Legio d'Honor

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentLegio d'Honor
Imatge
Nom en la llengua original (fr) Ordre national de la Legion d'honneur Modifica el valor a Wikidata
Text del lema Honneur et Patrie Modifica el valor a Wikidata
Tipus orde estatal Modifica el valor a Wikidata
Vigencia 19 maig 1802 Modifica el valor a Wikidata - 
Fundador Napoleo Bonaparte Modifica el valor a Wikidata
Rang ↓  Orde de l'Alliberament Modifica el valor a Wikidata
Estat Franca Modifica el valor a Wikidata
Format per

Lloc web legiondhonneur.fr Modifica el valor a Wikidata

La Legio d'Honor ( frances : Legion d'honneur ) es la distincio francesa mes elevada. Va ser creada el 29 del mes floral de l'any X ( 19 de maig de 1802 ) per Napoleo Bonaparte per ser atorgada com a recompensa als merits eminents realitzats al servei de la nacio a titol civil o militar. Nomes la poden rebre ciutadans francesos, i sempre s'accedeix a l'orde pel grau de Chevalier . Com a primera condecoracio, te prioritat sobre totes les altres condecoracions franceses o estrangeres. Els estrangers poden rebre una distincio de la Legio d'Honor, pero no son admesos a l'orde com a cavallers.

La intencio napoleonica era " crear un orde que fos el signe de la virtut, de l'honor, de l'heroisme, una distincio que servis per a recompensar la valentia militar i el merit civil ." La seva idea era crear una elit nacional oberta a tots los francesos, fos quin fos el seu origen o la seva condicio social.

Al seu origen es van prevenir quatre graus: Legionari, Oficial, Comanador [1] i Gran Oficial, i des de la seva creacio, el titol nobiliari de " Chevalier " (Cavaller) va ser atribuit a tots els membres de l'orde.

Curiosament, despres de la caiguda de Napoleo , l'orde no es deroga, sino que continua vigent, arribant a l'extrem que el nou rei, Lluis XVIII , pren el titol de Grand Maitre (Gran Mestre) i Cabdill Sobira de la Legio. Durant l'epoca dels 100 dies , tant Napoleo com Lluis XVIII nomenen als seus legionaris. Despres de la restauracio, si be s'anul·len certs nomenaments (entre ells, el de Napoleo, creador de l'orde), l'orde segueix vigent.

El 30 de novembre de 1860 , l'Emperador Napoleo III decorara els primers estendards de regiment amb la Legio d'Honor, i permet l'admissio de dones a l'orde.

La Tercera Republica volgue restringir-la nomes als militars, pero aquesta mesura no va durar gaire temps (28/10/1870 ? 25/7/1873).

L' 1 d'octubre de 1918 es permeteren les primeres atribucions a titol postum, derogant el principi absolut de l'orde, que estipulava que, per a rebre-la, el receptor havia de ser-hi present obligatoriament. En l'actualitat torna a no estar autoritzat.

En l'actualitat, el Gran Mestre de l'Orde es el President de la Republica . Esta composta per 5 graus:

  • Legió d'Honor CHEVALIER (cavaller / dama)
  • Oficial de la Legió d'Honor OFFICIER (oficial)
  • COMMANDEUR COMMANDEUR (comandant)
  • Gran oficial de la Legió d'Honor GRAND OFFICIER (gran oficial)
  • Gran Creu de la Legió d'Honor GRAND-CROIX (gran creu)
Els diferents graus de la Legio d'Honor.
Els diferents graus de la Legio d'Honor.

Les graduacions de Chevalier (1) i d' Officier (2) llueixen la seva condecoracio a l'esquerra del pit. La de Commandeur (3) la llueix penjada al coll. La graduacio de Grand Officier (4) llueix l'estrella del seu carrec a la dreta del pit i la creu de Commandeur a l'esquerra. La graduacio de Grand-Croix (5) llueix la placa a l'esquerra del pit, i la banda sobre l'espatlla dreta i lligada al costat esquerre,

Entre les col·lectivitats receptores de la Legio d'Honor figuren l' Academia Militar dels Estats Units (21/03/1949) i l'Escola Naval d'Anapolis (21/12/1949); ambdues als Estats Units . Entre les ciutats receptores apareixen Calais (10/7/47), Boulogne-sur-Mer (10/07/1947); Brest (09/02/1948); Abbeville (02/06/1948); Amiens (02/06/1948); Caen (02/06/1948); Saint-Lo (02/06/1948); Saint-Malo (08/07/1948); Falaise (21/08/1948); Evreux (27/08/1948); Argentan (28/02/1949); Ascq (28/02/1949); Etobon (28/02/1949); Le Havre (28/02/1949); An Oriant (28/02/1949); Lio (28/02/1949); Oradour-sur-Glane (28/02/1949); Rouen (28/02/1949); Saint-Die (28/02/1949); Saint-Nazaire (28/02/1949) i, finalment, Stalingrad , el 20/12/1984.

Tambe figuren entre los receptors la Creu Roja Francesa (18/05/1946) i la Xarxa de la Resistencia : correus, telegrafs i telefons (25/10/46)

Algunes persones amb aquest guardo opten, per a la vida diaria o certes aparicions publiques, per portar un distintiu mes discret, que consta d'un punt brodat amb fil vermell a la solapa de l'americana. Aquest senyal no distingeix graduacions.

Descripcio [ modifica ]

  • La Creu : Una estrella de doble cara en esmalt blanc, amb les puntes acabades en perles, en plata o en or. Entre els bracos de l'estrella, rams de llorer. Al centre, un medallo. A l'anvers, la imatge de la Republica i la inscripcio REPUBLIQUE FRANCAISE; al revers, dues banderes franceses creuades i la inscripcio HONNEUR ET PATRIE (Honor i Patria). Entre l'estrella i el galo hi ha una corona de llorer de forma ovalada.
  • L'Estrella : La mateixa estrella de 5 puntes, en plata (Grand Officier) o en or (Grand Croix). Al centre, el medallo porta l'efigie de la Republica, amb la llegenda REPUBLIQUE FRANCAISE HONNEUR ET PATRIE.
  • El Collar : Reservat al Gran Mestre de l'Orde. Es d'or i plati, i esta compost per 2 rangs de feixos de lictors romans, separats per petits estels i, al mig, 16 medallons, embolcallats de llorer, amb les inicials HP (HONNEUR ET PATRIE) entrellacats. A l'anvers dels medallons apareixen representacions dels atributs de la Geografia, la Marina, l'Arquitectura, la Pintura i l'Escultura, l'Arqueologia, la Fisica, la Musica, la Medicina i la Cirurgia, la Literatura, l'Astronomia, la Geometria, la Quimica, el Comerc, l'Agricultura, la Infanteria, l'Artilleria i la Cavalleria; i al revers, hi ha gravat el nom dels Presidents de la Republica i la data de la seva presa de possessio del carrec de Gran Mestre (el 1943, es va afegir el nom del Mariscal Petain , pero se suprimi despres de l'Alliberament. Al pit apareix el monograma RF, amb una doble corona de fulles de roure, de llorer i palmes. De la part inferior penja una corona en esmalt verd de fulles de roure i llorer i una creu esmaltada de rang Gran Creu.

Al regim de Vichy , l' efigie de la Republica va ser substituida per la del Mariscal Petain .

El galo es vermell, amb una roseta o un galonet segons el rang.

L'Orde i els estrangers [ modifica ]

Tecnicament, ser membre de la Legio esta restringit als francesos. [2] No obstant aixo, aquells estrangers que hagin servit a Franca o als ideals que ella soste [3] poden rebre una distincio de la Legio, que de fet equival a ser membre de la Legio. Els estrangers amb residencia a Franca han d'acomplir els mateixos requisits que els francesos.

Els estrangers que viuen fora de Franca poden rebre la distincio en qualsevol rang de la Legio:

Vegeu tambe [ modifica ]

Categoria principal: Receptors de la Legio d'Honor

Referencies [ modifica ]

  1. Diccionari de la llengua catalana ≫. [Consulta: 7 setembre 2021].
  2. Legion Code, article 16
  3. Les etrangers qui se seront signales par les services qu’ils ont rendus a la France ou aux causes qu’elle soutient , Legion Code, art. 128
  4. BBC news about Amitabh Bachchan's award of the Legion d'honneur
  5. BBC news about Clint Eastwood's award of the Legion d'honneur
  6. BBC News
  7. GGN news about David Lynch's award of the Legion d'honneur
  8. Mini biography of Guadalupe Loaeza ≫. Arxivat de l' original el 2011-03-05. [Consulta: 12 desembre 2009].
  9. French honour for Lata Mangeshkar - Hindustan Times ≫. Arxivat de l' original el 2009-02-14. [Consulta: 13 desembre 2009].
  10. Sarkozy tells Peres France is Israel's true friend - Israel News, Ynetnews
  11. MSN article about Spielberg receiving the honour ≫. Arxivat de l' original el 2009-02-13. [Consulta: 12 desembre 2009].
  12. Bravest of the Brave , Mark Seaman. O'Mara Books Ltd. London 1997. p 233.

Enllacos externs [ modifica ]