publics de la ciutat i diu que tenia l'edifici del senat, un aqueducte, el forum, un temple de
Cibele
, unes termes, el gimnas, les escoles, jardins i altres edificis. Parla d'un gran incendi que va destruir una part de la ciutat. Va rivalitzar amb
Nicea
per la capitalitat. En parlen
Plini el Vell
, l'
Itinerari d'Antoni
i la
Taula de Peutinger
, que la situen a unes 60
milles romanes
de
Calcedonia
.
Sota l'imperi, emperadors com
Dioclecia
i
Constanti el Gran
hi van residir, especialment durant les campanyes contra l'
Imperi Part
i l'
Imperi Persa
. Constanti tenia una vila prop de la ciutat anomenada
Ancyron
, on va morir. Danyada sovint per diversos terratremols, els emperadors la van reconstruir. Va tenir el titol de
colonia romana
segons una inscripcio.
Ammia Marcel·li
diu que va patir una invasio dels
escites
. L'orador
Libani
lamentava la destruccio de les termes, les basiliques, els temples, el gimnas, les escoles, els jardins publics,i altres edificis, alguns dels quals van ser posteriorment restaurats per
Justinia
. A la ciutat hi va neixer
Flavi Arria
, l'historiador d'
Alexandre el Gran
, i alla s'hi va suicidar
Hannibal
.
[1]
L'any
1329
, es va produir la
Batalla de Peleca
entre els
turcs otomans
i l'
Imperi Roma d'Orient
, amb victoria turca.
[2]
Les conquestes otomanes van continuar el seu curs i Nicomedia va caure el
1337
.
[3]