Rembrandt van Rijn

Biografia
Naixement	(nl) Rembrandt Harmenszoon van Rijn 15 juliol 1606 Leiden
Mort	4 octubre 1669 (63 anys) Amsterdam
Sepultura	Westerkerk
Dades personals
Grup etnic	Neerlandesos
Religio	Calvinisme
Formacio	Universitat de Leiden - arts (1620–1621) Stedelijk Gymnasium Leiden (en)
Activitat
Camp de treball	Pintura
Lloc de treball	Amsterdam (1631–1669) Leiden (1625–1631) Amsterdam (1623–1625) Leiden (1620–1624)
Ocupacio	pintor  (1625–1669) , aiguafortista , col·leccionista , col·leccionista d'art , dibuixant , gravador , artista visual
Activitat	1625  ?  1669
Membre de	Gremi de Sant Lluc d'Amsterdam
Genere	Retrat pictoric , pintura religiosa , pintura mitologica , pintura de genere , pintura d'historia , autoretrat , paisatge , retrat , Tronie , natura morta , Vanitas , hunting still life (en) , mythological art (en) i paisatge hivernal
Moviment	Pintura barroca als Paisos Baixos
Cataleg raonat	A Corpus of Rembrandt Paintings VI (2014) Cataleg raonat de Rembrandt, 1914 (1914) Rembrandt catalog raisonne, 1968 (1968) Cataleg raonat de Rembrandt, 1935 (1935) Cataleg raonat de Rembrandt, 1986 (1986) Cataleg raonat de Rembrandt, 1908 (1908) L'obra pictorica completa de Rembrandt (1969) Rembrandt Life & Work (en) (1948)
Professors	Jacob van Swanenburgh , Pieter Lastman , Joris van Schooten i Jan Pynas
Alumnes	Aert de Gelder../... 40+
Obra
Obres destacables (1636) El festi de Baltasar (1642) La ronda de nit (1662) Els sindics dels drapers (decada del 1660) La nuvia jueva
Familia
Conjuge	Saskia van Uylenburgh (1634–1642), mort del conjuge
Parella	Geertje Dircx (1643–1649) Hendrickje Stoffels (1647–1663)
Fills	Titus van Rijn   ( Saskia van Uylenburgh ) Cornelia van Rijn   ( Hendrickje Stoffels )
Pares	Harmen Gerritszoon van Rijn   i  Neeltje Willemsdr. Zuytbrouck
Signatura

Rembrandt Harmenszoon van Rijn ( Leiden , Paisos Baixos , 15 de juliol de 1606 - Amsterdam , 4 d'octubre de 1669 ) fou un pintor i gravador del barroc neerlandes . Generalment, es considerat com un dels mes grans pintors i gravadors de la historia de l'art europeu i el mes important de la historia holandesa. ^[1] Les seves contribucions a l'art van formar part d'un periode que els historiadors anomenen Edat d'Or neerlandesa .

Havent aconseguit triomfar com a jove pintor de retrats, els seus ultims anys van estar marcats per la tragedia personal i les dificultats financeres. Tanmateix, els seus dibuixos i pintures foren populars al llarg de la seva vida, i la seva reputacio com a artista continua sent elevada, ^[2] i durant vint anys va ser mestre de gairebe tots els pintors holandesos mes importants. ^[3] Les seves obres mes representatives son retrats dels seus contemporanis, autoretrats i il·lustracions d'escenes de la Biblia . Els seus autoretrats formen una unica i intima biografia, en la qual el mateix artista realitza una introspeccio sense vanitat i amb la sinceritat mes gran. ^[1]

En les pintures i gravats, mostra un coneixement complet de la iconografia classica, que modela per adaptar-se a les exigencies de la seva propia experiencia; per tant, en la representacio d'una escena biblica, Rembrandt tenia un bon coneixement del text especific, l'assimilacio de la composicio classica, i les seves observacions de la poblacio jueva d'Amsterdam. ^[4] A causa de la seva empatia per la condicio humana, ha estat anomenat "un dels grans profetes de la civilitzacio." ^[5]

Les dues etapes de la vida de Rembrandt (la prospera i l'adversa) es reflecteixen en les seves obres, i molt especialment en els autoretrats. Mentre que els primers son alegres i brillants, els dels darrers anys tenen un caracter molt mes sere i fosc, amb una profunditat superior. Totes les seves obres son plenament barroques, i estan dominades per l'accio, el dramatisme i un realisme derivat de l'observacio del mon que l'envoltava.

Biografia [ modifica ]

Primers anys [ modifica ]

Rembrandt Harmenszoon van Rijn va neixer el 15 de juliol de 1606 a Leiden , Paisos Baixos . Era el nove fill d'Harmen Gerritszoon van Rijn i Neeltgen Willemsdochter van Zuytbrouck, ^[6] una acomodada familia; el seu pare era moliner i la seva mare era filla d'un forner. Va rebre una educacio molt acurada; de petit, va anar a l'escola llatina i va estar inscrit a la Universitat de Leiden. Tot i aixi, hi va estar un any; d'acord amb un contemporani, sentia una major inclinacio cap a la pintura, ja que aviat deixa la universitat per passar a ser un aprenent d'un pintor de Leiden, Jacob van Swanenburgh, amb qui s'estigue tres anys. El 1624 o 1625, Rembrandt, despres d'un breu pero important aprenentatge de sis mesos amb el famos pintor Pieter Lastman a Amsterdam, va obrir un estudi a Leiden, que comparti amb l'amic i col·lega Jan Lievens. Pieter Lastman es qui mes el va influir i qui li va transmetre les tendencies italianes mes de moda; prova d'aixo es que les seves primeres obres, com Lapidacio de sant Esteve , estan molt influenciades pel seu estil. Aixi, el seu estil va anar evolucionant des d'uns inicis de color brillants i gestos exagerats fins a arribar a tenir un gran domini del clarobscur ; aquesta tecnica tan tipica del barroc es la mes caracteristica de la seva obra, i la que li dona mes forca i personalitat. El 1627, Rembrandt comenca a acceptar alumnes, entre ells Gerrit Dou . ^[7]

El 1629 , Rembrandt va ser descobert per l'estadista Constantijn Huygens, pare de Christiaan Huygens ?un famos matematic i fisic holandes?, que va adquirir importants encarrecs per a Rembrandt de la cort de la Haia . Com a resultat d'aquesta connexio, el princep Frederik Hendrik continua comprant pintures de Rembrandt fins al 1646. ^[8]

La vida amb Saskia [ modifica ]

El 1631 , despres de la mort de son pare, Rembrandt es trasllada a Amsterdam , la nova capital de les empreses dels Paisos Baixos, que vivia un creixement economic important. Rembrandt hi comenca a exercir com a retratista professional per primera vegada, i ho va fer amb un gran exit. S'associa amb el marxant Hendrick van Uylenburgh , mitjancant el qual va coneixer Saskia van Uylenburgh , filla del seu cosi Rombertus van Uylenburgh , amb qui es casa el 1634 . ^[9] Saskia era la filla petita d'una familia de nobles de Frisia i el seu pare havia estat advocat i burgemeester (alcalde) de Leeuwarden ; quan va quedar orfena, ana a viure amb una germana mes gran a Het Bildt . Rembrandt i Saskia es van casar a l'esglesia del poble de Sint Annaparochie (actualment part del municipi de Waadhoeke ) sense la presencia dels seus familiars. El mateix any, 1634, Rembrandt es acceptat com a membre del gremi de pintors . Tambe va acceptar un nombre considerable d'estudiants, entre els quals hi havia Ferdinand Bol i Govert Flinck . ^[10]

El 1635 , Rembrandt i Saskia es traslladen a la seva propia casa, un lloc de moda a Nieuwe Doelenstraat. El 1639 , es van mudar a un edifici, seu de l'actual Museu de la Casa de Rembrandt , al Jodenbreestraat. Aquesta zona d' Amsterdam s'estava convertint en el barri jueu, i la hipoteca per financar la compra fou de 13.000 florins; aquesta seria una de les causes principals de les seves posteriors dificultats financeres. ^[10] El seu ritme d'ingressos, inicialment, li permetia pagar facilment aquest nivell de despeses, pero no va poder mantenir aquest ritme i podria haver perdut alguna font d'ingressos fent algunes inversions. ^[11] Va ser alla on Rembrandt va tractar sovint amb els seus veins jueus, que serien model per a les seves escenes de l'Antic Testament. ^[12]

Tot i estar ben acomodats, la parella va patir diversos revessos personals, i el 1635 el seu fill Rumbartus es va morir dos mesos despres del naixement. Mes endavant, el 1638 , la seva filla Cornelia es va morir amb nomes 3 setmanes de vida. El 1640 , van tenir una segona filla, tambe anomenada Cornelia, que es va morir despres d'haver viscut mes d'un mes. Nomes el seu quart fill, Titus, que va neixer el 1641 , va sobreviure fins a l'edat adulta. Saskia va morir el 1642 poc despres del naixement de Titus, probablement de tuberculosi . Rembrandt va fer dibuixos d'ella en el seu llit durant la malaltia i formen part de les seves obres mes commovedores. ^[13]

Altres relacions sentimentals [ modifica ]

Durant la malaltia de Saskia, va contractar Geertjes Dircx com a mainadera de Titus, com a infermera i, probablement, tambe esdevingue amant de Rembrandt. Ella, mes tard, acusa Rembrandt d'incompliment d'una promesa i li van concedir una pensio de 200 florins a l'any. ^[10]

El 1649 Rembrandt comenca una relacio amb Hendrickje Stoffels , una dona molt mes jove que havia estat la seva serventa i que tenia cura del seu fill Titus. De la relacio, el 1654 va neixer una filla, Cornelia, i Hendrickje va rebre una citacio del consell de l'Esglesia reformada per respondre a l'acusacio "que havia comes actes de prostitucio amb el pintor Rembrandt". Ho va reconeixer i se li va prohibir la recepcio de la comunio. Rembrandt no fou citat a compareixer perque no n'era membre. ^[14] Els dos van obtenir el reconeixement legal com a parella, segons la llei publica, pero Rembrandt no es va casar amb Henrickje, a fi de no perdre l'acces a un fideicomis creat per a Titus d'acord amb la voluntat de la seva mare. ^[13]

Fallida economica i darrers anys [ modifica ]

Rembrandt va viure mes enlla del que li permetien els seus mitjans economics i es veie obligat a subhastar les seves possessions. L'habitual compra d'obres d'art ?incloses les que foren fruit del seu propi treball?, de gravats que sovint utilitzava en les seves pintures, i de rareses, van provocar que el 1656 s'arribes a un acord judicial per a evitar-ne la fallida; va haver de vendre la major part de la seva gran col·leccio de pintures i d'antiguitats. Les llistes que calgue elaborar ens donen una informacio precisa de les seves col·leccions, amb pintures i dibuixos d'antics mestres, inclosos bustos d'emperadors romans, molts objectes de l'Asia, com vestits i armadures japoneses, i col·leccions d' historia natural i minerals ; pero els comptes resultants de les vendes de 1657 i 1658 van ser decebedors. ^[15] Tambe va haver de vendre la seva casa i la seva impremta, i el 1660 es trasllada a un allotjament mes modest al Rozengracht. ^{[16] [17]} Les autoritats i els creditors, en general, s'adaptaren a les circumstancies; pero l'excepcio varen ser els del gremi de pintors d'Amsterdam, que van crear una nova norma que fixava que ningu podria comerciar amb Rembrandt. Per evitar aquest problema, el 1660 Hendrickje i Titus van crear una empresa com a distribuidors d'art, i Rembrandt n'era un empleat. ^[18]

El 1661 , ell (o mes aviat la nova empresa) fou contractat per concloure els treballs que calia realitzar en la construccio del nou ajuntament, pero aixo nomes va poder ser despres que Govert Flinck, l'artista que previament tenia l'encarrec, moris sense haver pogut comencar a pintar. El treball resultant fou La conspiracio de Claudius Civilis , que va ser rebutjada i retornada al pintor; el que ens ha arribat n'es nomes una fraccio de tot el treball. ^[19] Va ser en aquest moment quan Rembrandt va tenir el seu ultim aprenent, Aert de Gelder . El 1662 encara rebia importants encarrecs per pintar retrats i altres obres. ^[20] Quan el 1667 Cosme III de Medici , gran duc de Toscana, ana a Amsterdam, va visitar la casa de Rembrandt. ^[21]

Rembrandt perdria Hendrickje , que moriria el 1663 , i al cap d'uns anys, el 1668 , ho faria Titus, deixant una filla. Rembrandt es va morir el 4 d'octubre de 1669 a Amsterdam , i fou enterrat en una tomba anonima al cementiri de Westerkerk. ^[22]

Obra [ modifica ]

L'art de Rembrandt [ modifica ]

En una carta adrecada a Huyghens, Rembrandt ofereix l'explicacio del que tractava d'aconseguir amb el seu art: l'expressio mes gran del moviment natural. ^[23] La paraula beweechgelickhijt tambe s'ha interpretat en el sentit d''emocio' o 'motivacio'. Si es refereix als objectius, als materials o a una altra questio, ja queda a interpretacio. Rembrandt combina la recerca de la perfeccio terrenal i espiritual com cap altre pintor de l'art occidental. ^[24]

Amb les seves pintures a l'oli es pot tracar el progres des de la incertesa del jove artista, el pas pels molt reeixits autoretrats de la decada del 1630 , i arribar als conflictius i poderosos retrats de la vellesa. Junts donen una molt clara imatge de l'artista, el seu perfil psicologic i la seva manera de ser, com ho revela la seva cara expressiva. ^[25]

Entre les caracteristiques mes prominents de la seva obra, cal destacar l'us del clarobscur i el treball escenic de les llums i ombres; aquest darrer tret ve influit per Caravaggio , o mes probablement per l' escola d'Utrecht , l'escola neerlandesa caravaggista , tret que Rembrandt adapta als seus mitjans d'una manera molt personal. ^[26] Tambe son notables la seva dramatica i animada presentacio dels subjectes, sense la rigidesa formal dels seus contemporanis; sovint mostra una profunda compassio per la humanitat , sense tenir en compte la riquesa o l'edat. La seva familia ?la seva esposa Saskia, el seu fill Titus i la seva amant Hendrickje? sovint van ocupar un lloc destacat en les seves pintures, moltes de les quals tractaven temes mitics, biblics o historics.

Tematica [ modifica ]

Al llarg de la seva carrera, Rembrandt va tenir com a temes principals el retrat, el paisatge i la pintura narrativa. Per aquesta darrera tematica, fou especialment elogiat pels seus contemporanis, que el tenien per un interpret magistral d'histories bibliques, i admiraven la seva habilitat en la representacio de les emocions i l'atencio en el detall. ^[28] La seva pintura passa d'un primerenc estil "suau", caracteritzat pel tractament il·lusionista de la imatge, a un de mes "aspre", amb un tractament creador d'una rica varietat de superficies pictoriques, cosa que va permetre un il·lusionisme de la forma, suggerit per la qualitat tactil de la pintura. ^[29]

Un desenvolupament paral·lel pot observar-se en la seva habilitat com a gravador. En els gravats de la seva maduresa, sobretot des de la fi de la decada del 1640 en endavant, queden reflectides la llibertat i l'amplitud que tambe son presents en els dibuixos i pintures. Les obres abasten una amplia gamma de materials i tecniques, a vegades deixant grans zones de paper en blanc per suggerir una sensacio d'espai i, en altres moments, utilitza complexos entramats de linies amb els quals aconsegueix uns rics tons foscos. ^[30]

Evolucio de l'estil [ modifica ]

Va ser durant el periode de Leiden (1625-1631) en que la influencia de Lastman fou mes prominent. Tambe es probable que, en aquesta epoca, l'obra de Lievens tingues un fort impacte i influis en el seu treball. ^[31] Les pintures eren mes aviat de mida petita, pero riques en detalls com, per exemple, en els vestits i les joies. Els temes preferits eren els religiosos i els al·legorics, sovint amb tronies , ^[32] i mitges figures. ^[31] El 1626 , Rembrandt realitza els primers aiguaforts, i a l'amplia difusio que aconsegui deu en gran part la seva fama internacional. ^[31] El 1629 pinta Judes, penedit, retorna les peces de plata i L'artista al seu estudi ; son obres en que es posa de manifest el seu interes en el maneig de la llum i la varietat en la tecnica d'aplicacio de la pintura, i constitueixen el primer gran avenc en el seu desenvolupament com a pintor. ^[33]

Durant els seus primers anys a Amsterdam (1632-1636), Rembrandt comenca a pintar escenes bibliques i mitologiques forca dramatiques, de grans contrastos i en gran format; son La ceguesa de Samso (1636), La festa de Baltasar (c. 1635) i Danae (1636), i en aquestes tracta d'emular l'estil barroc de Rubens . ^[34] Amb l'ocasional ajuda dels assistents al taller d'Uylenburgh, pinta nombrosos retrats d'encarrec petits ( Jacob Gheyn III ) i grans, com el Retrat del constructor naval Jan Rijcksen i la seva esposa (1633), i la Llico d'anatomia del Dr. Nicolaes Tulp (1632). ^[33]

Cap a la fi dels anys 1630, Rembrandt havia produit alguns quadres i bastants gravats de paisatges . Sovint, aquests quadres, com Cases davant un cel tempestuos (c. 1641) i Els tres arbres (1643), posen de manifest "drames" naturals en que apareixen arbres desarrelats i cels amenacadors. Des de 1640 , el seu treball es va fer menys exuberant i mes sobri en el to, aspecte que pot reflectir alguna tragedia de tipus personal. Les escenes bibliques derivaven mes sovint del Nou Testament que de l'Antic Testament. El 1642 , pinta La ronda de nit , el seu treball mes gran i notable de l'important grup d'encarrecs que va rebre durant aquest periode; en aquestes obres, tracta de trobar solucions als problemes de composicio i narrativa que ja havia iniciat en treballs anteriors. ^[35]

En el decenni posterior a La ronda de nit , les seves pintures variaven molt de mida, estil i tematica. En la seva evolucio tecnica, abandona la tendencia a crear efectes dramatics sobretot amb l'us de forts contrastos de llum i ombra, per donar pas a l'us de sistemes d'il·luminacio frontals mes grans, i amb mes zones saturades de color. Al mateix temps, les figures queden col·locades de manera paral·lela al pla del quadre. Aquests canvis poden ser interpretats com un pas cap a un estil de composicio mes classic i, tenint en compte que fa un us mes expressiu de la pinzellada, aquest fet pot indicar una familiaritat amb l'art venecia ( Susana i els ancians , 1637-47). ^[36] En aquesta epoca, es produeix una marcada disminucio de les obres pintades i un increment de la realitzacio de gravats i dibuixos de paisatges. ^[37] En aquestes obres grafiques, els drames naturals han donat pas a tranquil·les escenes rurals dels Paisos Baixos.

Durant la decada del 1650 , Rembrandt torna a canviar d'estil. Els quadres augmenten de mida, els colors eren mes rics i les pinzellades mes pronunciades. Amb aquests canvis, Rembrandt es distancia dels seus treballs anteriors i de les modes del moment, cada cop mes concentrat en el petit detall. El seu particular enfocament de l'aplicacio de la pintura, en part, podria haver estat influit per la familiaritat amb les obres de Tizia , i tambe podria tenir-se en compte el context del moment en el qual existia un debat sobre "l'acabament" de les obres i la qualitat de la superficie. Alguns contemporanis seus mostraren desaprovacio per la tosquedat de la pinzellada de Rembrandt i sembla que el mateix artista recomanava als visitants que no miressin de massa a prop les seves pintures. ^[39] La manipulacio tactil de la pintura estaria influida per la pintura medieval. El resultat final es una manipulacio rica i variada de la pintura, i molt sovint amb capes profundes realitzades aparentment a l'atzar, que suggereix la forma i l'espai a la manera d'un il·lusionista i en un estil molt individual. ^[40]

En els darrers anys, els temes biblics continuen presents sovint, pero l'emfasi dramatic s'ha traslladat del grup a les escenes intimes de les figures ( L'apostol Jaume , 1661). En aquesta ultima etapa, Rembrandt pinta els seus autoretrats mes profunds (de 1652 a 1669, en va pintar quinze), ^[41] i tambe diverses imatges en moviment, tant d'homes com de dones ( La nuvia jueva , ca . 1666). ^[42]

Aiguaforts [ modifica ]

Rembrandt produi aiguaforts durant la major part de la seva carrera, des de 1626 fins a 1660, quan es va veure obligat a vendre la seva impremta i la premsa de gravat i practicament abandona la produccio d'aiguaforts. Nomes durant el problematic any de 1649 no en va fer cap. ^[43]

Va dominar facilment el gravat i, tot i que tambe va aprendre a utilitzar el buri, la llibertat en la tecnica del gravat fou un tret fonamental de la seva feina. Va seguir molt de prop tot el proces de gravat i, segurament, imprimi ell mateix alguns primers exemplars dels seus aiguaforts. Al principi, utilitzava un estil basat en el dibuix, pero aviat evoluciona cap a un altre de mes proper a la pintura, fent servir una massa de linies i acid per aconseguir diferents gruixos de linies. Cap a la fi de la decada de 1630, va reaccionar en contra d'aquesta manera de fer i feu servir un estil mes senzill. ^[44] Va treballar en l'obra Crist sanant els malalts (tambe coneguda com El gravat dels cent florins per la gran quantitat que es paga per una de les impressions del gravat) al llarg dels anys 40, modificant-ne successivament la planxa. ^[a] Va ser el seu treball fonamental a la meitat de la seva carrera, a partir del qual el seu estil de gravat comenca a sorgir. ^[45] Tot i que sols n'han sobreviscut impressions en dos estats de la matriu, del primer d'aquests molt poques copies, en les impressions finals, i tambe en diversos dibuixos per a parts de l'obra que s'han conservat, es nota la considerable reelaboracio que hi va fer. ^[46]

En l'etapa de maduresa, en els anys 50, Rembrandt estava mes disposat a improvisar sobre la placa i les grans impressions ja solen sobreviure en mes estats (fins a onze), sovint amb canvis radicals en el resultat. Ara utilitza la tecnica del tramat per a crear les zones fosques, que solen ocupar una gran part de la placa. Tambe experimenta amb els efectes de la impressio amb diferents tipus de paper , incloent-hi paper japones, que utilitza sovint, i tambe sobre un tipus de pergami, el paper vitel. Va comencar a utilitzar "el to de superficie", deixant una capa de tinta sobre les parts de la placa en lloc de netejar-la i deixar-la completament neta abans de realitzar cada impressio. Va fer un us mes gran de la punta seca , aprofitant, sobretot en els paisatges, la riquesa borrosa que aquesta tecnica produeix en les primeres impressions. ^[47]

En els seus gravats, apareixen temes semblants als de les pintures, tot i que en els vint-i-set autoretrats son relativament mes comuns, i en els retrats d'altres persones menys. Hi ha quaranta-sis paisatges, majoritariament petits, que en gran manera seran un important referent per al tractament grafic del paisatge fins a la fi del segle  xix . Una tercera part dels seus gravats tracten temes religiosos, d'una gran simplicitat, mentre que d'altres son les seves impressions mes monumentals. Alguns casos en que apareix la tematica erotica, o simplement obscena, no tenen el seu equivalent en les seves pintures. ^[48] Li van pertanyer, fins que va ser forcat a vendre'ls, i posseia una magnifica col·leccio de gravats d'altres artistes, i moltes de les influencies que s'observen en la seva obra provenen d'artistes tan diversos com Mantegna , Rafael , Hercules Segers , i Castiglione .

El nom i la signatura [ modifica ]

"Rembrandt" es una modificacio de l'ortografia del nom de l'artista que va introduir el 1633. A grans trets, les seves primeres signatures ( ca . 1625) consistien en una primera "R", o el monograma "RH" (de "Rembrant Harmenszoon", es a dir, "Rembrant, fill de Harmen") i, a partir de 1629, "RHL" ("L", presumiblement, de Leiden ). El 1632, a principis d'any, utilitza encara aquest monograma, i afegeix al seu patronimic, "RHL-van Rijn"; pero en aquest mateix any substitueix aquesta forma i comenca a utilitzar el seu primer nom a soles, amb la seva ortografia original, "Rembrant".

El 1633, hi va afegir una "d" i, a partir de llavors, va mantenir aquesta forma de manera coherent, la qual cosa demostra que aquest petit canvi significava quelcom definitiu per a ell. Aquest canvi es purament visual, perque no canvia la forma en que el nom es pronuncia. Curiosament, malgrat el gran nombre de pintures i gravats signats amb aquesta modificacio de nom, en la majoria dels seus documents s'esmenta que, durant la seva vida, va mantenir l'ortografia original "Rembrant". ^{[49] [50]} La practica de signar el seu treball amb el seu primer nom, com despres faria Vincent van Gogh , probablement vindria del model que feren servir Rafael , Leonardo da Vinci i Miquel Angel , que eren esmentats tan sols pels seus noms. ^[51]

Obra atribuida [ modifica ]

A principis de segle  xx , els especialistes estimaven que Rembrandt havia pintat mes de 600 quadres, prop de 400 gravats i uns 2.000 dibuixos. ^[52] Estimacions mes recents realitzades des dels anys 60 fins a l'actualitat situen en unes 300 les pintures; son estudis liderats pel Projecte de Recerca Rembrandt, i aquestes estimacions sovint son controvertides. ^[53] Els seus gravats, anomenats tradicionalment aiguaforts tot i que molts en son produits, en part o completament, mitjancant la tecnica del gravat, estan quantificats amb una xifra mes estable de poc menys de 300 obres. ^[54] Es probable que, al llarg de la seva vida, fes mes de 2.000 dibuixos, pero els que realment existeixen son menys del que alguns afirmen. ^[55]

En un moment donat, unes noranta pintures foren considerades autoretrats de Rembrandt, pero ara se sap que els seus alumnes n'havien de realitzar copies com a part de la seva formacio. Les dades mes actuals redueixen la xifra a unes quaranta pintures, aixi com alguns dibuixos, i trenta-un gravats, que inclouen moltes de les imatges mes notables del conjunt. ^[56] En molts d'aquests retrats, apareix amb disfresses historiques, o fent ganyotes i cares poc formals.

El Projecte d'Investigacio Rembrandt [ modifica ]

El 1968, el Projecte d'Investigacio Rembrandt comenca sota el patrocini de l'Organitzacio dels Paisos Baixos per a la Promocio de la Recerca Cientifica que, en un principi, s'esperava que dures uns deu anys. Historiadors de l'art es van unir amb experts d'altres camps per reconsiderar l'autenticitat de les obres atribuides a Rembrandt, utilitzant tots els metodes disponibles, incloses les tecniques mes avancades de diagnostic, i per compilar un nou cataleg raonat ( catalogue raisonne ) de les seves pintures. Com a resultat de les seves conclusions, moltes pintures que abans s'atribuien a Rembrandt s'han eliminat de la llista, encara que altres s'hi han afegit. ^[57] Molts dels que ara s'han descatalogat es creu que son treballs dels seus alumnes.

Un exemple de l'activitat de la iniciativa es el debat sobre El genet polones , pintura que es troba a Nova York, i pertany a la col·leccio Frick. La seva autenticitat ha estat questionada durant molts anys per un grup d'especialistes liderats per Julius Held. Molts, entre ells, Josua Bruyn de la Fundacio Projecte d'Investigacio Rembrandt, atribueixen la pintura a un dels seus alumnes mes talentosos, Willem Drost , artista sobre el qual no se'n sap res. El mateix Museu Frick mai ha canviat la seva propia atribucio, i l'etiqueta diu "Rembrandt" i no "atribuit a" o "de l'escola". Algunes opinions mes recents han apostat a favor del criteri del Museu Frick; Simon Schama, en el seu llibre Rembrandt's Eyes ( Els ulls de Rembrandt ) (1999), i un expert del Projecte Rembrandt, Ernst van de Wetering (Simposi Melbourne, 1997), n'argumenten a favor de l'atribucio a Rembrandt. Molts estudiosos consideren que l'execucio es desigual, i aposten per considerar diferents atribucions segons les diferents parts de l'obra. ^[58]

Una altra pintura, Pilat rentant-se les mans , tambe es de dubtosa atribucio. L'opinio critica d'aquesta pintura ha variat des de 1905 , quan Wilhelm von Bode el descrigue com "un treball una mica anormal" de Rembrandt. Els academics consideren que es de la decada del 1660 i s'ha assignat a un alumne anonim, possiblement Arent de Gelder. La composicio superficial te semblanca amb obres del Rembrandt madur, pero no te el control de la il·luminacio i el modelat del mestre. ^[59]

L'atribucio i reatribucio de treballs esta en curs. El 2005, quatre pintures a l'oli atribuides previament als estudiants de Rembrandt foren reclassificades com a obra del mateix Rembrandt: Estudi d'un vell de perfil i Estudi d'un vell amb barba , ambdos d'una col·leccio privada dels Estats Units; l' Estudi d'una dona plorant , propietat del Detroit Institute of Arts , i Retrat d'una vella amb un capot blanc , pintat el 1640. ^[60]

La mateixa practica que es realitzava al taller de Rembrandt es un factor important i dificulta l'atribucio, ja que, igual que molts mestres abans que ell, encoratjava els seus estudiants a copiar els seus quadres; aquests, a vegades, s'encarregaven dels acabats o realitzaven determinats retocs en obres que eren venudes com a originals i, a vegades, es venien com a copies autoritzades. A mes, el seu estil resultava molt facil d'imitar per a la majoria dels seus estudiants de talent. Per complicar-ho encara mes, cal tenir present la desigual qualitat d'algunes obres de Rembrandt, els seus frequents canvis d'estil i la constant experimentacio tecnica. ^[61] A mes, hi ha imitacions posteriors del seu treball, i restauracions que han danyat greument les obres originals, obres que ara son dificils de reconeixer. ^[62] Es molt probable que mai s'arribi a un acord absolut pel que fa a delimitar quina obra es i no es un veritable Rembrandt.

Col·leccions als museus [ modifica ]

La col·leccio mes important sobre l'obra de Rembrandt als Paisos Baixos es el Rijksmuseum d'Amsterdam, on hi ha, entre d'altres, De Nachtwacht (La ronda de nit) i De Joodse bruid (La nuvia jueva) . ^[63] Molts dels seus autoretrats es troben al Mauritshuis de La Haia , i la seva antiga llar, que actualment s'ha convertit en la Casa Museu Rembrandt a Amsterdam, exposa molts dels seus gravats. Totes les grans sales d'impressio tenen moltes obres seves, tot i que n'hi ha un grapat que son copies. En altres estats, les millors col·leccions de les seves pintures es poden trobar a la National Gallery de Londres , la Gemaldegalerie de Berlin , el Museu de l'Ermitage de Sant Petersburg , la Gemaldegalerie Alte Meister de Dresden , i al Louvre de Paris ; tambe a Nova York , a Washington DC , i a Kassel . ^[64] A mes, una serie de pintures de Rembrandt apareixen al Rembrandt in Southern California , ^[65] un projecte col·laboratiu que es concreta en una exposicio virtual de pintures de l'artista.

400e aniversari [ modifica ]

El 400e aniversari del naixement del pintor se celebra a Holanda durant l'any 2006 , amb activitats artistiques com ara conferencies, recorreguts culturals i exposicions per a les quals diversos museus del mon van prestar obres de Rembrandt als de la ciutat d' Amsterdam , on es van arribar a reunir obres d'aquest pintor que mai no havien estat exposades juntes. Segons el president de l'organitzacio Rembrandt 400 , realitzada al Rijksmuseum , que constava de les obres mestres , amb l'aportacio de quatre-centes pintures representatives del segle  xvii de Rembrandt i altres pintors:

I a la seva ciutat natal, Leiden , al museu municipal es van mostrar unes series de gravats i dibuixos. ^[67]

Obra selecta [ modifica ]

• Jacob de Gheyn III (1632) - Dulwich Picture Gallery , Londres
• Andromeda encadenada a les roques (1631) - Mauritshuis , La Haia
• Llico d'anatomia del Dr. Nicolaes Tulp (1631) - Mauritshuis , La Haia
• Artemis (1634) - Oli sobre tela, 142 x 152 cm, Museu del Prado , Madrid
• Descendiment de la creu (1634) - Oli sobre tela, 158 x 117 cm, Museu de l'Hermitage , Sant Petersburg
• El festi de Baltasar (1635) - National Gallery de Londres
• El fill prodig a la taverna (c. 1635) - Oli sobre tela, 161 x 131 cm, Gemaldegalerie , Dresden
• Danae (1636) - Museu de l'Hermitage , St. Petersburg
• La ronda de nit , formalment La companyia militar del capita Frans Banning Cocq i el tinent Willen van Ruytenburg (1642) - Rijksmuseum , Amsterdam
• Moli (1645/48) - National Gallery of Art , Washington, D. C.
• Oscaret van Djick (1637) - Private colection Antoni Medina
• Susanna i els vells (1647) - Oli sobre tela, 76 x 91 cm, Gemaldegalerie , Berlin
• Aristotil contemplant el bust d'Homer (1653) - Metropolitan Museum of Art , Nova York
• El bany de Betsabe (1654) - Louvre , Paris
• Autoretrat (1658) - Frick Collection , Nova York
• Ahasuerus i Haman a la festa d'Esther - Museu Puixkin , Moscou
• La conspiracio de Claudi Civilis (1661) - Nationalmuseum , Estocolm
• Els sindics dels drapers (en neerlandes De Staalmeesters ) (1662) - Rijksmuseum , Amsterdam
• La nuvia jueva (1664) - Rijksmuseum , Amsterdam
• Retrat de Gerard de Lairesse (1665-1667) -( Metropolitan Museum of Art , (Nova York)
• La burra de Balaam (1626) - Museu Cognacq-Jay , Paris

Notes [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Ackley, Clifford; i altres. Rembrandt's Journey . Boston: Museum of Fine Arts, 2004. ISBN 0-87846-677-0 .
• Adams, Laurie Schneider. Art Across Time. Volume II . McGraw-Hill College, Nova York, NY, 1999.  
• Bull, Duncan; i altres. Rembrandt-Caravaggio , Rijksmuseum, 2006.
• Cataleg :
  • A Corpus of Rembrandt Paintings - Volume I , principalment dels primers anys a Leiden (1629-1631), 1982.
  • A Corpus of Rembrandt Paintings - Volume II: 1631-1634 . Bruyn, J., Haak, B. (et al.), Band 2, 1986, ISBN 978-90-247-3339-2 .
  • A Corpus of Rembrandt Paintings - Volume III, 1635-1642 . Bruyn, J., Haak, B., Levie, S.H., van Thiel, P.J.J., van de Wetering, E. (Ed. Hrsg.), Band 3, 1990, ISBN 978-90-247-3781-9 .
  • A Corpus of Rembrandt Paintings - Volume IV . Ernst van de Wetering, Karin Groen et al. Springer, Dordrecht, the Netherlands (NL). ISBN 1-4020-3280-3 . pag. 692. (Autoretrats)
• Clark, Kenneth. Civilisation , Harper & Row, 1969.

• An Introduction to Rembrandt . Londres: John Murray/Readers Union, 1978.

• Clough, Shepard B.. European History in a World Perspective . D.C. Heath and Company, Los Lexington, MA, 1975. ISBN 0-669-85555-3 .  
• Gombrich, Ernst.H. The Story of Art , Phaidon, 1995. ISBN 0-7148-3355-X .
• Hughes, Robert. "The God of Realism", The New York Review of Books 53 (6), Rea S. Hederman, 2006.
• Wolfgang Kosack : Ein zweiter Rembrandt: "Die Staalmeesters". Kunsthistorische Studie. Christoph Brunner, Basel 2015, ISBN 978-3-906206-14-1 .
• Schwartz, Gary (editor). The Complete Etchings of Rembrandt Reproduced in Original Size , Nova York: Dover, 1988. ISBN 0-486-28181-7 .
• Slive, Seymour. Dutch Painting , 1600-1800, Yale UP, 1995. ISBN 0-300-07451-4 .
• van de Wetering, Ernst. Rembrandt: The Painter at Work , Amsterdam University Press, 2000. ISBN 0-520-22668-2 .
• White, Ch.,Buvelot, Q. (Editors). Rembrandt by himself , Londres: National Gallery Co Ltd, 1999.
• White, Christopher. The Late Etchings of Rembrandt , Londres: British Museum/Lund Humphries, 1969.

Vegeu tambe [ modifica ]

• Museu de la Casa de Rembrandt

Enllacos externs [ modifica ]

En altres projectes de Wikimedia :
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)

• Casa Museu de Rembrandt a Amsterdam , amb imatges dels seus gravats (neerlandes) (angles)
• Rembrandt Research Project (angles)
• Webmuseum Paris , obres escanejades en alta resolucio (angles)
• Biografia de Rembrandt a l' Encyclopædia Britannica (angles)