La
Legio d'Honor
(
frances
:
Legion d'honneur
) es la distincio francesa mes elevada. Va ser creada el 29 del mes floral de l'any X (
19 de maig
de
1802
) per
Napoleo Bonaparte
per ser atorgada com a recompensa als merits eminents realitzats al servei de la nacio a titol civil o militar. Nomes la poden rebre ciutadans francesos, i sempre s'accedeix a l'orde pel grau de
Chevalier
. Com a primera condecoracio, te prioritat sobre totes les altres condecoracions franceses o estrangeres. Els estrangers poden rebre una distincio de la Legio d'Honor, pero no son admesos a l'orde com a cavallers.
La intencio napoleonica era "
crear un orde que fos el signe de la virtut, de l'honor, de l'heroisme, una distincio que servis per a recompensar la valentia militar i el merit civil
." La seva idea era crear una elit nacional oberta a tots los francesos, fos quin fos el seu origen o la seva condicio social.
Al seu origen es van prevenir quatre graus: Legionari, Oficial, Comanador
[1]
i Gran Oficial, i des de la seva creacio, el titol nobiliari de "
Chevalier
" (Cavaller) va ser atribuit a tots els membres de l'orde.
Curiosament, despres de la caiguda de
Napoleo
, l'orde no es deroga, sino que continua vigent, arribant a l'extrem que el nou rei,
Lluis XVIII
, pren el titol de Grand Maitre (Gran Mestre) i Cabdill Sobira de la Legio. Durant l'epoca dels
100 dies
, tant
Napoleo
com
Lluis XVIII
nomenen als seus legionaris. Despres de la restauracio, si be s'anul·len certs nomenaments (entre ells, el de Napoleo, creador de l'orde), l'orde segueix vigent.
El
30 de novembre
de
1860
, l'Emperador
Napoleo III
decorara els primers estendards de regiment amb la Legio d'Honor, i permet l'admissio de dones a l'orde.
La
Tercera Republica
volgue restringir-la nomes als militars, pero aquesta mesura no va durar gaire temps (28/10/1870 ? 25/7/1873).
L'
1 d'octubre
de
1918
es permeteren les primeres atribucions a titol postum, derogant el principi absolut de l'orde, que estipulava que, per a rebre-la, el receptor havia de ser-hi present obligatoriament. En l'actualitat torna a no estar autoritzat.
En l'actualitat, el Gran Mestre de l'Orde es el
President de la Republica
. Esta composta per 5 graus:
CHEVALIER (cavaller / dama)
OFFICIER (oficial)
COMMANDEUR (comandant)
GRAND OFFICIER (gran oficial)
GRAND-CROIX (gran creu)
Els diferents graus de la Legio d'Honor.
Les graduacions de
Chevalier
(1) i d'
Officier
(2) llueixen la seva condecoracio a l'esquerra del pit. La de
Commandeur
(3) la llueix penjada al coll. La graduacio de
Grand Officier
(4) llueix l'estrella del seu carrec a la dreta del pit i la creu de
Commandeur
a l'esquerra. La graduacio de
Grand-Croix
(5) llueix la placa a l'esquerra del pit, i la banda sobre l'espatlla dreta i lligada al costat esquerre,
Entre les col·lectivitats receptores de la Legio d'Honor figuren l'
Academia Militar dels Estats Units
(21/03/1949) i l'Escola Naval d'Anapolis (21/12/1949); ambdues als
Estats Units
.
Entre les ciutats receptores apareixen
Calais
(10/7/47),
Boulogne-sur-Mer
(10/07/1947);
Brest
(09/02/1948);
Abbeville
(02/06/1948);
Amiens
(02/06/1948);
Caen
(02/06/1948);
Saint-Lo
(02/06/1948);
Saint-Malo
(08/07/1948);
Falaise
(21/08/1948);
Evreux
(27/08/1948);
Argentan
(28/02/1949);
Ascq
(28/02/1949);
Etobon
(28/02/1949);
Le Havre
(28/02/1949);
An Oriant
(28/02/1949);
Lio
(28/02/1949);
Oradour-sur-Glane
(28/02/1949);
Rouen
(28/02/1949);
Saint-Die
(28/02/1949);
Saint-Nazaire
(28/02/1949) i, finalment,
Stalingrad
, el 20/12/1984.
Tambe figuren entre los receptors la
Creu Roja
Francesa (18/05/1946) i la Xarxa de la
Resistencia
: correus, telegrafs i telefons (25/10/46)
Algunes persones amb aquest guardo opten, per a la
vida diaria
o certes aparicions publiques, per portar un distintiu mes discret, que consta d'un punt brodat amb fil vermell a la solapa de l'americana. Aquest senyal no distingeix graduacions.
- La Creu
: Una estrella de doble cara en esmalt blanc, amb les puntes acabades en perles, en plata o en or. Entre els bracos de l'estrella, rams de llorer. Al centre, un medallo. A l'anvers, la imatge de la Republica i la inscripcio REPUBLIQUE FRANCAISE; al revers, dues banderes franceses creuades i la inscripcio HONNEUR ET PATRIE (Honor i Patria). Entre l'estrella i el galo hi ha una corona de llorer de forma ovalada.
- L'Estrella
: La mateixa estrella de 5 puntes, en plata (Grand Officier) o en or (Grand Croix). Al centre, el medallo porta l'efigie de la Republica, amb la llegenda REPUBLIQUE FRANCAISE HONNEUR ET PATRIE.
- El Collar
: Reservat al Gran Mestre de l'Orde. Es d'or i plati, i esta compost per 2 rangs de feixos de lictors romans, separats per petits estels i, al mig, 16 medallons, embolcallats de llorer, amb les inicials HP (HONNEUR ET PATRIE) entrellacats. A l'anvers dels medallons apareixen representacions dels atributs de la Geografia, la Marina, l'Arquitectura, la Pintura i l'Escultura, l'Arqueologia, la Fisica, la Musica, la Medicina i la Cirurgia, la Literatura, l'Astronomia, la Geometria, la Quimica, el Comerc, l'Agricultura, la Infanteria, l'Artilleria i la Cavalleria; i al revers, hi ha gravat el nom dels Presidents de la Republica i la data de la seva presa de possessio del carrec de Gran Mestre (el 1943, es va afegir el nom del Mariscal
Petain
, pero se suprimi despres de l'Alliberament. Al pit apareix el monograma RF, amb una doble corona de fulles de roure, de llorer i palmes. De la part inferior penja una corona en esmalt verd de fulles de roure i llorer i una creu esmaltada de rang Gran Creu.
Al
regim de Vichy
, l'
efigie de la Republica
va ser substituida per la del Mariscal
Petain
.
El galo es vermell, amb una roseta o un galonet segons el rang.
L'Orde i els estrangers
[
modifica
]
Tecnicament, ser membre de la Legio esta restringit als francesos.
[2]
No obstant aixo, aquells estrangers que hagin servit a Franca o als ideals que ella soste
[3]
poden rebre una distincio de la Legio, que de fet equival a ser membre de la Legio. Els estrangers amb residencia a Franca han d'acomplir els mateixos requisits que els francesos.
Els estrangers que viuen fora de Franca poden rebre la distincio en qualsevol rang de la Legio:
Amitabh Bachchan
, actor i estrella de
Bollywood
(2007).
[4]
Ingrid Betancourt
, politica franco-colombiana rescatada despres de 6 anys de captivitat sota les
FARC
(2008).
Frank Buckles
, darrer vetera america supervivent de la
I Guerra Mundial
- Julia Child
,
Xef
(2000)
- Clint Eastwood
, actor i director de cinema (2007).
[5]
- Adoor Gopalakrishnan
, director de cinema (2003)
- S'ha atorgat la distincio a uns 10.000
estatunidencs
, entre els que figuren els Generals d'Exercit
Dwight Eisenhower
i
Douglas MacArthur
. El 1949 la van rebre l'
Academia Militar dels Estats Units
i l'
Academia Naval dels Estats Units
.
- Pamela Harriman
, ambaixadora estatunidenca a Paris (concedida excepcionalment a titol postum el 1997)
La
Reina Elisabet II
, el
Princep Felip
i
Lord Mountbatten
han rebut la Gran Creu.
Salma Hayeck
, actriu, investida Cavaller (2012)
Toomas Hendrik Ilves
, president d'
Estonia
, Comandant de la Legio d'Honor (2001)
- Quincy Jones
, music.
[6]
Sir Anerood Jugnauth
, President de
Maurici
va ser fet Gran Oficial el 1990
Akira Kurosawa
, director, productor i guionista de cinema (1984)
Etienne Lenoir
, enginyer, 1881
- David Lynch
, director de cinema (2007).
[7]
- Guadalupe Loaeza
, escriptora (2003)
[8]
- Lata Mangeshkar
, cantant (2007)
[9]
Peter Medgyessy
,
Primer Ministre
hongares
(2000)
- Issey Miyake
, dissenyador de moda, investit Cavaller (1993)
General
Sir John Monash
, fet Gran Oficial durant la
I Guerra Mundial
.
- Laurence Olivier
, actor angles, va ser nomenat Oficial de la Legio d'Honor
Lluis Pasqual
, director de teatre, investit Cavaller (1996)
Malik Peiris
, metge, cavaller (2007)
Ximon Peres
, President d'
Israel
(2008).
[10]
- Harold Pinter
, escriptor
Premi Nobel de Literatura
(2007)
- Joan Manuel Serrat
, cantant i membre dels
Setze Jutges
, investit Cavaller (2007)
- Ravi Shankar
, music
- Steven Spielberg
, director i productor de cinema (2008).
[11]
Josip Broz Tito
, condecorat amb la Gran Creu per la seva contribucio a la lluita per la pau (1956)
Luc Housse
, politic luxemburgues.
Lap-Chee Tsui
, genetista, cavaller (2007)
- El
Comandant d'Ala
Forest Frederick Edward Yeo-Thomas
, agent de l'
Executiva Especial d'Operacions
amb nom clau "The White Rabbit" va ser fet Comandant de la Legio Honor d'acord amb les instruccions personals emeses pel
President Charles de Gaulle
.
[12]
Antonio Fernandez Bordas
famos violinista gallec
- Joan Miro
, pintor catala de l'avantguarda i surreal (
1962
).
- Albert Rafols-Casamada
, pintor contemporani i poeta catala (
1991
)
- Anton Canellas Balcells
, politic i
Sindic de Greuges de Catalunya
(1997)
- Jordi Savall
, music catala de musica antiga (
2013
)
- Josep Maria Sert i Badia
, pintor catala muralista especialitzat en grisalla (rep el guardo despres de la
Primera Guerra Mundial
)
Maria Rosa Ferrer Obiols
, Consol Major d'
Andorra la Vella
(
2011
)
- Oscar Ribas Reig
i
Marc Forne Molne
, Caps de Govern d'
Andorra
(
2011
) i (
2007
).
- Joan Maria Guasch i Miro
, poeta catala condecorat per la seva activitat en la llengua occitana (1933).
- Ciutat de Mexic
|
Antonio Garcia Cubas
,
geograf
,
historiador
i
escriptor
mexica
.
- etc.
- Categoria principal:
Receptors de la Legio d'Honor
Enllacos externs
[
modifica
]