El gravat o gravadura es una tecnica artistica d'estampacio. Tambe reben aquest nom, una part del proces d'estampacio, quan es fa una incisio en una planxa anomenada matriu ; la mateixa matriu i l'estampa. Pel seu tiratge limitat i la seva produccio artesanal, l'estampa d'un gravat es troba a mig cami entre l' obra artistica unica i la reproduccio il·limitada per impremtes industrials.

El gravat es una tecnica d'estampacio d'imatges artistiques en paper ("estampes"). Es realitza amb planxes de diferents materials que donen nom a la tecnica mateixa: de fusta ( xilografia ), coure o bronze ( calcografia ), pedra ( litografia ), linoleum ( linogravat ), seda o nilo ( serigrafia ). El que tenen en comu aquestes tecniques es el proces d'inversio del dibuix realitzat a la matriu respecte del resultat final, l'estampa. Matriu i estampa es contraposen com un objecte i la seva reflexio en un mirall. ^[1]

Tres tipus de gravat [ modifica ]

A la xilografia es treballa la fusta (generalment cirerer o boix) amb un ganivet , gubia , enformador o buri . Es buida de fusta els blancs i es deixa en relleu els negres, s'entinta amb un corro i s'estampa, a ma o amb el torcul . Amb els mateixos metodes i instruments, l'us de linoleum com a planxa s'anomena linogravat .

A la calcografia , es treballa el coure o el bronze. S'anomena el tipus de gravat obtingut d'acord amb les diferents tecniques emprades per a rebaixar la superficie que serveix per crear el dibuix matriu. Entre els sistemes d'incisio directa hi ha el buri ?un instrument amb punta romboide?, la punta seca ?similar al buri pero amb punta de diamant ? i la mezzotinta o manera negra ?en la qual s'aplica un rascador de diverses puntes que genera clarobscurs . Entre els sistemes d'incisio indirecta hi ha l' aiguafort , on el metall es grava amb acid nitric diluit en aigua, i l' aiguatinta , similar a l'aiguafort pero on la proteccio de la superficie es fa amb resines que produeixen efectes semblants a l'aquarel·la.

Hi ha tecniques d'estampacio que no son estrictament gravats perque no hi ha una incisio produida a la planxa (matriu) que comporti la imatge resultant. La litografia es basa en la repulsio (no solubilitat ) entre l' oli i l' aigua ; en una pedra polida s'aplica un greix per a dibuixar, posteriorment s'humiteja la pedra amb una solucio de goma arabiga i acid nitric i finalment s'entinta la pedra pero nomes accepta tinta on hi havia la reserva de greix. La serigrafia es fa servir el procediment d'estampacio mitjancant l' estergit , i s'obtenen impressions quan es filtren els colors a traves d'una trama de seda o nilo . ^{[2] [1]}

Origen [ modifica ]

Gravar prove etimologicament del francic "graban", que vol dir "cavar". ^[3] Ens arriba per mitja del terme frances "graver" que significa "fer la clenxa". La significacio de 'gravar' es tracar en una materia, fent solc, lletres o signes amb una eina incisiva com el buri . El buri es un estri d'origen prehistoric que servia per tallar fusta o pedra ( petroglifs ) en el que genericament es coneix com a gravat prehistoric.

Quan s'enregistrava musica en discs de vinil es deia que es feia 'una gravacio'. Per extensio, en castella i servilment en catala, qualsevol emmagatzematge de dades es una gravacio (o enregistrament), encara que sigui en format digital .

Tecniques d'estampacio [ modifica ]

Tecniques de gravat [ modifica ]

Son les tecniques d'estampacio on es realitzen solcs a la matriu.

Gravat en relleu : S'imprimeix la zona que no s'ha buidat, part elevada de la matriu.

• Xilografia
  • Gravat a fibra o a fil
  • Gravat a contrafibra o a testa
• Linoleografia o linogravat

Gravat al buit : Es aquella tecnica on s'estampa la zona que ha estat gravada, ja que la tinta entra on s'ha buidat la matriu.

• Calcografia
  • Incisio directa
    • Buri , talla dolca o "intaglio" ^[1]
    • Punta seca
    • Manera negra o " Mezzotinta "
    • Puntejat
  • Incisio indirecta
    • Aiguafort
    • Aiguatinta
    • Vernis tou
    • Fotogravat
      • El precedent del fotogravat va ser l' heliografia .

Tecniques additives [ modifica ]

Estrictament no son gravats, perque el relleu obtingut ho es per addicio, i no per subtraccio. Tanmateix, acostumen a realitzar-se de forma mixta amb altres tecniques que si que ho son.

• Carbur de silici
• Col·lagrafia . Popularment conegut com a collagraph .

Tecniques planografiques [ modifica ]

No son gravats, car no s'ha realitzat solc ni per tant relleu, pero si que entren dins el concepte d'obra grafica perque son seriables , es a dir, permeten estampar-ne copies seriades.

• Serigrafia . Empra el procediment d'estampacio mitjancant l' estergit .
• Litografia .
• Monotipia .

El gravat es una especialitat de la llicenciatura de Belles Arts on s'imparteix el coneixement teorico-practic de les citades tecniques d'estampacio. Aquestes es troben en decadencia des de l'abaratiment de la impremta .

La impremta dona un us a la imatge reproduida molt diferenciat en realitzar grans tiratges. Si fins aqui, la imatge te un valor d' obra perque l'artista te una cura especial en tot el proces fins a la materialitzacio de l'estampa; quan hi ha una produccio industrial, la imatge reproduida te mes un valor d'us que no pas un valor per ella mateixa. La tirada es molt mes elevada i nomes en impressions exclusives es parla d'estampa.

Tot i que les expressions Tecniques d'estampacio i Tecniques d'impressio son equivalents les tecniques que veurem a partir d'ara estan mes associades a la segona expressio.

Tecniques fotomecaniques [ modifica ]

Il·lustracions per llibres i premsa.

• Ofset , offset, litografia offset o fotolitografia
• Flexografia , vegeu Corro Anilox
• Digital
• Rotogravat

Matriu [ modifica ]

La matriu es la superficie on l'artista grava el dibuix amb eines i procediments diversos, l'entinta i finalment fa la impressio .

Alguns artistes, com per exemple Rembrandt , produeixen obra impresa en un estat determinat de la matriu i posteriorment hi segueixen treballant, donant com a resultat obres en primer estat , segon estat , etcetera.

La matriu s'ha de destruir quan es finalitza el tiratge . Hom pot referir-se a la matriu amb els mots motlle o planxa, i tac quan es de fusta.

La matriu, per ella mateixa, pot constituir l'obra. La joieria , l' orfebreria o la bijuteria son disciplines que utilitzen el gravat de forma essencial o complementaria. El material de la matriu pot fer mes valorada la peca. Es el cas de l'or, el plati o l'argent.

Reis, emperadors i papes han utilitzat butlles, matrius, per acreditar l'autenticitat de documents escrits. La butlla acostumava a ser un penjoll o anell d'un material noble. El document es tancava amb un segell de cera vermella o amb plom mitjancant impressio manual, assegurant aixi la confidencialitat del missatge. El segell es en aquest cas l'equivalent a l'estampa, i el document escrit tambe es conegut com a butlla.

Estampa [ modifica ]

L'estampa es el resultat de la creacio artistica, l'obra. Aquesta es una imatge impresa, normalment, en un tipus de paper que tolera l'aigua. Amb el paper lleugerament humit s'augmenta la seva flexibilitat i es facilita l'adaptacio d'aquest a la planxa entintada. ^[4]

Sovint l'artista no es el que realitza l'estampacio, fins i tot, hi ha artistes que ni tan sols treballen la matriu. Indiquen a l'artesa el resultat que desitgen i l'unic trac que incorporen a l'estampa es la firma.

Hi ha diferents tipus d'estampes i s'identifiquen per les inscripcions que el mateix artista, o el gravador, fa al peu de l'estampa. Basicament es poden observar tres tipus d'inscripcions: la firma de l'artista, la fraccio i el tipus d'estampa.

La fraccio, en una estampa, indica la quantitat d'exemplars que s'han impres i la posicio de l'exemplar dins de la sequencia. El denominador es la quantitat total d'estampes ( tiratge ) i el numerador identifica cada estampa dins del conjunt tirat, en principi seguint l'ordre d'impressio. Donant per suposada aquesta sequencia temporal, no es estrany que es doni mes valor a una estampa de numerador mes baix, ja que la matriu s'hauria sotmes a poques pressions, deformacions i variacions sobre el resultat que l'artista ha valorat com bo; es a dir, la matriu estaria menys gastada.

Si es fa mes d'una serie amb caracteristiques diferenciades, com ara tipus de paper, d'enquadernacio, etc., normalment en edicions mes reduides, en cadascuna s'utilitza un tipus de fraccio diferent. Aixi, si l'edicio principal es amb xifres arabigues, en una segona serie les fraccions estaran indicades amb xifres romanes i, si n'hi hagues una tercera, els numeros es podrien expressar amb paraules.

Per a determinats tipus d'estampes, la fraccio vindra precedida d'unes sigles o d'una expressio. Les mes utilitzades son:

• PC : Prova de color. L'artista ha provat colors d'entintar abans de fer el tiratge. No es el color final de l'obra.
• PU : Prova unica. L'artista ha treballat la matriu i l'edicio es redueix a una unica estampa.
• PE : Prova d'estat. L'artista despres d'aquesta impressio ha continuat treballant la matriu. Es una mostra d'un pas intermedi i es una estampa que difereix del resultat final.
• Bon a tirer o BAT : Expressio francesa que significa bo per realitzar el tiratge definitiu. L'artista accepta l'estampa com a definitiva i esdeve el model per a l'edicio. Pot figurar com a PF (prova final).
• PA : Prova d'artista. No pot superar el 10% del tiratge i se'n fa una numeracio especifica com a PA a mes de l'edicio completa numerada. En origen correspon a proves que l'artista estampava personalment.
• HC : Del frances, hors de commerce . Estampa que no es pot comercialitzar. Acostuma a suposar un 5% del tiratge i se'n fa una numeracio especifica com a HC a mes de l'edicio completa numerada.

Gravadors dels Paisos Catalans [ modifica ]

Alguns gravadors i moviments dels Paisos Catalans, per ordre de naixement i per segle en que treballaren:

Segle  xviii [ modifica ]

• Hipolit Rovira i Meri (Valencia, 1693?1763) ^[5]
• Pasqual-Pere Moles i Corones (Valencia, 1741 - Barcelona, 1797)
• Francesc Fontanals i Rovirosa (Vilanova i la Geltru, 1777 - Barcelona, 1827)

Segles XIX-XX (historics) [ modifica ]

• Maria Fortuny i Marsal (Reus, el Baix Camp, 1838 - Roma, 1874)
• Heribert Mariezcurrena i Corrons (Girona, 1847 - Barcelona, 1898)
• Alexandre de Riquer i Ynglada (Calaf, 1856 - Palma, 1920)
• Maria Fortuny i de Madrazo (o Mariano Fortuny y Madrazo) (Granada, 1871 ? Venecia, 1949), artista granadi i venecia d'ascendencia catalana i castellana
• Xavier Nogues (Barcelona, 1873?1941)
• Pablo Picasso (Malaga, Andalusia, 1881 ? Mogins, la Provenca, 1973), amb lligams estrets amb Catalunya (artista catala, espanyol i frances).
• Ismael Smith (Barcelona, 1886 ? Nova York, 1972)

• Lola Anglada (Barcelona, 1892 - Tiana, 1984) ^[6]
• Lluis Bracons i Sunyer (Manlleu, 1892 - Paris, 1961)
• Joan Miro (Barcelona, 1893 - Palma, Mallorca, 1983)
• Salvador Dali (Figueres, 1904-1989)
• etc.

Contemporanis (ss XX-XXI) [ modifica ]

Els gravadors contemporanis son molt nombrosos. S'ha de tenir en compte que la majoria d'ells son artistes que treballen en diferents camps (pintura, dibuix, escultura, etc), pero que tenen una obra important en el gravat. Alguns son:

• Isabel Pons i Iranzo (Barcelona, 1912 ? Rio de Janeiro, 2002) ^[7]
• Jaume Pla i Palleja (Rubi, 1914 - Barcelona, 1995) ^[8]
• Joan Brotat (Barcelona, 1920?1990) ^[9]
• Roser Bru (Barcelona, 1923) ^{[10] [11]}
• Antoni Tapies (Barcelona, 1923?2012)
• Maria Girona (Barcelona, 1923?2015) ^{[10] [11]}
• Albert Rafols-Casamada (Barcelona, 1923?2009)
• Maria Josepa Colom i Sambola (Cervera, La Segarra, 1924 - Barcelona, 2017) ^[12]
• Conxa o Concha Ibanez (Canet de Mar, Maresme, 1926)
• Esther Boix (Llers, Alt Emporda, 1927-2014) ^{[10] [11]}
• Josep Guinovart (Barcelona 1927?2007)
• Amelia Riera (Barcelona, 1928?2019) ^[11]
• Carme Gloria Canals (Valls 1928) ^[13]
• Armand Cardona Torrandell (Barcelona, 1928 ? Sant Pere de Ribes, El Garraf, 1995) ^[14]
• Maria Assumpcio Raventos i Torras (Sant Sadurni d'Anoia, Alt Penedes 1930) ^[15]
• Montserrat Gudiol (Barcelona, 1933?2015) ^[11]
• Estampa Popular Valenciana - moviment que sorgi ≪vers el 1963 com a resso, amb caracteristiques propies, d’un moviment homonim impulsat per artistes com Jose Ortega, de Ciudad Real.≫ ^[16]
• Equip Cronica (actius entre 1963-81, Pais Valencia)
• Eulalia Grau (Terrassa, 1946) ^[11]
• Andreu Maimo (Felanitx, Mallorca, 1946)
• Rosa Vives i Pique (Manresa, 1949) ^{[10] [11]}
• Teresa Vall Palou (Lleida, 1951) ^{[17] [18]}
• Jaume Plensa (Bcn 1955)
• Miquel Barcelo (Felanitx, 1957)

• Teresa Gomez-Martorell (Barcelona 1961)
• etc, etc.

Referencies [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

• Gabinet de les Arts Grafiques (Barcelona)
• Museu del Disseny de Barcelona

• Arts grafiques

• Disseny grafic

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Gravat

• Tinta Invisible - Associacio d'artistes i glossari de termes especifics.
• ≪El gravat i les arts del llibre≫ , L'Enciclopedia.cat . Barcelona: Grup Enciclopedia Catalana.
• Gravats de la Biblioteca de Reserva , Universitat de Barcelona

Viccionari