|
Aquest article o seccio no
cita les fonts
o necessita mes referencies per a la seva
verificabilitat
.
|
L'
Organitzacio Internacional del Treball
(
OIT
), en
angles
:
International Labour Organization
i en
frances
:
Organisation internationale du travail
, es un organisme de cooperacio internacional, fundat l'
11 d'abril
de
1919
, en el marc de les negociacions del
tractat de Versalles
. Inicialment de caracter autonom, es va adherir a les
Nacions Unides
el
14 de desembre
de
1946
, fet que el va convertir en el primer organisme especialitzat de l'organitzacio.
Te la seu a
Ginebra
(
Suissa
), i un centre de formacio a
Tori
,
Italia
, i durant la
Segona Guerra Mundial
la seu es va instal·lar temporalment a
Mont-real
. Te 175 estats membres i el seu director general actual, des de l'agost de
2004
, es
Juan Somavia
.
L'Organitzacio Internacional del Treball va ser fundada el
1919
en el marc de les negociacions que es van obrir en una Conferencia de Pau realitzada primer a
Paris
i despres a
Versalles
en finalitzar la
Primera Guerra Mundial
.
Les negociacions van tenir la particularitat de ser realitzades entre els
governs
, els
sindicats
i la
patronal
, que van prendre com a base l'
Associacio Internacional per a la Proteccio Legal dels Treballadors
que havia estat fundada a
Basilea
el
1901
per a establir la Constitucio de l'Organitzacio Internacional del Treball, adoptada per la
Conferencia de Pau de Paris
i inclosa en la seccio XIII del
Tractat de Versalles
.
L'Organitzacio Internacional del Treball es va organitzar des d'un principi amb un govern tripartitt, unic en el seu genere, integrat per representants dels governs, els treballadors i la patronal, que van escollir com a primer Director General el frances
Albert Thomas
.
Entre
1919
i
1921
l'OIT va sancionar setze convenis internacionals del treball i divuit recomanacions i el
1926
es va introduir un mecanisme de control, encara vigent, pel qual cada
pais
havia de presentar anualment una memoria informant sobre l'estat d'aplicacio de les normes internacionals. Amb la finalitat d'examinar aquestes memories es va crear tambe la
Comissio d'Experts
, integrada per juristes independents, que cada any presenta el seu informe a la Conferencia.
El
1944
, quan encara la guerra no havia acabat, la Conferencia Internacional del Treball a Filadelfia va aprovar la
Declaracio de Filadelfia
que es va integrar com un annex a la Constitucio, fixant els principis, fins i objectius de l'OIT. En
1948
es va adoptar el
Conveni sobre Llibertat Sindical Nº 87
. L'OIT te com a objectius les millores de les condicions de treball en els paisos membres, mitjancant promulgacio de normatives internacionals i convenis relatius a diverses questions (salaris, edat minima de treball, llibertat d'
associacio sindical
).
Entre
1948
i
1970
, durant la direccio de l'estatunidenc
David Morse
, a causa del proces de
descolonitzacio
es va duplicar el nombre d'estats membres de l'Organisme, quedant en minoria els paisos industrialitzats. L'OIT va ampliar les seves activitats quintuplicant el pressupost i quadruplicant el nombre dels seus treballadors. El
1960
es va crear l'
Institut Internacional d'Estudis Laborals
i el
1965
el
Centre Internacional de Perfeccionament Professional i Tecnic
, amb seu a
Tori
. El
1969
, amb motiu del seu cinquentanari, fou guardonada amb el
Premi Nobel de la Pau
pels seus treballs en la cooperacio internacional en el camp del treball
.
El
1977
Estats Units
es va retirar de l'OIT causant una crisi pressupostaria a causa de la disminucio automatica del pressupost en un 25%, problema que no fou controlat fins al seu reingres el
1980
.
Durant
decada del 1980
l'OIT va ocupar un paper decisiu en el desenvolupament del
Sindicat Solidaritat
dirigit per
Lech Walesa
, aplicant el Conveni sobre la Llibertat Sindical (
1948
). Finalitzada la
Guerra Freda
i enfront del proces de
globalitzacio
i deterioracio dels
drets laborals
arreu del mon, l'OIT ha assenyalat la necessitat de donar prioritat al compliment de les Normes i Principis i Drets Fonamentals en el Treball garantits pels vuit convenis fonamentals:
llibertat sindical
,
negociacio col·lectiva
, abolicio del
treball forcos
, abolicio del
treball infantil
i eliminacio de la
discriminacio
en materia d'ocupacio, destacant els conceptes d'
ocupacio decent
i
democratitzacio de la globalitzacio
.
La OIT te un programa especialitzar en el
treball infantil
, el
Programa internacional per l'eliminacio del treball infantil
(IPEC).
Conferencia Internacional
[
modifica
]
La
Conferencia Internacional del Treball
es l'organ superior de l'OIT. Es reuneix anualment, al juny, a la ciutat de
Ginebra
. Esta integrada per quatre delegats per cada pais membre, dos d'ells triats pel govern, i els altres dos proposats per les organitzacions de treballadors i patronals respectivament. D'aquesta manera, la meitat dels integrants de la Conferencia representen als governs, mentre que una quarta part integra el
bloc de treballadors
, i l'altra quarta part integra el
bloc de la patronal
.
A la Conferencia Internacional li correspon la sancio de les
normes internacionals del treball
, fonamentalment convenis i recomanacions per les dues terceres parts dels seus membres.
Tambe correspon a la Conferencia Internacional examinar les memories anuals que cada pais ha de presentar sobre l'estat de l'aplicacio de les normes internacionals en cada pais, i eventualment aprovar recomanacions en els casos que existeixen deficiencies. En aquesta tasca la Conferencia compta amb l'ajuda de la important
Comissio d'Experts
que ha d'examinar cada memoria i produir un informe a la Conferencia recomanant els cursos d'accio en cada cas.
A partir de
1998
la Conferencia ha d'examinar l'Informe Global sobre la Declaracio de l'OIT relativa als Principis i Drets Fonamentals en el Treball, que ha de preparar l'Oficina, havent de donar comptes, cada any en forma rotativa, l'estat en el qual es troben cadascun d'aquests punts:
- llibertat sindical i d'associacio i reconeixement efectiu del dret a la negociacio col·lectiva;
- l'eliminacio de totes les formes de
treball forcos
o obligatori;
- l'abolicio efectiva del
treball infantil
,
- l'eliminacio de la
discriminacio
en el treball i l'ocupacio.
Comissio d'Experts
[
modifica
]
La
Comissio d'Experts en Aplicacio de Convenis i Recomanacions (CEACR)
es un organisme permanent assessor de la Conferencia Internacional, integrat per juristes especialistes en
Dret Internacional del Treball
.
La funcio de la Comissio d'Experts es examinar les memories que tots els paisos tenen l'obligacio de presentar cada any, detallant l'estat que es troba l'aplicacio dels convenis internacionals en cada pais.
Cada any la Comissio d'Experts ha de presentar el seu informe a la Conferencia, amb l'opinio que li mereix cada situacio i les recomanacions que proposa en cada cas. Les opinions de la Comissio d'Experts han adquirit gran importancia juridica per a la interpretacio de les normes internacionals i es troben recopilades com
jurisprudencia
en cada conveni, en la base de dades
ILOLEX
Arxivat
2007-12-07 a
Wayback Machine
..
Consell d'Administracio
[
modifica
]
El
Consell d'Administracio
esta integrat per 56 persones. Dels 28 integrants que corresponen als governs, 10 son designats directament pels deu paisos de major importancia industrial i la resta pels delegats governamentals en la Conferencia. Els altres 28 membres corresponen en parts iguals als treballadors i patyronals i son triats pels blocs corresponents en la Conferencia. Els membres es renoven cada tres anys.
Es l'organ administratiu de l'OIT, es reuneix quadrimestralment i actua a traves de l'Oficina Internacional del Treball, les regles dels quals estableixen el seu funcionament.
Comite de Llibertat Sindical
[
modifica
]
El
Comite de Llibertat Sindical (CLS)
es un important organisme que depen del Consell d'Administracio, integrat per nou dels seus membres, pertanyents per parts iguals als tres blocs. La seva funcio es intervenir en la queixes relacionades amb la
llibertat sindical
, derivades de les potencials violacions als Convenis Internacionals Nº 87 i 98 i aquells que resulten complementaris.
La importancia del CLS radica en l'alt perfil politic dels seus membres, i en la facultat que te per a produir recomanacions critiques als governs, quan determina que la llibertat sindical ha estat afectada. Existeix un procediment especific per a processar les queixes per violacions a la llibertat sindical.
Oficina Internacional del Treball i Director General
[
modifica
]
L'
Oficina Internacional del Treball
esta dirigida pel director General, triat per la Conferencia Internacional en mandats de cinc anys, qui al seu torn contracta el personal d'acord amb estrictes normes de concursos.
Els Directors Generals de l'OIT han estat:
Oficines regionals
[
modifica
]
L'Oficina Internacional del Treball posseeix una estructura regional descentralitzada en cinc regions:
Al seu torn, cada regio te oficines subregionals i d'area.
Estats Units
i el
Canada
no estan inclosos en cap regio especial.
Direccio executiva de Dialeg Social
[
modifica
]
L'Oficina Internacional del Treball esta integrat per un gabinet de cinc directius. Una d'elles es la de Dialeg Social la qual al seu torn esta dividida en dos importants estructures: les oficines de suport a les activitats dels treballadors (ACTRAV) i la patronal (ACTEMP).
ACTRAV
es l'Oficina de Suport a les Activitats dels Treballadors. Actua en relacio directa amb el
bloc de treballadors
de la Conferencia Internacional, les dues centrals internacionals (
CSI
i
FSM
), els sindicats mundials (federacions sindicals internacionals) i les centrals sindicals nacionals.
ACTEMP
es l'Oficina de Suport a les Activitats de la Patronal. Actua en relacio directa amb el
bloc de patronals
de la Conferencia Internacional, la central internacional (
OIE
), i les cameres empresarials sectorials, regionals i nacionals.
Enllacos externs
[
modifica
]
|
---|
1901?1925
| |
---|
1926?1950
| |
---|
1951?1975
| |
---|
1976?2000
| |
---|
2001?actualitat
| |
---|
|
---|
Tipus
| |
---|
Institucions internacionals
| |
---|
Regionals
| |
---|
Multilaterals
| |
---|
Principals
ONGs
| |
---|