 |
Aquest article o seccio no
cita les fonts
o necessita mes referencies per a la seva
verificabilitat
.
|
La
Historia de Valencia
descriu l'esdeveniment historic de la ciutat de
Valencia
. Per major informacio sobre un periode concret, consulteu els articles principals.
Placa de la Mare de Deu. Inscripcio de Titus Livi sobre la fundacio de Valentia
La Ciutat de Valencia fou fundada pels romans el 138 aC amb el nom de
Valentia Edetanorum
sobre una de les illes que formava el
riu Turia
en la seua pantanosa desembocadura. Valentia era la primera ciutat dels voltants fundada sobre el pla. Des de mitjan segle I Valentia iniciava una llarga etapa de desenvolupament, caracteritzada pel creixement urba, l'afluencia de nous colons, i l'engrandiment de l'urbs per mitja de la construccio de grans edificis publics.
Pero a la segona meitat del segle
iii
, de manera paral·lela a la resta de l'Imperi, Valentia va travessar una etapa de crisi que va marcar l'inici d'un llarg periode de decadencia. Des de mitjan segle
iv
va poder existir una comunitat cristiana a la ciutat conformada entorn de la memoria del
Sant Vicent Martir
, martiritzat aci l'any
304
.
Un segle despres, a causa de les primeres onades de pobles germanics i pel buit de poder deixat per l'Administracio imperial, l'Esglesia va assumir les regnes de la ciutat. La invasio romana d'Orient del sud-oest de la peninsula, al 554, marca el final del periode roma a Valencia. Despres de l'expulsio dels romans d'Orient al 625 s'inicia una etapa fosca, mal coneguda per la historia i a penes documentada per l'arqueologia, que sembla testimoniar un to de vida urbana molt baix.
Epoca musulmana
[
modifica
]
Plat de ceramica arab (s. XII), procedent de les excavacions de la Cripta Arqueologica de Sant Vicent Martir
Despres de la conquesta musulmana de l'any
711
, i seguint la tonica anterior, la primera etapa de domini musulma constituix un periode fosc per a Balansiya, del qual a penes en tenim referencies. Segurament, despres de segles de decadencia i descomposicio de l'
Imperi Roma
, a causa de les invasions barbares, la ciutat devia estar molt despoblada. A l'epoca califal Balansiya va iniciar el cami de la recuperacio urbana per mitja de la construccio d'un primer perimetre d'horta a l'actual barri del
Carme
i la remodelacio de l'antiga area episcopal visigoda ??a l'entorn de la catedral?? per a convertir-lo en un soc vinculat a la residencia del governador.
Pero el vertader auge de la ciutat va comencar amb l'aparicio de la
Taifa de Valencia
. La ciutat va creixer, i en temps del rei
Abd-al-Aziz ibn Amir
s'hi va edificar una nova
muralla
(s.XI), de la qual encara es conserven restes per tot
Ciutat Vella
, especialment al barri del Carme. Nombroses troballes arqueologiques testimonien l'auge assolit per la ciutat en este moment.
Amb una serie d'invasions nord-africanes i un interregne breu amb l'ocupacio de la ciutat pel mercenari castella
Rodrigo Diaz de Vivar
, la ciutat i la seua taifa es debilitaren fins al 1238, moment en el qual fou conquerida per
Jaume I
.
La Conquesta
[
modifica
]
Jaume I
, fundador del
Regne de Valencia
.
Durant les primeres decades del
segle
xiii
la ciutat es va fortificar davant de la imminencia de l'avanc feudal de la reconquesta dels regnes cristians peninsulars. Les fonts cristianes la descriuen com una urbs populosa, rodejada per una ferac horta.
Despres de posposar la conquesta, finalment, i despres d'altres campanyes al Nord de Valencia, es va conquerir
El Puig
el
1237
, des d'on es planificaria la conquesta de
Valencia
. Finalment, l'entrada a la Ciutat de Valencia del rei aragones
Jaume I
, el
9 d'octubre
de
1238
, va posar fi a cinc segles de cultura musulmana, pero aquesta va deixar una solida empremta a la ciutat i al territori valencia. La conquesta de Valencia va adquirir categoria de
croada
pel Papa, i la seua caiguda va ser celebrada arreu d'
Europa
.
Porta romanica de la
Seu
. Primer monument cristia de la ciutat despres de la Reconquesta.
Al segle
xiv
Valencia va renaixer com a capital del
Regne de Valencia
i ciutat cristiana despres de cinc segles de domini musulma. Despres de la victoria cristiana, la poblacio musulmana va ser expulsada i la ciutat repartida entre aquells que havien participat en la conquesta, de la qual cosa queda testimoni en el
Llibre del Repartiment
. Jaume I va atorgar a la ciutat unes noves lleis, els
Furs
, que anys despres va fer extensives a tot el regne de Valencia. Comencava aixi una nova etapa, de la ma d'una nova societat i d'una nova llengua, que va establir les bases del poble valencia tal com el coneixem avui.
La ciutat va passar per greus compromisos al segle
xiv
. D'una banda, la
pesta negra
de
1348
; d'una altra, els conflictes entre les tres comunitats, cristiana, jueva i musulmana. Tambe s'hi feia notar el creixent conflicte entre la pagesia i la noblesa amb la
Revolta de la Unio
.
l'Epoca d'Esplendor
[
modifica
]
Llotja de la Seda
Al
segle
xv
Valencia va viure una etapa de gran desenvolupament economic i esplendor cultural i artistic. Es va crear la
Taula de Canvis i Deposits
, una banca municipal en suport de les operacions comercials, la industria local ?que tenia els teixits al capdavant? va aconseguir un gran desenrotllament, i la ciutat es va convertir en un empori comercial al qual acudien mercaders de totes les parts d'
Europa
. A l'acabament del segle es va construir la
Llotja de la Seda
, centre de transaccions i un verdader temple del
comerc
.
Aquest auge economic te el seu reflex en el pla
artistic
i
cultural
. S'alcen ara alguns dels edificis mes emblematics de la ciutat, com les
Torres de Serrans
(
1392
), la Llotja (
1482
), el
Micalet
o la capella dels Reis del
convent de Sant Domenec
. En
pintura
i
escultura
es deixen sentir les tendencies flamenques i italianes en artistes com
Lluis Dalmau
,
Goncal Peris
o
Damia Forment
. En
literatura
, sota la proteccio de la cort d'
Alfons el Magnanim
florix la produccio escrita, de la ma d'autors com ara
Ausias March
,
Roic de Corella
o
Isabel de Villena
. Cap al
1460
Joanot Martorell
escriu el
Tirant lo Blanch
, una innovadora novel·la de cavalleria que va influir en nombrosos autors posteriors, des de
Cervantes
a
Shakespeare
.
Valencia a l'Imperi Espanyol
[
modifica
]
La pau de les Germanies
, oli sobre llenc, per Marcelino Unceta.
Al segle
xvi
Valencia va perdre la posicio hegemonica en l'economia espanyola a causa del descobriment d'America. L'entrada de Valencia en l'epoca moderna va estar marcada per la
revolta de les Germanies
, una vertadera guerra civil que va enfrontar la societat valenciana. Finalment van ser derrotades i els seus liders passats per les armes, de manera que hi hague una severa repressio.
Mentrestant, la
Inquisicio
desenvolupa una persecucio dels jueus conversos de la ciutat. Les idees humanistes i els corrents estetics renaixentistes que bullen a Europa van arribar a Valencia pero van ser cultivats tan sols dins el restringit cercle cortesa. Aquest segle fou el principi d'un proces de castellanitzacio, especialment encoratjat per la cort virregnal de
Germana de Foix
.
Expulsio dels
moriscs
des del
Grau de Valencia
.
El
1609
es va promulgar el decret d'
expulsio dels moriscos
i el
Grau
va ser un dels ports pels quals es van embarcar per a ser traslladats al nord d'
Africa
. En realitat, l'impacte directe de l'expulsio va ser escas a la ciutat de Valencia, pero va afectar sensiblement les rendes de molts nobles, la majoria dels residents a la capital.
El
segle
xvii
es va caracteritzar pel reforcament de les tendencies absolutistes de la monarquia. Aixo va produir l'any
1633
l'alcament dels llauradors de l'horta que protestaven pel que consideraven imposts abusius. Els sublevats van arribar a posar setge a Valencia, la qual cosa va obligar a prendre les armes als seus habitants. A aco es van afegir successives epidemies de pesta que van reduir la poblacio en un terc, i una calamitosa riuada del
Turia
el
1651
. L'economia es va mantindre estancada quasi tota la centuria.
La instauracio borbonica. Segle
xviii
[
modifica
]
A la mort sense descendencia de
Carles II
es va produir un conflicte dinastic que va desembocar en la
Guerra de Successio
. Despres de la coronacio de
Felip V
de
Borbo
el 1701, Valencia es va mantindre lleial al nou monarca fins a l'arribada a la ciutat de tropes de l'
arxiduc Carles d'Austria
el 1705. L'arxiduc va ser reconegut com a rei, pero el seu regnat a penes va durar uns mesos. El
25 d'abril
de
1707
les tropes borboniques derrotaven les austracistes en la
batalla d'Almansa
.
Despres de la seua victoria,
Felip V
decretava la
nova planta
, que aboli els
Furs
i imposa les lleis i costums de
Castella
. El govern municipal va ser transformada i els carrecs van deixar de ser electius. Des d'aleshores, Valencia es va haver d'acostumar a la presencia de tropes.
En l'ambit economic, durant el segle
xviii
Valencia va viure una etapa de recuperacio recolzada en la manufactura de teixits de seda i diverses activitats industrials, com la taulelleria. El XVIII va ser el segle de les idees, el segle de les llums. El pensament il·lustrat nascut a Franca va trobar a Valencia un resso fervent, i va tindre noms de reconegut prestigi europeu, com
Gregori Maians
o Perez Bayer.
Valencia i els pobles dels voltants entorn del 1840.
Valencia al segle
xix
va estar marcada per les repercussions de la
revolucio francesa
. El poble valencia es va alcar en armes el 23 de maig de 1808 enardit per les arengues de personatges com el
Palleter
. Els amotinats van prendre la Ciutadella i van constituir una Junta Suprema de govern que es va fer carrec de la ciutat.
Durant els anys d'invasio napoleonica els valencians van enviar els seus representants a les
Corts de Cadis
, on es va redactar una constitucio liberal. Pero al maig de 1814, Ferran VII va tornar a la peninsula a traves de Valencia i va derogar immediatament la constitucio aprovada a Cadis instaurant un regim de caracter absolutista.
La historia de Valencia durant el regnat de Ferran VII es una etapa de conflictes entre els partidaris d'un regim absolutista i els adeptes del liberalisme. Despres de la mort de
Ferran VII
el
1833
hi hague anys dificils, amb enfrontaments entre liberals i republicans, i una permanent amenaca de les tropes
carlines
. El 1833 es van crear les provincies i es va reestructurar l'
Ajuntament
. El 1837 es va posar en marxa la
desamortitzacio
de bens de l'Esglesia. Amb aquests canvis Valencia va fer un canvi qualitatiu cap a la modernitat i va millorar substancialment les infraestructures i els servicis, alhora que s'hi dugueren a terme projectes, com el del port, demandats molts anys abans. Pel que fa a l'urbanisme, Valencia va comencar a creixer de forma decidida amb l'enderroc de les muralles el 1868.
El 1873 i es va proclamar la
Primera Republica
, i enmig d'un ambient radicalitzat, es va crear el
Canto de Valencia
, el qual el govern de Madrid va ofegar la rebel·lio mitjancant les armes. Amb un colp d'estat s'acaba la republica i Alfons XII va arribar a Valencia, cami de Madrid, per ser proclamat rei.
Als anys setanta va comencar a tindre forca un moviment cultural de recuperacio de la llengua i les tradicions valencianes, la
Renaixenca
. En aquest segle tambe, les
Falles
comencaren a adquirir importancia.
Adveniment de la Republica
[
modifica
]
A comencament del segle
xx
Valencia era una ciutat industrialitzada. Els obrers, en nombre creixent per la industrialitzacio, van comencar a organitzar-se en demanda de millors condicions de vida. A Valencia el partit republica de
Blasco Ibanez
va obtindre un enorme suport popular, controlant el govern de la ciutat del 1901 al 1923.
La primera guerra mundial va afectar molt l'economia valenciana, i provoca una serie de vages. La instauracio de la
dictadura de Primo de Rivera
l'any 1923 fou el resultat. El 1931 pero es van fer eleccions locals on varen obtindre una victoria absoluta els partits republicans, i s'hi va proclamar la
Segona Republica
. El 1936 l'ajuntament va ser dissolt a favor d'una comissio gestora i es van assaltar esglesies i convents, amb una polaritzacio entre esquerres i dretes que finalment duria a la
guerra civil
.
Durant la guerra Valencia era del bandol republica, i el 1937 esdevingue la seua capital. La ciutat va ser intensament bombardejada per aire i per mar. El 30 de marc de 1939 Valencia es va rendir i les tropes nacionals van fer-hi la seua entrada.
Valencia Franquista
[
modifica
]
L'adveniment de la Dictadura va provocar un canvi radical: es van prohibir els partits politics, es va iniciar una severa repressio ideologica, l'Administracio va recuperar les competencies anteriors a la guerra i l'Esglesia va encapcalar el rearmament moral de la societat. L'autarquia economica va provocar una profunda crisi durant mes d'una decada. Damunt de desgracies, el
14 d'octubre
de
1957
el Turia es va desbordar en la pitjor
riuada
de la seua historia.
Al comencament dels seixanta es va iniciar la recuperacio economica i Valencia va viure un espectacular creixement demografic a causa de la immigracio i l'execucio d'importants obres urbanistiques i d'infraestructures. Es va posar en marxa el
Pla Sud
del
riu Turia
i la ciutat va creixer.
Epoca contemporania
[
modifica
]
Palau de la Generalitat
. Simbol de la recuperacio de l'autogovern al
Pais Valencia
. Seu de la
Generalitat Valenciana
des del 1978
A la mort del general
Franco
el 1975 es va iniciar el proces de
transicio democratica
i el posterior de transferencia de competencies a la
Comunitat Valenciana
. Aixo no obstant, la nit del 23 de febrer de 1981 van estar a punt de truncar-se aquests dos per la temptativa colpista que, des de Valencia, va liderar el capita general Milans del Bosch, afortunadament fracassada. La democracia va propiciar la recuperacio de la llengua i la cultura valenciana, encara que no es va poder evitar certa crispacio social entorn dels simbols (conegut com la
Batalla de Valencia
)
En les decades dels noranta i el 2000, Valencia ha canviat de cara.
[1]
Projectes emblematics, com el
Jardi del Turia
, l'
IVAM
, el
Palau de la Musica
o el de
Congressos
, el
Metro
, o la
Ciutat de les Arts i les Ciencies
, han creat una nova imatge per a la ciutat i atret cada dia mes i mes turistes.
Bibliografia
[
modifica
]
Enllacos externs
[
modifica
]
|
|---|
| Valencia abans del Regne
| |
|---|
| Valencia durant el Regne
| |
|---|
| Valencia despres del Regne
| |
|---|
| Epoca contemporania
| |
|---|
|