한국   대만   중국   일본 
Joan Miro i Ferra - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Joan Miro i Ferra

Article de qualitat
De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de personaJoan Miro i Ferra

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement 20 abril 1893 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort 25 desembre 1983 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Sepultura cementiri de Montjuic , placa de la Caritat 41° 21′ 21″ N, 2° 09′ 18″ E  /  41.35575°N , 2.15503°E  / 41.35575; 2.15503 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres noms Miro, Joan, la ferra Modifica el valor a Wikidata
Formacio Cercle Artistic de Sant Lluc Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treball Pintura i escultura Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Palma
Regne dels Paisos Baixos
Paris
Belgica
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupacio pintor , dissenyador , escenograf , artista grafic , artista textil , dissenyador de tapissos , escultor , dissenyador de segells , litograf , ceramista , artista visual Modifica el valor a Wikidata
Activitat 1915 Modifica el valor a Wikidata ?  1983 Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Genere Ceramica , grafics , art abstracte , pintura i escultura Modifica el valor a Wikidata
Moviment Surrealisme Modifica el valor a Wikidata
Professors Modest Urgell i Inglada i Josep Pasco i Mensa Modifica el valor a Wikidata
Influencies
Representat per Artists Rights Society Modifica el valor a Wikidata
Participa en
24 juny 1977 documenta 6
28 juny 1964 documenta 3
11 juliol 1959 documenta 2
16 juliol 1955 documenta 1 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Familia
Conjuge Pilar Juncosa Iglesias Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0592629 Allocine: 37772
Musicbrainz: 330e52a2-b9c2-489a-84bd-654124438366 Discogs: 803893 Find a Grave: 7382491 Modifica el valor a Wikidata

Joan Miro i Ferra ( Barcelona , 20 d'abril de 1893 - Palma , Mallorca , 25 de desembre de 1983 ) va ser un pintor , escultor , gravador i ceramista catala , considerat un dels maxims representants del surrealisme . En la seva obra va reflectir el seu interes pel subconscient i pel seu pais. Les seves primeres obres mostren fortes influencies fauvistes , cubistes i expressionistes , evolucionant cap a una pintura mes plana, com ho es el seu conegut quadre La masia , de 1921 - 1922 , que evoca el mas d'estiueig de la familia a Mont-roig del Camp . [1] A partir de la seva estada a Paris , la seva obra es torna mes onirica, coincidint amb les directrius del surrealisme pero sense arribar a incorporar-se formalment a aquest moviment. [2] En nombroses entrevistes i escrits que daten de la decada del 1930 , Miro va manifestar el seu desig d'abandonar els metodes convencionals de pintura, que en les seves propies paraules es concreta en ≪matar-los, assassinar-los o violar-los≫, per poder afavorir una forma d'expressio que fos contemporania, i no voler doblegar-se a les exigencies ni a l' estetica d'aquests metodes, ni tan sols en els seus compromisos vers els surrealistes. [3] Mes endavant l'autor mostra interes per l'espiritualitat japonesa de tipus zen i per l' expressionisme abstracte dels Estats Units. Als anys 50 es va instal·lar a Palma, on va trobar un espai de refugi i de treball, gracies al taller construit pel seu amic Josep Lluis Sert . Miro va morir a Palma als noranta anys.

Un dels espais on millor es troba representada la seva obra es la Fundacio Joan Miro , fundada el 1975 i ubicada a Barcelona . Es tracta d'un centre cultural i artistic creat per difondre les noves tendencies de l' art contemporani , constituint-se amb un gran fons d'obres donades pel mateix autor. Tambe hi ha importants fons d'obra seva a la Fundacio Pilar i Joan Miro de Palma , al Centre Georges Pompidou de Paris , al MoMA [4] al Museu Reina Sofia i a l' Espacio Miro de Madrid, al Guggenheim de Nova York , a la Tate Modern de Londres i al Moderna Museet d' Estocolm .

Biografia [ modifica ]

Placa de la casa natal de Miro al passatge del Credit

Miquel Miro i Adzeries, [5] fill d'un ferrer de Cornudella de Montsant , tenia un taller d' orfebreria i rellotgeria a la porteria del numero 34 del carrer de Ferran de Barcelona . [6] [a] [7] Alla va coneixer Dolors Ferra i Oromi, nascuda a Palma i filla d'un ebenista mallorqui. Es van casar i van establir la seva residencia al passatge del Credit, on van neixer els seus dos fills, Joan i Dolors. Joan Josep Miquel Miro i Ferra va neixer el 20 d'abril de 1893 a les nou del vespre, al primer pis del numero 4 del passatge del Credit. [6] Li van posar el nom que compartien els seus dos avis, Joan Miro i Joan Ferra. [5] [8] Un any despres, el 9 de desembre de 1894 va neixer el seu germa, Miquel Josep Trinitat Miro, [5] que va morir el 12 de maig de 1895, amb cinc mesos de vida. [4] El 16 de marc de 1896 neix una germana, Josepa Francesca Trinitat, [9] que moriria al cap de poc. Mes endavant, el 2 de maig de 1897, va neixer la seva germana Dolors Josepa Trinitat. [10] [11]

Estudis [ modifica ]

El Passatge del Credit, lloc de naixement de Joan Miro

El 1900 Miro va comencar a anar a l'escola privada del carrer del Regomir, 13, on assistiria, entre d'altres, a classes de dibuix. [4] No era un bon alumne. Mes endavant, el 1907, va comencar a estudiar comerc , segons desig del seu pare, per aixi poder tenir una bona formacio i aconseguir d'esser ≪algu a la vida≫. Davant el desig del seu fill de matricular-se a l' Escola Llotja de dibuix, i en tenir la possibilitat d'assistir a les classes nocturnes, el seu pare ho va acceptar com si fos un passatemps per al noi. A la Llotja va rebre la influencia de dos mestres: Modest Urgell i Josep Pasco , tal com ho demostren diversos dibuixos de l'epoca conservats a la Fundacio Joan Miro . [b] [12] [13] [14]

El 1910, amb disset anys, va acabar els seus estudis de comerc i va entrar a treballar durant dos anys com empleat en l' adrogueria Casa Dalmau i Oliveres , ubicada al Passeig de la Industria, 14, avui Passeig Picasso, [15] fins que una febre tifoide el va obligar a retirar-se a la casa familiar que els seus pares tot just havien comprat al poble de Mont-roig del Camp , ara conegut com a Mas Miro , on es passa dos mesos al llit. [16] Fou alla on el paisatge esdevindria un clar estimul a la seva pintura i on Miro va prendre la ferma resolucio de ser pintor i, tot i que amb reticencies, va comptar amb el permis patern.

El 1912 va ingressar a l'academia d'art dirigida per Francesc Gali , on va coneixer les ultimes tendencies artistiques europees i on assistiria les tardes de 3 a 5 fins que es va clausurar el centre, el 1915. [17] [18] Mentrestant, de 7 a 9. tambe assistia al Cercle Artistic de Sant Lluc , on rebia classes de dibuix de la natura. Fou aqui on Miro va descobrir la seva passio per la poesia [16] i on va fer amistat amb Josep Francesc Rafols , Sebastia Gasch , Enric Cristofor Ricart i Josep Llorens i Artigas , amb els qui anys mes tard constituiren el grup artistic Agrupacio Courbet . Poc despres es va comencar a interessar per la poesia i per les revistes d' avantguarda . El 1916 va coneixer el galerista i marxant Josep Dalmau . [19]

Cal dir que entre 1915 i 1917 Miro va haver de fer el Servei Militar . Fou un soldat ras del regiment d'infanteria de Bergara numero 57. [20] Destaca l'episodi en que el seu regiment va ser cridat a dissoldre els vaguistes de Barcelona i Sabadell la tardor de 1917. [21]

Amb E.C.Ricart va compartir taller primer al carrer de l'Arc de Jonqueres i mes endavant al carrer de Sant Pere mes Baix, 51, espai que compartirien fins al 1918. [22]

Primeres exposicions [ modifica ]

Cataleg de la Primera exposicio Joan Miro Galeries Dalmau el 1918

La seva primera exposicio individual va tenir lloc a les Galeries Dalmau de Barcelona entre el 16 de febrer i el 3 de marc de 1918 , amb la presentacio de 64 obres entre pintures, aquarel·les i pastels, fetes entre 1914 i 1917. [23] Aquestes primeres pintures tenen una clara influencia de les tendencies franceses: l' impressionisme , el fauvisme i el cubisme . A les pintures Ciurana, el poble (1917) i Ciurana, l'esglesia (1917) es veu la proximitat amb els colors de Van Gogh i els paisatges de Cezanne , reforcats amb una pinzellada fosca, aixi com l'empremta de Van Dongen i de Gleizes . [24] Tambe crida l'atencio Nord-Sud (1917), obra anomenada com la revista francesa on el 1917 Pierre Reverdy va escriure sobre el cubisme . En aquest quadre Miro mescla els tracos de Cezanne amb la inclusio de retols dins la pintura, com a les obres cubistes de Juan Gris o Pablo Picasso . En altres obres -com el Retrat de V. Nubiola - mostra la fusio del cubisme amb l'agressiu color fauvista . [25] Josep Maria Junoy va presentar l'exposicio amb un diptic on a la coberta hi havia un cal·ligrama fet amb la paraula Miro , on es podia llegir ≪forta pictorica M ateria I mpregnada d'una R efractabilitat c O ngestionant≫. La reaccio de la critica va ser diversa i Miro nomes va aconseguir vendre una obra Natura morta del molinet de cafe , que Josep Mompou va adquirir per 250 pessetes. [26]

La primavera del mateix 1918, entre el 10 de maig i el 30 de juny, va participar en la primera exposicio col·lectiva de la flamant Agrupacio Courbet , que va tenir lloc al Cercle Artistic de Sant Lluc [27] dins de l'Exposicio Municipal de Primavera. [28]

Mont-roig del Camp [ modifica ]

El Mas Miro , finca familiar de la familia Miro a Mont-roig del Camp , on Miro passaria els estius i pintaria la seva celebre La masia , entre moltes altres obres.

Com era el seu costum, i continuaria fent-ho durant tota la vida, Miro va passar aquell estiu de 1918 a Mont-roig del Camp , on va abandonar els colors i les formes dures emprades fins aleshores per altres de mes minucioses, segons va explicar en una carta dirigida al seu amic Ricart, datada el 16 de juliol de 1918:

≪ Res de simplificacions ni abstraccions. Ara com ara el que m'interessa mes es la cal·ligrafia d'un arbre o d'una teulada, fulla per fulla, branqueta per branqueta, herba per herba, teula per teula. Aixo no vol dir que aquests paisatges al final acabin sent cubistes o rabiosament sintetics. En fi, ja veurem. El que si em proposo es treballar molt de temps a les teles i deixar-les el mes acabades possible, aixi es que al final de temporada i despres d'haver treballat molt si tinc poques teles; no passa res. Durant l'hivern seguent continuaran els senyors critics dient que persisteixo en la meva desorientacio. ≫

Als paisatges pintats en aquesta epoca, s'observa un arquetip mitjancant un vocabulari nou d' iconografies i de signes meticulosament seleccionats i organitzats, sent el dibuix l'agent estructurador. Per exemple, a Vinyes i oliveres de Mont-roig es veuen les arrels, que estan dibuixades sota la terra, completament individualitzades; d'aquesta manera preten aconseguir la connexio fisica amb la terra. [29] A Mont-roig Miro pren consciencia de la idea de primitivisme , present en les arrels culturals del pais, en l'art medieval i en l'art popular, gracies al contacte amb la natura, que el relaciona amb objectes quotidians que li serviran de base per als seus projectes i investigacions tecniques i formals.

Franca [ modifica ]

Invitacio a l'exposicio de Joan Miro a Paris, conservada al MNCARS de Madrid.

El febrer de 1920 Joan Miro va fer el seu primer viatge a Paris . [30] Es va allotjar a l'Hotel de Rouen. Alla va visitar els principals museus, galeries d'art. Tambe va anar a veure a Picasso i a altres pintors destacats. Despres de passar l'estiu a Mont-roig, el febrer de 1921 va retornar a la capital francesa, aquest com amb l'objectiu d'establir-se a la ciutat. Segons Miro, la seva estada parisenca va alliberar-lo ≪no nomes del cubisme que havia conegut a Barcelona sino tambe ?per la influencia dels meus amics, poetes i pintors surrealistes? dels temes convencionals: la natura morta , el retrat i el paisatge realista≫. [31]

Gracies a la intervencio del seu amic Papitu Artigas va aconseguir que l'escultor Pablo Gargallo li cedis temporalment el taller que aquest tenia a la rue Blomet, ja que nomes el feia servir durant els mesos d'estiu. Miro l'aprofitaria durant la temporada d'hivern. [32] Les gestions fetes pel galerista Josep Dalmau i Rafel [33] li van proporcionar una exposicio individual a la Galerie La Licorne que es va inaugurar el 29 d'abril de 1921. Malgrat no aconseguir cap venda d'obra, la critica va ser favorable. [34] Picasso va mostrar interes per l'obra Autoretrat i Miro li va regalar en agraiment per les recomanacions que d'aquest havia fet a critics i marxants parisencs. [35] [36] En aquesta exposicio ja es podien apreciar els canvis en la seva obra, que progressivament aniria abandonant diversos convencionalismes.

Al barri de Montparnasse va coneixer la comunitat artistica que s'hi agrupava, entre d'altres a Andre Masson , vei del seu taller al carrer Blomet i amb qui coincidia en les reunions amb Max Jacob . Va entrar llavors en contacte amb artistes provinents del dadaisme , i del surrealisme , amb el poeta Andre Breton al capdavant. La trobada va ser decisiva per al progres de la seva obra. [37] Quan els amics es van afiliar al grup surrealista , Miro es va situar molt a prop, sense arribar, pero, a formar-ne mai part formalment. Amb tot, a partir del 1925 penjava obres en la majoria d'exposicions del grup. [38] Miro pero es va veure mes atret i influenciat pel grup de poetes que pel grup de pintors. Va fer amistat amb gent com Desnos , Eluard , Aragon , Leiris i es va aficionar a llegir obres de Rimbaud, Lautreamont, Baudelaire i Apollinaire, entre molts altres.

≪ Rue Blomet va ser un moment decisiu. Hi vaig trobar tot el que jo soc. Primer de tot era l'amistat, l'intercanvi i el descobriment exaltat a traves d'un grup d'amics meravellosos ≫
? Joan Miro [39]
Vista del Mas Miro des d'on es va pintar l'obra

Al llarg de 1921 i 1922, durant nou mesos de dura elaboracio, Joan Miro va pintar La masia , que seria l'obra culminant d'aquesta epoca ≪detallista≫. La relacio mitica mantinguda per Miro amb la terra es resumeix en aquest quadre, que representa el Mas Miro , la masia de la seva familia a Mont-roig. Cal destacar el grafisme realista de tots els objectes, els animals domestics i les plantes amb les quals l'esser huma treballa i s'hi relaciona, aixi com la resta objectes quotidians. [40] Amb La masia (1921-22), quadre d'un detallisme gairebe espectral, va culminar una epoca d'observacio directa de la realitat. [38]

Progressivament Miro va abandonar la seva epoca detallista i va sintetitzar la magia ja apuntada en aquesta etapa anterior. Del realisme de La Masia va passar a la fantasia desbordant de Carnaval d'Arlequi (1924-25), obra plena de figures i simbols. Es en l' inconscient i el que es oniric , en aquest potencial que li oferia el surrealisme , on Miro va trobar el material idoni per a les seves futures obres. Aixo es pot copsar a La terra llaurada , amb una clara al·lusio a La Masia , pero amb elements surrealistes com son un ull i una orella al costat d'un arbre . [41] Carnaval d'Arlequi va aconseguir un gran exit a l'exposicio col·lectiva de la Peinture surrealiste de la Galeria Pierre de Paris, estrenat el 14 de novembre de l'any 1925, exposada al costat d'obres de Giorgio de Chirico , Paul Klee , Man Ray , Pablo Picasso i Max Ernst . L'1 d'abril de 1925 va signar un contracte amb Jacques Viot , de la Galerie Pierre , [42] qui li pagaria 1500 francs mensuals a canvi de tota la seva produccio artistica.

Viot va voler promocionar la carrera de Miro organitzant-li una bona exposicio entre el 12 i el 27 de juny de 1925. El text aniria a carrec de Benjamin Peret , i va aconseguir que la carta d'invitacio al vernissage fos signada pels principals impulsors del surrealisme. [c] L'exposicio va tenir lloc al numero 13 de la rue Bonaparte, i a la inauguracio hi van assistir les principals autoritats del moment [43] i es va ajuntar tanta gent que calia fer cua al carrer. Picasso va encarregar una cobla de sardanes que amenitzaven l'espera, com un obsequi al seu amic catala. [44] Aquesta exposicio va suposar un rellancament de la carrera de Miro.

A partir de Carnaval d'Arlequi Miro abandona els paisatges com a font d'inspiracio i comenca a basar-se en els estats mentals, com les al·lucinacions. Les obres executades entre el 1925 i el 1927, conegudes com a pintures de somnis i paisatges imaginaris , oferien uns fons monocroms extremadament plans amb tracos de signes gairebe jeroglifics. De vegades s'hi podien llegir inscripcions que semblaven petits poemes automatics .

Les Fusains a la parisenca Rue de Tourlaque , va ser lloc de residencia de diversos artistes a principis del segle  xx . Miro s'hi va instal·lar el 1927.

El 1927 es va traslladar a viure a un altre estudi mes gran del carrer Tourlaque, on es va trobar amb vells amics com Max Ernst i Paul Eluard , i va coneixer Pierre Bonnard , Rene Magritte i Jean Arp . Va experimentar amb ells - Yves Tanguy , Man Ray i Max Morise [45] - el joc del cadaver exquisit . [46] Fou en aquesta epoca quan comenca a descobrir els gravats amb punta seca. [47]

Van ser uns anys de gran generositat creativa, que van culminar, amb notable exit de critica i de vendes, en l'exposicio individual del maig del 1928 a la galeria Georges Bernheim de Paris, on el MoMA va adquirir 2 obres i la Universitat de Nova York va adquirir Gos bordant la lluna . [48] [38] Progressivament els grans col·leccionistes d'art van anar adquirint obra seva.

Paisos Baixos [ modifica ]

Postal que va fer servir Joan Miro per als seus Interiors Holandesos , conservada a la Fundacio Joan Miro

Amb l'exposicio a la Bernheim, s'acabava una etapa en la trajectoria de Miro. Un dia despres de la inauguracio, Miro va fer un viatge d'uns 15 dies per Belgica i els Paisos Baixos , on va visitar els museus mes importants del pais. [49] Els pintors neerlandesos, Vermeer i els mestres del segle  xvii , van causar un gran impacte en l'artista, que va comprar postals acolorides d'aquestes pintures i, al seu retorn a Paris, es va dedicar a la creacio d'una serie coneguda com a Interiors holandesos , inspirada en els mestres del passat. En aquesta serie Miro va transformar la pintura dels seus somnis surrealistes, amb un espai buit en el qual imperava el grafisme, a la recuperacio de la composicio en perspectiva i les formes analitzades. [50] Molt similar a aquests Interiors holandesos va ser la seguent serie de Retrats imaginaris , tambe amb el punt de partida d'uns retrats ja realitzats: Retrat de la senyora Mills el 1750 , basat en un quadre del mateix titol de George Engleheart , Retrat d'una dama del 1820 de John Constable , La fornarina de Rafael Sanzio i el quart, l'origen va ser un anunci en un diari d'un motor diesel, en el qual va aconseguir realitzar una metamorfosi fins a aconseguir una figura femenina a la qual va titular La reina Lluisa de Prussia . Miro se servia de la imatge no per fer una interpretacio d'una obra ja realitzada, sino com a punt de partida per analitzar la forma pura fins a aconseguir la seva figura mironiana. El proces realitzat en cada pintura es pot seguir amb una analisi dels dibuixos preparatoris que es conserven, uns a la Fundacio Joan Miro [51] i d'altres al Museu d'Art Modern de Nova York . [52] [53]

Ruptura amb el surrealisme i ≪assassinat≫ de la pintura [ modifica ]

Durant aquests anys, Miro parlava d'assassinar la pintura i d'allunyar-se'n . Va ser un periode de radicalitzacio que va coincidir amb alguns esdeveniments biografics importants: el 12 d'octubre del 1929 es va casar amb Pilar Juncosa a la parroquia de Sant Nicolau de Palma . Van celebrar la lluna de mel a l'Hotel Illa d'Or, a Pollenca i posteriorment a Marsella . Poc despres, el 17 de juliol del 1930 va neixer la seva filla, Maria Dolors . [54] [55]

Entre els anys 1928 i 1930 , les diferencies dins del grup dels surrealistes cada vegada van ser mes evidents, no solament pel que fa a l'art plastic, sino tambe en el vessant politic. Miro es va anar distanciant progressivament, tot i acceptar els principis de l'estetica surrealista; tampoc se sentia obligat a participar en totes les manifestacions. L'11 de marc de 1929, en una reunio al Bar du Chateau, amb Breton ja adherit al partit comunista , va sorgir un tema de discussio sobre el desti de Lev Trotski ; aquest tema finalment va quedar al marge i la discussio va portar a clarificar les posicions de cadascu. Entre els que es van manifestar en contra d'una accio comuna basada en un programa de Breton, es trobaven Miro, Michel Leiris , Georges Bataille i Andre Masson . Miro nomes volia defensar-se i lluitar amb la pintura. Entre la posicio de Karl Marx , que advocava per ≪transformar el mon≫ mitjancant la politica , o la de Rimbaud , de ≪canviar la vida≫ mitjancant la poesia , Miro va escollir la segona. [56] Va ser aleshores quan Georges Hugnet va explicar que Miro nomes pot defensar-se amb la seva propia arma, que es la pintura:

≪ Si, Miro ha volgut assassinar la pintura, l'ha assassinada amb medis plastics, mitjancant un art plastic que es una de les mes expressives del nostre temps. L'ha assassinada, potser, perque no volia doblegar-se a les seves exigencies, a la seva estetica, a un programa massa estret per donar via lliure a les seves aspiracions. [3] ≫

Des d'aquest moment, Miro va dibuixar i es va dedicar intensament a una altra alternativa, el collage , que no va realitzar com havien fet els cubistes, retallant el paper amb cura i incorporant-lo en el suport, sino que les seves formes son sense precisio i despres d'enganxades al suport deixa les vores a l'aire i les enllaca amb un grafisme. La seva recerca no era inutil, i li obri les portes als objectes que realitzara a partir de 1930 .

El 1930 va exposar escultures-objecte a la galeria Pierre de Paris , i tot seguit arriba la seva primera exposicio individual a la Valentine Gallery de Nova York , amb pintures dels anys 1926 - 1929 . Va realitzar les seves primeres litografies per al llibre L'arbre des voyageurs , de Tristan Tzara .

L'estiu de 1930 va comencar la seva serie anomenada Construccions , consequencia dels collages . Realitzava la composicio a partir de formes elementals, cercles i quadrats retallats en fusta i enganxats sobre un suport, en general tambe de fusta, amb l'aplicacio de claus que reforcaven les linies del quadre. [57] Totes aquestes peces van ser exposades el 1931 a la Galerie Pierre de Paris, on les va veure el ballari i coreograf Leonide Massine , qui tot seguit es va adonar que Miro era l'artista que estava cercant per realitzar la decoracio, vestuari i diversos objectes per al ballet Jeux d'enfants . Miro va acceptar i va viatjar a Montecarlo el febrer de 1932 . Un cop alla, va realitzar els decorats a base de volums i diversos objectes dotats de moviment. L'obra es va estrenar el 14 d'abril de 1932 amb un gran exit. Despres es va representar Paris , [58] Londres [59] i, el 18 de maig de 1933 , al Gran Teatre del Liceu de Barcelona . [60]

Retorn a Catalunya [ modifica ]

La fi del contracte amb el marxant Pierre Loeb , la crisi economica provocada pel crac de la borsa de Nova York el 1929 , el naixement de la seva filla Dolors i el delicat estat de salut de la seva mare van ser els detonants perque Miro decidis tancar el pis de Paris i tornar a viure a Barcelona [61] a principis del 1932, passant els estius al mas que havien fet construir els seus pares a Mont-roig del Camp [62] i amb trasllats frequents a Paris.

A Barcelona va formar part de l'associacio d' Amics de l'Art Nou (ADLAN) juntament amb personalitats com els seus amics Joan Prats , Joaquim Gomis i Josep Lluis Sert . El seu objectiu era fer coneixer l'avantguarda artistica internacional i promocionar l' avantguarda catalana. [63] El 1934 Pierre Matisse va comencar a fer-li de marxant. [64] En aquest periode va realitzar nombroses exposicions a Barcelona , Paris , Londres -l' Exposicio Surrealista Internacional de 1936-, Nova York , Berlin .

Va prosseguir amb la seva recerca i va crear les Divuit pintures segons un collage a partir d'imatges d'anuncis apareguts en diaris, com va comentar posteriorment l'artista:

≪ Acostumava a retallar diaris de formes no regulars i enganxar-les sobre lamines de paper; dia rere dia vaig acumular aquestes formes. Una vegada fets, els collages em servien com a punt de partida de les pintures. No copiava els collages. Senzillament deixava que em suggerissin formes. [65] ≫

Miro va crear nous personatges amb una expressio d'un gran dramatisme, amb una perfecta simbiosi entre els signes i la figures. Els fons son en general foscos, pintats sobre masonita i coure , com s'aprecia a Home i dona davant un munt d'excrements (1935), o Dona i gos davant de la lluna ( 1936 ), [d] segurament per l'estat d'anim de l'artista davant els esdeveniments que van precedir la Guerra Civil espanyola . Com explicava ell mateix mes endavant, volia ≪transcendir els limits del cavallet i aproximar-se, a traves de la pintura, a les masses humanes en les quals mai he deixat de pensar≫. [31]

Guerra civil i Segona Guerra Mundial [ modifica ]

Replica del Pavello de la Republica Espanyola de Josep Lluis Sert , que es va construir en l'Exposicio Unirversal de Paris de 1937, construida a Barcelona el 1992.

Quan va esclatar la Guerra Civil espanyola Miro era a Paris preparant una exposicio que tenia programada pel novembre de 1936 , i va establir-s'hi de nou, [66] aconseguint que tambe hi anessin la seva esposa i la seva filla. Amb el drama de fons que significava la guerra espanyola, va sentir la necessitat de tornar a pintar la realitat, que l'artista bolca en l'obra Natura morta del sabatot , considerada com una peca clau d'aquest periode pictoric tan realista. [67] [68] Una altra peca destacada d'aquest periode es el seu Autoretrat , actualment al MoMA. [69]

Miro va donar suport al bandol republica durant la Guerra civil. Va realitzar el cartell Aidez l'Espagne ( Ajudeu a Espanya! ), per a ser editat en forma de segell postal destinat a ajudar el govern republica espanyol. [70] Tambe li van encarregar pintar una obra de grans dimensions per al pavello de la Segona Republica Espanyola a l' Exposicio Internacional de Paris de 1937 que s'inauguraria el mes de juliol d'aquell mateix any. En aquest pavello van exposar tambe artistes com Picasso amb el famos Guernica , Alexander Calder amb la Font de mercuri , Juli Gonzalez amb l'escultura Montserrat i Alberto Sanchez , tambe amb una obra escultorica, El poble espanyol te un cami que condueix una estrella . Miro va realitzar El segador (Pages catala en revolta) , on representava el pages catala amb la falc al puny i en actitud revolucionaria, simbolitzant la col·lectivitat de tot un poble en lluita. Aquesta obra va desapareixer quan el pavello va ser desmuntat en acabar l'exposicio. Es va enviar a Valencia, ultim reducte republica fort a la peninsula, i alla se li perd la pista. [71] Nomes en queden unes fotografies en blanc i negre. [72]

Abans de l'esclat de la Segona Guerra Mundial l'ambient a Paris era cada vegada mes tens. Entre 1940 i 1941 la familia Miro va passar una temporada a Varengeville-sur-Mer , a la costa de Normandia , a una casa oferta pel seu amic, l'arquitecte Paul Nelson . [73] Es tractava d'un espai proper a la natura , tal com hi estava acostumat amb els paisatges de Mallorca o de Mont-roig. Quan va coneixer la caiguda de Barcelona en mans del bandol franquista, va realitzar la Serie Barcelona . [47]

A Varengeveille-sur-Mer es va sentir atret pel cel i va comencar a pintar una serie de 23 petites obres amb el titol generic de Constel·lacions . Va realitzar-les en format de 38x46 cm, amb un suport de paper que l'artista humitejava amb benzina i el fregava fins a aconseguir una superficie amb una textura rugosa. A partir d'aqui afegia el color, mantenint una determinada transparencia per obtenir l'aspecte final desitjat. Sobre aquest color del fons, Miro dibuixava amb uns colors molt purs per aconseguir el contrast. [74] A les Constel·lacions , la iconografia vol representar tot l'ordre del cosmos : les estrelles fan referencia al mon celestial, els personatges simbolitzen la terra i els ocells son la unio de tots dos. Aquestes pintures integren perfectament figures amb el fons. [75] En el tractament dels colors aconsegueix un efecte d'una maxima agressivitat, ja que son tons acids i violents. Va aconseguir treure les obres del pais i exposar les Constel·lacions als Estats Units fent servir una valisa diplomatica d'un amic de l'Ambaixada del Brasil, Joao Cabral de Melo Neto . [76]

Postguerra i franquisme [ modifica ]

A la primavera de 1941, a causa de la Segona Guerra Mundial va decidir tornar amb la seva familia a Catalunya , on van establir-se a Quintanes de Voltrega , a una finca del seu cunyat, qui els va recomanar que anessin a Mallorca per estar mes tranquils. [77]

La familia Miro es va instal·lar al carrer Minyones numero 11 de Palma, a casa dels Juncosa. [78] Miro coneixia l'illa pels seus avis materns i la seva mare. [79] Segons Miro, alla tan sols era ≪el marit de la Pilar≫: [80]

≪ A Perpinya vaig tenir la sort de trobar un consol espanyol antifranquista, que immediatament em feu el passaport. En arribar a Figueres tremolava de por quan la policia comprovava si el meu nom era a la llista dels fitxats. Joan Prats em va anar a buscar a Girona i em recomana que m'amagues a Palma, car temia que a Barcelona em detinguessin. A Mallorca tot va anar perfecte: passava desapercebut ja que nomes era 'el marit de la Pilar' i a mes la gent ja estava tipa de la dictadura que patia des del 1936 i per aixo l'ambient era ben agradable. ≫
? Joan Miro [80]

El 1942 va decidir instal·lar-se de nou a Barcelona, per poder cuidar la seva mare que estava molt delicada. En aquella epoca Miro va fer-se intim del fotograf Joaquim Gomis i va fer-se amic del ballari Vicente Escudero . [81]

Consagracio internacional [ modifica ]

El mateix any es va inaugurar al MoMA de Nova York una important retrospectiva de la seva obra, que va suposar la seva consagracio mundial, sent una de les primeres mostres importants d'art europeu als Estats Units que tenien lloc des de l'inici de la Segona Guerra Mundial .

Es en aquesta epoca que Miro comenca a treballar amb nous materials com la ceramica, gracies a la col·laboracio amb Josep Llorens Artigas . [82] La seva mare moriria poc despres, el 27 de maig de 1944. [83] El 1947 va anar als Estats Units, on accepta un encarrec per pintar un gran mural al Terrace Plaza Hotel de Cincinnati . [84] Alla va entrar en contacte amb els primers expressionistes abstractes americans, com Jackson Pollock i Arshile Gorky . [85]

El 1948 Miro torna a la capital francesa on fa una exposicio individual a la galeria d'un jove Aime Maeght , que va tenir lloc gracies a Tristan Tzara . Arran d'aquest viatge Maeght es va convertir en el marxant de Miro i s'inicia un periode on deixa una mica de banda la pintura per concentrar-se en l'escultura, el gravat i la ceramica. [86] . Mes endavant, el 1949, els membres del nou grup Dau al Set van organitzar una exposicio sobre l'obra Mironiana existent a les col·leccions barcelonines, per retre-li un petit homenatge local. Aquesta exposicio va tenir lloc a les Galeries Laietanes . [87] Tot i aixo, Miro va evitar participar activament a cap exposicio oficial espanyola, com a senyal de protesta contra el franquisme . [88]

En aquella epoca Miro es va vendre la finca del passatge del Credit i es va instal·lar temporalment al carrer de Folgueroles. Amb els diners de la venda es van comprar una casa als afores de Palma, Son Abrines , i Sert li va construir un taller. [89] En aquella epoca va mantenir una important activitat com a muralista ceramic, amb encarrecs com els Murals del Sol i de la Lluna per a la seu de la Unesco a Paris (1957-1958), entre altres i va guanyar el Premi Guggenheim (1958), [90] fet que li va permetre adquiri tambe la finca de Son Boter , ubicada al costat de Son Abrines i que havia sigut el seu desig inicial.

A partir de l'any 1960 , Miro va entrar en una nova etapa on reflecteix la facilitat en la forma de tracar els grafismes, que realitza amb una gran simplicitat. Els tracos gruixuts son realitzats amb el color negre, i a les seves teles es veuen regalims de pintura i esquitxades, al·ludint de manera repetitiva els seus temes: la terra, el cel, els ocells i la dona, habitualment amb colors primaris. [91]

Malgrat els reconeixements, Miro no deixava de treballar. Durant els seixanta va executar diverses teles monocromes que recorden algunes de les obres dels anys vint, pero ara d'enormes dimensions, com Blau I, II i III , de 1961. Tambe va accentuar la presencia del negre, en una mena de combat tens amb el color, com a Missatges d'amic (1964).

L'afalac public no li va minvar el seu esperit combatiu: El 1968 Barcelona va reconciliar-se oficialment amb Miro organitzant una gran retrospectiva a l' Hospital de la Santa Creu de Barcelona per celebrar el 75e aniversari de l'artista, en col·laboracio amb la Fondation Maeght . Miro no va assistir a la inauguracio per no coincidir amb el ministre Manuel Fraga . L'exposicio va tenir lloc entre novembre de 1968 i gener de 1969 i seria l'origen de les donacions que posteriorment Miro faria a la ciutat de Barcelona. El 1969 a Barcelona es va presentar Miro l'altre al Col·legi d'Arquitectes , on l'artista va pintar els vidres de l'edifici i tot seguit va destruir la seva propia obra amb dissolvent. Va ser una de les primeres afirmacions de la natura efimera en les practiques artistiques del pais, a mes d'una critica implicita a la ignorancia del regim, i aixi va ser aplaudida pels artistes que comencaven a forjar els nous comportaments de la generacio conceptual. [92] [93]

Al pas dels anys seixanta als setanta, Miro continua questionant-se la pintura com a llenguatge valid per representar la realitat i avanca en la seva recerca sobre el caracter objectual de la pintura. Ara l'escomet retallant i apunyalant les teles fins a revelar el suport material subjacent, i convidant l'espectador a mirar a traves ?i mes enlla? de la superficie de la pintura. Aquestes teles lacerades, cremades, etc. es complementen amb pintures-objecte que funcionen en la mateixa linia que les que Miro anomena antipintures.

El 1970 la seva filla Dolors va patir un greu accident automobilistic. Arran de l'atencio que va rebre Miro va obsequiar a la Creu Roja de Tarragona amb el Tapis de Tarragona . Aquesta experiencia va obrir una nova etapa on va crear els sobreteixims , una especie de tapissos amb volum, en col·laboracio amb Josep Royo . [94] Entre els anys 1970 i 1980 van realitzar 7 tapissos de gran format i 32 de petit format. Un altre fet que va cridar molt l'atencio fou quan va cremar algunes de les seves propies obres en resposta ≪A tots aquells que nomes veuen un valor ascendent en diners i per als qui no pensen mes que en les accions i en els bitllets, doncs, apa! Socarrimo i cremo tot el que per a ells no es mes que milions, que se'n vagin al diable≫ [95]

Darrers anys [ modifica ]

Panteo del Cementiri de Montjuic on es enterrat Joan Miro

Joan Prats , gran amic de Miro i promotor de l'art d'avantguarda a Catalunya, juntament amb Maria Lluisa Borras que exercia en aquella epoca de secretaria del pintor, van incitar-lo [96] [97] a crear un espai pioner a l'hora d'apropar l'art contemporani al gran public i donar suport a l'art jove a Barcelona. Seria la Fundacio Joan Miro , per a la concepcio de la qual es van inspirar en institucions europees com l' Institute of Contemporary Arts (ICA) de Londres, que coneixien be gracies a la seva amistat amb Roland Penrose , un dels fundadors. Aquest espai funcionava com un centre d'art d'espectre ampli des de la seva fundacio, impulsada el 1948 per la societat civil i membres del sector cultural britanic. [92] Miro va projectar junt amb Prats i Borras la Fundacio com un centre d' art contemporani , no pas un museu . [98] Aquest fet es fonamental per entendre com la Fundacio es va convertir des del primer moment en un focus generador de cultura contemporania dins de la seva plataforma local com a Centre d'Estudis d'Art Contemporani, una entitat sense anim de lucre en la qual el magisteri de la figura de Joan Miro havia de donar rao de ser a una experimentacio cultural sense precedents. L'edifici va obrir les portes al public el 10 de juny del 1975 . [99]

Va donar una de les seves col·leccions a l'ajuntament de Tossa de Mar, l'any 1976.

El 1978 va col·laborar amb l'obra de teatre Mori el Merma (1978), un innovador espectacle teatral inspirat en l' Ubu roi d' Alfred Jarry . [38] El 1981 va impulsar la Fundacio Pilar i Joan Miro a Palma amb l'objectiu de dotar la ciutat d'un centre cultural i artistic. El 1983 l'escultura Dona i ocell s'inaugurava a la seva ciutat natal. Al cap de pocs mesos, el 25 de desembre de 1983 , el pintor moria a Palma a l'edat de noranta anys. El dia 27 es va celebrar un funeral a l' Esglesia de Sant Nicolau , a Palma, el mateix lloc on s'havia casat anys enrere. El dia 29 de desembre va ser enterrat a Barcelona, al Cementiri de Montjuic , no gaire lluny de la Fundacio que duu el seu nom. [100]

Obra [ modifica ]

Segons Rosa Maria Malet , directora de la Fundacio Joan Miro, la seva obra oscil·la entre el compromis apassionat i l'aillament contemplatiu. Miro es va debatre entre compromis i l'evasio. [101] La identitat catalana recorre tota la seva obra, enllacada d'alguna manera amb la transgressio cultural que va suposar el surrealisme. [102] Si be les seves primeres obres potser analitzen mes el concepte d'identitat, la seva produccio a partir dels anys 30 esta marcada per la paraula llibertat. [103]

El sentit profund de l'obra de Joan Miro neix d'un desig d'atenyer allo propi de l'esser huma. Aquest desig implica, per a Miro, una afirmacio de la identitat, que sorgeix del contacte intim amb la terra, amb Mont-roig, lloc primigeni d'on brolla la creacio. Paradoxalment, aquest anhel nomes es possible des de la transgressio i revisio constant de la propia creacio, que troba, en la dialectica de les avantguardes parisenques i en un segle marcat per cruels conflictes, el context per a materialitzar-se. La voluntat de l'artista adquireix, aleshores, una dimensio que depassa l'ambit individual per esdevenir universal. Miro aspira a un art col·lectiu, anonim, fet que explica el caracter multidisciplinari de la seva obra i la implicacio de col·laboradors per a portar-la a terme.

Elements destacats [ modifica ]

  • Pages : Diverses de les seves obres tenen a veure amb la pagesia. Miro va creixer en un entorn urba pero des de la seva adolescencia passaria practicament tots els estius al Mas Miro de Mont-Roig del Camp. El pages representa una mena d'anima primitiva, d'una Catalunya atemporal. Per extensio, el camperol representa la terra, la robustesa del territori. [104] Apareix especialment en les seves obres dels anys 10, 20 i 30 pero es present al llarg de tota la seva carrera. L'us de la barretina a les seves obres sovint es relacionat amb la llibertat
  • Catala universal :Per Miro ser catala era ser modern, europeu i obert. [105] Tot i no posicionar-se mai a favor de cap partit, Miro tenia simpaties per l'esquerra catalanista. Miro defensava que una nacio es defineix per la seva gent, la seva llengua i les seves tradicions culturals i no per les elits politiques, per les quals sentia poca o gens de simpatia. [106]
  • Rutina: Miro fou un pintor especialment amant de l'ordre i la rutina. Seguia una manera de fer molt metodica, pintant al mati, fent exercici fisic i rebent visites al migdia i pintant de nou a la tarda fins ben entrat el vespre. En una carta a Pierre Loeb el 1945 Miro diu "Durant aquests anys tragics no he deixat de pintar ni un sol dia, i gracies a aixo he pogut conservar l'equilibri, he pogut mantenir els peus a terra; si no m'hauria enfonsat i hauria estat una catastrofe". [107]
  • Activisme : Miro tenia la concepcio de l'artista com una persona amb una especial responsabilitat civica. Durant el seu discurs d'investidura com a doctor honoris causa a la UB va dir: Entenc que un artista es algu que, entre el silenci dels altres, fa servir la seva veu per dir alguna cosa, i que te l'obligacio que aquesta cosa no sigui quelcom d'inutil sino quelcom que faci servei als homes. Que el fet de poder dir alguna cosa, quan la major part de la gent no te opcio per a expressar-se, l'obliga que aquesta veu sigui en certa manera profetica. Que sigui, en certa manera, la veu de la seva comunitat... Que quan un artista parli en un entorn on la llibertat es dificil, converteixi cada una de les seves obres en una negacio de les negacions, en un deslligament de totes les opressions, tots els prejudicis i totes les falses valors establertes. [108]
  • Terra : ≪Es la terra, la terra: es mes forta que jo. Les muntanyes fantastiques tenen un paper molt important en la meva vida, i el cel tambe. [...] es el xoc d'aquestes formes en el meu esperit, mes que no pas la visio en si. A Mont-roig es la forca qui em nodreix, la forca.≫ [109]
  • Ocell :
  • Dona :
  • Estel : Els estels simbolitzen, com les escales en algunes obres, el seu desig d'evasio.
  • Colors : El blau, el vermell
≪ Una tela, un mural, un paper idoni, un cartell de Joan Miro colpeixen sense nafrar. ≫
? J.V. Foix [110]
Femme (1981), escultura de Joan Miro a la Casa de la Ciutat de Barcelona .

Pintura [ modifica ]

Vegeu tambe: Categoria:Quadres de Joan Miro

En un entorn artistic dominat pel noucentisme, les primeres pintures de Miro palesen un estil eclectic, que concilia facetes cubistes amb colors fauvistes i la solidesa de Cezanne amb linies de forca propies del futurisme. Els seus coneixements provenen d'artistes exiliats a Barcelona, exposicions i revistes d'avantguarda catalanes i franceses. La voluntat, ampliament compartida per les avantguardes, de depassar les convencions formals i representatives de la poesia i la pintura constitueix un desafiament per a Miro. Al comencament dels anys vint Picasso i el cubisme son els seus referents. De seguida, pero, se sent atret per l'entusiasme de les discussions literaries que es produeixen en el si del grup de la rue Blomet a Paris, on te el seu estudi al costat del d'Andre Masson. Aquesta etapa marca un punt d'inflexio que reafirmara la connexio de l'artista amb el surrealisme. L'aspiracio de fusionar pintura i poesia te la seva maxima expressio en un conjunt de teles monocromes, de camps oberts, que s'oposen al mimetisme de la representacio. Els recels de Breton i els surrealistes davant la practica de la pintura motiven un gest encara mes virulent en Miro, que es fa el proposit d'assassinar-la des de dins, forcant-la a conviure amb elements aliens com el collage. Aquesta revolta l'havia de conduir cap a una pintura ≪pura≫, que pogues donar resposta l'esperit del moment. L'assassinat de la pintura tambe implica, en Miro, una superacio de la concepcio individualista de l'art: ≪Cap escola, cap artista m’interessa, cap ni un. Nomes allo anonim, allo que surt de l'esforc inconscient de la massa≫. Aquest sentiment, que anhela un art col·lectiu i public, es reiterat per Miro al llarg de la seva trajectoria. No renuncia a la ≪pintura de cavallet≫, a la qual reconeix un vessant poetic, pero no per aixo deixa de questionar-la. Vol ≪arribar a les masses humanes≫ interrogant altres mitjans d'expressio, alguns dels quals ja coneixia, com el ballet, el gravat o la litografia; d'altres, com l'escultura o la ceramica (en col·laboracio amb Josep Llorens Artigas), els emprendra a Mont-roig, despres d'un exili forcat per la guerra civil. Simultaniament, s'interessa per la pintura mural, per la integracio de les arts en l'arquitectura i per qualsevol manifestacio artistica que reflecteixi el caracter anonim que l'artista associa als grans mestres de l'antiguitat. A Palma, on s'instal·la el 1956, hi trobara un nou refugi. Per fi disposara d'un taller espaios, dissenyat per Josep Lluis Sert, i de la intimitat de Son Boter. [109]

Collage [ modifica ]

Cap als anys trenta, Miro situa el collage com la base per a un model transformador de la pintura a partir de dibuixos-collage i collages-pintura. Aquesta tecnica li ofereix un nou proces per a la generacio d'imatges a partir dels fragments de paper. El resultat es un llenguatge enigmatic, que recorda les marques primitives de la pintura rupestre o els dibuixos dels nens i que, a vegades, va ser mal interpretat com a abstracte, una filiacio que l'artista va rebutjar sempre. Miro explicava aquest proces el 1948 en una entrevista a James Johnson Sweeney : ≪Solia retallar diaris en formes no regulars i enganxar- les sobre lamines de paper, dia rere dia vaig acumular aquestes formes. Un cop fets, els collages em servien com a punt de partida de les pintures. No copiava els collages. Senzillament deixava que em suggerissin formes≫. En la decada dels quaranta, Miro continuara utilitzant cada vegada amb mes frequencia materials inusuals i suports no associats a les tecniques habituals de les belles arts: conglomerat de fusta, fragments de metall, fibrociment... L'artista infringeix aixi els enfocaments convencionals de la pintura mitjancant la incorporacio de materials no pictorics o la seleccio de formats inusuals, negant la funcio tradicional de l'art com a il·lusio i, alhora, afirmant-ne la condicio material com a objecte. Aquestes investigacions el conduiran, posteriorment, al mon de la ceramica i de l'escultura. [111]

Ceramica [ modifica ]

El 1917 Joan Miro i Josep Llorens i Artigas es van fer amics al Cercle Artistic de Sant Lluc , fins al punt que fou Artigas qui va acollir a Miro durant el seu primer viatge a Paris el 1920. Despres d'uns anys sense contacte per motius professionals, Artigas va fer una exposicio el 1942 a Barcelona que va despertar l'interes de Miro per la ceramica. Va comencar llavors una nova etapa mironiana on realitzaria diverses obres ceramiques amb Llorens Artigas i mes endavant, des del 1955, tambe amb Joan Gardy Artigas . [112]

El 1944 va comencar doncs a col·laborar amb el seu amic de l'adolescencia en la produccio de ceramiques , investigant en la composicio de les pastes, terres, esmalts i colors al taller de ≪Pepito≫ Artigas. La forma de les ceramiques populars va representar per a ell una font d'inspiracio. [113] En aquestes primeres ceramiques hi ha poca diferencia amb les pintures i litografies de la mateixa epoca. Miro es limita a decorar les obres fetes per Artigas. Dupin considera aquest periode de 1944-1946 com a produccio d'assaig. [114] Amb Artigas desenvolupara entre 1953 i 1956 una col·laboracio tan intensa que gairebe el fa abandonar del tot la pintura per dedicar-se de ple a aquesta activitat. La ceramica representa per a ell una tornada a l'essencia, amb materials primaris i una tecnica que li resulta completament nova. Es en aquesta epoca on Artigas marxa del taller ubicat al carrer Juli Verne de Barcelona [112] i s'estableix a Gallifa , en una casa del segle  xviii . [114] A Miro li recorda la seva infantesa a Montroig del Camp . En aquesta epoca fan creacions com els antiplats o formes inventades o trobades. Miro coincidia amb els posicionaments del GATCPAC , que volien arribar a una millor integracio de les arts. [115]

L'any 1947 va residir durant vuit mesos a Nova York , on va realitzar un mural en pintura, de 3x10 metres, destinat al restaurant del Terrace Plaza Hotel, alhora que va fer unes il·lustracions per al llibre L'antitete de Tristan Tzara . Mes tard, ja a Catalunya, va passar temporades a la masia-taller que posseien els Artigas a Gallifa on, ajudat tambe pel fill de Llorens i Artigas , Joan Gardy Artigas , van fer tota mena de proves, tant en les coccions com als esmalts. Finalment, el resultat foren 232 obres que van ser exposades el juny de 1956 a la Galeria Maeght de Paris i despres a la Galeria Pierre Matisse de Nova York .

Mural ceramic al Wilhelm-Hack-Museum de Ludwigshafen (1971)

El mateix 1956 Miro es va traslladar a viure a Mallorca , on va disposar d'un nou taller de 4.000 metres quadrats de terreny projectat pel seu amic l'arquitecte Josep Lluis Sert . [116] Va ser aleshores quan va rebre l'encarrec de realitzar dos murals ceramics per a la seu de la UNESCO , a Paris, de 3×15 metres i 3×7,5 metres, que van ser inaugurats el 1958. [117] Encara que havia treballat en grans formats, mai no ho havia fet en ceramica. Al costat del ceramista Josep Llorens Artigas , va aconseguir trobar la viabilitat tecnica per coure la ceramica d'una manera que permetis obtenir un fons amb textures semblants a les pintures d'aquesta epoca. [118] Es va decidir que la composicio fos sobre els temes del ≪ Sol ≫ i la ≪ Lluna ≫, que, en paraules de Miro:

≪ ... la idea d'un gran disc vermell intens s'imposa per al mur mes gran. La seva replica al mur petit seria un quart creixent blau, dictat per l'espai mes reduit, mes intim, per al qual estava previst. Aquestes dues formes que volia molt acolorides feien falta reforcar-les per un treball en relleu. Uns certs elements de la construccio, com ara la forma de les finestres, m'han inspirat les composicions en escates i les formes dels personatges. He cercat una expressio brutal al gran mur, una suggestio poetica al petit. [119] ≫

Aquests murals de la UNESCO van ser el prototip per a tots els seguents. El 1960, realitza un altre al Harvard Graduate Center per substituir la pintura que ell mateix havia fet deu anys abans. El 1964 va realitzar el de la HandelsHochschule de Sankt Gallen , a Suissa . El 1968, al Solomon R. Guggenheim Museum i a la Fundacio Maeght a Saint-Paul-de-Vence . El 1970, n'acaba un per a l' Aeroport de Barcelona i un altre per a l'exposicio internacional d' Osaka . El 1972 va fer el de la Kunsthaus Zurich i un altre per a la Cinematheque Francaise que mai va arribar a col·locar-se i que va ser adquirit el 1977 per la Diputacio Foral d'Alaba ; en l'actualitat esta instal·lat a l'interior del Centre-Museu Basc d'Art Contemporani de Vitoria-Gasteiz (ARTIUM) . [120] El 1976 fa el d' IBM a Barcelona i el mural del Wilhelm-Hack-Museum de Ludwigshafen i el 1978 el del nou Palau de Congressos de Madrid . [121]

Tambe l'any 1982, i en col·laboracio amb Joan Gardy Artigas , va realitzar una escultura de formigo i recoberta de ceramica destinada a Barcelona, Dona i Ocell . Va ser inaugurada el 1983 sense la presencia de Miro a causa del seu delicat estat de salut. Situada al parc Joan Miro de Barcelona, al peu d'un gran estany artificial, l'escultura de 22 metres d'altura representa una forma femenina amb barret i, sobre aquest, la imatge d'un ocell. La silueta de dona se soluciona amb una forma de fulla allargada i buidada. Tot el seu exterior es troba recobert amb ceramica de colors vermells, grocs, verds i blaus, tractats com a trencadis . [122]

Escultura [ modifica ]

≪ Dona i Ocell ≫ ( 1983 ) a Barcelona , Miro en col·laboracio amb Joan Gardy Artigas
Categoria principal: escultures de Joan Miro

El 1946 va treballar en unes escultures per a fosa en bronze que en alguns casos van ser recobertes anys mes tard amb pintura de colors vius. En l'ambit de l' escultura Miro va intentar cercar volums, espais i incorporar objectes quotidians o simplement trobats, com pedres, arrels, coberts, tricornis o claus d'aigua, que va fondre a la cera perduda . El sentit dels objectes identificables es perd en unir-se amb altres objectes mitjancant la fosa. Des del comencament de la decada dels seixanta, Miro situa cada cop mes l'objecte com un component central del seu llenguatge poetic a traves, sobretot, del seu treball amb l'escultura de bronze. Els objectes funcionen, concretament, com metafores visuals en aquesta nova poetica de l'artista. Aquest pot considerar-se el periode de major compromis de Miro amb l'escultura. Alhora, el seu interes per l'objecte desemboca en un canvi profund en l'aproximacio a la pintura i al collage. Amb tot, l'artista revisa el discurs de l'assassinat de la pintura, tan central en l'obra de la decada de 1930. Gradualment, els esforcos de Miro es diversifiquen tambe cap a arees mes enlla de la pintura, en intervencions en l'esfera publica, accions, escultura monumental i publica, etc. Les escultures de Miro es poden entendre com collages tridimensionals. De la mateixa manera que les pintures, les escultures no es conceben en termes convencionals. [123]

Aixi, el 1967, va realitzar El rellotge del vent , obra que va crear a partir d'una capsa de carto i una cullera, foses en bronze i acoblades, conjunt que constitueix un objecte escultoric que nomes mesura la intensitat del vent. [124]

Amb la col·laboracio de Josep Llorens i Artigas va construir La deessa de la mar , una gran escultura de ceramica que posteriorment van submergir dins del mar a Juan-les-Pins . Des de 1965 va produir una gran quantitat d'escultures per a la Fundacio Maeght, a Sant Pau de Venca ; entre elles destaquen Ocell lunar , Ocell solar i Dona amb el cabell revolt . [125] Entre 1971 i 1972 va realitzar unes exposicions d'escultures al Walker Art Center de Minneapolis , al Cleveland Art Museum i a l' Institut d'Art de Chicago . El 1975 es va presentar una escultura per a la zona de gratacels de Chicago que representava una enorme dona de color groc amb una gran vagina negra, on membres de l' Esglesia de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies van abocar diversos pots de pintura en senyal de protesta. [62]

L'abril de 1981 es va inaugurar a Chicago una escultura monumental de 12 metres d'altura, coneguda com a Miss Chicago , i el 6 de novembre dues escultures mes van ser col·locades a la via publica de Palma . El 1982, es va inaugurar a Houston l'escultura Personatge i ocell .

Obres destacades [126]

Escenografia [ modifica ]

El primer contacte de Miro amb el mon del teatre va ser l'any 1926 , pintant amb Max Ernst els decorats del ballet Romeu i Julieta amb coreografia de Bronislava Nijinska pels Ballets Russos . El 1932 va realitzar l' escenografia (decorat, telo i vestuari) del ballet Jeux d'enfants . Tambe va col·laborar amb coreografs espanyols i catalans, com Vicente Escudero i Joan Magrina , per a qui per exemple va dissenyar el vestuari del seu espectacle Arlequi . El 1978 va col·laborar amb el grup de teatre independent La Claca dibuixant els decorats , mascares i grans putxinel·lis o ninots de l'obra Mori el Merma , que van crear junts inspirats en Ubu rei , d' Alfred Jarry . [127] [128]

La seva col·laboracio amb el teatre independent inclou la realitzacio del cartell Per a un teatre a Catalunya , el 1973 , amb les quatre barres de la senyera i un text manuscrit. Miro admirava el circ, el teatre i la cultura popular, i va ser justament a partir de les arts esceniques, concretament de la seva participacio a Mori el Merma de La Claca, quan va passar de no tenir gran acceptacio, i mes aviat rebre burles i critiques, a ser reconsiderat, rescatat i valorat massivament pels seus conciutadans. [129]

Obra publica i monumental [ modifica ]

Article principal: obra publica i monumental de Joan Miro

Obra grafica [ modifica ]

Els primers gravats de Miro son de 1933. Sempre hi va estar interessat en els gravats . El 1947, durant el seu viatge a Nova York , va treballar durant un temps a l' Atelier 17 dirigit per Stanley William Hayter , a traves del qual va augmentar tots els seus coneixements sobre la calcografia . [130] Durant aquests mesos a Nova York, va realitzar les planxes per a Le Desesperanto , un dels tres volums de que consta l'obra L'antitete de Tristan Tzara . Un any mes tard, va col·laborar novament amb aquest autor en un nou llibre, Parler seul , fent 72 litografies a color.

A partir d'aquests treballs, va col·laborar en diverses publicacions de llibres de bibliofil en les quals tambe participaven amics poetes. Breton ho feu a Anthologie de l'humour noir (1950) i La cle des champs (1953); Rene Cher , a Fete des arbres et du chasseur (1948) i A la sante du serpent (1954); Michel Leiris a Bagatelles vegetales (1956); i Paul Eluard , A toute epreuve amb vuitanta xilografies realitzades en fusta de boix comu . L'execucio d'aquests treballs es va portar a terme entre els anys 1947 i 1958. [131] Tanmateix cinc anys mes tard, a casa nostra realitza cinc aiguaforts d'un llibre de bibliofil cabdal pel nombre de complicitats que va suscitar: es tracta de Cop de poma , en el qual col·labora Joan Brossa amb la idea i els textos, Antoni Tapies amb la coberta, Josep Maria Mestres Quadreny amb una partitura, Moises Villelia amb una escultura-fermall, Aime Maeght amb la impressio de les imatges, Ricard Giralt Miracle amb la dels textos, Enric Climent amb la de la musica, Joan Pol amb el relligat i Joan Prats amb l'edicio. [132]

El 1967 comenca a treballar amb la tecnica del gravat al carbur de silici , inventada per Henri Goetz . Miro va combinar aquesta tecnica amb d'altres mes tradicionals en una mateixa planxa de gravat, aconseguint un equilibri entre tensio creativa i execucio espontania. [133]

Entre el 9 de juny i el 27 de setembre de 1969 va fer una exposicio individual, ≪Oeuvre grave et lithographie≫, a la galeria Gerald Cramer de Ginebra , i aquest mateix any s'exposa una gran retrospectiva d'obra grafica al Pasadena Art Museum de Pasadena ( California ).

Llibres il·lustrats [ modifica ]

Exposicions destacades [ modifica ]

La Fundacio Joan Miro amb el cartell de l'exposicio Joan Miro. L'escala de l'evasio , el 2011

Des que el 1941, el MoMA de Nova York va organitzar una primera gran retrospectiva que li va suposar el reconeixement internacional, l'obra de Miro ha estat objecte de nombroses retrospectives: al Musee National d'Art Moderne de Paris (1962 i 1978), a la Tate Gallery de Londres (1964), al Grand Palais de Paris (1974), a la Tate Modern de Londres (2011) i a la Fundacio Joan Miro de Barcelona (2011), entre moltes altres. [135]

Premis i reconeixements [ modifica ]

Fundacions [ modifica ]

Fundacio Joan Miro [ modifica ]

Fundacio Joan Miro a Barcelona
Article principal: Fundacio Joan Miro

La Fundacio Joan Miro esta situada a la ciutat de Barcelona i custodia algunes de les obres mes representatives d'aquest pintor catala . [148] Conte mes de 104.000 peces [149] entre pintures, escultures i tapissos. Pel que fa als dibuixos, cal destacar que la Fundacio conserva la practica totalitat de dibuixos preparatoris de Joan Miro, amb mes de 8.000 referencies, un material basic per entendre l'obra de Miro.

La Fundacio Joan Miro va ser la primera institucio artistica de Barcelona que es va idear a partir del treball conjunt entre un artista i un arquitecte, Joan Miro i Josep Lluis Sert . L'equipament resultant fou, durant molts anys, paradigma de la modernitat i la independencia artistica. Va obrir les seves portes al public el 10 de juny de 1975 . [150] Actualment, la Fundacio es dirigida per Rosa Maria Malet , i el seu patronat per Jaume Freixa . [151]

Els seus origens es remunten a l'any 1968, amb motiu de la primera gran exposicio retrospectiva de Joan Miro a Barcelona, presentada a l'antic Hospital de la Santa Creu . Diverses personalitats del mon de l'art i la cultura es van adonar aleshores de l'oportunitat historica de disposar a Barcelona d'un espai de referencia de l'obra de Miro.

D'acord amb la voluntat de l'artista, la nova institucio hauria de possibilitar tambe el coneixement i la difusio de l'art mes actual, en tots els seus vessants. En un moment en que el panorama artistic i cultural era mes aviat exigu, la Fundacio Joan Miro va aportar vitalitat amb un nou concepte de que havia de ser un museu , mes dinamic, en el qual la creacio de Miro convivia amb les manifestacions artistiques mes diverses. Aquest fet quedava reflectit en l'epigraf CEAC (Centre d'Estudis d'Art Contemporani) que hi ha a la porta del centre. L'any 1988 se'n va fer una ampliacio de l'edifici per tal de poder ampliar l'espai expositiu. [152]

Fundacio Pilar i Joan Miro [ modifica ]

Taller Sert , taller de Miro a Mallorca
Article principal: Fundacio Pilar i Joan Miro

La Fundacio Pilar i Joan Miro va ser establerta el 1981 a Mallorca . Disposa de 3 seus: Son Boter , una casa mallorquina del final del segle  xviii i que l'artista va emprar com a segon estudi de pintura i escultura; el Taller Sert , estudi dissenyat per l'amic i arquitecte Josep Lluis Sert i construit l'any 1956, i l'edifici Moneo, seu de la Fundacio, dissenyat per Rafael Moneo i inaugurat l'any 1992. Les dues primeres construccions s'han declarat Bens d'Interes Cultural (BIC). En total hi ha exposades 2.500 obres de l'artista. El seu objectiu principal es estimular les noves generacions d'artistes i donar suport a la recerca sobre l'obra de Miro. De manera continua, ofereix programes de capacitacio i cursos propis del camp de les arts grafiques (gravat, litografia, serigrafia, fotografia…) [153] L'antiga casa de Miro, Son Abrines , es actualment de propietat privada i no es troba oberta al public.

Centre Miro [ modifica ]

Article principal: Centre Miro

Des del 2004, el Centre Miro, situat a l'Esglesia Vella de Mont-roig del Camp , mostra copies d'algunes de les obres mes representatives de l'artista. Com a anecdota, l'edifici apareix en una obra de Miro de 1919, el quadre Poble i esglesia de Mont-roig . Disposa de fulls informatius amb els llocs de l'entorn on Miro es va inspirar per als seus primers temes pictorics. Tambe conserva reproduccions del ≪ninots de Miro≫, reproduccions fetes a partir dels dissenys realitzats per Miro, junt amb Joan Baixas, per a l'obra Mori el Merma estrenada al Teatre del Liceu el 1979. [154] Els ninots son sis: el gall, l'oliba, el titolot, el mosquit, la formiga i la carabassa .

Tallers [ modifica ]

Llista cronologica dels tallers que va tenir Joan Miro al llarg de la seva carrera, sense tenir en compte el taller d'Artigas de Gallifa:

  • 1914 - 1916 ? Barcelona: Carrer Arc de Jonqueres. Compartit amb Ricart. [155]
  • 1916 - 1918 ? Barcelona: Sant Pere mes Baix, 51. Compartit amb Ricart.
  • 1916 - 1983 ? Mont-roig del Camp: Mas Miro . [156]
  • 1921 - 1926 ? Paris: Rue Blomet, 45. Compartit amb Pablo Gargallo . [32]
  • 1927 - 1929 ? Paris: Rue Tourlaque. [157]
  • 1930 - 1936 ? Barcelona: Passatge del Credit, 4 [55]
  • 1937 - 1939 ? Paris: Entresol de la Galerie Pierre [158]
  • 1939 - 1940 ? Varengeville-sur-Mer (Normandia). [159]
  • 1942 - 1942 ? Palma: Carrer Minyones, 11 [78]
  • 1942 - 1942 ? Palma: Can si (Casa vora del Mar) [78]
  • 1947 - 1947 ? Cincinnati: Atelier 17 (Taller de Hayter) [84]
  • 1956 - 1983 ? Palma: Son Abrines . [87]
  • 1959 - 1983 ? Palma: Son Boter. [159]

Cultura popular [ modifica ]

  • La Caixa ha utilitzat, des de 1980, un logotip amb una estrella de mar blava i un punt vermell i un altre groc d'una obra de Joan Miro. [160]
  • Per al Mundial de Futbol de l'any 1982 la FIFA tambe va adoptar un logotip de Miro, del qual una forma, modificada posteriorment per Miro, serveix com a distintiu de l'Oficina Espanyola de Turisme; en ell, es mostra un sol, una estrella i el lema de ≪Espana≫, amb els colors vermell negre i groc. [161] L'any 2015 la familia va renunciar als drets de l'obra. [162]
  • Un quartet de corda professional amb seu a Austin ( Texas ) va ser fundat el 1995 amb el nom de Quartet Miro . Els seus membres son Daniel Ching, i Sandy Yamamoto, violins , Juan Largess, viola i Josue Gindele, violoncel . [163]
  • Google va dedicar la seva portada a Joan Miro, el dia 20 d'abril del 2006 , el dia del cent-tretze aniversari del seu naixement. Segons alguns mitjans, la portada va ser retirada a causa d'una reclamacio. [164]
  • La ciutat de Barcelona ha posat el seu nom a un carrer de la Vila Olimpica , a l'antic parc de l'Escorxador , a un poliesportiu i a una biblioteca . [165]
  • Existeix el Cocktail Joan Miro , que consisteix en una part de Dubonnet , una de Grand Marnier una altra de whisky escoces . [166]

Notes [ modifica ]

  1. ↑ Mes endavant el negoci va prosperar i es va convertir en El Acuarium , a la Placa Reial, 4.
  2. ↑ Els dibuixos datats de l'any 1907, conservats a la Fundacio Joan Miro , son una bona prova de la influencia exercida per Modest Urgell. Tambe hi ha uns dibuixos de 1972, fets amb una simple pero ferma linia horitzontal, que porten la inscripcio: ≪Hommage a Urgell≫, i resumeixen el gran afecte que Miro va guardar sempre vers el seu mestre De les classes rebudes per Josep Pasco , professor d' arts decoratives , es conserven tambe uns dibuixos d'aire modernista de 1908-1909, com el disseny d'uns fermalls representant un pao . D'aquest professor va aprendre la simplicitat de l'expressio i les tendencies artistiques del moment.
  3. ↑ Van ser: Marx Morissen, Theodore Fraenkel, Georges Malkine, Roland Tual, Mathias Lubeck, Pierre Naville, Jacques Baron, Michel Leiris , Roger Vitrac , Paul Eluard , Rene Crevel , Benjamin Peret , Joe Busquet, Marcel Noell, J.Camus, Robert Desnos , Philippe Soupault , Antonin Artaud , Georges Limbourg, Jacques-Andre Boiffard, Andre Breton i Max Ernst .
  4. ↑ Dona i gos davant de la lluna esta feta sobre paper.
  5. ↑ Oberta del 29 d'abril al 14 de maig de 1921, el text va ser escrit per Maurice Raynal . [136]
  6. ↑ A l'exposicio, que va tenir lloc de l'11 de juny al 4 de juliol, hi havia 22 peces de Miro. [137]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ "Mont-roig, una zona esencial del universo mironiano" Arxivat 2013-12-20 a Wayback Machine ., La Vanguardia , 14 maig 1991, p.8 (castella) [Consulta: 26 febrer 2014]
  2. ↑ ≪ Joan Miro i Ferra ≫. Gran Enciclopedia Catalana . Barcelona: Grup Enciclopedia Catalana .
  3. ↑ 3,0 3,1 Hugnet, Georges, Joan Miro ou l'enfance de l'art , Cahiers d'Art num. 7-8, 6eme annee, Paris, pag. 335-340
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 James Leggio. Joan Miro (en angles). Nova York : Museum of Modern Art , 1993. ISBN 0870704303 . LCCN   93-78390 .  
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 El segon cognom apareix al Registre de Naixements de Barcelona com a "Axerias". Any 1893, numero de registre 2416 . En canvi, en la inscripcio del naixement del germa Miquel el cognom apareix clarament com a Adzerias. Any 1894, numero de registre 6964 .
  6. ↑ 6,0 6,1 Permanyer, 2003 , p. 11.
  7. ↑ Malet, 1992 .
  8. ↑ Permanyer, 2003 , p. 12.
  9. ↑ Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1896, numero de registre 1676 .
  10. ↑ Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1897, numero de registre 2517 .
  11. ↑ Permanyer, 1992 , p. 10-12.
  12. ↑ ≪ Paisatge. Fitxa de l'obra Hommage a Urgell ≫. Fundacio Joan Miro, 2011. [Consulta: 28 agost 2011]. [ Enllac no actiu ]
  13. ↑ ≪ Paisatge. Fitxa de l'obra Pao ≫. Fundacio Joan Miro, 2011. [Consulta: 28 agost 2011]. [ Enllac no actiu ] i una serp .
  14. ↑ ≪ Paisatge. Fitxa de l'obra Serp ≫. Fundacio Joan Miro, 2011. [Consulta: 28 agost 2011]. [ Enllac no actiu ]
  15. ↑ Permanyer, 2003 , p. 17.
  16. ↑ 16,0 16,1 Permanyer, 2003 , p. 18.
  17. ↑ Calvo Serraller , Francisco. ≪ El arado del cielo ≫ (en castella). El Pais , 23-08-2008. [Consulta: 9 octubre 2011].
  18. ↑ Permanyer, 2003 , p. 179.
  19. ↑ Permanyer, 2003 , p. 28.
  20. ↑ Permanyer, 2003 , p. 24.
  21. ↑ Marko i Gale, 2011 , p. 22.
  22. ↑ Clavero, 2010 , p. 119.
  23. ↑ Malet, 1992 , p. 8.
  24. ↑ Malet, 1992 , p. 20.
  25. ↑ Raillard, Georges (1992) pag.48-54
  26. ↑ Permanyer, 2003 , p. 34.
  27. ↑ Malet, 1992 , p. 22.
  28. ↑ Permanyer, 2003 , p. 35.
  29. ↑ Lubar, 1993 , p. 45-47.
  30. ↑ Miro, 2009 .
  31. ↑ 31,0 31,1 Caballero , Oscar ≪ Los tres "Azules" de Miro se exhiben desde ayer en el Centro Pompidou de Paris ≫. La Vanguardia , 22-11-1984. Arxivat 27 de desembre 2013 a Wayback Machine .
  32. ↑ 32,0 32,1 Permanyer, 2003 , p. 45.
  33. ↑ ≪ Pintura d'avantguarda (el paper internacional de les Galeries Dalmau) ≫. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l' original el 8 de desembre 2014. [Consulta: 8 maig 2011].
  34. ↑ Permanyer, 1992 , p. 29-32.
  35. ↑ Cronologia Cataleg Tate, 2011
  36. ↑ Permanyer, 2003 , p. 50.
  37. ↑ Malet, 1992 , p. 35.
  38. ↑ 38,0 38,1 38,2 38,3 ≪ Joan Miro ≫. Culturcat . Generalitat de Catalunya. Arxivat de l' original el 25 de desembre 2013. [Consulta: 17 maig 2014].
  39. ↑ Permanyer, 2003 , p. 51.
  40. ↑ Rebull, 1994 , p. 6-9.
  41. ↑ ≪ Dibuixos preparatoris de La Terra llaurada ≫. Fundacio Joan Miro, 2011. [Consulta: 16 setembre 2011]. [ Enllac no actiu ]
  42. ↑ Permanyer, 2003 , p. 71.
  43. ↑ Permanyer, 2003 , p. 73.
  44. ↑ Permanyer, 2003 , p. 74.
  45. ↑ Cataleg Raonat de dibuixos de Miro. Vol I
  46. ↑ Permanyer, 2003 , p. 81.
  47. ↑ 47,0 47,1 Permanyer, 2003 , p. 83.
  48. ↑ Permanyer, 2003 , p. 84.
  49. ↑ Permanyer, 2003 , p. 85.
  50. ↑ Raillard, 1992 , p. 88.
  51. ↑ ≪ Dibuixos preparatoris de la serie Retrats Imaginaris conservats a la Fundacio Joan Miro de Barcelona ≫. Fundacio Joan Miro , 2011. [Consulta: 16 setembre 2011]. [ Enllac no actiu ]
  52. ↑ Escudero i Montaner, 1993 , p. 236-253.
  53. ↑ 53,0 53,1 53,2 53,3 53,4 Rubin , William. Miro in the collection of the Museum of modern art, including remainder-interest and promised gifts . 2. printing.. Nova York: The Museum of Modern Art, 1973. ISBN 0-87070-463-X [Consulta: 29 marc 2016].  
  54. ↑ Permanyer, 2003 , p. 88.
  55. ↑ 55,0 55,1 Permanyer, 2003 , p. 96.
  56. ↑ Raillard, 1992 , p. 28.
  57. ↑ Raillard, 1992 , p. 94.
  58. ↑ Es va representar al Teatre dels Camps Elisis
  59. ↑ Es va representar l'Alhambra Theatre
  60. ↑ Malet, 1992 , p. 56-60.
  61. ↑ Permanyer, 2003 , p. 100.
  62. ↑ 62,0 62,1 ≪ Mont-roig, una zona esencial del universo mironiano ≫. La Vanguardia , 14-05-1991. Arxivat 20 de desembre 2013 a Wayback Machine .
  63. ↑ Permanyer, 2003 , p. 101.
  64. ↑ Permanyer, 2003 , p. 102.
  65. ↑ Sweeney, James J. ≪Joan Miro: Comment and Interview≫, Partisan Review , vol. 15, num. 2, Nova York, febrer de 1948, pag. 209
  66. ↑ Escudero i Montaner, 2001 , p. 11.
  67. ↑ Malet, 1992 , p. 69-70.
  68. ↑ 68,0 68,1 ≪ Fitxa de l'obra al web de la Fundacio ≫. MoMA, 2011. Arxivat de l' original el 2013-07-26. [Consulta: 18 agost 2011].
  69. ↑ Permanyer, 2003 , p. 118.
  70. ↑ Parcerissas , Pilar et al. Il·luminacions: Catalunya visionaria . Centre de Cultura Contemporania de Barcelona , 2009, p.173. ISBN 978-84-9803-327-4 [Consulta: 29 setembre 2011].   Arxivat 7 de juny 2024 a Wayback Machine .
  71. ↑ Permanyer, 2003 , p. 122.
  72. ↑ Malet, 1992 , p. 71-72.
  73. ↑ Permanyer, 2003 , p. 127.
  74. ↑ Malet, 1992 , p. 76-78.
  75. ↑ Rebull, 1994 , p. 30.
  76. ↑ Permanyer, 2003 , p. 130.
  77. ↑ Permanyer, 2003 , p. 131.
  78. ↑ 78,0 78,1 78,2 Permanyer, 2003 , p. 132.
  79. ↑ Miro . Madrid: Tikal, Fundacio Joan Miro, 2010, p. 191.  
  80. ↑ 80,0 80,1 Permanyer , Lluis ≪ Joan Prats, promotor generoso y entusiasta ≫. La Vanguardia , 15-02-1984.
  81. ↑ Permanyer, 2003 , p. 135.
  82. ↑ Permanyer, 2003 , p. 138.
  83. ↑ Permanyer, 2003 , p. 137.
  84. ↑ 84,0 84,1 Permanyer, 2003 , p. 145.
  85. ↑ Marko i Gale, 2011 , p. 26-27.
  86. ↑ Permanyer, 2003 , p. 147.
  87. ↑ 87,0 87,1 Permanyer, 2003 , p. 148.
  88. ↑ Marko i Gale, 2011 , p. 26.
  89. ↑ Permanyer, 2003 , p. 151.
  90. ↑ Permanyer, 2003 , p. 152.
  91. ↑ Rebull, 1994 , p. 39-56.
  92. ↑ 92,0 92,1 Segade , Manuel . Haver fet un lloc on els artistes tinguin dret a equivocar-se. Histories de l'Espai 10 i l'Espai 13 de la Fundacio Joan Miro . Barcelona: Fundacio Joan Miro , 2014. ISBN 978-84-941239-8-6 [Consulta: 25 abril 2014].   Permis de reutilitzacio CC-BY-SA 3.0 via OTRS Arxivat 2014-04-26 a Wayback Machine .
  93. ↑ Permanyer, 2003 , p. 159.
  94. ↑ Permanyer, 2003 , p. 162.
  95. ↑ Permanyer, 2003 , p. 166.
  96. ↑ ≪ Maria Lluisa Borras i Gonzalez | enciclopedia.cat ≫. Arxivat de l' original el 2023-04-04. [Consulta: 3 abril 2023].
  97. ↑ Giralt-Miracle , Daniel ≪ En record de Maria Lluisa Borras, academica corresponent per Palafrugell ≫. Butlleti de la Reial Academia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi , 2011, pag. 239?241. Arxivat de l' original el 2023-04-04. ISSN : 2340-3802 [Consulta: 3 abril 2023].
  98. ↑ 4Fundacio Joan Miro. 25 years = 25 anys. Barcelona: Fundacio Joan Miro, 2001, p. 155.
  99. ↑ La inauguracio oficial va ser el 15 de juny del 1976
  100. ↑ 100,0 100,1 Marko i Gale, 2011 , p. 229.
  101. ↑ Malet i 2011, p.13 .
  102. ↑ Marko i Gale, 2011 , p. 20.
  103. ↑ Marko i Gale, 2011 , p. 27.
  104. ↑ Marko i Gale, 2011 , p. 22-23.
  105. ↑ Robert S.Lubar, Miro's Mediterranian: Conceptions of a cultural identiy. Joan Miro 1993, pag 35-48
  106. ↑ Lubar , Robert. El compromis de Miro . Barcelona: Fundacio Joan Miro, 2011, p.4.  
  107. ↑ Marko i Gale, 2011 , p. 25.
  108. ↑ Joan Miro, Frederic Mompou, Pierre Vilar, Doctor Honoris causa. Acte inaugural del curs 1979-1980, Universitat de Barcelona, 2 d'octubre de 1979. Trad. a Joan Miro 1993, pag. 480-481
  109. ↑ 109,0 109,1 Joan Miro. Col·leccio . Dossier de presentacio. Abril de 2016. Fundacio Joan Miro.
  110. ↑ Gimferrer , Pere. Miro, colpir sense nafrar . Barcelona: Ed. Poligrafa, 1978, p. 6. ISBN 84-343-0275-6 .  
  111. ↑ Miro i l'objecte , Fundacio Joan Miro. Dossier. Octubre 2015
  112. ↑ 112,0 112,1 Dupin, 1993 , p. 385.
  113. ↑ ≪ Biografia de Joan Miro a Culturcat.cat ≫. Generalitat de Catalunya . Arxivat de l' original el 2013-05-11. [Consulta: 16 setembre 2011].
  114. ↑ 114,0 114,1 Dupin, 1993 , p. 389.
  115. ↑ Malet, 2014 , p. 12.
  116. ↑ Garrido , Carlos ≪ Finalizo la exposicion homenaje a Joan Miro ≫ (en castella). La Vanguardia , 08-11-1978, pag. 13. Arxivat de l' original el 2024-06-07 [Consulta: 7 juny 2014].
  117. ↑ Perucho , Joan . Joan Miro and Catalonia (en angles). Tudor Publishing Company, 1968, p. 156, 266.   Arxivat 2024-06-07 a Wayback Machine .
  118. ↑ Rebull, 1994 , p. 65.
  119. ↑ Malet, 1992 , p. 107-112.
  120. ↑ ≪ Coleccion:catalogo en linea ≫ (en castella). ARTIUM. Arxivat de l' original el 2012-01-25. [Consulta: 7 febrer 2012].
  121. ↑ Mink , Janis. Taschen. Joan Miro, 1893-1983 (en angles), 2000, p. 93. ISBN 3822859753 .   Arxivat 2024-06-07 a Wayback Machine .
  122. ↑ Diversos autors. Barcelona, una ciudad de vanguardia. Arte en las calles (en castella). Barcelona, La Vanguardia Ediciones, 2006. ISBN 84-96642-09-7 .  
  123. ↑ Miro i l'objecte Fundacio Joan Miro. Dossier. Octubre 2015
  124. ↑ Raillard, 1992 , p. 130.
  125. ↑ Raillard, 1992 , p. 134.
  126. ↑ Bosco , Roberta. ≪ Joan Miro ya tiene su catalogo razonado de esculturas ≫ (en castella). El Pais , 02-04-2007. [Consulta: 9 octubre 2011].
  127. ↑ Rosa Maria Malet i Joan Miro, Joan Miro , Poligrafa, 1983
  128. ↑ Miro en el Liceo , editorial Destino, 1978 . (castella)
  129. ↑ Joan M. Minguet Batllori, Joan Miro: l'artista i el seu entorn cultural , Abadia de Montserrat , 2000, ISBN 9788484152088 (catala)
  130. ↑ Reddy , Krishna. Intaglio Simultaneous Color Printmaking (en angles). SUNY Press, 1988, p. 32. ISBN 0887067395 .   Arxivat 2024-06-07 a Wayback Machine .
  131. ↑ Malet, 1992 , p. 100-105.
  132. ↑ Altaio, Vicenc ; Giralt-Miracle, Daniel . visualKultur.cat . Barcelona, Actar- Institut Ramon Llull , 2007, pag. 54-57 ISBN 978-84-393-7529-6
  133. ↑ Montaner , Teresa; Escudero , Carme. Joan Miro. Galeria d'antiretrats . Barcelona: Diputacio de Barcelona, 2000. ISBN DL B5369-2000 [Consulta: 21 desembre 2013].  
  134. ↑ Rowohlt, Reinbek 1978, ISBN 978-3-499-14163-8
  135. ↑ ≪ Joan Miro ≫. web . MACBA . Arxivat de l' original el 12 de setembre 2015. [Consulta: 20 abril 2015].
  136. ↑ Permanyer, 2003 , p. 47.
  137. ↑ ≪ Copia arxivada ≫ (en angles). The International Surrealist Exhibition. Catalogue (In course of Revision) . Women's Printing Society, Ltd [Londres], 1936, pag. 22-23. Arxivat de l' original el 22 de marc 2016 [Consulta: 13 setembre 2015].
  138. ↑ ≪ Joan Miro: ≪Tengo una gran confianza en la fuerza creadora de la nueva Espana≫ ≫ (en castella). El Pais , 04-05-1978. [Consulta: 9 octubre 2011].
  139. ↑ Jp. A. Calosse. Miro . Parkstone International, 2006, p. 78?. ISBN 978-1-78042-534-4 .   Arxivat 2024-06-07 a Wayback Machine .
  140. ↑ Europa Press ≪Joan Miro, hijo adoptivo de Palma de Mallorca≫. El Correo Catalan , 01-01-1969 [Consulta: 18 desembre 2013].
  141. ↑ Saenz-Diez , Margarita ≪ Joan Miro, primera medalla de oro de la Generalitat ≫. La Vanguardia , 06-09-1978 [Consulta: 18 desembre 2013].
  142. ↑ Rodriguez , Jose Antonio ≪ Concedida a Joan Miro la medalla de oro de Baleares ≫. El Pais , 27-08-1978 [Consulta: 18 desembre 2013]. Arxivat 19 de desembre 2013 a Wayback Machine .
  143. ↑ Malet, 1992 , p. 7.
  144. ↑ Cases , Antoni ≪El rei lliura a Joan Miro la medalla d'or de Belles Arts≫. Avui , 07-10-1980 [Consulta: 17 desembre 2013].
  145. ↑ ≪Joan Miro, medalla d'or del merit europeu≫. Avui , 10-09-1982 [Consulta: 18 desembre 2013].
  146. ↑ ≪Diversos actos en honor de Joan Miro en la universidad murciana≫. El Pais , 31-03-1983 [Consulta: 17 desembre 2013].
  147. ↑ Acta de ple celebrat el 4 de setembre de 2006 Arxivat 2019-03-02 a Wayback Machine . PDF
  148. ↑ Diversos autors . Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya . Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 22. ISBN 84-393-5437-1 .  
  149. ↑ ≪ Fitxa de la col·leccio al web de la Fundacio ≫. Fundacio Joan Miro, 2011. Arxivat de l' original el 2018-12-25. [Consulta: 16 setembre 2011].
  150. ↑ Clavero, 2010 , p.17
  151. ↑ ≪ masdearte.com 15 d'octubre de 2009. Freixa, presidente del patronato de la Fundacion Miro ≫. Arxivat de l' original el 2014-01-02. [Consulta: 2 gener 2014].
  152. ↑ ≪ Fundacio Joan Miro ≫. Fundacio Miro. Arxivat de l' original el 2015-03-16. [Consulta: 11 desembre 2009].
  153. ↑ ≪ Joan Miro i l'obra grafica ≫. Fundacio Pilar i Joan Miro a Mallorca. Arxivat de l' original el 2010-04-02. [Consulta: 12 desembre 2009].
  154. ↑ ≪ Visca Mont-roig Miro ≫. Centre Miro. Arxivat de l' original el 2013-01-28. [Consulta: 12 desembre 2009].
  155. ↑ Permanyer, 2003 , p. 23.
  156. ↑ Permanyer, 2003 , p. 37.
  157. ↑ Permanyer, 2003 , p. 80.
  158. ↑ Permanyer, 2003 , p. 116.
  159. ↑ 159,0 159,1 Rico Lacasa , Pablo J. Miro Territorios Creativos . Mallorca: Centro Atlantico de Arte Moderno, 1996, p. 16-42. ISBN 84-89152-09-8 [Consulta: 3 juliol 2015].  
  160. ↑ ≪ La historia del Logotip de "La Caixa" ≫. Web . La Caixa. Arxivat de l' original el 2 de gener 2014. [Consulta: 31 desembre 2013].
  161. ↑ ≪ El sol de Miro: una obra universal ligada al exito del turismo espanol ≫ (en castella). Laopiniondemalaga.es, 25-04-2008. Arxivat de l' original el 2011-11-20. [Consulta: 12 desembre 2009].
  162. ↑ ≪ La Familia Miro anuncia su renuncia a los derechos del logotipo Marca Espana ≫. ABC , 26-11-2015 [Consulta: 28 novembre 2015]. Arxivat 27 de novembre 2015 a Wayback Machine .
  163. ↑ ≪ Miro Quartet ≫ (en angles). Arxivat de l' original el 2013-01-15. [Consulta: 12 desembre 2009].
  164. ↑ ≪ Miro v. Google's doodle ≫ (en anges). Arxivat de l' original el 2008-05-28. [Consulta: 7 setembre 2011].
  165. ↑ Savall , Cristina ≪ El llegat de Joan Miro ≫. El Periodico de Catalunya , 02-04-2013 [Consulta: 26 desembre 2013]. Arxivat 27 de desembre 2013 a Wayback Machine .
  166. ↑ Theros , Xavier ≪ ¿Han visto a Miro? ≫. El Pais , 22-12-2008 [Consulta: 26 desembre 2013]. Arxivat 27 de desembre 2013 a Wayback Machine .

Bibliografia [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

En altres projectes de Wikimedia :
Commons
Commons
Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquidites
Viquidites
Viquidites


Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joan_Miro_i_Ferra&oldid=33588323 ≫