Igor Stravinski

Els 1.000 fonamentals de la Viquipèdia
De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
(S'ha redirigit des de: Igor Stravinsky )
Infotaula de personaIgor Stravinski

Modifica el valor a Wikidata
Nom original (ru) Игорь Фёдорович Стравинский Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement 17 juny 1882 Modifica el valor a Wikidata
Lomonossov (Imperi Rus) Modifica el valor a Wikidata
Mort 6 abril 1971 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Causa de mort Causes naturals Modifica el valor a Wikidata ( Insuficiencia cardiaca Modifica el valor a Wikidata)
Sepultura Cementiri de San Michele Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Religio Cristianisme ortodox Modifica el valor a Wikidata
Formacio Universitat Estatal de Sant Petersburg - dret (1901–)
Segon Institut de Sant Petersburg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treball Musica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacio compositor , pianista , director d'orquestra , music Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Genere Opera , simfonia , musica de cambra i musica classica del segle XX Modifica el valor a Wikidata
Professors Nikolai Rimski-Korsakov i Vasily Kalafati Modifica el valor a Wikidata
Instrument Piano Modifica el valor a Wikidata
Segell discografic RCA Victor
Columbia Records
CBS Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localitzacio dels arxius
Familia
Conjuge Yekaterina Nosenko (en) Tradueix (1906 (Julia) –1939), mort del conjuge
Vera de Bosset (1940–1971), mort de la persona Modifica el valor a Wikidata
Fills Soulima Stravinsky
  ( )
Theodore Strawinsky
  ( Yekaterina Nosenko (en) Tradueix) Modifica el valor a Wikidata
Pare Feodor Stravinski Modifica el valor a Wikidata
Germans Yury Stravinsky (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0006311 IBDB: 12461 TMDB.org: 974330
Facebook: igorstravinsky Spotify: 7ie36YytMoKtPiL7tUvmoE iTunes: 239538 Last fm: Игорь+Фёдорович+Стравинский Musicbrainz: c278de2c-9696-4fdf-a919-0781cd945e2c Lieder.net: 5870Songkick: 52234 Discogs: 115469 IMSLP: Category:Stravinsky,_Igor Allmusic: mn0000364751 Find a Grave: 995 Project Gutenberg: 38114 Modifica el valor a Wikidata

Igor Stravinski (rus: Игорь Фёдорович Стравинский) ( Lomonossov ,   17 de juny de 1882   - Nova York ,   6 d'abril de 1971 ), nom complet amb patronimic Igor Fiodorovitx Stravinski , [1] fou un compositor rus , posteriorment nacionalitzat frances ( 1934 ) i estatunidenc ( 1945 ). Va compondre una gran quantitat d'obres classiques abordant diversos estils com el Primitivisme , el Neoclassicisme i el Serialisme , pero es conegut mundialment sobretot per tres obres del seu anomenat periode rus : L'ocell de foc ( 1910 ), Petruixka ( 1911 ) i La consagracio de la primavera ( 1913 ). Per a molts, aquests ballets classics, atrevits i innovadors, practicament van reinventar el genere. Stravinski tambe va escriure per a diversos tipus de conjunts en un ampli espectre de formes classiques, des d' opera i simfonia a petites peces per a piano i obres per a grups de jazz . Es considera ampliament un dels compositors mes importants i influents del segle XX i una figura cabdal de la musica modernista .

Stravinski tambe va aconseguir fama com a pianista i director d'orquestra , sovint de les seues propies composicions. Va ser tambe escriptor ; amb l'ajuda d' Alexis Roland-Manuel va compilar un treball teoric titulat Poetica musical , on va deixar la famosa frase: "La musica es incapac d'expressar res per si mateixa". [2] Robert Craft va tenir diverses entrevistes amb el compositor, les quals van ser publicades com Conversations with Stravinsky [3] (Converses amb Stravinski). Va visitar Catalunya en sis ocasions, i a la primera, al 1924, despres de celebrar tres concerts amb l' Orquestra Pau Casals al Gran Teatre del Liceu , va manifestar: "Barcelona sera per a mi inoblidable. El que mes m’ha agradat ha estat la catedral i les sardanes ". [4]

El pare de Stravinski era un cantant d'opera de baix establert, i Stravinski va creixer prenent classes de piano i teoria musical. Mentre estudiava dret a la Universitat de Sant Petersburg , va coneixer Nikolai Rimski-Korsakov i va estudiar amb ell fins a la mort d'aquest el 1908. Stravinski va coneixer l'?empresari Serguei Diaguilev poc despres, que va encarregar a Stravinski que escrivis tres ballets: L'ocell de foc (1910), Petruixka (1911) i La consagracio de la primavera (1913), l'ultim dels quals li va donar fama internacional despres del quasi moti a l'estrena, i va canviar la manera com els compositors entenien l'estructura ritmica.

La carrera compositiva de Stravinski es divideix en tres periodes: el seu periode rus (1913-1920), el seu periode neoclassic (1920-1951) i el seu periode serialista (1954-1968). El periode rus de Stravinski es va caracteritzar per la influencia dels estils i el folklore russos. Renard (1916) i Les noces (1923) es basaven en la poesia popular russa, i obres com Histoire du soldat van barrejar aquests contes populars amb estructures musicals populars, com el tango , el vals , el ragtime i el coral . El seu periode neoclassic va mostrar temes i tecniques del periode classic , com l'us de la forma sonata en el seu Octet (1923) i l'us de temes mitologics grecs en obres com Apollon musagete (1927), Oedipus Rex (1927) i Persephone (1935). En el seu periode serial, Stravinski es va dirigir cap a les tecniques de composicio de la Segona Escola Vienesa com la tecnica de dotze tons d'? Arnold Schonberg . In Memoriam Dylan Thomas (1954) va ser la primera de les seves composicions que es basava completament en la tecnica, i Canticum Sacrum (1956) va ser la primera que es va basar en una fila de tons. L'ultima obra important de Stravinski va ser els Requiem Canticles (1966), que es va interpretar al seu funeral.

Mentre que alguns compositors i academics de l'epoca no els agradava la naturalesa avantguardista de la musica de Stravinski, en particular La consagracio de la primavera , els escriptors posteriors van reconeixer la seva importancia per al desenvolupament de la musica modernista. Les revolucions del ritme i el modernisme de Stravinski van influir en compositors com Aaron Copland , Philip Glass , Bela Bartok i Pierre Boulez , tots ells "es van sentir impulsats per afrontar els reptes plantejats per La consagracio de la primavera ", com va escriure George Benjamin a The Guardian . [5] El 1998, la revista Time va nomenar Stravinski com una de les 100 persones mes influents del segle. Stravinski va morir d'? edema pulmonar el 6 d'abril de 1971 a la ciutat de Nova York.

Biografia [ modifica ]

Primers anys, 1882?1901 [ modifica ]

La casa Stravinski a Ustilug, l'actual Ucraina

Stravinski va neixer el 17 de juny de 1882 a la ciutat d'?Oranienbaum (actual Lomonsosov), a la costa sud del golf de Finlandia , 40 km a l'oest de Sant Petersburg. [6] [7] El seu pare, Fiodor Ignatievitx Stravinski, era un reconegut cantant d'opera baix establert a l'?Opera de Kiev i al Teatre Mariinski de Sant Petersburg i la seva mare, Anna Kirillovna Stravinskaia (de soltera Kholodovskaia; 1854?1939), nativa de Kiev, era una de les quatre filles d'un alt funcionari del Ministeri d'Estats de Kiev. Igor era el tercer dels seus quatre fills; els seus germans eren Roman, Iuri i Guri. [8] La familia Stravinski era d'herencia polonesa i russa, [9] descendent "d'una llarga linia de grans, senadors i terratinents polonesos". [10] Es remunta als segles XVII i XVIII fins als portadors de l'escut de Sulima i Strawi?ski. El cognom original de la familia era Sulima-Strawi?ski; el nom "Stravinski" prove de la paraula "Strava", una de les variants del riu Streva a Lituania. [11] [12]

El 10 d'agost de 1882, Stravinski va ser batejat a la catedral de sant Nicolau de Sant Petersburg . [8] La primera escola de Stravinski va ser el segon gimnas de Sant Petersburg, on va romandre fins a la meitat de l'adolescencia. Despres, es va traslladar al gimnas Gourevitx, una escola privada, on va estudiar historia, matematiques i idiomes (llati, grec, frances, alemany, eslau i el seu rus natal). [13] Stravinski va expressar el seu disgust general per l'escolaritat i va recordar que era un alumne solitari: "Mai em vaig trobar amb ningu que tingues cap atraccio real per mi". [14]

Al voltant dels vuit anys, va assistir a una representacio del ballet de Piotr Ilitx Txaikovski La bella dorment al Teatre Mariinski, que va comencar un interes de tota la vida pels ballets i Txaikovski . [15] Stravinski es va dedicar a la musica a una edat primerenca i va comencar amb classes regulars de piano als nou anys, seguides d'una classe de teoria musical i composicio. [16] Als catorze anys, Stravinski va dominar el Concert per a piano num. 1 de Mendelssohn , i als quinze va acabar una reduccio per a piano d'un quartet de corda d'? Aleksandr Glazunov , que segons es diu considerava Stravinski poc musical i pensava poc en les seves habilitats. [15]

Educacio i primeres composicions, 1901?1909 [ modifica ]

Malgrat l'entusiasme i la capacitat musical de Stravinski, els seus pares esperaven que estudies dret. El 1901, es va matricular a la Universitat de Sant Petersburg , estudiant dret penal i filosofia juridica, pero l'assistencia a les conferencies era opcional i Stravinski va estimar que havia anat a menys de cinquanta classes en els seus quatre anys d'estudi. [17]

Painting of Rimsky-Korsakov wearing glasses, looking left
Nikolai Rimski-Korsakov , pintat per Valentin Serov el 1898

El 1902, Stravinski va coneixer Vladimir Rimski-Korsakov, un company d'estudis de la Universitat de Sant Petersburg i el fill petit de Nikolai Rimski-Korsakov . Nikolai en aquella epoca era sens dubte el principal compositor rus, i era professor al Conservatori de Sant Petersburg . Stravinski volia coneixer-lo per parlar de les seves aspiracions musicals. Va passar l'estiu de 1902 amb Rimski-Korsakov i la seva familia a Heidelberg , Alemanya. Rimski-Korsakov va suggerir a Stravinski que no ingresses al Conservatori de Sant Petersburg sino que continues les classes particulars de teoria. [18]

En el moment de la mort del seu pare el 1902, Stravinski passava mes temps estudiant musica que dret. [17] La seva decisio de dedicar-se a la musica a temps complet va ser facilitada quan la universitat va tancar durant dos mesos el 1905 arran del Diumenge Sagnant , que li va impedir fer els examens finals de dret. [19] L'abril de 1906, Stravinski va rebre un diploma de mig curs i despres es va concentrar en la musica. [20] El 1905, havia comencat a estudiar amb Rimski-Korsakov dues vegades per setmana i va arribar a considerar-lo com un segon pare. [17] Aquestes llicons van continuar fins a la mort de Rimski-Korsakov el 1908. [21] Stravinski va completar la seva primera composicio durant aquest temps, la Simfonia en mi bemoll, catalogada com a opus 1. El 1908, poc despres de la mort de Rimski-Korsakov, Stravinski va compondre Canco funebre , op. 5, que es va interpretar una vegada i despres es va considerar perduda fins al seu redescobriment el 2015. [22]

L'agost de 1905, Stravinski es va comprometre amb la seva cosina germana, Iekaterina Gavrilovna Nosenko. Malgrat l'oposicio de l'? Esglesia Ortodoxa al matrimoni entre cosins germans, la parella es va casar el 23 de gener de 1906. [23] [24] Vivien a la residencia familiar al 66 del canal Krukov a Sant Petersburg abans de traslladar-se a una nova casa a Ustilug, que Stravinski va dissenyar i construir, escollida perque Stravinski hi havia passat molts estius de petit amb el seu sogre. [25] [23] [26] Stravinski hi va treballar en moltes de les seves primeres composicions, com ara Canco funebre , la revisio de Feu d'artifice , Le Rossignol i algunes parts de La consagracio de la primavera . [27] [28] Ara es un museu amb documents, cartes i fotografies exposades, i un Festival Stravinski anual te lloc a la ciutat propera de Lutsk . [29] [30] La parella va tenir dos fills, Fiodor i Ludmila, que van neixer el 1907 i el 1908, respectivament. [26]

Ballets per a Diaguilev i fama internacional, 1909?1920 [ modifica ]

Painting of Diaghilev standing sideways in a living room, with an old woman sitting in the background
Serguei Diaguilev en una pintura de 1906 de Leon Bakst

El 1909, Stravinski havia compost dues peces mes, Scherzo fantastique , op. 3, i Feu d'artifice , op. 4. El febrer d'aquell any, totes dues es van presentar a Sant Petersburg en un concert que va marcar un punt d'inflexio en la carrera de Stravinski. Entre el public hi havia Serguei Diaguilev , un empresari rus i propietari dels Ballets Russos que va quedar impactat amb les composicions de Stravinski. Va encarregar a Stravinski que escrivis algunes orquestracions per a la temporada de ballet de 1909, que es van acabar a l'abril d'aquell any. Mentre planejava la temporada de ballet de 1910, Diaguilev desitjava posar en escena un nou ballet de talent fresc basat en el conte de fades rus de L'ocell de foc . Despres que Anatoli Liadov rebes l'encarrec de compondre la partitura, va informar Diaguilev que necessitava aproximadament un any per completar-la. Aleshores, Diaguilev va preguntar a Stravinski, de 28 anys, que ja havia comencat a treballar en la partitura en previsio de l'encarrec. [31] Amb uns 50 minuts de durada, L'ocell de foc va ser revisat per Stravinski en suites de concerts el 1919 i el 1945. [32]

L'ocell de foc es va estrenar a l'? Opera de Paris el 25 de juny de 1910 amb una gran aclamacio de la critica i Stravinski es va convertir en una sensacio de la nit al dia. [33] [34] Com la seva dona estava embarassada, els Stravinski van passar l'estiu a La Baule, a l'oest de Franca . Al setembre es van traslladar a Clarens, Suissa, on va neixer el seu segon fill, Soulima. [35] La familia passaria els estius a Russia i els hiverns a Suissa fins al 1914. [36] Diaguilev va encarregar a Stravinski que escribis un segon ballet per a la temporada de Paris de 1911. El resultat va ser Petruixka , basat en el conte popular rus que protagonitza el personatge titular, un titella, que s'enamora d'un altre, una ballarina. [37] Tot i que no va aconseguir captar la recepcio immediata que va tenir L'ocell de foc despres de la seva estrena al Theatre du Chatelet el juny de 1911, la produccio va continuar amb l'exit de Stravinski. [38] Va ser el tercer ballet de Stravinski per a Diaguilev, La consagracio de la primavera , que va causar sensacio entre els critics, els companys compositors i els assistents a concerts. Basat en una idea pensada per Stravinski mentre componia L'ocell de foc , la produccio presenta una serie de rituals pagans primitius que celebren l'arribada de la primavera. [39] La partitura de Stravinski contenia moltes caracteristiques noves per a la seva epoca, inclosos experiments en tonalitat, metrica, ritme, tensio i dissonancia. La naturalesa radical de la musica i la coreografia va provocar uns grans disturbis en la seva estrena al Theatre des Champs-Elysees el 29 de maig de 1913. [40] [41]

Poc despres de l'estrena, Stravinski va contreure la febre tifoidea per menjar ostres dolentes i va ser tancat a una residencia d'avis de Paris. Va sortir el juliol de 1913 i va tornar a Ustilug. [42] Durant la resta de l'estiu es va centrar en la seva primera opera, Le rossignol , basada en una historia de Hans Christian Andersen , que Stravinski havia comencat el 1908. [43] El 15 de gener de 1914, Stravinski i Nosenko van tenir el seu quart fill, Marie Milene (o Maria Milena). Despres de part, es va descobrir que Nosenko tenia tuberculosi i va ser internada en un sanatori a Leysin , als Alps. Stravinski es va instal·lar a prop, on va completar Le rossignol . [44] [45] L'obra es va estrenar a Paris el maig de 1914, despres que el Teatre Lliure de Moscou l'hagues encarregat per 10.000 rubles , pero aviat va fer fallida. Diaguilev va acceptar que els Ballets Russos la posessin en escena. [46] [47] L'opera nomes va tenir un exit tebi entre el public i la critica, pel que sembla perque la seva delicadesa no va complir les seves expectatives despres de la tumultuosa La consagracio de la primavera . [45] Tanmateix, compositors com Maurice Ravel , Bela Bartok i Reynaldo Hahn van trobar molt a admirar en l'artesania de la partitura, fins i tot van afirmar detectar la influencia d'? Arnold Schonberg . [48]

Black and white headshot of Yekaterina Stravinsky, wearing a white dress with her hair in a large bun
Iekaterina Stravinski el 1907

L'abril de 1914, Stravinski i la seva familia van tornar a Clarens. [49] Stravinski no va ser elegible per al servei militar a la Guerra Mundial a causa de la seva historia de tifoide. [36] Va fer una breu visita a Ustilug per recuperar objectes personals just abans que es tanquessin les fronteres. [50] El juny de 1915, ell i la seva familia es van traslladar de Clarens a Morges , una ciutat a 10 km de Lausana a la vora del llac Leman . La familia hi va viure (a tres domicilis diferents), fins al 1920. [51] El desembre de 1915, Stravinski va fer el seu debut com a director en dos concerts a favor de la Creu Roja amb L'ocell de foc . [52] La guerra i la posterior Revolucio Russa de 1917 van fer impossible que Stravinski tornes a la seva terra natal. [53]

Stravinsky va comencar a lluitar economicament a finals dels anys 1910. Quan Russia (i el seu successor, l'? URSS ) no es va adherir a la Convencio de Berna i les consequencies de la Primera Guerra Mundial van deixar els paisos en ruina, els drets d'autor per les interpretacions de les peces de Stravinski van deixar d'arribar. [54] [55] Stravinski, demanant ajuda financera, es va acostar al filantrop suis Werner Reinhart, que va acceptar patrocinar-lo i subscriure en gran part la primera representacio de L'Histoire du soldat el setembre de 1918. [56] En agraiment, Stravinski va dedicar l'obra a Reinhart i li va donar el manuscrit original. [55] Reinhart va donar suport encara mes a Stravinski quan va financar una serie de concerts de la seva musica de cambra el 1919. [57] [58] En agraiment al seu benefactor, Stravinski va dedicar les seves Tres peces per a clarinet a Reinhart, que era un clarinetista aficionat. [59] Stravinski va viatjar a Paris per assistir a l'estrena de Pulcinella dels Ballets Russos el 15 de maig de 1920, i va tornar despres a Suissa. [60]

La vida a Franca, 1920?1939 [ modifica ]

El juny de 1920, Stravinski i la seva familia van marxar de Suissa cap a Franca, primer instal·lant-se a Carantec per a l'estiu mentre buscaven una llar permanent a Paris. [61] [62] Aviat van tenir noticies de la modista Coco Chanel , que va convidar la familia a viure a la seva mansio de Paris fins que no trobessin la seva propia residencia. Els Stravinski van acceptar i van arribar al setembre. [63] Stravinski i Chanel es van convertir rapidament en amants, pero l'aventura va ser curta i va acabar el maig de 1921. [64] Va ajudar a assegurar una garantia per a una produccio de revifalla de La consagracio de la primavera pels Ballets Russos el desembre de 1920 amb un regal anonim a Diaguilev que es va dir que valia 300.000 francs . [65]

El 1920, Stravinski va signar un contracte amb l'empresa francesa de fabricacio de pianos Pleyel . Com a part de l'acord, Stravinski va transcriure la majoria de les seves composicions per la seva pianola , la Pleyela. L'empresa va ajudar a cobrar els drets mecanics de Stravinski per les seves obres i li va proporcionar uns ingressos mensuals. El 1921, se li va donar un espai d'estudi a la seu de Paris on treballava i entretenia amics i coneguts. [66] [67] [68] Els rotlles de pianola no es van gravar, sino que es van marcar a partir d'una combinacio de fragments manuscrits i notes manuscrites de Jacques Larmanjat, director musical del departament de rotlles de Pleyel. Durant la decada de 1920, Stravinski va gravar rotlles de pianola Duo-Art per a l' Aeolian Company a Londres i Nova York. [69]

Stravinski va coneixer Vera Sudeikin a Paris el febrer de 1921, [70] mentre estava casada amb el pintor i escenograf Serguei Sudeikin , i van comencar una aventura que va fer que Vera deixes el seu marit a la primavera de 1922. [71]

Vera de Bosset el 1924, pintada per Serguei Sudeikin

El juny de 1923 es va estrenar a Paris el ballet Les noces de Stravinski i interpretat pels Ballets Russos. [72] El mes seguent, va comencar a rebre diners d'un mecenes dels EUA que va insistir a mantenir-se en l'anonimat i nomes es va identificar com a "Madame". Van prometre enviar-li 6.000 dolars en el transcurs de tres anys i li van enviar a Stravinski un xec inicial de 1.000 dolars. El posterior estudiant de Stravinski , Robert Craft, va creure que el mecenes era el famos director d'orquestra Leopold Stokowski , a qui Stravinski havia conegut feia poc, i va teoritzar que el director volia guanyar-se Stravinski per visitar els EUA. [72] [73]

El setembre de 1924, Stravinski va comprar una nova casa a Nica . [74] Aqui, el compositor va tornar a avaluar les seves creences religioses i va tornar a connectar amb la seva fe cristiana amb l'ajuda d'un sacerdot rus, el pare Nicolau. [75] Tambe va pensar en el seu futur i va aprofitar l'experiencia de dirigir l'estrena del seu Octet en un dels concerts de Serge Koussevitzky l'any anterior per continuar la seva carrera com a director. Koussevitzky va demanar a Stravinski que compongues una nova peca per a un dels seus proxims concerts; Stravinski va acceptar un concert per a piano. El Concert per a piano i instruments de vent es va interpretar per primera vegada el maig de 1924 amb Stravinski com a solista. [76] La peca va ser un exit, i Stravinski es va assegurar els drets exclusius per interpretar l'obra durant els seguents cinc anys. [77] Stravinski va visitar Catalunya sis vegades, i la primera, l'any 1924, despres de fer tres concerts amb l'? Orquestra Pau Casals al Gran Teatre del Liceu , va dir: " Barcelona sempre sera inoblidable per a mi. El que mes em va agradar va ser la catedral i les sardanes ". [78] Despres d'una gira europea durant la segona meitat de 1924, Stravinski va completar la seva primera gira als Estats Units a principis de 1925, que va durar dos mesos. [79] Va obrir amb Stravinsky dirigint un programa al Carnegie Hall dedicat a les seves obres. [80]

El 1926, Stravinski va tornar a l'Esglesia Ortodoxa, despres d'haver estat commogut per una cerimonia a la basilica de Sant Antoni de Padua mentre feia una gira de concerts de primavera. [81] [82] El maig de 1927 es va estrenar a Paris l'opera - oratori de Stravinski Oedipus Rex . El financament de la seva produccio va ser en gran part proporcionat per Winnaretta Singer, la princesa Edmond de Polignac , que va pagar 12.000 francs per una previsualitzacio privada de la peca a casa seva. Stravinski va donar els diners a Diaguilev per ajudar a financar les actuacions publiques. L'estrena al Theatre Sarah-Bernhardt va rebre una reaccio negativa, considerada pel pintor Boris Grigoriev per la seva suavitat en comparacio amb L'ocell de foc , cosa que va irritar Stravinski, que havia comencat a molestar-se per la fixacio del public en els seus primers ballets. [83] L'estiu de 1927, Stravinski va rebre un encarrec d'? Elizabeth Sprague Coolidge , el primer que rebria dels Coolidge als Estats Units. Coolidge, un ric mecenes de la musica, va sol·licitar una partitura de ballet de trenta minuts per a un festival que se celebraria a la Biblioteca del Congres , per una quota de 1.000 dolars. [84] Stravinski va acceptar i va escriure el ballet Apollo , que es va estrenar el 1928. [85]

Black and white photo of Dushkin on a ship
Samuel Dushkin , data desconeguda

Despres de la mort de Diaguilev el 1929, Stravinski va continuar de gira per Europa, tocant l'estrena del seu Capriccio per a piano i orquestra a la Salle Pleyel el 6 de desembre i interpretant-lo despres a moltes ciutats europees. [86] Stravinski va fer una gira durant la major part del 1930 al 1933, component tambe les Simfonies per a instruments de vent per encarrec de l'? Orquestra Simfonica de Boston i el seu Concert per a violi en re per a Samuel Dushkin . [87] Despres de fer una gira amb Dushkin, Stravinski va sentir-se inspirat a transcriure algunes de les seves obres per a violi i piano, i posteriorment va fer una gira amb aquestes transcripcions en "recitals" amb Dushkin. [88] El 30 de maig de 1934, els Stravinski van adquirir la nacionalitat francesa per naturalitzacio. [89] Mes tard, aquell any, es van traslladar a una casa a la Rue du Faubourg Saint-Honore a Paris, on van romandre cinc anys. [86] [90] [91] El compositor va utilitzar la seva ciutadania per publicar les seves memories en frances, titulades Chroniques de ma Vie el 1935. La seva unica composicio d'aquell any va ser el Concert per a dos pianos sols , que va ser escrit per a ell i el seu fill Sviatoslav utilitzant un piano doble especial que Pleyel havia construit. La parella va completar una gira per Europa i America del Sud el 1936. [90] L'abril de 1937, va dirigir el seu ballet de tres parts Jeu de cartes , un encarrec per a la companyia de ballet de Lincoln Kirstein a la ciutat de Nova York amb coreografia de George Balanchine . [92]

Al seu retorn a Europa, Stravinski va marxar de Paris cap a Annemasse, prop de la frontera suissa, per estar a prop de la seva familia, despres que la seva dona i les seves filles Ludmila i Milena haguessin contret tuberculosi i estiguessin en un sanatori . [93] Ludmila va morir a finals de 1938, seguida de la seva dona durant 33 anys, el marc de 1939. [94] El mateix Stravinski va passar cinc mesos a l'hospital de Sancellemoz, [95] durant els quals la seva mare tambe va morir. [94] Durant els seus darrers anys a Paris, Stravinski havia desenvolupat relacions professionals amb persones clau als Estats Units: ja estava treballant en la seva Simfonia en Do per a l'? Orquestra Simfonica de Chicago i havia acceptat acceptar la catedra de poesia Charles Eliot Norton de 1939?. 1940 a la Universitat Harvard i mentre hi va ser, v pronunciar sis conferencies sobre musica com a part de les prestigioses conferencies Charles Eliot Norton. [96] [97] [98]

La vida als Estats Units, 1939?1971 [ modifica ]

Primers anys dels EUA, 1939?1945 [ modifica ]

Stravinski va arribar a la ciutat de Nova York el 30 de setembre de 1939 i es va dirigir a Cambridge, Massachusetts , per complir els seus compromisos a Harvard. Durant els seus dos primers mesos als Estats Units, Stravinski es va allotjar a Gerry's Landing, la llar de l'historiador de l'art Edward W. Forbes. [99] Vera Sudeikin va arribar el gener de 1940 i la parella es va casar el 9 de marc a Bedford, Massachusetts . Despres d'un periode de viatge, tots dos es van mudar a una casa a Beverly Hills, California , abans d'establir-se a Hollywood a partir de 1941. Stravinski va sentir que el clima mes calid de California beneficiaria la seva salut. [100] Stravinski s'havia adaptat a la vida a Franca, pero traslladar-se a America a 58 anys era una perspectiva molt diferent. Durant un temps, va mantenir un cercle de contactes i amics emigrats de Russia, pero finalment va descobrir que aixo no sostenia la seva vida intel·lectual i professional. Es va sentir atret per la creixent vida cultural de Los Angeles, especialment durant la Segona Guerra Mundial , quan escriptors, musics, compositors i directors d'orquestra es van establir a la zona. El critic musical Bernard Holland va afirmar que Stravinski era especialment aficionat als escriptors britanics, que el van visitar a Beverly Hills, com WH Auden , Christopher Isherwood i mes tard Dylan Thomas ?: "Compartien el gust del compositor pels esperits durs, especialment Aldous Huxley, amb qui Stravinski parlava en frances". [101] Stravinski i Huxley tenien la tradicio de fer dinars els dissabtes per a l'avantguarda i les personalitats destacades de la costa oest. [102]

El 1940, Stravinski va completar la seva Simfonica en Do i va dirigir l'Orquestra Simfonica de Chicago a la seva estrena mes tard aquell any. [103] En aquesta epoca, Stravinski va comencar a associar-se a la musica per a cinema ; la primera pel·licula important que va utilitzar la seva musica va ser el llargmetratge d'animacio de Walt Disney Fantasia (1940) que inclou parts de La consagracio de la primavera reconvertides per Leopold Stokowski en un segment que representa la historia de la Terra i l'era dels dinosaures . [104] Orson Welles va instar Stravinski a escriure la partitura de Jane Eyre (1943), pero les negociacions es van trencar; una peca utilitzada en una de les escenes de caca de la pel·licula va ser utilitzada a l'obra orquestral Ode (1943) de Stravinski. Tambe va fracassar una oferta per compondre The Song of Bernadette (1943); Stravinski va considerar que els termes eren massa favorables al productor. La musica que havia escrit per a la pel·licula es va utilitzar mes tard en la seva Simfonia en tres moviments . [104]

L'acord no convencional de setena dominant de Stravinski en el seu arranjament de l' Star-Spangled Banner va provocar un incident amb la policia de Boston el 15 de gener de 1944, i se li va advertir que les autoritats podrien imposar una multa de 100 dolars sobre qualsevol "rearranjament de l'himne nacional, sigui total o parcial". [a] La policia, com es va demostrar, s'equivocava. La llei en questio prohibeix utilitzar l'himne nacional "com a musica de ball, com a marxa de sortida o com a part d'un popurri de qualsevol mena", [105] pero l'incident aviat es va establir com un mite, en el qual suposadament va ser arrestat Stravinski, detingut durant diverses nits, i fotografiat per als antecedents policials. [106]

El 28 de desembre de 1945, els Stravinski es van convertir en ciutadans nord-americans naturalitzats . [107] El seu patrocinador i testimoni va ser l'actor Edward G. Robinson . [108]

Ultimes obres importants, 1945?1966 [ modifica ]

TIME magazine cover depicting Stravinsky's head in front of the keys of a piano, with famous characters from his ballets next to him
Stravinski a la portada de TIME el 1948

El mateix dia que Stravinsky es va convertir en ciutada nord-america, va organitzar que Boosey & Hawkes publiquessin reordenacions de diverses de les seves composicions i va utilitzar la seva recentment adquirida ciutadania nord-americana per assegurar-se els drets d'autor del material, la qual cosa li va permetre guanyar diners amb elles. [109] El contracte de cinc anys es va finalitzar i en va signar un de nou el gener de 1947, el qual incloia una garantia de 10.000 dolars per als dos primers anys, i despres 12.000 dolars pels tres anys restants. [110]

A finals de 1945, Stravinski va rebre un encarrec d'Europa, el seu primer des de Persephone , en forma d'una peca per a corda per al 20e aniversari de l'Orquestra de Cambra de Basilea de Paul Sacher . El Concert en re es va estrenar el 1947. [108] [111] El gener de 1946, Stravinski va dirigir l'estrena de la seva Simfonia en tres moviments al Carnegie Hall de la ciutat de Nova York. Va ser la seva primera estrena als EUA. [112] L'any 1947, Stravinski es va inspirar per escriure la seva opera en angles The Rake's Progress per una visita a una exposicio de Chicago de la serie de pintures del mateix titol de l'artista britanic del segle XVIII William Hogarth , que explica la historia d'un gosset de moda descendint a la ruina. W.H Auden i l'escriptor Chester Kallman van treballar en el llibret . L'opera es va estrenar el 1951 i marca l'obra final del periode neoclassic de Stravinski. [113] Mentre componia The Rake's Progress , Stravinski va coneixer Robert Craft , a qui Stravinski va convidar a casa seva a Hollywood com a assistent personal. [114] Craft aviat es va convertir en "l'amic mes proper de Stravinski, el seu confident, amanuense, portaveu i company d'orquestra", com va escriure Jay Harrison al New York Herald Tribune . [115] Craft va animar el compositor a explorar la musica serialista i els compositors de la Segona Escola vienesa , comencant el tercer i ultim periode musical diferent de Stravinski, que va durar fins a la seva mort. [116] [117] [118]

El 1953, Stravinski va acceptar compondre una nova opera amb un llibret de Dylan Thomas, que detallava la recreacio del mon despres que un home i una dona romanguessin a la Terra despres d'un desastre nuclear . El desenvolupament del projecte va arribar a un final sobtat despres de la mort de Thomas el novembre d'aquell any. Stravinski va completar In Memoriam Dylan Thomas , una peca per a tenor, quartet de corda i quatre trombons, el 1954. [119] Stravinski va compondre la seva cantata Canticum Sacrum per al Festival Internacional de Musica Contemporania de Venecia, al qual va dedicar l'obra, i es va estrenar el 13 de setembre de 1956. [120] L'obra va inspirar al Norddeutscher Rundfunk a encarregar adaptacio musical Threni el 1957, que va ser estrenat per la seva orquestra i cor el 23 de setembre de 1958. [121] [122] El 1959, Craft va entrevistar a Stravinski per a un article titulat Respostes a 35 preguntes , en que Stravinski va corregir una serie de mites que l'envoltaven i va parlar de les seves relacions amb molts dels seus col·laboradors. L'article es va ampliar mes tard en un llibre, i durant els quatre anys seguents, es van publicar tres llibres mes d'aquest estil gracies a la iniciativa de Craft. [123]

Black and white photo of Stravinsky conducting in a recording studio
Stravinski el 1962

El 1961, els Stravinski i Craft van viatjar a Londres, Zuric i el Caire de cami cap a Australia, on tots dos van dirigir concerts de tot Stravinski a Sydney i Melbourne. Van tornar a California via Nova Zelanda, Tahiti i Mexic. [124] [125] El gener de 1962, durant l'aturada de la seva gira a Washington, DC , Stravinski va assistir a un sopar a la Casa Blanca amb el president John F. Kennedy en honor al seu 80e aniversari, on va rebre una medalla especial pel "reconeixement que la seva musica ha aconseguit al llarg del mon". [126] [127] El setembre de 1962, Stravinski va tornar a Russia per primera vegada des de 1914, acceptant una invitacio de la Unio de Compositors Sovietics per dirigir sis representacions a Moscou i Leningrad . Durant la visita de tres setmanes es va reunir amb el primer ministre sovietic Nikita Khrusxov i diversos compositors sovietics destacats, entre ells Dmitri Xostakovitx i Aram Khatxaturian . [128] [129] Stravinski no va tornar a casa seva a Hollywood fins al desembre de 1962 en gairebe vuit mesos de viatge continu. [130] Despres de l'? assassinat de Kennedy el 1963, Stravinski va completar l' Elegy for JFK l'any seguent. L'obra de dos minuts la va escriure en dos dies. [131]

A principis de 1964, els llargs periodes de viatge van comencar a afectar la salut de Stravinski. El seu cas de policitemia va empitjorar i els seus amics van notar que els seus moviments i la parla s'havien alentit. [131] El 1965, Stravinski va acceptar que David Oppenheim produis un documental sobre ell mateix per a la cadena CBS . Va implicar un equip de filmacio que seguia el compositor a casa i de gira aquell any, i li van pagar 10.000 dolars per la produccio. [132] El documental inclou la visita de Stravinski a Les Tilleuls, la casa de Clarens on hvia escrit la major part de La consagracio de la primavera . La tripulacio va demanar a les autoritats sovietiques permis per filmar Stravinski tornant a la seva ciutat natal d'Ustilug, pero la sol·licitud va ser denegada. [133] El 1966, Stravinski va completar la seva darrera obra important, els Requiem Canticles . [134] El seu darrer intent de composicio, Two Sketches for a Sonata , va existir en un manuscrit de fragments breus de piano. Els esbossos van ser publicats per Boosey & Hawkes el 2021. [135]

Ultims anys i mort, 1967?1971 [ modifica ]

Massey Hall de Toronto , Canada, fotografiat el 2017

El marc de 1967, Stravinski va dirigir L'Histoire du soldat amb l'?Opera de Seattle. En aquest moment, la tarifa tipica de Stravinski per actuacio havia augmentat a 10.000 dolars. No obstant aixo, despres que la direccio de Stravinski es tornes "erratica" i "vaga", segons un critic, Craft va cancel·lar tots els concerts que requerien que Stravinski voles. [136] Una excepcio a aixo va ser un concert al Massey Hall de Toronto el maig de 1967, on va dirigir la suite de Pulcinella relativament poc exigent fisicament amb l'? Orquestra Simfonica de Toronto . Sense saber-ho, va ser la seva darrera actuacio com a director. [137] [138] Mentre estava entre bastidors del lloc, Stravinski va informar Craft que creia que havia patit un ictus . [136] L'agost de 1967, Stravinski va ser hospitalitzat a Hollywood per una hemorragia d' ulcera d'estomac i trombosi que va requerir una transfusio de sang . [139]

El 1968, Stravinski s'havia recuperat prou com per reprendre les gires pels Estats Units amb ell entre el public, mentre que Craft ocupava el carrec de director per a la majoria dels concerts. El maig de 1968, Stravinski va completar l'arranjament per a piano de dues cancons d'? Hugo Wolf per a una petita orquestra. [140] A l'octubre, els Stravinski i els Craft van viatjar a Zuric per resoldre questions comercials amb la familia de Stravinski. [141] Els tres es van plantejar traslladar-se a Suissa, ja que s'havien tornat cada cop menys aficionats a Hollywood, pero van decidir no fer-ho i van tornar als EUA. [142]

L'octubre de 1969, despres de prop de tres decades a California i els seus metges li neguessin a Stravinski viatjar a l'estranger a causa de problemes de salut, els Stravinski van aconseguir un lloguer de dos anys per a un apartament de luxe de tres dormitoris a Essex House a la ciutat de Nova York. Craft es va traslladar amb ells, posant efectivament la seva carrera en suspens per tenir cura del compositor malalt. [143] Entre els projectes finals de Stravinski hi havia l'orquestracio de dos preludis d' El claveci ben temprat de Bach, pero mai es va completar. [144] El juny de 1970, va viatjar a Evian-les-Bains al costat del llac de Ginebra on es va reunir amb el seu fill gran Fiodor i la seva neboda Xenia. [145]

La tomba de Stravinski a Venecia

El 18 de marc de 1971, Stravinski va ser traslladat a l'hospital Lenox Hill amb edema pulmonar on va estar deu dies. El 29 de marc, es va traslladar a un apartament recentment moblat al 920 de la Cinquena Avinguda , el seu primer apartament a la ciutat des que va viure a Paris el 1939. Despres d'un periode de benestar, l'edema va tornar el 4 d'abril i Vera Stravinski va insistir que s'havia d'instal·lar equip medic a l'apartament. [146] Stravinsky aviat va deixar de menjar i beure i va morir a les 5:20 del mati del 6 d'abril a l'edat de 88 anys. La causa del seu certificat de defuncio es la insuficiencia cardiaca . Tres dies despres es va celebrar un funeral a la capella funeraria de Frank E. Campbell. [144] [147] D'acord amb els seus desitjos, va ser enterrat a la cantonada russa de l'illa del cementiri de San Michele a Venecia , a uns quants metres de la tomba de Serguei Diaguilev, [148] [149] despres d'haver estat portat alli en gondola despres d'un servei a Santi Giovanni e Paolo dirigit per Cherubin Malissianos, Archimandrita de l'?Esglesia Ortodoxa Grega. [148] [150] Durant l'ofici es van interpretar els seus Requiem Canticles i musica d'orgue d'? Andrea Gabrieli . [151]

Periodes estilistics [ modifica ]

La carrera de Stravinski passa per tres grans periodes estilistics distints, pel que la majoria de les seves composicions poden ser considerades com a part d'algun d'ells. [152]

El periode primitiu o rus [ modifica ]

El primer dels periodes estilistics principals de Stravinski (excloent alguns treballs menors primerencs) va ser inaugurat pels tres ballets que va compondre per a Diaguilev. Aquests ballets tenen diverses caracteristiques compartides: estan fets per a ser interpretats per orquestres summament grans; els temes i motius argumentals es basen en el folklore rus; i porten la marca de Rimski-Korsakov tant en el seu desenvolupament com en la seua instrumentacio.

El primer dels ballets, L'Ocell de Foc , es notable per la seua inusual introduccio (trios de cordes baixes) i per l' orquestracio . Petruixka es el primer dels ballets de Stravinski que utilitza la mitologia folklorica Russa. Pero es en el tercer ballet, La consagracio de la primavera , el que generalment es considera l'apoteosi del "Periode Rus" de Stravinski. Aci, el compositor utilitza la brutalitat de la Russia pagana , reflectint aquests sentiments en l'agressiva interpretacio, harmonia politonal i ritmes abruptes que apareixen al llarg del treball. Hi ha diversos passatges famosos en aquesta obra, pero n'hi ha dos especialment celebres: el tema de l'obertura basat en els sons del fagot amb les notes en el limit del seu registre, quasi fora de rang; i el colpejat de les cordes accentuat pels corns.

Altres peces d'aquest periode son: Renard ( 1916 ), Historia d'un soldat (Histoire Du soldat) ( 1918 ), i Les Noces ( 1923 ), instrumentada per a l'original combinacio de quatre pianos i percussio, amb participacio vocal. En aquestes obres el music va portar al limit l'herencia de l'escola nacionalista russa fins a practicament esgotar-la.

El periode neoclassic [ modifica ]

La seguent fase del periode composicional de Stravinski, solapant al primer lleugerament, ve assenyalada per dos treballs: Pulcinella (1920) i Octet (1923) per a instruments de vent. Ambdos treballs ofereixen el que sera un segell d'aquest periode; el retorn de Stravinski a la musica classica de Mozart , Bach i els seus contemporanis. Aquest estil "neoclassic", que de fet va naixer com una oposicio a l'arrabassat subjectivisme del romanticisme i l' expressionisme germanic , va suposar l'abando de les formes pensades per a grans conjunts orquestrals, exigides pels ballets. En aquestes noves obres, compostes aproximadament entre 1920 i 1950 , Stravinski utilitza majoritariament els instruments de vent, el piano , cors i conjunts de cambra. La Simfonia d'Instruments de Vent (1920) i la Simfonia dels salms estan entre els millors treballs compostos per a vents.

Altres treballs com Edip Rei ( Oedipus Rex ) (1927), Apol·lo, deu de les muses (Apollon Musagete) (1928) i el Concert en Mi bemoll (Dumbarton Oaks) ( 1931 ), continuen aquesta tendencia.

Alguns dels principals treballs d'aquest periode son les tres simfonies: la Simfonia dels Psalms (Symphonie des Psaumes) ( 1930 ), Simfonia en Do (1940) i Simfonia en Tres Moviments (1945). Apollon , Persephone ( 1933 ) i Orpheus ( 1947 ) tambe indiquen que Stravinski no nomes volia un retorn a la musica del periode classic, sino tambe als temes classics, en aquest cas a la mitologia grega .

El pinacle d'aquest periode es l'opera The Rake's Progress ( La carrera del lliberti ) completada el 1951 . Aquesta opera, escrita per W.H. Auden i basada en les pintures i gravats de William Hogarth, compren tot el que Stravinski havia perfeccionat en els 30 anys anteriors al seu periode neoclassic. La musica es directa i innovadora; empra l' harmonia tonal classica pero amb l'us de dissonancies sorprenents; s'hi poden trobar els atrevits ritmes propis genuins de Stravinski; pero recorda a les operes i temes de Monteverdi , Gluck i Mozart.

Despres d'aquesta opera Stravinski no va escriure mai mes un altre treball "neoclassic", comencant a compondre la musica que vindria a definir el seu canvi estilistic final.

El periode dodecafonic o serialista [ modifica ]

Nomes despres de la mort d' Arnold Schonberg , l'inventor del dodecafonisme , el 1951, Stravinski comenca a utilitzar aquesta tecnica en els seus propis treballs. Sens dubte, Stravinski es va recolzar en la seua comprensio, i fins i tot la seua conversio, al metode dels dotze tons en el seu confident i ajudant Robert Craft, qui havia estat un defensor d'aquest metode musical. D'aquesta manera, els seguents quinze anys Stravinski sera serialista.

Stravinski va comencar a impregnar-se de la tecnica dodecafonica en uns primers treballs vocals poc ambiciosos com Cantata ( 1952 ), Tres Cancons de Shakespeare ( 1953 ) i In Memoriam Dylan Thomas ( 1954 ), com si estiguera provant el metode. Posteriorment va comencar a expandir l'us de la tecnica en obres sovint basades en textos biblics com Canticum sacrum i Threni ( 1958 ), A Sermon, a Narrative and a Prayer ( 1961 ), i El Diluvi ( 1962 ). A mes durant aquesta etapa sobreixen titols com Moviments per a piano i orquestra ( 1959 ), Monumentum pro Gesualdo i Requiem canticles ( 1966 ), encara que cap d'aquests ha obtingut el nivell d'acceptacio de les obres de les dues epoques precedents.

Un treball important de transicio d'aquest periode es el seu retorn al ballet: Agon , un treball per a dotze ballarins escrit entre 1954 i 1957 . Alguns numeros de Agon recorden la tonalitat de la "nota-blanca" del periode neoclassic, mentre que en altres (el Bransle Gay , per exemple) utilitza el metode serial. El ballet es aixi una mena d' enciclopedia en miniatura de Stravinski, contenint molts dels estils i caracteristiques que poden ser trobats al llarg de les seues composicions, primitivisme, neoclassicisme, o serialisme: peculiaritat ritmica i experimentacio, enginy harmonic i habilitat per a l'orquestracio impetuosa i autoritaria. De fet, aquestes caracteristiques son les que fan que les obres de Stravinski siguen uniques front a les obres de compositors serials contemporanis.

La seua influencia i innovacio [ modifica ]

El treball de Stravinski abasta multiples estils compositius, revolucionant l'orquestracio i comprenent diversos generes, practicament va reinventar el ballet, incorporant-hi multiples cultures, idiomes i literatures. Com a consequencia, la seua influencia sobre els seus col·legues durant la seua vida i posteriorment a la seua mort va ser, i ho continua sent, considerable.

Les innovacions compositives [ modifica ]

Stravinski va comencar a repensar l'us del "motiu" i l' ostinato ja en el ballet L'ocell de foc , pero l'us d'aquests elements va atenyer el seu complet desplegament en La consagracio de la primavera .

Els "motius", que es desenvolupen usant una frase musical distintiva que es a continuacio alterada i desenvolupada al llarg d'una peca musical te els seus origens en la sonata de l'era de Mozart . El primer gran innovador en aquest metode va ser Beethoven ; el celebre "motiu del desti" que obri la Cinquena Simfonia reapareix sorprenentment al llarg de l'obra. No obstant aixo, la manera en que Stravinski desenvolupa els "motius" es completament original a causa de les permutacions. En "La consagracio de la primavera" introdueixen permutacions additives, es a dir, elimina o agrega una nota a un motiu sense tenir en compte els canvis en la metrica .

En aquest ballet tambe es remarcable l'us implacable dels "ostinati". El passatge mes famos, mencionat anteriorment, es l' ostinato de l'octava nota de les cordes accentuades per vuit trompes, en la seccio Auguris Primaverals (Danses de les adolescents) . Aquest es, potser, el primer cas en la musica d'un ‘'ostinato estes que no s'usa ni per a la variacio ni per a l'acompanyament de la melodia. En diversos altres moments, Stravinski empra diversos ostinati sense tenir en compte l'harmonia o el ‘' tempo de l'obra, creant un pastitx , una mena d'equivalent musical al cubisme en la pintura . Aquests passatges no nomes son notables per la seua qualitat-pastitx sino tambe per la seua longitud: Stravinski els tracta com un tot, com a seccions musicals completes.

Aquestes tecniques han estat utilitzades posteriorment per compositors minimalistes com Terry Riley i Steve Reich .

El neoclassicisme [ modifica ]

Stravinski no va ser el primer practicant de l'estil neoclassic; de fet el compositor alemany Richard Strauss podria ser el primer i principal exemple (va compondre l'opera "a la manera de Mozart" Der Rosenkavalier el 1910, quan Stravinski estava comencant els treballs del seu periode rus). Altres, com Max Reger , havien produit obra a la manera de Bach molt abans que Stravinski. No obstant cal dir que certament aquest ultim va ser un music neoclassic intel·ligent. L'estil neoclassic s'adoptaria despres per compositors tan diversos com Darius Milhaud i Aaron Copland . Serguei Prokofiev una vegada va reprendre a Stravinski pels seus amaneraments neoclassics, encara que simpaticament, ja que Prokofiev havia utilitzat musica semblant per a la seua Simfonia No.1 de 1916-17.

Stravinski va anunciar el seu nou estil en 1923 amb la seua delicada obra per a vents Octet . Les harmonies clares, recordant l'era de la musica classica de Mozart i Bach, i les combinacions mes simples de ritme i melodia eren una contestacio directa a les complexitats de la Segona Escola de Viena .

Entre 1920 i 1930, el neoclassicisme va ser acceptat com a genere modern prevalent als cercles musicals arreu del mon. Ironicament, va ser el mateix Stravinski qui va anunciar la mort del neoclassicisme, almenys en el seu propi treball, i tal vegada per al mon, amb l'estrena de la seua opera The Rake's Progress el 1951. Una mena de testament final del neoclassicisme, l'opera va ser ampliament criticada per "mirar massa enrere", fins i tot per aquells que havien lloat el nou estil nomes tres decades abans.

Cita i pastitx [ modifica ]

Encara que l'us de la cita musical no era nou, Stravinski va compondre obres basades en la distorsio sencera de peces de compositors anteriors. Un primerenc exemple n'es Pulcinella de 1920, per a la qual utilitza musica de Giovanni Battista Pergolesi com a materia primera, de vegades utilitzant-la directament i d'altres reinventant-la. I continua utilitzant-la tambe, en El bes de la fada de 1928, basada en peces de piano de Txaikovski . I repeti amb el mateix sistema tecnic amb la Simfonia dels Salms 1930 .

Altres exemples de cites distorsionades son l'us de musica de Schubert en la Circus Polka (1942) i Happy Birthday to You al Greeting Prelude (1955).

Us de material popular [ modifica ]

Va haver altres compositors de principis del segle  xx que recolliren musica popular i l'utilitzaren en la seua obra, per exemple Manuel de Falla , Bela Bartok o Zoltan Kodaly . En La consagracio de la primavera ja es poden trobar cites de temes populars russos, sobre els que Stravinski fa una vertadera disseccio fins a deixar-los en el seu esquema basic, nomes melodic, per a despres manipular-los de nou amb inversions, disminucions o notes afegides fins a fer-los practicament irregognoscibles. La transformacio es tal que nomes en recents estudis s'hi han pogut posar al descobert els temes originals.

Innovacions orquestrals [ modifica ]

Les darreries del segle  xix i els inicis del segle  xx van veure un progres accelerat de la tecnica orquestral. Compositors com Anton Bruckner i Gustav Mahler van fer-hi grans contribucions, sent, al seu torn influits per l'expansio que Richard Wagner havia fet de l'orquestra simfonica classica.

Stravinski va continuar aquesta tendencia de la musica romantica, especialment en els primers ballets. Pero a partir de llavors va fer un tomb i va comencar a innovar indroduint noves combinacions d'instruments. Per exemple en L'Histoire du Soldat el conjunt instrumental inclou un clarinet , un fagot , trombo tenor i baix, contrabaix , corneta , violi i percussio , una estranya combinacio per a l'epoca (1918). Aquesta combinacio de diferents timbres esdevindria caracteristica de la musica de despres de la Segona Guerra Mundial .

Altra innovacio notable de la tecnica orquestral que pot ser parcialment atribuida a Stravinski es l'explotacio dels rangs extrems dels instruments. El mes celebre passatge de La consagracio de la primavera es l'inici, on Stravinski utilitza els fagots en les octaves extremes per tal de simular l'alba (el despertar) d'un mati de primavera.

Cal dir, aixo no obstant, que altres compositors com ara Anton Webern , Gerald Berners , Alban Berg , Roger Huntington Sessions o Arnold Schonberg tambe van explorar algunes d'aquestes tecniques instrumentals i que la seua influencia en les posteriors generacions de musics va igualar, si no superar, a la de Stravinski.

Llista d'obres [ modifica ]

Llibres [ modifica ]

Ballets [ modifica ]

  • L'Ocell de foc (l'oiseau de feu) , per a orquestra (1911)
  • Petruixka , per a orquestra (1912)
  • La consagracio de la primavera (Le sacre du printemps) , per a orquestra (1913)
  • Pulcinella , per a orquestra de cambra i solistes (1920)
  • Apol·lo, deu de les muses (Apollon Musagete) , per a orquestra de corda (1928)
  • El bes del fada (Le baiser de la fee) , per a orquestra (1928)
  • Persephone , per a narrador, solistes, doble cor i orquestra (1933)
  • Jeu de cartes , per a orquestra ( 1936 )
  • Scenes de ballet , per a orquestra ( 1944 )
  • Orpheus , per a orquestra de cambra (1947)
  • Agon , per a orquestra de cambra (1957)

Obres orquestrals [ modifica ]

  • Simfonia en Mi bemoll ( 1907 )
  • Scherzo fantastique ( 1908 )
  • Focs artificials (Feu d'artifice) (1908)
  • El cant del rossinyol ( 1917 )
  • Quatre etudes , per a orquestra (1918)
  • Simfonia d'instruments de vent (1920)
  • Suite de Pulcinella , per a orquestra (1920)
  • Suite No.2 , per a orquestra de cambra ( 1921 )
  • Suite No.1 , per a orquestra de cambra ( 1925 )
  • Concert per a piano i instruments de vent (1925)
  • Capriccio , per a piano i orquestra ( 1929 )
  • Concert per a violi en Re (1931)
  • Divertimento per a orquestra , Suite de El Bes del fada ( 1934 )
  • Preludium for jazz band ( 1937 )
  • Concert en Mi bemoll (Dumbarton Oaks) , per a orquestra de cambra ( 1938 )
  • Simfonia en do (1940)
  • Circus polka , per a orquestra ( 1942 )
  • Danses concertants , per a orquestra de cambra (1942)
  • Four norwegian moods , per a orquestra (1942)
  • Ode , per a orquestra ( 1943 )
  • Scherzo a la russe , per a orquestra (1944)
  • Simfonia en tres moviments (1945)
  • Ebony concerto , per a clarinet i banda de jazz (1945)
  • Concert en Re, per a orquestra de corda ( 1946 ) amb coreografia de Jerome Robbins (coreograf)
  • Tango , per a orquestra de cambra (1940/1953)
  • Greeting prelude , per a orquestra ( 1955 )
  • Moviments , per a piano i orquestra (1958-1959)
  • 8 instrumental miniatures , per a 15 interpretes, orquestracio de Les Cinq Doigts ( 1963 )
  • Variacions (Variations) , en memoria d' Aldous Huxley (1963- 1964 )

Obres per a piano [ modifica ]

  • Tarantella , per a piano ( 1898 )
  • Scherzo , per a piano (1902)
  • Sonata en Fa sostingut menor , per a piano ( 1904 )
  • Quatre Etudes , per a piano OP.7 (1908)
  • La consagracio de la primavera (Le Sacre du Printemps) per a dos pianos (1913)
  • Valse des fleurs , per a dos pianos (1914)
  • Trois pieces faciles , per a dos pianos ( 1915 )
  • Souvenir d'une marche boche per a piano (1915)
  • Cinq pieces faciles , per a dos pianos (1917)
  • Valse pour les Enfants , per a piano (1917)
  • Piano Rag Music , per a piano ( 1919 )
  • Chorale , per a piano (1920)
  • Les Cinq Doigts , per a piano (1921)
  • Sonata , per a piano ( 1924 )
  • Serenade , per a piano (1925)
  • Concert per a dos pianos (1935)
  • Tango , per a piano (1940)
  • Sonata per a dos pianos (1943)
  • Two Sketches for a Sonata , per a piano ( 1967 )

Obres de cambra [ modifica ]

  • Tres peces per a quartet de corda (1914)
  • Burleske , per a orquestra de cambra (1916)
  • Pour Pablo Picasso , peca per a clarinet (1917)
  • Canon per a dos trompes (1917)
  • Pribaoutki (1917)
  • Duet per a dos fagots (1918)
  • Suite d'Historia del soldat (Histoire Du Soldat) , per a violi , clarinet i piano (1919)
  • Tres peces per a clarinet (1919)
  • Concertino per a quartet de corda (1920)
  • Octet , per a instruments de vent (1923)
  • Duo Concertant per a violi i piano ( 1932 )
  • Pastorale , per a violi i piano (1933)
  • Suite Italienne (de Pulcinella ), per a violi o violoncel i piano (1933-1934)
  • Elegy , per a sol de viola (1944)
  • Septet (1953)
  • Epitaphium , per a flauta , clarinet i arpa (1959)
  • Double Canon , per a quartet de corda en memoria de Raoul Dufy (1959)
  • Monumentum Pro Gesualdo Da Venosa (arranjament) , per a grup de cambra ( 1960 )
  • Fanfare for a New Theatre , per a dues trompetes (1964)

Obres corals [ modifica ]

Opera/Teatre [ modifica ]

Obres vocals [ modifica ]

  • Romanca , per a veu i piano (1902)
  • Faun and Shepherdess , per a mezzosoprano i orquestra OP. 2 (1907)
  • Pastorale , per a soprano i piano (1907)
  • Two Melodies per a mezzosoprano i piano OP.6 (1908)
  • Deux poemes de Paul Verlaine , per a bariton i orquestra OP.9 (1910/1951)
  • Two Poems of K. Balmont per a veu i piano o petita orquestra (1911/1954)
  • Trois poesies de la lyrique japonaise per a veu i piano o veu i orquestra de cambra (1913)
  • Trois petites chansons , per a veu i piano (o petita orquestra) (1913/1930)
  • Pribaoutki , per a veu, flauta, oboe, clarinet, fagot, violi, viola, violoncel i contrabaix (1914)
  • Berceuses du Chat , per a contralt i tres clarinets (1916)
  • Three Tales for Children , per a veu i piano (1917)
  • Four Russian Peasant Songs , Per a veu femenina sense acompanyament (1917)
  • Berceuse , per a veu i piano (1918)
  • Quatre chants russes , per a veu i piano (1918/1919)
  • Petit ramusianum harmonique , per a veu solitaria o cor (1938)
  • Tres cancons de William Shakespeare , per a mezzosoprano, flauta, clarinet i viola (1953)
  • Quatre cancons Russes (Four Russian Songs) , per a mezzosoprano, flauta, arpa i guitarra , versio de Quatre chants russes i de Three Tales for Children (1954)
  • Dos poemes de K. Balmont (1954)
  • In Memoriam Dylan Thomas (1954)
  • Elegy for J.F.K. , per a bariton i tres clarinets (1964)
  • The Owl and the Pussy Cat , per a soprano i piano (1966)

Notes [ modifica ]

  1. ↑ According to Michael Steinberg's liner notes to Stravinsky in America , RCA 09026-68865-2, p. 7, the police "removed the parts from Symphony Hall", quoted in Thom 2007 , p. 50.

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ El seu cognom pot apareixer tambe com a Stravinsky , Strawinski , Strawinsky , o Stravinskii
  2. ↑ Igor Stravinski, Poetica Musical , Accent Editorial (2008) ISBN 978-84-936095-7-3
  3. ↑ Robert Craft, Conversaciones con Igor Stravinsky Editorial Alianza (2003) ISBN 84-206-8557-7
  4. ↑ Fontelles-Ramonet , Albert ≪ Stravinsky a Barcelona: escandols i triomfs entre concerts i lleure ≫. Revista Musical Catalana , N. 373, 5-2021, pag. 30-24. ISSN : 1887-2980 .
  5. ↑ Benjamin, 2013 .
  6. ↑ Greene, 1985 , p. 1101.
  7. ↑ White, 1979 , p. 19?21.
  8. ↑ 8,0 8,1 Walsh, 2002 .
  9. ↑ Vlad, 1967 , p. 3.
  10. ↑ Walsh, 2001 , 1. Background and early years, 1882?1905.
  11. ↑ Pisalnik, 2012 .
  12. ↑ Stravinsky i Craft, 1960 , p. 6, 17.
  13. ↑ White, 1979 , p. 21.
  14. ↑ Stravinsky, 1962 , p. 8.
  15. ↑ 15,0 15,1 Dubal, 2003 , p. 564.
  16. ↑ White, 1979 , p. 23?24.
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 Dubal, 2003 , p. 565.
  18. ↑ White, 1979 , p. 25.
  19. ↑ Walsh, 2002 , p. 83.
  20. ↑ Walsh, 2001 , 2. Towards The Firebird , 1902?09.
  21. ↑ Stravinsky, 1962 , p. 24.
  22. ↑ Walsh, 2015 .
  23. ↑ 23,0 23,1 White, 1979 , p. 22.
  24. ↑ White, 1979 , p. 28.
  25. ↑ Anonymous, n.d.c .
  26. ↑ 26,0 26,1 White, 1979 , p. 29.
  27. ↑ Anonymous, n.d.d .
  28. ↑ Sadie i Sadie, 2005 , p. 359.
  29. ↑ Sadie i Sadie, 2005 , p. 360.
  30. ↑ Anonymous, n.d.e .
  31. ↑ White, 1979 , p. 32?33.
  32. ↑ White, 1979 , p. 189?190.
  33. ↑ Walsh, 2002 , p. 140?143.
  34. ↑ Whiting, 2005 , p. 30.
  35. ↑ Walsh, 2002 , p. 145.
  36. ↑ 36,0 36,1 White, 1979 , p. 51.
  37. ↑ White, 1979 , p. 35?36.
  38. ↑ White, 1979 , p. 37.
  39. ↑ Stravinsky, 1962 , p. 31.
  40. ↑ Service, 2013 .
  41. ↑ Hewett, 2013 .
  42. ↑ V. Stravinsky i Craft, 1978 , p. 100, 102.
  43. ↑ V. Stravinsky i Craft, 1978 , p. 111?114.
  44. ↑ Walsh, 2002 , p. 224.
  45. ↑ 45,0 45,1 V. Stravinsky i Craft, 1978 , p. 119.
  46. ↑ Walsh, 2002 , p. 221.
  47. ↑ V. Stravinsky i Craft, 1978 , p. 113.
  48. ↑ V. Stravinsky i Craft, 1978 , p. 120.
  49. ↑ Walsh, 2002 , p. 233.
  50. ↑ Oliver, 1995 , p. 74.
  51. ↑ V. Stravinsky i Craft, 1978 , p. 136?137.
  52. ↑ White, 1979 , p. 56.
  53. ↑ V. Stravinsky i Craft, 1978 , p. 469.
  54. ↑ White, 1979 , p. 65.
  55. ↑ 55,0 55,1 Keller, 2011 , p. 456.
  56. ↑ White, 1979 , p. 66?67.
  57. ↑ Stravinsky, 1962 , p. 83.
  58. ↑ White, 1979 , p. 70.
  59. ↑ Anonymous, n.d.a .
  60. ↑ Walsh, 2002 , p. 313.
  61. ↑ Walsh, 2002 , p. 315.
  62. ↑ Stravinsky, 1962 , p. 84?86.
  63. ↑ Walsh, 2002 , p. 318.
  64. ↑ Taruskin 1996 ; Simon 2011 .
  65. ↑ Walsh, 2002 , p. 319 and fn 21.
  66. ↑ White, 1979 , p. 78.
  67. ↑ White, 1979 , p. 619.
  68. ↑ Anonymous, n.d.f .
  69. ↑ Lawson, 1986 , p. 297?301.
  70. ↑ Walsh, 2002 , p. 336.
  71. ↑ Kay, n.d. .
  72. ↑ 72,0 72,1 Traut, 2016 , p. 8.
  73. ↑ Craft, 1992 , p. 73?81.
  74. ↑ Walsh, 2002 , p. 193.
  75. ↑ Stravinsky i Craft, 1960 , p. 51.
  76. ↑ White, 1979 , p. 85?86.
  77. ↑ White, 1979 , p. 87.
  78. ↑ Fontelles-Ramonet, 2021 .
  79. ↑ White, 1979 , p. 87?88.
  80. ↑ Anonymous, n.d.g .
  81. ↑ White, 1979 , p. 89, 90.
  82. ↑ Steinberg, 2005 , p. 270.
  83. ↑ White, 1979 , p. 90?91.
  84. ↑ White, 1979 , p. 91.
  85. ↑ White, 1979 , p. 92.
  86. ↑ 86,0 86,1 White, 1979 , p. 98.
  87. ↑ White, 1979 , p. 98?100.
  88. ↑ White, 1979 , p. 103?104.
  89. ↑ ≪ Journal officiel de la Republique francaise. Lois et decrets ≫ (en angles). Gallica , 10-06-1934. [Consulta: 25 novembre 2023].
  90. ↑ 90,0 90,1 Routh, 1975 , p. 41.
  91. ↑ White, 1979 , p. 105.
  92. ↑ Routh, 1975 , p. 43.
  93. ↑ Walsh, 2006 , p. 29.
  94. ↑ 94,0 94,1 Whiting, 2005 , p. 38.
  95. ↑ Stravinsky i Craft, 1960 , p. 18.
  96. ↑ Joseph, 2001 , p. 279.
  97. ↑ Routh, 1975 , p. 44.
  98. ↑ Walsh, 2006 , p. 595.
  99. ↑ White, 1979 , p. 115.
  100. ↑ White, 1979 , p. 116.
  101. ↑ Holland, 2001 .
  102. ↑ Braubach, 2009 .
  103. ↑ Routh, 1975 , p. 46.
  104. ↑ 104,0 104,1 Routh, 1975 , p. 47.
  105. ↑ Anonymous, n.d.i .
  106. ↑ Walsh, 2006 , p. 152.
  107. ↑ White, 1979 , p. 429.
  108. ↑ 108,0 108,1 Walsh, 2006 , p. 185.
  109. ↑ White, 1979 , p. 124.
  110. ↑ Walsh, 2006 , p. 201.
  111. ↑ Walsh, 2006 , p. 190.
  112. ↑ Walsh, 2006 , p. 188.
  113. ↑ Whiting, 2005 , p. 39?40.
  114. ↑ White, 1979 , p. 131.
  115. ↑ Quoted in Walsh (2006) .
  116. ↑ White, 1979 , p. 133.
  117. ↑ Whiting, 2005 , p. 40.
  118. ↑ Straus, 2001 , p. 4.
  119. ↑ Routh, 1975 , p. 56?57.
  120. ↑ White, 1979 , p. 136.
  121. ↑ White, 1979 , p. 137.
  122. ↑ White, 1979 , p. 504.
  123. ↑ White, 1979 , p. 138?139.
  124. ↑ Cunningham, 2012 .
  125. ↑ Anonymous, 2022 .
  126. ↑ Anonymous, 1962a .
  127. ↑ Anonymous, 1962b .
  128. ↑ White, 1979 , p. 146?148.
  129. ↑ Anonymous, 1962c .
  130. ↑ Walsh, 2006 , p. 476.
  131. ↑ 131,0 131,1 Walsh, 2006 , p. 488.
  132. ↑ Walsh, 2006 , p. 501.
  133. ↑ Walsh, 2006 , p. 503?504.
  134. ↑ Whiting, 2005 , p. 41.
  135. ↑ Anonymous, 2021 .
  136. ↑ 136,0 136,1 Walsh, 2006 , p. 528.
  137. ↑ Walsh, 2006 , p. 528, 529.
  138. ↑ White, 1979 , p. 154.
  139. ↑ Walsh, 2006 , p. 532.
  140. ↑ White, 1979 , p. 155.
  141. ↑ Walsh, 2006 , p. 542?543.
  142. ↑ Walsh, 2006 , p. 544.
  143. ↑ Walsh, 2006 , p. 550.
  144. ↑ 144,0 144,1 Henahan, 1971 .
  145. ↑ White, 1979 , p. 158.
  146. ↑ Walsh, 2006 , p. 560.
  147. ↑ Walsh, 2006 , p. 561.
  148. ↑ 148,0 148,1 Anonymous, 1971 .
  149. ↑ White, 1979 , p. 159.
  150. ↑ Rolls Press i Popperfoto, 1971 .
  151. ↑ Collarile, 2021 , p. 104.
  152. ↑ ≪ Works:Thematic index ≫ (en angles). Igor Stravinsky Foundation. Arxivat de l' original el 2014-10-14. [Consulta: 6 febrer 2012].

Bibliografia [ modifica ]


Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Igor_Stravinski&oldid=33526960 ≫