Balcans

Localitzacio
42° N, 22° E  /  42°N , 22°E  / 42; 22
Geografia
Superficie	470.000 km²
Banyat per	mar Mediterrania , mar Adriatica , mar Jonica , mar Egea i mar Negra
Punt mes alt	Mussala (2.925,4 m)

Els Balcans es el nom historic i geografic que s'utilitza per a designar el sud-est d' Europa (vegeu mes avall la seccio Definicio politica actual ). La regio te una area total de 470.000 km² i una poblacio de prop de 53 milions d'habitants.

Hi predomina una orografia de caracter abrupte. De fet, la regio pren el nom de la serralada dels Balcans , que s'esten des del centre de Bulgaria fins a l'est de Serbia , en el seu limit occidental, i fins a la mar Negra per la banda oriental. D'altra banda, conforma una peninsula , si be no es pot considerar un model classic de peninsula, ates que no esta connectada al continent europeu per mitja d'un istme , es una definicio que esta acceptada per denotar la regio, tambe coneguda com a peninsula Balcanica .

A causa de les connotacions del terme ≪Balcans≫ ja mencionades, sovint s'hi usa el terme Sud-est d'Europa . La utilitzacio d'aquest terme esta creixent i, aixi, trobem una iniciativa de la Unio Europea de l'any 1999 anomenada Pacte d'Estabilitat per al Sud-est d'Europa . El diari electronic Balkan Times canvia l'any 2003 el seu nom pel de Southeast European Times .

L'us d'aquest terme per designar la peninsula Balcanica (i nomes aquesta area) tecnicament ignora la presencia geografica de Romania i Ucraina , que tambe estan situades al sud-est del continent europeu.

La frontera nord de la peninsula Balcanica, generalment, es considera que esta definida per la linia formada pels rius Danubi , Sava i Kupa . ^[1]

Definicio politica actual [ modifica ]

Els estats que s'associen amb l'area dels Balcans generalment son els seguents:

• Albania
• Bosnia i Hercegovina
• Bulgaria
• Grecia
• Kosovo
• Macedonia del Nord
• Serbia
• Montenegro
• Turquia , pero nomes la part europea (tradicionalment anomenada Rumelia o Tracia oriental )
  • Romania i Eslovenia sovint son inclosos tambe a la llista.

Algunes regions dels paisos llistats com a estats balcanics poden ser, en alguns aspectes, molt diferents a la regio balcanica en general i, per tant, sovint alguns estats de la periferia d'aquesta gran regio prefereixen que no se'ls anomeni paisos balcanics . Aquest es el cas de Romania i Eslovenia , pero tambe, a vegades, de Croacia i Grecia .

Paisos relacionats [ modifica ]

Altres estats no inclosos en la regio balcanica, pero que hi son propers i que tenen o han tingut un paper important en la seva cultura, historia i situacio geopolitica , son els seguents:

• Croacia
• Hongria
  Vegeu tambe: Austria-Hongria
• Austria (vegeu tambe Austria-Hongria )
• Italia
  Vegeu tambe: Dalmacia , Zadar , i Rijeka
• Russia
  Vegeu tambe: Historia de Serbia

Geografia [ modifica ]

La nocio unitaria dels Balcans no fou elaborada fins al s.XIX, quan la zona esdevingue politicament activa. El concepte de peninsula Balcanica , creat pel geograf alemany Zeune com a homoleg de les altres peninsules mediterranies ( Iberica i italica ), a partir de la serralada dels Balcans , fou estes al conjunt dels territoris al sud del Danubi , el Sava i el Kupa . ^[1] Per raons principalment politiques, hom fa entrar dins el concepte de Balcans els actuals estats d’Albania, Bulgaria, Grecia, Croacia, Bosnia i Hercegovina, Eslovenia, Serbia, Montenegro, Kosovo, Macedonia, la Turquia europea i tambe Romania i Moldavia , que hi son comptades, tot i no pertanyer a la peninsula, per rao de la seva vinculacio historica i cultural amb la resta d’aquests paisos. ^[1] La geografia fisica d’aquesta regio correspon a la de la peninsula Balcanica i a la de Romania. ^[1] La caracteristica complexitat etnica dels Balcans s’explica per l'establiment successiu de diversos grups humans en el decurs de la historia. ^[1]

Natura i recursos naturals [ modifica ]

La major part de la zona esta coberta per serralades que van del nord-oest al sud-est. La mes important es la Serralada dels Balcans ( Stara Planina en llengua bulgara ), que van des de la costa de la Mar Negra a Bulgaria fins a la frontera amb Serbia , el massis de Rila-Rhodope al sud de Bulgaria , els Alps Dinarics a Bosnia i Hercegovina , Croacia i Montenegro , les muntanyes Korab-?ar que s'estenen des de Kosovo fins a Albania i Macedonia del Nord , i la serralada del Pindos , que abasta des del sud d'Albania fins al centre de Grecia i els Alps albanesos , i els Alps a la frontera nord-oest. Les muntanyes mes altes de la regio son el massis de Rila a Bulgaria, amb el pic Mussala (2.925 m.), el massis de l'Olimp a Grecia, amb el Mytikas (2.917 m.), i les muntanyes Pirin amb el Vihren , tambe a Bulgaria (2.915 m.). ^{[2] [3]} El relleu carstic es una caracteristica comuna del paisatge.

A les costes de l' Adriatic i de l' Egeu el clima es mediterrani , a la costa de la Mar Negra el clima es subtropical humit i atlantic , i a l’interior es continental humit . A la part nord de la peninsula i a les muntanyes, els hiverns son gelats i nevats, mentre que els estius son calorosos i secs. A la part sud els hiverns son mes suaus. El clima continental humit es predominant a Bosnia i Hercegovina, al nord de Croacia, a Bulgaria, a Kosovo, al nord de Montenegro, a la Republica de Macedonia del Nord i a l'interior d'Albania i Serbia. Mentrestant, els altres climes menys habituals, els climes subtropical i atlantic, es veuen a la costa del Mar Negre de Bulgaria i de la Turquia balcanica. El clima mediterrani es veu a les costes adriatiques d'Albania, Croacia i Montenegro, aixi com a les costes joniques d'Albania i Grecia, a mes de les costes del mar Egeu de Grecia i la Turquia balcanica (Turquia europea). ^[4]

Al llarg dels segles, els boscos han estat tallats i substituits per matolls. A la part sud i a la costa hi ha vegetacio de fulla perenne. A l'interior hi ha boscos tipics d'Europa central ( roure i faig , i a la muntanya, picea , avet i pi ). La linia d’arbres de les muntanyes es troba a una alcada de 1800?2300 m. La terra proporciona habitats per a nombroses especies endemiques, inclosos insectes i reptils extraordinariament abundants que serveixen d’aliment per a diverses aus rapinyaires i voltors rars.

Els sols son generalment pobres, excepte a les planes, on les zones amb herba natural, sols fertils i estius calids ofereixen una oportunitat per al conreu. En altres llocs, el cultiu de la terra no te exit a causa de les muntanyes, els estius calorosos i els sols pobres, tot i que s'hi cultiva l' olivera i la vinya .

Els recursos energetics son escassos, excepte a Kosovo, on hi ha jaciments considerables de carbo , plom , zinc , crom i plata . ^[5] Tambe existeixen altres jaciments de carbo, especialment a Bulgaria, Serbia i Bosnia. Els diposits de lignit estan molt estesos a Grecia. Hi ha escasses reserves de petroli a Grecia, Serbia i Albania. Els diposits de gas natural son escassos. L'energia hidraulica es molt utilitzada, amb mes de 1.000 preses. El sovint implacable vent bora tambe s’aprofita per a la generacio d'energia.

Els minerals metal·lics son mes habituals que altres materies primeres. El mineral de ferro es rar, pero en alguns paisos hi ha una quantitat considerable de coure , zinc, estany , cromita , manganes , magnesita i bauxita . Alguns metalls s’exporten.

Historia i transcendencia geopolitica [ modifica ]

Antiguitat [ modifica ]

La regio dels Balcans va ser la primera zona d’Europa que va experimentar l'arribada de les cultures agricoles a l' epoca neolitica . Els Balcans han estat habitats des del Paleolitic i son la ruta per la qual l'agricultura del Proxim Orient es va estendre a Europa durant el neolitic (VII mil·lenni aC). ^{[6] [7]} Les practiques de cultiu de cereals i cria de bestiar van arribar als Balcans des del Creixent Fertil a traves d' Anatolia i es van estendre cap a l'oest i el nord cap a Europa Central, particularment a traves de Pannonia . A la regio es van desenvolupar dues cultures complexes: la cultura de Star?evo i la cultura de Vin?a . Els Balcans son tambe la ubicacio de les primeres civilitzacions avancades. La cultura de Vin?a va desenvolupar una forma de protoescriptura abans dels sumeris i minoics , coneguda com a escriptura europea antiga , mentre que la majoria dels simbols havien estat creats entre el 4500 i el 4000 aC, fins i tot datant els de les tauletes d'argila de T?rt?ria. cap al 5300 aC. ^[8]

La identitat dels Balcans esta dominada per la seva posicio geografica; historicament la zona es coneixia com una cruilla de cultures. Ha estat una unio entre els cossos llatins i grecs de l'Imperi Roma, el desti d'una afluencia massiva de bulgars i eslaus pagans, una zona on es van reunir el cristianisme ortodox i catolic , ^[9] aixi com el punt de trobada entre l' islam i el cristianisme .

A l'antiguitat preclassica i classica , aquesta regio era la llar de grecs , il·liris , peonians , tracis , dacis i altres grups antics. L' imperi persa aquemenida va incorporar parts dels Balcans que comprenien Macedonia , Tracia , Bulgaria i la regio costanera del Mar Negre de Romania entre finals del VI i la primera meitat del segle  v  aC als seus territoris. ^[10] Mes tard, l' Imperi Roma va conquerir la regio i va difondre la cultura romana i la llengua llatina , pero encara restaren parts significatives sota la influencia grega classica. Els romans consideraven que la serralada Rodope era el limit nord de la peninsula de Haemus i el mateix limit s'aplicava aproximadament a la frontera entre l'us grec i el llati a la regio (mes tard anomenada linia Jire?ek ). ^[11] Tot i que els grans espais al sud de la linia de Jire?ek eren i son habitats per valacs ( aromanesos ), els hereus de parla romanica de l'Imperi Roma. ^{[12] [13]} Els bulgars i eslaus van arribar al segle  vi i van comencar a assimilar i desplacar els habitants mes vells ja assimilats (a traves de la romanitzacio i l' hel·lenitzacio ) dels Balcans del nord i del centre, formant l' Imperi bulgar . ^[14] Durant l'edat mitjana, els Balcans es van convertir en l'escenari d’una serie de guerres entre els imperis bizanti roma i bulgar.

Epoca moderna primerenca [ modifica ]

A finals del segle  xvi , l' Imperi Otoma s'havia convertit en la forca de control de la regio despres de expandir-se des d'Anatolia a traves de Tracia fins als Balcans. Molta gent dels Balcans situa els seus grans herois populars en l'era de l'atac o de la retirada de l'Imperi Otoma. ^[15] Com a exemples, per als grecs, Constanti XI Paleoleg i Kolokotronis; i per als serbis, Milo? Obili? , el tsar Lazar i Karađorđe ; per als albanesos, George Kastrioti Skanderbeg ; per als macedonis etnics, Nikola Karev ^[16] i Goce Del?ev; ^[16] per als bulgars, Vassil Levski , Georgi Sava Rakovski i Hristo Botev i per als croats, Miklos Zrinjski .

En els darrers segles, a causa de les frequents guerres otomanes a Europa als Balcans i als seus voltants i l'aillament comparatiu otoma del corrent principal de l'avanc economic (que reflecteix el canvi del centre de gravetat comercial i politic d’Europa cap a l’Atlantic), els Balcans han estat la part menys desenvolupada d’Europa. Segons Halil ?nalcık , "segons una estimacio, la poblacio dels Balcans va caure d'un maxim de 8 milions a finals del segle  xvi a nomes 3 milions a mitjans del segle  xviii . Aquesta estimacio es basa en proves documentals otomanes". ^[17]

La majoria dels estats-nacio balcanics van sorgir durant els segles XIX i principis del XX a mesura que van obtenir la independencia de l’Imperi Otoma o l' Imperi Austrohongares : Grecia el 1821, Serbia i Montenegro el 1878, Romania el 1881, Bulgaria el 1908 i Albania el 1912.

Historia recent [ modifica ]

Guerres Mundials [ modifica ]

El 1912?1913 va esclatar la Primera Guerra dels Balcans quan els estats nacio de Bulgaria, Serbia, Grecia i Montenegro es van unir en una alianca contra l’Imperi Otoma. Com a resultat de la guerra, gairebe tots els territoris europeus restants de l'Imperi Otoma van ser capturats i dividits entre els aliats. Els esdeveniments posteriors tambe van conduir a la creacio d'un estat albanes independent. Bulgaria va insistir en la seva integritat territorial, dividida i compartida per les grans potencies a la guerra russo-turca (1877?78) i en l'acord bulgar-serbi anterior a la guerra. Bulgaria va ser provocada pels tractes entre bastidors entre els seus antics aliats, Serbia i Grecia, sobre l'assignacio del boti al final de la Primera Guerra dels Balcans. En aquell moment, Bulgaria lluitava al principal front traci. Bulgaria marca el comencament de la Segona Guerra dels Balcans quan els va atacar. Els serbis i els grecs van rebutjar els atacs, pero quan l'exercit grec va envair Bulgaria juntament amb una intervencio romanesa no provocada al darrere, Bulgaria es va esfondrar. L'Imperi Otoma va aprofitar l'oportunitat per recuperar la Tracia oriental , establint les seves noves fronteres occidentals que encara avui es mantenen com a part de la Turquia moderna.

La Primera Guerra Mundial es va provocar als Balcans el 1914 quan membres de la Jove Bosnia , una organitzacio revolucionaria amb membres predominantment serbis i proiugoslaus, van assassinar l’hereu austrohongares l'arxiduc Francesc Ferran d'Austria a Sarajevo , la capital de Bosnia i Hercegovina. Aixo va provocar una guerra entre Austria-Hongria i Serbia, que, a traves de les cadenes d’aliances existents, va conduir a la Primera Guerra Mundial. L'Imperi Otoma aviat es va unir a les potencies centrals convertint-se en un dels tres imperis participants en aquesta alianca. L'any seguent Bulgaria es va unir a les Potencies Centrals que atacaven Serbia, que va lluitar amb exit contra Austro-Hongria al nord durant un any. Aixo va conduir a la derrota de Serbia i a la intervencio de l' Entente als Balcans que va enviar una forca expedicionaria per establir un nou front, el tercer d'aquesta guerra, que aviat tambe es va convertir en estatic. La participacio de Grecia a la guerra tres anys mes tard, el 1918, per part de l' Entente , finalment va alterar l'equilibri entre els opositors que va provocar el col·lapse del front comu germano-bulgar alla, cosa que va provocar la sortida de Bulgaria de la guerra, i al seu torn, el col·lapse de l'Imperi Austrohongares, que va posar fi a la Primera Guerra Mundial. ^[19]

Amb l’inici de la Segona Guerra Mundial , tots els paisos balcanics, a excepcio de Grecia, eren aliats de l' Alemanya nazi , tenien acords bilaterals militars o formaven part de les potencies de l'Eix . La Italia feixista va expandir la guerra als Balcans utilitzant el seu protectorat Albania per envair Grecia. Despres de rebutjar l'atac, els grecs van contraatacar, envaint Albania, controlada per Italia, i provocant la intervencio de l'Alemanya nazi als Balcans per ajudar el seu aliat. ^[20] Dies abans de la invasio alemanya, un cop d'estat reeixit a Belgrad per part de militars neutrals va prendre el poder. ^[21]

Tot i que el nou govern va reafirmar les intencions de Serbia de complir les seves obligacions com a membre de l'Eix, ^[22] Alemanya, amb Bulgaria, va envair Grecia i Iugoslavia . Iugoslavia es va desintegrar immediatament quan els fidels al rei serbi i a les unitats croates es van amotinar. ^[23] Grecia va resistir, pero, despres de dos mesos de lluita, es va esfondrar i va ser ocupada. Els dos paisos estaven dividits entre els tres aliats de l’Eix, Bulgaria, Alemanya i Italia, i l' Estat independent de Croacia , un estat titella d’Italia i Alemanya.

Durant l'ocupacio, la poblacio va patir dificultats considerables a causa de la repressio i la fam, a les quals la poblacio va reaccionar creant un moviment de resistencia massiva. ^[24] Juntament amb un hivern extremadament intens d'aquest any (que va causar centenars de milers de morts entre la poblacio mal alimentada), la invasio alemanya va tenir efectes desastrosos en el calendari de la invasio prevista a Russia provocant un retard important, ^[25] i va tenir consequencies importants durant el transcurs de la guerra. ^[26]

Finalment, a finals de 1944, els sovietics van entrar a Romania i Bulgaria obligant els alemanys a sortir dels Balcans. Van deixar enrere una regio en gran part arruinada com a resultat de l'explotacio de la guerra.

Guerra Freda [ modifica ]

Durant la Guerra Freda , la majoria dels paisos dels Balcans estaven governats per governs comunistes . Grecia es va convertir en el primer camp de batalla de l'emergent Guerra Freda. La Doctrina Truman va ser la resposta dels Estats Units a la guerra civil , que va durar del 1944 al 1949. Aquesta guerra civil, desencadenada pel Partit Comunista de Grecia , i amb el suport de voluntaris comunistes dels paisos veins (Albania, Bulgaria i Iugoslavia), va provocar una massiva assistencia nord-americana al govern no-comunista grec. Amb aquest suport, Grecia va aconseguir derrotar els partisans i, en ultima instancia, va continuar sent l'unic pais no comunista de la regio.

Pero tot i estar sota governs comunistes, Iugoslavia (1948) i Albania (1961) es van enfrontar amb la Unio Sovietica. Iugoslavia, dirigida pel mariscal Josip Broz Tito (1892?1980), va rebutjar la idea de fusionar-se amb Bulgaria i, en canvi, va buscar relacions mes estretes amb Occident, i fins i tot va encapcalar, juntament amb l' India i Egipte , el Moviment dels paisos no alineats . Per contra, Albania va gravitar cap a la Xina comunista, adoptant posteriorment una posicio aillacionista.

Com a unics paisos no comunistes, Grecia i Turquia formaven (i segueixen sent) part de l' OTAN que compon l'ala sud-est de l'alianca.

Post-Guerra Freda [ modifica ]

A la decada de 1990, la transicio dels paisos de l'ex- bloc oriental cap a societats democratiques de lliure mercat va ser pacifica. Mentrestant a la Iugoslavia no alineada, van esclatar les guerres entre les antigues republiques iugoslaves despres que Eslovenia i Croacia celebressin eleccions lliures i el seu poble votes per la independencia en els referendums dels seus respectius paisos. Serbia, al seu torn, va declarar inconstitucional la dissolucio de la unio i l'exercit iugoslau va intentar sense exit mantenir l' statu quo . Eslovenia i Croacia van declarar la independencia el 25 de juny de 1991, seguida de la guerra de deu dies a Eslovenia. Fins a l’octubre de 1991, l'exercit es va retirar d’Eslovenia i, a Croacia, la guerra d’independencia continuaria fins al 1995. En els seguents 10 anys d'enfrontament armat, totes les altres republiques es van declarar independents gradualment, sent Bosnia la mes afectada pels combats. Les guerres de llarga durada van provocar una intervencio de les Nacions Unides i les forces terrestres i aeries de l'OTAN van prendre mesures contra les forces serbies de Bosnia i Hercegovina i Serbia.

Des de la dissolucio de Iugoslavia, sis republiques van aconseguir el reconeixement internacional com a republiques sobiranes, que tradicionalment s’inclouen als Balcans: Eslovenia, Croacia, Bosnia i Hercegovina, Macedonia del Nord, Montenegro i Serbia. El 2008, mentre estava sota l'administracio de l'ONU, Kosovo va declarar la independencia (segons la politica oficial serbia, Kosovo continua sent una regio autonoma interna). El juliol de 2010, el Tribunal Internacional de Justicia va dictaminar que la declaracio d’independencia era legal. ^[27] La majoria dels estats membres de l’ONU reconeixen Kosovo. Despres del final de les guerres, va esclatar una revolucio a Serbia i Slobodan Milo?evi? , el lider comunista serbi (elegit president entre el 1989 i el 2000), va ser enderrocat i entregat a judici al Tribunal Penal Internacional per delictes contra el Dret Internacional Humanitari durant les guerres de Iugoslavia. Milo?evi? va morir d'un atac de cor el 2006 abans que es pogues donar a coneixer un veredicte. El 2001, una revolta albanesa a Macedonia del Nord va obligar el pais a donar autonomia local als albanesos a les zones on predominen.

Amb la dissolucio de Iugoslavia, va sorgir una questio sobre el nom amb el qual seria reconeguda internacionalment l'antiga republica (federada) de Macedonia, entre el nou pais i Grecia. Sent la part macedonia de Iugoslavia, la Republica federada sota identitat iugoslava tenia el nom de Republica de Macedonia sobre la qual va declarar la seva sobirania el 1991. Grecia, amb una gran regio (vegeu Macedonia ) tambe amb el mateix nom es va oposar a l’us d’aquest nom com a indicacio d’una nacionalitat. El problema es va resoldre sota la mediacio de les Nacions Unides i es va arribar a l' acord de Prespa , que va canviar el nom del pais a Macedonia del Nord .

Els paisos balcanics controlen les rutes terrestres directes entre Europa occidental i el sud-oest asiatic ( Asia Menor i Orient Mitja ). Des del 2000, tots els paisos balcanics mantenen llacos d'amistat amb la UE i els Estats Units. ^[28]

Grecia es membre de la Unio Europea des del 1981, mentre que Eslovenia es membre des del 2004, Bulgaria i Romania son membres des del 2007 i Croacia es membre des del 2013. El 2005, la Unio Europea va decidir iniciar les negociacions d’adhesio amb els paisos candidats; Turquia i Macedonia del Nord van ser acceptades com a candidats a l'adhesio a la UE. El 2012, Montenegro va iniciar les negociacions d’adhesio amb la UE. El 2014, Albania es candidata oficial a l'adhesio a la UE. El 2015, s’esperava que Serbia inicies les negociacions d’adhesio amb la UE, tot i que aquest proces s’ha aturat pel reconeixement de Kosovo com a estat independent per part dels estats membres existents de la UE. ^[29]

Grecia i Turquia son membres de l’OTAN des del 1952. El marc del 2004, Bulgaria, Romania i Eslovenia s’han convertit en membres de l’OTAN. A l'abril de 2009, ^[30] Albania i Croacia son membres de l'OTAN. Montenegro es va unir el juny del 2017. ^[31] L'estat membre mes recent que es va afegir a l’OTAN va ser Macedonia del Nord el 27 de marc de 2020.

Gairebe tots els altres paisos han expressat el seu desig d’unir-se tant a la UE com a l’OTAN en algun moment del futur. ^[32]

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Gray , Colin S. Geopolitics, Geography and Strategy . Londres: Routledge, 1999. ISBN 978-0-7146-8053-8 .  
• Banac , Ivo ≪ Historiography of the Countries of Eastern Europe: Yugoslavia ≫. American Historical Review , 97, 4, octubre 1992, pag. 1084?1104. DOI : 10.2307/2165494 . JSTOR : 2165494 .
• Banac , Ivo. The National Question in Yugoslavia: Origins, History, Politics . Ithaca, NY: Cornell University Press, 1984. ISBN 978-0-8014-9493-2 .  
• Goldstein , Ivo. Croatia: A History . Montreal, Quebec: McGill-Queen's University Press, 1999. ISBN 978-0-7735-2017-2 .  
• Carter, Francis W., ed. (1977). An Historical Geography of the Balkans Academic Press.
• Dvornik, Francis (1962). The Slavs in European History and Civilization Rutgers University Press.
• Fine, John V. A., Jr. The Early Medieval Balkans: A Critical Survey from the Sixth to the Late Twelfth Century [1983]; The Late Medieval Balkans: A Critical Survey from the Late Twelfth Century to the Ottoman Conquest. Ann Arbor: University of Michigan Press, [1987].
• Forbes, Nevill (1915). The Balkans: A History of Bulgaria, Serbia, Greece, Rumania, Turkey Clarendon Press, online
• Jelavich , Barbara . History of the Balkans: Eighteenth and Nineteenth Centuries . 1. Cambridge University Press, 1983a. ISBN 978-0521274586 .  
• Jelavich , Barbara . History of the Balkans: Twentieth Century . 2. Cambridge University Press, 1983b. ISBN 978-0521274593 .  
• The Balkans in Transition: Essays on the Development of Balkan Life and Politics Since the Eighteenth Century . University of California Press , 1963.  
• Kitsikis , Dimitri . La montee du national-bolchevisme dans les Balkans. Le retour a la Serbie de 1830 . Paris: Avatar, 2008.  
• Lampe, John R., and Marvin R. Jackson (1982). Balkan Economic History, 1550?1950: From Imperial Borderlands to Developing Nations Indiana University Press.
• Kiraly, Bela K., ed. (1984). East Central European Society in the Era of Revolutions, 1775?1856.
• Komlos , John . Economic Development in the Habsburg Monarchy and in the Successor States . East European Monographs, 1990. ISBN 978-0-88033-177-7 .  
• Mazower , Mark . The Balkans: A Short History . Nova York: Random House , 2000. ISBN 978-0-679-64087-5 .  
• Schreiber , Gerhard; Stegemann , Bernd; Vogel , Detlef. The Mediterranean, south-east Europe, and north Africa, 1939?1941 . Volume III. Clarendon Press, 1995. ISBN 978-0-19-822884-4 .  
• Stavrianos , L. S. . The Balkans since 1453 . Nova York: NYU Press, 2000. ISBN 978-0-8147-9766-2 .   online free to borrow
• Stoianovich , Traian. Balkan Worlds: The First and Last Europe . Nova York: M.E. Sharpe, 1994. ISBN 978-1-56324-032-4 .  

Vegeu tambe [ modifica ]

• Federacio de Republiques balcaniques
• Parc nacional de Sutjeska
• Llac Skadar
• Serralada dels Balcans
• Alps Dinarics
• Serralada del Pindos
• massis de Rila
• massis de l'Olimp
• muntanyes Pirin
• Guerres Balcaniques (1912-1913)
  • Primera Guerra Balcanica (1912 - 13)
  • Segona Guerra Balcanica (1913)
• Campanya dels Balcans (1914-1918)
• Campanya dels Balcans (1940-1941)
• Guerres de Iugoslavia (1991-2001)
• Balcanitzacio

Enllacos externs [ modifica ]

En altres projectes de Wikimedia :
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)

• Balkanalysis.com Arxivat 2006-06-17 a Wayback Machine . (angles)
• Balkan Insight (angles)
• Historia dels Balcans (Steven W. Sowards) Arxivat 2007-10-15 a Wayback Machine . (angles)