Organitzacio Internacional del Treball

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula d'organitzacióOrganitzacio Internacional del Treball
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipus agencia de l'ONU
organitzacio internacional Modifica el valor a Wikidata
Ideologia politica tripartism (en) Tradueix
justicia social
dialeg social
Treball digne Modifica el valor a Wikidata
Historia
Creacio 1919
Localitzacio dels arxius
Governanca corporativa
Seu
Empleats 3.500 (2023) Modifica el valor a Wikidata
Entitat matriu Societat de Nacions (?1946) Modifica el valor a Wikidata
Filial
Format per
Altres
Premis

Lloc web ilo.org Modifica el valor a Wikidata
Facebook: ILO.ORG Twitter (X): ilo Instagram: iloinfo LinkedIn: international-labour-organization-ilo Youtube: UCrlcu5KChYyHwXlIeD7oLUg Flickr: 71226001@N06 Modifica el valor a Wikidata
Localitzacio geografica
Map

L' Organitzacio Internacional del Treball ( OIT ), en angles : International Labour Organization i en frances : Organisation internationale du travail , es un organisme de cooperacio internacional, fundat l' 11 d'abril de 1919 , en el marc de les negociacions del tractat de Versalles . Inicialment de caracter autonom, es va adherir a les Nacions Unides el 14 de desembre de 1946 , fet que el va convertir en el primer organisme especialitzat de l'organitzacio.

Te la seu a Ginebra ( Suissa ), i un centre de formacio a Tori , Italia , i durant la Segona Guerra Mundial la seu es va instal·lar temporalment a Mont-real . Te 175 estats membres i el seu director general actual, des de l'agost de 2004 , es Juan Somavia .

Historia [ modifica ]

Seu de l'OIT a la ciutat de Ginebra

L'Organitzacio Internacional del Treball va ser fundada el 1919 en el marc de les negociacions que es van obrir en una Conferencia de Pau realitzada primer a Paris i despres a Versalles en finalitzar la Primera Guerra Mundial .

Les negociacions van tenir la particularitat de ser realitzades entre els governs , els sindicats i la patronal , que van prendre com a base l' Associacio Internacional per a la Proteccio Legal dels Treballadors que havia estat fundada a Basilea el 1901 per a establir la Constitucio de l'Organitzacio Internacional del Treball, adoptada per la Conferencia de Pau de Paris i inclosa en la seccio XIII del Tractat de Versalles .

L'Organitzacio Internacional del Treball es va organitzar des d'un principi amb un govern tripartitt, unic en el seu genere, integrat per representants dels governs, els treballadors i la patronal, que van escollir com a primer Director General el frances Albert Thomas .

Entre 1919 i 1921 l'OIT va sancionar setze convenis internacionals del treball i divuit recomanacions i el 1926 es va introduir un mecanisme de control, encara vigent, pel qual cada pais havia de presentar anualment una memoria informant sobre l'estat d'aplicacio de les normes internacionals. Amb la finalitat d'examinar aquestes memories es va crear tambe la Comissio d'Experts , integrada per juristes independents, que cada any presenta el seu informe a la Conferencia.

El 1944 , quan encara la guerra no havia acabat, la Conferencia Internacional del Treball a Filadelfia va aprovar la Declaracio de Filadelfia que es va integrar com un annex a la Constitucio, fixant els principis, fins i objectius de l'OIT. En 1948 es va adoptar el Conveni sobre Llibertat Sindical Nº 87 . L'OIT te com a objectius les millores de les condicions de treball en els paisos membres, mitjancant promulgacio de normatives internacionals i convenis relatius a diverses questions (salaris, edat minima de treball, llibertat d' associacio sindical ).

Entre 1948 i 1970 , durant la direccio de l'estatunidenc David Morse , a causa del proces de descolonitzacio es va duplicar el nombre d'estats membres de l'Organisme, quedant en minoria els paisos industrialitzats. L'OIT va ampliar les seves activitats quintuplicant el pressupost i quadruplicant el nombre dels seus treballadors. El 1960 es va crear l' Institut Internacional d'Estudis Laborals i el 1965 el Centre Internacional de Perfeccionament Professional i Tecnic , amb seu a Tori . El 1969 , amb motiu del seu cinquentanari, fou guardonada amb el Premi Nobel de la Pau pels seus treballs en la cooperacio internacional en el camp del treball .

El 1977 Estats Units es va retirar de l'OIT causant una crisi pressupostaria a causa de la disminucio automatica del pressupost en un 25%, problema que no fou controlat fins al seu reingres el 1980 .

Durant decada del 1980 l'OIT va ocupar un paper decisiu en el desenvolupament del Sindicat Solidaritat dirigit per Lech Walesa , aplicant el Conveni sobre la Llibertat Sindical ( 1948 ). Finalitzada la Guerra Freda i enfront del proces de globalitzacio i deterioracio dels drets laborals arreu del mon, l'OIT ha assenyalat la necessitat de donar prioritat al compliment de les Normes i Principis i Drets Fonamentals en el Treball garantits pels vuit convenis fonamentals: llibertat sindical , negociacio col·lectiva , abolicio del treball forcos , abolicio del treball infantil i eliminacio de la discriminacio en materia d'ocupacio, destacant els conceptes d' ocupacio decent i democratitzacio de la globalitzacio .

La OIT te un programa especialitzar en el treball infantil , el Programa internacional per l'eliminacio del treball infantil (IPEC).

Organs [ modifica ]

Conferencia Internacional [ modifica ]

La Conferencia Internacional del Treball es l'organ superior de l'OIT. Es reuneix anualment, al juny, a la ciutat de Ginebra . Esta integrada per quatre delegats per cada pais membre, dos d'ells triats pel govern, i els altres dos proposats per les organitzacions de treballadors i patronals respectivament. D'aquesta manera, la meitat dels integrants de la Conferencia representen als governs, mentre que una quarta part integra el bloc de treballadors , i l'altra quarta part integra el bloc de la patronal .

A la Conferencia Internacional li correspon la sancio de les normes internacionals del treball , fonamentalment convenis i recomanacions per les dues terceres parts dels seus membres.

Tambe correspon a la Conferencia Internacional examinar les memories anuals que cada pais ha de presentar sobre l'estat de l'aplicacio de les normes internacionals en cada pais, i eventualment aprovar recomanacions en els casos que existeixen deficiencies. En aquesta tasca la Conferencia compta amb l'ajuda de la important Comissio d'Experts que ha d'examinar cada memoria i produir un informe a la Conferencia recomanant els cursos d'accio en cada cas.

A partir de 1998 la Conferencia ha d'examinar l'Informe Global sobre la Declaracio de l'OIT relativa als Principis i Drets Fonamentals en el Treball, que ha de preparar l'Oficina, havent de donar comptes, cada any en forma rotativa, l'estat en el qual es troben cadascun d'aquests punts:

  • llibertat sindical i d'associacio i reconeixement efectiu del dret a la negociacio col·lectiva;
  • l'eliminacio de totes les formes de treball forcos o obligatori;
  • l'abolicio efectiva del treball infantil ,
  • l'eliminacio de la discriminacio en el treball i l'ocupacio.

Comissio d'Experts [ modifica ]

La Comissio d'Experts en Aplicacio de Convenis i Recomanacions (CEACR) es un organisme permanent assessor de la Conferencia Internacional, integrat per juristes especialistes en Dret Internacional del Treball .

La funcio de la Comissio d'Experts es examinar les memories que tots els paisos tenen l'obligacio de presentar cada any, detallant l'estat que es troba l'aplicacio dels convenis internacionals en cada pais.

Cada any la Comissio d'Experts ha de presentar el seu informe a la Conferencia, amb l'opinio que li mereix cada situacio i les recomanacions que proposa en cada cas. Les opinions de la Comissio d'Experts han adquirit gran importancia juridica per a la interpretacio de les normes internacionals i es troben recopilades com jurisprudencia en cada conveni, en la base de dades ILOLEX Arxivat 2007-12-07 a Wayback Machine ..

Consell d'Administracio [ modifica ]

El Consell d'Administracio esta integrat per 56 persones. Dels 28 integrants que corresponen als governs, 10 son designats directament pels deu paisos de major importancia industrial i la resta pels delegats governamentals en la Conferencia. Els altres 28 membres corresponen en parts iguals als treballadors i patyronals i son triats pels blocs corresponents en la Conferencia. Els membres es renoven cada tres anys.

Es l'organ administratiu de l'OIT, es reuneix quadrimestralment i actua a traves de l'Oficina Internacional del Treball, les regles dels quals estableixen el seu funcionament.

Comite de Llibertat Sindical [ modifica ]

El Comite de Llibertat Sindical (CLS) es un important organisme que depen del Consell d'Administracio, integrat per nou dels seus membres, pertanyents per parts iguals als tres blocs. La seva funcio es intervenir en la queixes relacionades amb la llibertat sindical , derivades de les potencials violacions als Convenis Internacionals Nº 87 i 98 i aquells que resulten complementaris.

La importancia del CLS radica en l'alt perfil politic dels seus membres, i en la facultat que te per a produir recomanacions critiques als governs, quan determina que la llibertat sindical ha estat afectada. Existeix un procediment especific per a processar les queixes per violacions a la llibertat sindical.

Oficina Internacional del Treball i Director General [ modifica ]

L' Oficina Internacional del Treball esta dirigida pel director General, triat per la Conferencia Internacional en mandats de cinc anys, qui al seu torn contracta el personal d'acord amb estrictes normes de concursos.

Els Directors Generals de l'OIT han estat:

Oficines regionals [ modifica ]

L'Oficina Internacional del Treball posseeix una estructura regional descentralitzada en cinc regions:

Al seu torn, cada regio te oficines subregionals i d'area. Estats Units i el Canada no estan inclosos en cap regio especial.

Direccio executiva de Dialeg Social [ modifica ]

L'Oficina Internacional del Treball esta integrat per un gabinet de cinc directius. Una d'elles es la de Dialeg Social la qual al seu torn esta dividida en dos importants estructures: les oficines de suport a les activitats dels treballadors (ACTRAV) i la patronal (ACTEMP).

ACTRAV [ modifica ]

ACTRAV es l'Oficina de Suport a les Activitats dels Treballadors. Actua en relacio directa amb el bloc de treballadors de la Conferencia Internacional, les dues centrals internacionals ( CSI i FSM ), els sindicats mundials (federacions sindicals internacionals) i les centrals sindicals nacionals.

ACTEMP [ modifica ]

ACTEMP es l'Oficina de Suport a les Activitats de la Patronal. Actua en relacio directa amb el bloc de patronals de la Conferencia Internacional, la central internacional ( OIE ), i les cameres empresarials sectorials, regionals i nacionals.

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Organitzacio Internacional del Treball