Mar Mediterrania

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
(S'ha redirigit des de: Mar Mediterrani )
Infotaula de geografia físicaMar Mediterrania
Vista aèria
Imatge
Vista de satel·lit de la Mar Mediterrania
Tipus Mar interior , mar mediterrani i conca hidrografica Modifica el valor a Wikidata
Part de Ocea Atlantic Nord
area de la mar Mediterrania Modifica el valor a Wikidata
Localitzacio
Continent Africa , Asia i Europa
Pais de la conca Algeria , Marroc , Tunisia , Libia , Egipte , Israel , Liban , Turquia , Grecia , Albania , Bosnia i Hercegovina , Croacia , Eslovenia , Italia , Franca , Espanya , Xipre , Malta , Siria , Montenegro , Regne Unit i Republica Turca de Xipre del Nord Modifica el valor a Wikidata
Pais Algèria Algeria
Egipte Egipte
Espanya Espanya
França Franca
Gibraltar Gibraltar
Grècia Grecia
Israel Israel
Itàlia Italia
Líban Liban
Líbia Libia
Malta Malta
Marroc Marroc
Mònaco Monaco
Palestina Palestina
Xipre del Nord RTNC
Síria Siria
Tunísia Tunisia
Turquia Turquia
Xipre Xipre
Modifica el valor a Wikidata Map
  38° N, 17° E  /  38°N , 17°E  / 38; 17
Banyat per Mediterrani
Limita amb conca del riu Almanzora
serralada Penibetica
Africa del Nord Modifica el valor a Wikidata
Format per
Conca hidrografica Conca del Mediterrani
Dades i xifres
Altitud 0 m Modifica el valor a Wikidata
Profunditat maxim : 5.267 m
mitjana : 1.541 m Modifica el valor a Wikidata
Punt mes baix fossa de Calipso Modifica el valor a Wikidata  (?526.700 cm Modifica el valor a Wikidata)
Superficie 2.500.000 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures i indicadors
Salinitat 37,75 ‰ Modifica el valor a Wikidata
Volum 3.839.000 km³ Modifica el valor a Wikidata
Historia
Cronologia
fa 5.330.000 anys inundacio zancliana Modifica el valor a Wikidata

La mar Mediterrania , tambe anomenada mar Mediterrani , es una mar continental situada entre Europa (al nord ?part occidental? i a l'oest), l' Africa (al sud) i Asia (al nord ?part oriental? i a l'est). Cobreix una extensio aproximada de 2.500.000 km². Es el bressol de moltes civilitzacions occidentals de l' edat antiga .

L'unica connexio natural amb l' ocea es amb l' Atlantic a traves de l' estret de Gibraltar , i artificialment amb la mar Roja (ocea Indic ) a traves del canal de Suez . Aixo fa que les marees a la Mediterrania siguin gairebe imperceptibles.

La Mediterrania prove d'una mar anterior mes gran, anomenada Tetis . La teoria de la tectonica de plaques preveu l'acostament d'Africa a Europa, de manera que la mar es convertira d'aqui a cinc milions d'anys en un gran llac que s'assecara, ja que rep menys aigua dels rius que la que s'evapora.

Es la mar amb les taxes mes elevades d'hidrocarburs i contaminacio del mon. [1]

Altres denominacions [ modifica ]

Els termes Mediterrani i Mediterrania provenen del nom llati mediterraneus , amb el significat 'd'enmig de la terra' (de medius , 'mitja' + terra , 'terra', 'contrada'). Per als antics romans, la Mediterrania era el centre geografic de la Terra.

Al llarg de la historia humana, moltes civilitzacions i cultures han conegut i donat nom a aquesta mar. En temps de l' Imperi Roma tambe era coneguda com a Mare Nostrum 'Mar Nostra', i tambe Mare Internum [2] significant 'mar intern' o 'mar interior', ja que esta envoltada de terra: Europa, Asia i Africa, amb nomes l'estret de Gibraltar com a unica sortida natural. Els grecs l'anomenaren Μεσ?γειο? ( Mesogeios ) 'Entre terres' (de μεσο, 'enmig' o 'al mig' + γαιο?, 'terra', 'contrada'). [3] En l' Antic Testament , el litoral mediterrani de Terra Santa es anomenat Mar Posterior (des del punt de vista d'algu mirant cap a l'est, aixo es, amb la Mediterrania al darrere), a vegades anomenada mar occidental [4] i tambe mar dels Filisteus , [5] ja que aquesta vila ocupava una llarga franja del litoral mediterrani, al costat dels seus veins palestins . Tot sovint fou coneguda com la Gran Mar , [6] o simplement El Mar . [7] En hebreu modern es conegut com a a?????? ?????????? Hayam Hatikhon , 'la Mar Mitjana' o 'del Mig', adaptacio literal de l'alemany Mittelmeer . En turc es Akdeniz , la 'Mar Blanca'. En arab ????? ?????? ??????? al-Ba?r al-Abya? al-Mutawassi? , la 'Mar Blanca d'Enmig'.

Llengua Denominacio
Albanes Deti Mesdhe
Arab ????? ?????? ??????? ( Al-Baħr al-Abya? al-Muttawasi? , 'la mar blanca d'enmig')
Armeni ??????????? ??? ( Mitchergragan dzov - Midjerkrakan tsov , 'mar entre terres')
Amazic Ilel Agrakal (Ilel-Agr-Akkal, 'la mar d'entre terres')
Bulgar Средиземно Море ( Sredizemno More )
Castella mar Mediterraneo
Catala mar Mediterrania
Cors Mare Mediterraniu
Croat Sredozemno more
Eslove Sredozemsko morje ('mar d'enmig de les terres')
Frances Mer Mediterranee
Grec Μεσ?γειο? Θ?λασσα ( Mesogeios Thalassa ), i posteriorment ?σ?ρι Θ?λασσα ( Asori Thalassa )
Hebreu ??? ?????? ( ha-Yam ha-Tikhon , 'la mar d'enmig', una adaptacio literaria de l'alemany Mittelmeer )
Hongares Foldkozi-tenger ('la mar de la terra d'enmig')
Italia Mar(e) Mediterraneo
Llati Mare Mediterraneum , o Mare Nostrum
Macedonic Средоземно Море ( Sredozemno More )
Maltes Baħar Mediterran
Occita mar Mediterranea , mar Mediterranea , Mar Nostra , Miegterrana (literari)
Romanes Marea Mediteran?
Turc Akdeniz ('la mar blanca')

Historia [ modifica ]

Bacino del Mediterraneo, dall'Atlante manoscritto del 1582-1584 ca. Biblioteca Nazionale Centrale Vittorio Emanuele II, Roma (cart. naut. 2 ? cart. naut 6/1-2)

La mar Mediterrania ha estat clau per a la historia. Fenicis i romans hi ha navegat juntament amb els grecs , que en sobrepassaren els limits a traves de l' estret de Gibraltar fa uns 3 000 anys aproximadament. Aquests navegants nomes coneixien els corrents dels rius i suposaren que l'extensio d'aigua a l'altre costat de Gibraltar era un enorme riu. Per tant, la paraula que significa riu en el grec classic era Okeano , i d'alla prove la paraula catalana ocea .

A la Roma antiga, s'anomena Mare Nostrum ('Mar Nostra'), perque totes les ribes foren ocupades per l'imperi, i en el segle  xix Mussolini , volent recrear l'Imperi roma, l'anomena Mare Nostrum Italiano durant la Segona Guerra Mundial.

La mar origina una serie de llegendes i mites al seu voltant; la mes famosa n'es la de Jason i els argonautes .

La Mediterrania al mesolitic [ modifica ]

A l'actual Banc de Pantelleria Vecchia, hi va haver persones vivint des del VIII mil·lenni aC, fins aproximadament al 7300 aC. [8]

La Mediterrania en l'Antiguitat [ modifica ]

Les primeres civilitzacions de la historia es desenvoluparen a la Mediterrania est. A la vall del riu Nil es desenvolupa l' Egipte dels faraons al segle  iv  aC . La majoria de civilitzacions de Mesopotamia tambe estengueren els dominis fins a la part del Creixent Fertil que limita amb la Mediterrania. A la regio d'Asia Menor , sorgiren imperis com l' hitita . Durant aquests anys, pero, els vaixells encara no estaven preparats per endinsar-se prou a la Mediterrania i la majoria de civilitzacions s'expandien nomes per les terres que envoltaven la mar.

La mar Mediterrania cap al 220 aC

Un dels primers pobles mariners en fou la civilitzacio minoica , que es desenvolupa a l'illa de Creta . Els pobles costaners rapidament esdevingueren importants societats comercials, els mes importants en foren els fenicis i les ciutats estat gregues . Els grecs s'expandiren per la mar Negra i a la Mediterrania occidental, on fundaren ciutats com Massalia i Empuries . Els fenicis s'expandiren pel nord d' Africa i la peninsula Iberica , i esdevingueren un dels majors pobles mariners de l'antigor. Fundaren ciutats com Gadir o Cartago i proporcionaren suport naval a altres imperis com els perses aquemenides . El Regne de Macedonia aconsegui, sota la direccio de Filip II de Macedonia i sobretot Alexandre el Gran , integrar tot el Mediterrani oriental sota un gran imperi de vida efimera. Alexandria , a Egipte , una ciutat de cultura grega fundada per Alexandre, esdevingue la major ciutat mediterrania fins a l'aparicio de la historia de Roma .

Els romans es convertiren en els dominadors de tota la Mediterrania des de la seva situacio central. Despres de derrotar Cartago , la nacio dominant del Mediterrani occidental, en les guerres puniques , s'expandiren vers l'Orient, i crearen un gran imperi . Durant aquests temps el Mediterrani esdevingue, metaforicament parlant, un "llac roma", ja que tot n'estava envoltat de possessions de l'imperi, i fou anomenat Mare Nostrum . El cristianisme , que s'origina a la part mes oriental de la mar, a Palestina , s'expandi per tot l'imperi i esdevingue la principal religio de la zona.

La Mediterrania a l'edat mitjana [ modifica ]

Mapa del Mediterrani vers el 1400

L'Imperi roma es col·lapsa el 476 dC. La part oriental romangue unida en l' Imperi Roma d'Orient , mentre que la part occidental fou envaida per successius pobles germanics, entre aquests els ostrogots , visigots , francs i longobards . Al segle  vii , despres d'una rapida successio de victories , un nou poble, l' arab , s'expandi per la major part del Mediterrani. Les diverses tribus islamiques foren aturades en la seva expansio l'any 718 a Constantinoble , a la Mediterrania oriental, i en la batalla de Tours l'any 732, a l'occidental, pero la seva cultura i religio romangueren en grans parts de la mar, principalment a l'africana i asiatica.

La Mediterrania nord estigue sota el control de diversos regnes cristians. La corona catalanoaragonesa , Venecia o Genova , esdevingueren grans pobles maritims que hi desenvoluparen els seus imperis. Els grans regnes cristians efectuaren diversos intents de conquesta del que s'anomena Terra Santa en diverses campanyes conegudes com les croades , que no aconseguiren assolir els objectius, ans al contrari, provocaren el debilitament del major territori cristia de l'edat mitjana, l'Imperi Roma d'Orient, que l'any 1453 caigue en mans dels turcs otomans, un altre poble que havia adoptat la religio islamica.

La Mediterrania a l'Edat Moderna [ modifica ]

Zones controlades per Italia (en verd) i els aliats (en vermell) durant la II Guerra mundial l'any 1942

El creixement del poder naval dels regnes cristians europeus s'enfronta a l'expansio otomana en la batalla de Lepant , pero sols fou una petita aturada per als otomans. L'illa de Xipre esdevingue otomana el 1571 , Tunisia el 1574 i Creta fou presa als venecians el 1669 . La Mediterrania occidental, en canvi, resta sota control de la corona catalanoaragonesa fins al segle  xviii .

Historicament, l'area europea mes densament poblada ha estat la que envolta aquesta mar. Cap a finals del primer mil·lenni, les dues ciutats mes grans d'Europa eren Constantinoble i Cordova , ambdues a l'area cultural mediterrania. El domini dels paisos mediterranis sobre l'economia i el pes demografic del continent va durar fins a la irrupcio de nous centres de comerc internacional als segles  xvi i xviii , localitzats al nord d'Europa, de manera que en la modernitat va perdre importancia aquesta zona, [9] amb algunes zones entrant en decadencia social, com ara Barcelona (vegeu Decadencia a Catalunya ).

Al segle  xix , els estats europeus esdevingueren molt forts i comencaren a colonitzar el nord d'Africa. Franca estengue el seu poder sobre Algeria el 1830 i mes tard sobre Tunisia . Gran Bretanya obtingue el control d' Egipte el 1882 . Italia conqueri Libia als otomans el 1911 . L'Imperi Otoma es col·lapsa finalment despres de la Primera Guerra Mundial , i el seu poder sols resta circumscrit a la peninsula d'Anatolia, a l'actual Turquia . Durant la Segona Guerra Mundial , la Mediterrania africana fou escenari d'importants enfrontaments, principalment entre britanics i italians. Acabada la guerra, es produi la independencia de la majoria dels estats que avui dia en conformen l'actual mapa de la zona.

Natura [ modifica ]

Estret de Gibraltar
El Mediterrani vist des de la costa de Marsella

La regio mediterrania esta caracteritzada per un alt grau d'endemisme que ha ocasionat que sigui considerada com un dels llocs de major concentracio de biodiversitat en l'ambit mundial. Aquesta peculiaritat s'explica de diverses formes: al baix impacte de l'ultima glaciacio en la zona, que ocasiona que actues com a reserva; la presencia de massissos muntanyosos importants (per exemple, l' Atles , la serralada del Taure al sud, les zones de Gudar, Javalambre, a ponent…), que dota de diversitat estructural el biotop ; i tambe a la llarga historia dels diversos usos de la terra per part de la poblacio local, que hi ha creat i mantingut una amplia gamma d'habitats.

Serra de Tramuntana , Escorca

Geologia [ modifica ]

La mar Mediterrania es forma a partir del primitiu mar de Tethys , de molta mes extensio que el Mediterrani, i fou disminuint a mesura que la placa africana s'apropava a l' euroasiatica . Fa uns 60 milions d'anys, al comencament del Terciari, el mar de Tethys, antecessor del Mediterrani, inundava gran part del nord d' Africa i Europa , que llavors no era mes que un arxipelag d'illes.

Durant el Terciari , el mar de Tethys fou estrenyent-se per l'est fins que es forma una gran conca marina, gairebe separada de l'ocea obert. Aquesta conca abastava en una mateixa massa d'aigua la Mediterrania, la mar Negra i la Caspia . Tanmateix, per occident, el Mare Nostrum continuava connectat a mar oberta per superficies avui dia emergides del sud de la peninsula Iberica i el nord del Marroc .

Fa uns sis o cinc milions d'anys, la Mediterrania va sofrir continues dessecacions a causa d'una inestable connexio amb l'ocea Atlantic , la qual cosa es coneix com a crisi de salinitat del Messinia . Aquest fenomen tingue una forta repercussio sobre la salinitat de l'aigua marina.

En un futur (uns cinc milions d'anys) l' estret de Gibraltar es tancara i el Mediterrani quedara reduit a uns pocs llacs hipersalins. Es sabut pels diposits salins del fons de la mar que aixo ja succei fa uns pocs milions d'anys. Llavors, la diferencia de nivell entre l'Atlantic i el Mediterrani provoca el trencament del dic de roca que s'havia format a l'estret, i allo que havia trigat centenars d'anys a assecar-se va omplir-se en 40 anys mitjancant una enorme cascada .

Si l'estret de Gibraltar es tanques, la Mediterrania s'assecaria perque aquest es una mar en la qual s'evapora mes aigua de la que entra pels rius, fet que provocaria una salinitat mes elevada que a l'Atlantic, ocea del qual rep l'aigua que perd a causa de l' evaporacio . Les temperatures als llocs propers a la Mediterrania son agradables, ja que a l'estiu les costes son mes fresques i a l'hivern mantenen les temperatures una mica mes elevades que a l'interior del continent .

Oceanografia [ modifica ]

Corrents marins al mes de juny

Les propietats del mar Mediterrani son afectades per la seva situacio de mar gairebe interior. Aixi, les marees en son lleus com a resultat de l'estreta connexio amb l'ocea Atlantic. El Mediterrani es caracteritza pel seu to blavenc, i es immediatament reconegut per aquest color particular, especialment en les arees properes a les illes gregues i croates.

L'evaporacio excedeix en grans quantitats les precipitacions i les afluencies dels rius vers el Mediterrani, un factor que es central per a la circulacio de l' aigua a la conca. L'evaporacio es especialment alta a la meitat est de la zona, i causa que el nivell de l'aigua descendeixi i la salinitat s'incrementi vers l'est. Aquest gradient de pressio mante una baixa salinitat provinent des de l' ocea Atlantic fins a la conca, que es fa mes tebi i es torna mes salat a mesura que viatja cap a l'est i s'enfonsa a la zona de llevant; circula despres en profunditat cap a l'oest i es dirigeix cap a l' estret de Gibraltar . D'aquest mode, a l'estret, un corrent mari superficial flueix cap a l'est, mentre que en profunditat n'hi ha un altre cap a l'oest. Un cop a l'Atlantic obert, aquesta "aigua intermedia", de composicio quimica diferent, pot persistir milers de quilometres allunyada de la seva font principal.

Flora [ modifica ]

Pinus pinaster , a l'illa de Tasos , Grecia. Es una especie present en tot el Mediterrani
Alga dels vidriers

Des d'un punt de vista biogeografic, els territoris amb clima mediterrani ocupen no sols la conca del Mediterrani , la zona mediterrania propiament dita, sino tambe les costes de Libia i Egipte , que pertanyen a la regio saharoarabiga .

La zona mediterrania te caracteristicament un dosser arbori boscos esclerofil·le sempre verd, el bosc mediterrani , amb especies del genere Quercus del subgenere Sclerophyllodrys , especialment Q. ilex , l'alzina , tot i que tambe hi te molta representacio la carrasca, Q. rotundifolia . En altres casos apareix l'alzina surera , Q. suber , depenent de major homogeneitat en el regim pluvial i, al Mediterrani oriental, els vicariants Q. trojana i Q. macrolepis . Pel que fa a la vegetacio arbustiva, hi abunda el garric ( Q. coccifera ). Dins d'aquest context ecologic de bosc de carrasca i alzina , apareix una rica flora arbustiva d'arboc ( Arbutus unedo ), Viburnum tinus , Laurus nobilis , Pistacia lentiscus , Rhamnus alaternus , etc. Com lianes, Rubia peregrina , Lonicera sp. pl , Smilax aspera i d'altres, depenent de la humitat de l'ecosistema. En les arees del sud-est peninsular, apareixen especies mes properes a la vegetacio nord-africana, com Ziziphyus lotus , Periploca angustifolia o Maitenus senegalensis . Quan el clima es mes mesofitic i l'aridesa de l'estiu menor, sorgeixen estructures boscoses amb predomini de rouredes, formades per arbres marcescents del genere Quercus com Q. pyrenaica o Q. faginea .

Els pins mediterranis, generalment associats a les especies Pinus halepensis i P. brutia , tambe comprenen P. pinaster , en substrats pobres en bases, i P. pinea , en sorrencs. En el pis supramediterrani apareix P. nigra , sobre substrats rics en bases, i en l' oromediterrani , P. sylvestris . El genere Juniperus , de ginebres i savinars , te tambe una bona representacio amb J. oxycedrus com a especie mes comuna, si be tambe hi son frequents J. macrocarpa , J. phoenicea i altres.

Fauna [ modifica ]

La diversitat faunistica de l'entorn mediterrani es enorme, comparable a la de les plantes. Analitzant la riquesa d'especies per alguns taxons , obtenim que de les 62 especies d' amfibis que hi ha a la Mediterrania, 35 son endemiques , igual que les 111 de les 179 especies de reptils ; de les 184 especies de mamifers registrades, el 25% son endemiques i 52 especies estan amenacades (sense comptar els mamifers marins); i que el 28% de les especies marines trobades a la Mediterrania son endemiques. Pel que fa a les aus, el Mediterrani es un mar d'especial diversitat, ja que es troba en la ruta migratoria de multitud d'especies: aproximadament son uns 2.000 milions d'aus migratories de 150 especies diferents les que travessen el mar o s'hi instal·len en algun periode curt de l' any .

Geografia [ modifica ]

Localitzacio de la mar Mediterrania

Principals mars incloses a la Mediterrania [ modifica ]

Cala de Turqueta, a l'illa de Menorca
Imatge de satel·lit de l' estret de Gibraltar

Illes principals de la Mediterrania [ modifica ]

Altres accidents geografics [ modifica ]

La mar Mediterrania en un punt entre Menorca i Barcelona
Raouche, a la costa de Beirut , Liban
Illa de Mljet , Croacia

Estats que limiten amb la mar Mediterrania [ modifica ]

Vista de l'illa grega de Kithnos

Vint-i-un estats moderns tenen linies de costa a la mar Mediterrania. Aquests son:

Malta i l'illa de Xipre son estats insulars. Aquesta darrera esta dividida en dues parts, Republica de Xipre (grega) i la Republica Turca del Nord de Xipre (que no ha aconseguit el reconeixement internacional, tret del de Turquia).

Tambe hi ha alguns enclavaments pertanyents a diversos estats, com la colonia britanica de Gibraltar , els enclavaments espanyols de Ceuta i Melilla a Africa, i la base aeria de sobirania britanica d' Akrotiri i Dekelia a Xipre.

Andorra , Bulgaria , Macedonia , Jordania , Kosove , Portugal , San Marino , Serbia i la Ciutat del Vatica , tot i no tenir costa, son tambe considerats estats mediterranis, pel clima, fauna i fora, i la seva afinitat cultural amb la resta d'estats.

Turisme [ modifica ]

Vista de la costa Brava

La mar Mediterrania es una de les principals destinacions turistiques del planeta, tant pel que fa al turisme de platja, com per la gran riquesa cultural de la zona. D'entre els principals estats turistics destaquen Franca , Italia , Espanya , Grecia , Turquia o Egipte .

Entre les principals costes turistiques podem esmentar la costa Blava , la Riviera , la costa Brava , la costa Daurada , la costa dels Tarongers , la costa Blanca , les platges i cales de les Illes Balears i Pitiuses , la costa del Sol o la costa adriatica . Atenes i les illes gregues son el principal reclam turistic d'aquest estat. A Turquia la principal destinacio turistica es la ciutat d' Istanbul i la costa de l' Egea . Egipte es un cas especial, a diferencia dels altres estats de la conca , no basa la seva industria turistica en les platges del Mediterrani, sino en el riu Nil i en la costa del mar Roig . Altres zones turistiques destacades en son l'illa de Malta , Tunisia i el Marroc .

Problemes ambientals [ modifica ]

Especies invasores [ modifica ]

L'obertura del canal de Suez el 1869 crea el primer passadis d'aigua salada entre la Mediterrania i el mar Roig . El mar Roig esta a major alcada que el Mediterrani oriental i el canal aboca aigua del Roig dins del Mediterrani. Els llacs salats, uns llacs hipersalins que formen part del canal, han blocat la migracio d'especies del mar Roig a la Mediterrania durant decades, pero quan la salinitat dels llacs s'ha igualat gradualment a la del mar Roig, aquesta barrera a la migracio ha desaparegut, i algunes plantes i animals d'aquest mar han comencat a colonitzar el Mediterrani oriental. Aquest fenomen rep el nom de migracio lessepiana (per l'enginyer frances Ferdinand de Lesseps ) o invasio eritrea . D'altra banda, la construccio de la resclosa d'Assuan al riu Nil als anys 60 ha reduit l'afluencia de llot d'aigua dolca, ric en aliment, del Nil a la Mediterrania oriental i ha creat condicions mes semblants a les del mar Roig, cosa que empitjora l'impacte de les especies invasores. Aquesta invasio d'especies ha reduit la poblacio de moltes especies endemiques. Al voltant de les 300 especies nadiues del mar Roig s'han introduit a la mar Mediterrania.

Contaminacio [ modifica ]

Vell mari , actualment en estat critic d'extincio

La contaminacio a la zona ha esdevingut extremadament alta els darrers anys. El Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient ha estimat que 650 milions de tones d' aigues residuals , 129.000 tones de petroli, 60.000 tones de mercuri , 3.800 tones de plom i 36.000 tones de fosfats son llencades a la Mediterrania cada any. [11] La convencio de Barcelona demana reduir la contaminacio a la Mediterrania i protegir i millorar el medi ambient mari de la zona, per contribuir a un desenvolupament sostenible. [12]

Altres amenaces [ modifica ]

El Mediterrani s'enfronta a diversos problemes derivats de la ma humana: la sobrepesca , les tecniques de pesca destructives, l'exces d'urbanisme a la franja litoral, la contaminacio i l' escalfament global . [13] La sobrepesca actual es mes del doble que fa 50 anys, si be gracies als esforcos ha baixat fins a la xifra actual d'un milio i mig de tones, encara massa alta per al que aquest mar pot suportar. Aquest mar, pel fet de ser semitancat, es molt sensible a la contaminacio que produeix la mala depuracio d'abocaments als rius, cosa que significa una greu amenaca. El turisme mediterrani sol anar a zones insuficientment preparades per a suportar-lo i els abocats no son tractats. A mes, la construccio intensiva suposa una important erosio a les costes. El turisme tambe s'orienta cap a zones de riquesa ecologica, destruint sovint l'habitat d'especies en perill (com foques i tortugues ).

Moltes especies marines s'han extingit practicament per causa de la contaminacio. El vell mari es considerat l' especie mes amenacada del mon entre els mamifers marins . [14] [15]

La Mediterrania es, tambe, plena de detritus marins. Un estudi del relleu oceanic de l'any 1994 a les costes de l'Estat espanyol, frances i italia, ha establert una concentracio de detritus de 1.935 objectes per quilometre quadrat. Els detritus de plastic sumen el 76%, dels quals el 94% son bosses de plastic. [16]

Vegeu tambe [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

  1. Greenpeace Espana. ≪ El Mediterraneo: Un mar en peligro ≫ (en castella). [Consulta: 13 febrer 2012].
  2. (Sal·lusti , Jug. 17).
  3. μεσ?γαιο? ≫ (en angles). Perseus . Liddell & Scott . [Consulta: 4 marc 2012].
  4. Deut. 11:24; Joel 2:20.
  5. Exod. 22:81.
  6. Nom. 34:6,7; Josue. 1:4, 9:1, 15:47; Ezeq. 47:10,15,20.
  7. 1 Reis 5:9; comp. 1 Macc. 14:34, 15:11.
  8. Lodoloa , Emanuele i BEN-AVRAHAM, Zvi ≪A submerged monolith in the Sicilian Channel (central Mediterranean Sea): Evidence for Mesolithic human activity≫. Journal of Archaeological Science: Reports , 3, septembre 2015, pag. 398-407. DOI : doi:10.1016/j.jasrep.2015.07.003 .
  9. Lopez Palomeque , , F. (coor.). Geografia de Europa . Barcelona: Ariel, 2000 [Consulta: 30 agost 2010].   Arxivat 2012-04-13 a Wayback Machine .
  10. IHO Codes for Oceans & Seas, and Other Code Systems", Limits of Oceans and Seas . International Hydrographic Organization, 1953 (3a edicio).  
  11. Pollution in the Mediterranean Sea ≫ (en angles). Explorecrete.com. [Consulta: 4 marc 2012].
  12. Barcelona Convention for the protection of the Mediterranean ≫ (en angles). Europa.eu . United Nations Environment Programme. [Consulta: 4 marc 2012].
  13. Greenpeace denuncia que menos del 1% del Mediterraneo esta actualmente protegido ≫ (en castella). Greenpeace, 09-07-2007. [Consulta: 4 marc 2012]. [ Enllac no actiu ]
  14. Mediterranean Monk Seal (Monachus monachus) ≫ (en angles). monachus-guardian.org. [Consulta: 4 marc 2012].
  15. Johnson , William M.; & David M. Lavign. Monk Seals in Antiquit. The Mediterranean Monk Seal (Monachus monachus)in Ancient History and Literature . Leiden: Mededelingen, 1999.  
  16. Marine Litter: An analytical overview ≫. United Nations Environment Programme, 2005. Arxivat de l' original el 2007-07-17. [Consulta: 1r agost 2008].

Enllacos externs [ modifica ]