Les Revolucions de color (de l'angles Color revolutions ) o Revolucions de les flors son una serie d'aixecaments pacifics i populars que tingueren lloc en l'espai ex-sovietic durant la decada del 2000. Els manifestants sortiren al carrer a oposar-se a la nomenklatura sovietica, encara persistent tot i la caiguda del mur de Berlin . Adoptaren un color especific com a simbol de la seva protesta i reberen el suport d'Occident.

Algunes manifestacions aconseguiren fer canviar els governs de torn i el resso que tingueren inspira revoltes de mateix perfil mes endavant fora de l'ex-espai sovietic. Les protestes tenen en comu la utilitzacio de la no-violencia (aixi es pot parlar de revolucions no-violentes ) i un discurs democratitzador, lliberal i prooccidental. Tambe hi sol coincidir la presencia d'ONG i organitzacions d'estudiants.

La idea de brandar un color amb una flor per a aixecar-se i protestar contra un regim autoritari remunta a la Revolucio Groga de 1986 a les Filipines i, tambe, a la Revolucio dels clavells a Portugal l'any 1974. Les Revolucions de Colors acabaren per fer confrontar els EUA amb els seus aliats contra Russia . L'estat rus va percebre les Revolucions de colors com a ingerencia sobre la seva area d'influencia i per aixo les va considerar cops d'estat nodrits de propaganda de color. Els EUA varen financar obertament les Revolucions de colors mitjancant ONG que operaren en diverses universitats de l'antic bloc sovietic amb la fi de fer caure els regims existents.

Les Revolucions de Colors a Ucraina derivaren en l'enfrontament dels EUA i la Unio Europea amb Russia. La Unio Europea s'immiscuiren en les eleccions del pais per tal de poder accedir mes facilment al gas ucraines, pero aixo exalta encara mes les tensions amb Russia, que no vol que els paisos fronterers pactin cap adhesio a la Unio Europea o a l'OTAN, car efectivament l'adhesio a la Unio Europea era sinonim ben sovint d'integracio a l'OTAN o el contrari.

Per tot plegat les Revolucions de Colors es tornen un preludi d'allo que esdevindra la invasio d'Ucraina per part de Russia.

La idea de les revolucions no violentes [ modifica ]

Els colors com a simbol de protesta [ modifica ]

La idea de brandar un color amb una flor per a protestar de forma no violenta prove de diverses revoltes ocorregudes a la segona meitat del segle  xx . Una d'aquestes ens trasllada l'any 1944 a Guatemala on les revoltes del carrer aconseguiren fer caure el dictador Jorge Ubico Castaneda . Tambe trobem una situacio similar l'any 1974 a la Revolucio dels clavells , responsable d'haver fet caure la dictadura de Salazar .

• Revolucio dels Clavells (a Portugal el 25 d'abril del 1974)
• Revolucio Groga (a les Filipines el 22 de febrer del 1986)

Des de la Revolucio Islamica l'any 1979 a l' Iran , nombrosos paisos han conegut aixecaments populars pacifics de mateix genere com ara a Polonia amb la Solidarnosc o a l'antiga Txecoslovaquia amb la Revolucio del Vellut .

• Revolucio de Vellut (a les Republiques Txeca i Eslovaca el 17 de novembre del 1989)

La diversitat de colors i de les flors vol ser un recurs metaforic que faci crida a la diversitat de partits i de paisos. Els clavells gairebe que fan recordar les cocardes franceses que foren utilitzades com a simbols de resistencia a la Revolucio Francesa.

El moviment Otpor com a modus operandi [ modifica ]

Segons Rudy Reichstadt, les Revolucions de colors troben el seu origen en el Moviment estudiantil serbi Otpor que l'any 2000 va contribuir a fer caure Slobodan Milosevic . La Revolucio Buldozer, aixi mateix s'acaba coneixent els esdeveniments que el fan caure, s'inspira en les tecniques de contestacio no violentes teoritzades pel politoleg estatunidenc Gene Sharp a La politica de l'accio no-violenta (1973) i De la dictadura a la democracia (1993). ^[1]

El modus operandi se'ns apareix a les eleccions d' Eslovaquia del 1998 i de Croacia l'any 2000. Es convoquen efectivament eleccions i durant el recompte es fan publics biaixos i intents de corrompre el resultat final. ^{[2] [1]} L'afer es aprofitat per a fer esclatar massivament la poblacio civil als carrers. Les manifestacions massives fan pressio mentre complicitats dins com a fora del pais fan possible la caiguda del regim . ^{[1] [2]} Aixo mateix va significar la caiguda de Milosevic amb el Moviment Otpor i, per tant, aixi mateix tambe varen funcionar les Revolucions de Color alla on tingueren lloc. ^{[1] [2]}

Antecedents i context [ modifica ]

La caiguda del mur de Berlin [ modifica ]

L'any 1989 cau el telo d'acer a Alemanya i comenca la desintegracio de la Unio Sovietica . El regim politic que va fer possible la Unio Sovietica s'enfonsa. Els paisos de l'Europa de l'est i del centre del continent que havien viscut amb el mateix model politic i economic que la Unio Sovietica s'ensorren i inicien un cami a banda de la Unio Sovietica com a estats independents. ^[3]

Es particularment aixi per a Iugoslavia que es fragmenta en multiples estats-nacio tot al llarg dels anys 1990. ^[3]

Cap regim pot recorrer a l'armada i gracies a aixo la Unio Sovietica deixa de ser una realitat en l'espai d'una decada. ^[3] La violencia no es va poder evitar, pero, a l'antiga Iugoslavia on Serbia resol apuntar els tancs directament a Bosnia-Hercegovina . La guerra als Balcans marca un abans i un despres en l'estructuracio de l'antiga Iugoslavia . ^[3]

La pervivencia de les institucions sovietiques [ modifica ]

En caure el mur no marxaren les institucions comunistes. Els paisos de l’est es reconverteixen al capitalisme pero fan persistir els antics carrecs del partit comunista . ^[2] A la practica aixo treu sobirania als paisos que s'emanciparen de la Unio Sovietica i no permet l'entrada d'una democracia liberal . ^[2]

Exemples d'aixo diversos paisos de l'antiga orbitra sovietica:

• Georgia on hi puja a la presidencia Eduard Txvardnadza, antic ministre d'afers estrangers de la Unio Sovietica
• Kirguizstan on hi puja al poder Askar Akaiev , antic membre del Partit Comunista
• Albania on Ramiz Akua fa convertir el Partit comunista en el nou Partit socialista
• Romania on Petre Roman i Ion Lliescu converteixen el Partit comunista en el Front de la Salvacio Nacional
• Armenia on persisteix l'antic diputat del Soviet Suprem Levon Ter-Petrossian
• Txequia on l'antic ministre de finances de Txecoslovaquia, Vaclav Klaus , es escollit president

Els casos es repeteixen una mica per tot l'antic bloc sovietic a paisos com ara Usbequia , Turcmenia , Casaquistan , Ucraina , Belarus , Bulgaria , Hongria , Tatgiquistan , etc. Els paisos baltics son veritablement els unics que arriben a reformar tot el sistema sense fer-hi perviure l'autoritarisme sovietic.

El canvi de l' economia planificada a la capitalista es fa de forma general amb pacifisme. Es a dir, retorna l’autoritarisme de la Unio Sovietica , camuflat de nous capitalistes. En molts antics satel·lits de l’ URSS s’hi lliuren batalles internes de poder entre diversos clans. ^{[2] [4]} Aixo, i la introduccio del capitalisme , segella uns nuclis de poder despotics que perpetuen unes politiques economiques deficients a cada pais. Els mitjans d'informacio i de comunicacio continuen sota el control del poder. ^{[2] [4]} Les eleccions son sovint una farsa. Es reelegeixen els mateixos oligarques que perpetuen els mateixos deficits de la Unio Sovietica . Aixo mateix es pot apreciar a Usbequia , Turcmenia o Tatgiquistan . ^{[4] [2]}

Per tot aixo alguns antics carrecs sovietics es fan elegir president i es perpetuen al poder com ara Nursulta Nazarbaiev al Casaquistan , antic membre de la Lliga del Jovent Comunista del pais, aixi com ex-secretari del Comite Regional del Partit Comunista.

Alguns excepcions marquen alguna diferencia com ara a Bulgaria on Jeliou Jelev , antic membre del Partit comunista bulgar, va defensar la lliure expressio i la caiguda de l' URSS , de manera que va reconvertir-se a la dreta un cop caigut el regim.

Les Revolucions de Colors tenien l’objectiu de desfer-se de tota aquesta jerarquia. Volien eleccions transparents amb diversitat de candidats, abandonar definitivament l’era sovietica i el comunisme.

Les Revolucions de color [ modifica ]

El desenvolupament de les revoltes [ modifica ]

Optor es una organitzacio d’estudiants que havien fet les seves carreres en ciencies politiques als EUA . Volien posar un terme a la dictadura iugoslava. Totes les Revolucions dels Colors son gestionades per organitzacions juvenils de mateixa mena. ^[2] A Georgia fou Kmara, l’organitzacio que va portar al carrer milions de persones que amb unes roses a la ma, volgueren fer caure la nomenklatura comunista. A Kirguizstan era Kelkel, a Belarus fou Zurb, a Ucraina nasque Proa!. ^[2] Cadascun d’aquests noms fa referencia a Optor. La bandera mateixa d’Optor, aixi com el puny alcat, simbol contra el regim iugoslau, son represos a Belarus , Georgia o Ucraina .

• Revolucio de les Roses : sortida del poder d' Eduard Xevardnadze a Georgia l'any 2003 .
• Revolucio Taronja : eleccio de Viktor Iusxenko a Ucraina l'any 2004 .
• Revolucio de les Tulipes : expulsio del govern d' Askar Akaiev a Kirguizstan l'any 2005 .
• Revolucio dels texans: intent de derrocar Aleksandr Lukaixenko a Belarus.

Totes reberen financament per part de John McCain , ^[2] qui al si del govern de George W. Bush , envia diners a ONG com ara Freedom House, National Democratic Institute for International Affairs, Albert Einstein Institutions, etc. Aquestes associacions es dediquen a destapar assumptes de corrupcio mitjancant el financament de premsa lliure. ^[2]

L’acces a la lliure informacio no agrada gens a les antigues nomeklatures que persisteixen justament perque la premsa no els delata. Aquesta fou la manera d’actuar d’Otpor. ^[5] A Serbia Radio Liberty i B92 es feren servir per a divulgar-hi informacio incomoda relativa al poder. Aqui els responsables de fer-ho public eren els mitjans en mans de les associacions privades financades pels EUA . Per exemple, l’ Open Society fou responsable al Tatgiquistan ^[5] de fer public les corrupcions al si de la nomenklatura. A Quirguisia ^[5] fou Mike Stone el responsable de menar la guerra informativa.

• Revolucio morada (a Moldavia el 6 d'abril del 2009)
• Revolucio Colorida (a Macedonia ?actual Macedonia del Nord? el 12 d'abril del 2016)

A Ucraina , per exemple, s’hi varen candidatar dos partits, liderats per Viktor Iusxenko i Viktor Ianukovitx . Pero la premsa fa saltar frau electoral en el recompte de vots. Segons Le Monde a Franca , “les eleccions legislatives georgianes donaren la victoria al partit del president Eduard Txevardnadze”, ^[5] casualment, a totes les eleccions hi guanya el candidat favorable a mantenir la nomenklatura i estrenyer lligams amb Russia . Aixo denuncien els manifestants. “L’escrutini”, continua el diari , “esta tacat de fraus de tota mana” [trd.]. ^[5]

La manca de llibertat d’expressio fa que cadascuna d’aquestes associacions d’estudiants que lideren els carrers es reuneixin clandestinament de por a ser reprimides. ^[5] A Usbequia el regim fa tancar tot periodic que denuncii corrupcions.

La premsa internacional s’omple aviat d’imatges de persones que salten amb colors. Mikhail Saakatxvili , per exemple, opositor d’Edudar Txevardnadze a Georgia , era “diplomat a Harvard”, remarca Le Monde , “amb sentit del marqueting” de forma que penetra al parlament amb “una municio de flors” [trd.]. ^[5] Pero, per a fer-ho possible cal quelcom mes, anota el diari, l’armada ja havia estat comprada previament i s’uneix “a l’oposio georgiana”. A Ucraina la “pressio popular es tal que la Cort Suprema invalida els resultats de l’escrutini” [trd.] mentre que a la capital de Kirguizstan“una escena similar” torna a produir-se, on “l’oposicio s’hi manifesta massivament” i el “regim nespotic s’ensorra” [trd.]. ^[5] Per ordre, primer Georgia , despres Ucraina , tot seguit Quirguisia , s’intenta igualment a Belarus i Tatgiquistan , pero el Kremlin se n’adona aviat i comenca a intervenir-hi per tal que fracassin. ^[5]

Les acusacions d'ingerencia [ modifica ]

Les Revolucions de Colors son malvistes aviat a l'ex-bloc sovietic, especialment per Russia . El desplegament d' ONG financades pels EUA fa circular forca prompte la idea d'uns cops d'estat organitzats des de Washington , cosa que va dur a parlar d'ONGitzacio del conflicte. ^[6]

La periodista francesa Manon Loizeau ^[2] troba aixi doncs poblacio que diu que les Revolucions dels Colors foren “ cop d’estats ” disfressats de revoltes populars. Segons Le Monde , “per als perdedors les Revolucions de Colors” existeix tot “un interes evident de discreditar els moviments no violents” amb l’etiquetatge de “made in USA” [trd.]. ^[5] D’entre els perdedors hi trobem ciutadans de gran fortunda als EUA com ara John Laughland, Webster G. Tarpley i think tanks de tota mena. Aquesta reaccio, subratlla el diari, arriba a “desqualificar” tota accio pacifica que reivindiqui drets civils, encara que no tingui cap mena de relacio amb els EUA , com ara les Primaveres Arabs o considerar la Revolta de Tinanem una “conspiracio” vinguda de la CIA . ^[5]

Pero de forma mes practica, el Kremlin actua amb la forca com ara reproduir dues Transnistria mes a Abcasia i Ossetia del Sud com a represalia de cara a Georgia . Es a dir, ajuda a dues republiques georgianes a auto-proclamar-se independents com a forma de represalia, tal com havia fet amb Transinistria als anys 1990 a Moldavia .

Ossetia (nord i sud) i Abjaria son el fruit de les politiques divisionistes de Stalin . Durant els anys 1930 el dictador dibuixa fronteres al Caucas de manera a posar dins una mateixa capsa grills de tots colors. Aixo provoca problemes de cohesio interna i es justament allo que volia Stalin . ^[7] El seu objectiu era controlar una regio plena de gas i minerals. D’aquesta forma cedeix el Nakhitxevan a l’ Azerbaitjan , tot i ser armenia, l’ Alt Karagakh a Armenia , tot i ser azeri. La mateixa optica es practicada a Georgia . ^[7]

Amb tot aixo les Revolucions de Colors esdevenen un fracas.

Enfrontament entre els EUA i Russia [ modifica ]

Ucraina va ser el pais mes important de totes les Revolucions de Colors perque la revolta va derivar en la Revolucio de Maidan , la qual assenta els esdeveniments posteriors de la Invasio de Crimea . El pais es va tornar el catalitzador de tots els interessos d' Occident i de Russia envers l'est d' Europa . La situacio a Ucraina permet fer una mirada mes generalitzada i entendre el perque de la politica dels EUA i de Russia envers l'est d'Europa.

La Revolucio Taronja [ modifica ]

A les eleccions del 2004 s’hi varen presentar dos candidats. El primer ministre d’aleshores, Viktor Ianukovitx , i un candidat nou, Viktor Iusxenko , proper a les Revolucions de Colors. Ianukovitx es membre de la nomenklatura, el successor de Leonid Kutxmar . ^[8] Durant la campanya electoral les televisions publiques no deixen parlar a Iusxenko. No pot ser entrevistat i tota noticia seva es censurada. A la televisio nomes hi apareix el candidat del Kremlin , Ianukovitx. ^[9]

El candidat de les Revolucions de Colors es enverinat durant la campanya electoral pel Kremlin i apareix amb una combulsio d’acne que li afecta de forma tant marcada que sembla haver estat cremat amb algun acid. ^[9] Quan salta noticia a la premsa, la poblacio surt al carrer a manifestar-hi que les eleccions estan trucades. ^[8] La Placa de la Independencia d'Ucraina s'omple de poblacio revoltada contra les ingerencies russes. ^[8]

La incorporacio a la Unio Europea i l'OTAN [ modifica ]

Els resultats son revisats per la Cort Suprema del pais en el marc de tenses relacions entre la Unio Europea i Russia . El carrer crida voler formar par de la Unio Europea, pero el Kremlin no ho enten pas aixi. Per a Russia, Ucraina es part de la seva area d'influencia i, per tant, no vol que s'incorpori a la Unio Europea . Per a fer-ho impossible intenta assassinar Iusxenko en els seus desplacaments de la campanya electoral . ^[8]

A la decada del 2000 la Unio Europea s'amplia i de retruc tambe s'amplia l' OTAN . Eslovenia , Xipre , Txequia , Estonia , Hongria , Eslovaquia , Letonia , Lituania , Malta i Polonia s’incorporen de cop l’any 2003. Cinc anys despres s’incorporen Bulgaria i Romania . ^[10] Son els antics satel·lits de la Unio Sovietica els qui demanen expressament d'entrar a l' OTAN i a la UE perque perceben el veinatge amb Russia molt dificil d'assolir-se comodament sense que el Kremlin intervereixi en els afers interns de cada pais. ^[10]

A la Cimera de Salonica del 2003 la Unio Europea promet que s’amplia cap als Balcans . Exigeix que cada pais que vulgui presentar la seva candidatura compleixi amb l’article 49 del Tractat de la Unio Europea i els criteris politics, economics i administratius de Copenague. Aixo vol dir compliment dels drets humans , respecte de la jerarquia legislativa imposada per la Unio Europea , respecte a les minories, respecte a l’economia de mercat i capacitat de competnir amb les forces de mercat a l’hora d’integrar-s’hi.

Les adhesions son malgrat aixo ideologiques perque a la practica la Unio Europea es desdiu de les condicions exigides per a incorporar-s'hi. Aquesta tria a la carta exalta encara mes les tensions entre la Unio Europea (amb els EUA com a aliats) i Russia . ^[10] La Unio Europea no vol pas incorporar Russia dins l'organ, ni tan sols vol considerar el pais com a europeu. L' OTAN , per la seva banda, va ser creada en contra de Russia i en caure el mur de Berlin , tot i les cimeres, l' OTAN no desapareix. ^[11] La presencia de la Unio Europea i de l' OTAN tot just a les fronteres russes es per al Kremlin una continuitat de la Guerra Freda , car les vel·leitats no desapareixen a la practica. En no haver-hi dissolucio de l' OTAN , tampoc no hi ha dissolucio de la bel·licitat en contra de Russia . El pais es troba per tot aixo encerclat. ^[11]

Per tot plegat la Unio Europea s'immiscueix ens els afers interns d'Ucraina en donar suport explicit al primer govern de Iusxenko.

L'acces al gas caucasic i ucraines [ modifica ]

L'adhesio d'Ucraina a la Unio Europea permet als paisos de l'organ supranacional accedir amb millors condicions i mes facilment al gas caucasic i rus que passa per Ucraina. Mes de la meitat de l'energia que escalfa el continent europeu prove d'Ucraina i qualsevol desestabilitzacio del pais repercuteix negativament en la Unio Europea.

Russia se serveix justament del gas per a collar Ucraina i evitar que adhereixi a la Unio Europea i/o a l'OTAN. A la taula de negocions Franca i Alemanya s'atorguen ^[12] el dret de representar la Unio Europea. Els EUA es neguen a seure i parlar amb el Kremlin. ^[13]

Amb tot la Revolucio Taronja persisteix i pren forma de Revolucio de Maidan, es a dir, Revolucio de la Independencia. Segons el periodista Llibert Ferri, l’objectiu de la revolta era treure Ucraina “de l’orbita del Kremlin i, alhora, extirpar la corrupcio que durant decades” havia embrutat “el teixit economic, social, cultural i moral” de tot el pais. ^[14]

Paisos que s'han inspirat de les Revolucions de Colors [ modifica ]

Es important entendre que despres de les Revolucions de Colors apareixen al mon revolucions que fan servir les flors i els colors com a simbols de protesta, pero en cap moment son revolucions financades pels EUA o revoltes que facin servir el mateix modus operandi que el Moviment Otpor.

Se'n poden destacar les seguents:

• Revolucio dels Cedres (al Liban, el 14 de febrer del 2005)
• Revolucio Safra , intent dels monjos budistes de derrocar la dictadura militar de Mianmar.
• Revolucio del gessami xinesa (a la Republica Popular Xinesa el 20 de febrer del 2011)
• Revolucio verda (a L'Iran el 13 de juny del 2009)
• Revolucio del gessami (a Tunisia el 17 desembre del 2010)
• Revolucio del Lotus (a Egipte el 25 de gener del 2011)
• Revolucio Violeta (a Iraq al mes de gener del 2005)
• Revolucio blava (a Kuwait el mes de marc del 2005)

Referencies [ modifica ]

Biografia [ modifica ]

• Llibert Ferri. Putin trenta anys despres del final de l'URSS. Barcelona: Edicions 1984, 2021
• Llibert Ferri. L'esclat de l'est. Barcelona: Eumo, 2008
• Manel Alias. Russia, l'escenari mes gran del mon. Barcelona: Ara, 2021
• Francesc Serra. L'OTAN: passat i futur. dins Sapiens, num. 243, juny 2022

Enllacos externs [ modifica ]

• La Pissarreta d'en Partal: la geopolitica de la por russa (Vilaweb)