Una
regio
es un territori que pot ser definit per diferents caracteristiques
geografiques
fisiques (
clima
,
topografia
), humanes (
economia
,
historia
) o funcionals (
demografia
,
administracio
).
Inicialment en
llati
,
regio
, era un terme administratiu de la metropoli romana en contraposicio a les
provincies
,
provinciae
, com a territoris conquerits. De la mateixa etimologia es el terme
regne
. Posteriorment s'ha adoptat com a delimitacio geografica que pot variar en extensio des de la mida continental (regions biologiques, climatiques) fins a la mida local (regions geologiques, comarques naturals). Pero les regions mes estudiades, en la
geografia regional
, son de mida intermedia:
regions naturals
,
regions geografiques
.
Regio natural
[
modifica
]
L'escola geografica alemanya del segle
xix
, iniciada per
Alexander von Humboldt
, va definir les regions naturals o regions fisiografiques basant-se en les possibilitats que oferia el medi natural per determinar un mode de vida a l'home. En el camp de la
geologia
es defineixen regions a partir de les dorsals orografiques i les conques hidrografiques. A Catalunya es distingeixen tres depressions:
litoral
,
prelitoral
i
central
. Les
illes Balears
son una regio natural definida per la seva insularitat. A mesura que s'incorporen altres conceptes (clima, botanica, zoologia...), la regio natural va adquirint mes complexitat, com ara l'
ecoregio
.
Regio geografica
[
modifica
]
Escola geografica francesa de
Paul Vidal de la Blache
, de comencament del segle
xx
, defineix la regio geografica considerant l'home com a part de la natura i com a agent determinant del paisatge. Es va passar a definir la regio geografica com a sintesi de la regio natural i la humana, afegint elements culturals i historics.
Segons la branca analitzada es pot desglossar en regions biogeografiques, sociologiques, demografiques, economiques, paisatgistiques,
vinicoles
, etc. L'escola, pero, es circumscrivia a les regions administratives dividint les grans regions en estats, o dividint l'estat en regions mitjanes. Una regio geografica, o economica, presenta una extensio molt diferenciada entre l'Europa occidental, diversificada humanament, i altres paisos desenvolupats mes extensos i mes homogeneitzats. A Europa es pot distingir la regio antropogeografica, de desenes o milers de km² (per exemple, Catalunya), i la regio geografica petita, de centenars de km² (una comarca, o en frances
pays
).
Regio metropolitana
[
modifica
]
L'escola geografica anglosaxona ha sigut critica amb la regio geografica i ha insistit mes en les regions nuclears polaritzades. El cas mes nuclear son les
regions metropolitanes
com a agrupacio de ciutats sota l'hegemonia d'una ciutat que actua com a pol d'atraccio. Aquestes regions metropolitanes actuen alhora com a nucli polaritzador de regions mes extenses, com l'
area metropolitana de Barcelona
respecte a Catalunya. Acaben sent regions planificades amb algun tipus de funcio administrativa. Els espais periferics, entre dos espais nuclears, no son adscrivibles a cap regio.
Regio administrativa
[
modifica
]
Regions de Catalunya, 1936
El nom de regio ha estat adoptat per l'administracio de diferents estats amb valor politic (
regions d'Italia
), administratiu (
regio francesa
) o merament estadistic (regions o periferies de
Grecia
). Tambe es poden incloure les regions eclesiastiques o les regions militars.
Les
comunitats autonomes
son una regionalitzacio d'Espanya, de fet una d'elles s'anomena
Regio de Murcia
. Altres estats que usen el terme regio com a subdivisio administrativa son:
Belgica
,
Costa d'Ivori
,
Dinamarca
,
Etiopia
,
Franca
,
Ghana
,
Hongria
,
Italia
,
Nova Zelanda
,
Peru
,
Republica del Congo
,
Xile
.
Catalunya es va dividir en nou regions, o
vegueries
, en la divisio territorial del 1936. El
Quebec
, una provincia canadenca, esta dividit en "regions administratives".
Anglaterra
, pais constituent del
Regne Unit
, esta dividit en nou regions amb funcio de coordinacio dels comtats.
Regio historica
[
modifica
]
El camp de la
geografia historica
estudia les
regions historiques
, o be tal com eren en el seu moment historic o be com han evolucionat al llarg del temps. Les regions tradicionals o historiques, encara que no tinguin un reconeixement administratiu, solen mantenir una identitat i un sentiment de pertinenca.
A l'estat espanyol, des de la divisio provincial del 1833, s'han mantingut les regions historiques, mancades totalment d'entitat administrativa, pero que han constituit la base territorial de reclamacions historiques d'autogovern.
Regio climatica
[
modifica
]
Des del punt de vista del clima es consideren regions les zones que comparteixen les mateixes condicions climatiques. En el sentit ample aquestes zones poden ser de gran extensio, com per exemple l'
Europa mediterrania
o l'
Asia monsonica
. El terme regio climatica, pero, tambe pot ser utilitzat en referencia a zones climatiques mes menudes dins d'un mateix pais, com la
Catalunya humida
.
NUTS ES5
En l'ambit politic hi ha macroregions supraestatals o interestatals. Un exemple es l'
Africa subsahariana
.
A efectes estadistics, les
Nacions Unides
ha definit
regions macrogeografiques i subregions
(
Europa meridional
,
Asia central
,
America septentrional
,
Polinesia
…) Per altra banda, s'han definit vint-i-dues
divisions linguistico-geografiques
. L'area catalanoparlant es a la divisio romano-hel·lenica.
A la
Unio Europea
es consideren per una banda les
euroregions
com arees de cooperacio interestatal i, per altra banda, les
NUTS
subestatals com arees a efectes estadistics. Per exemple, la regio NUTS ES5, de nivell 1, inclou Catalunya, Illes Balears i Pais Valencia; l'euroregio
Pirineus Mediterrania
inclou cinc regions NUTS II: Catalunya, Illes Balears,
Llenguadoc-Rossello
,
Arago
i
Migdia-Pirineus
. A efectes politics existeix el
Comite de les Regions
, i tenen un tractament especific les
regions ultraperiferiques
.
Viccionari