Monument als combatents per la independencia d'Irlanda
La
Guerra angloirlandesa
o
Guerra d'Independencia Irlandesa
(
gaelic irlandes
Cogadh an Neamhspleachais
) fou una campanya guerrillera organitzada per l'
Exercit Republica Irlandes
contra la
RIC
i els voluntaris de la
Gran Bretanya
, anomenats despectivament
black and tans
, legitimada pel
Dail Eireann
escollit el
1918
. Va durar del 1919 fins a la treva de juliol de
1921
, que portaria a la signatura del
Tractat Angloirlandes
de desembre de
1921
Des de finals del 1880, el Partit Parlamentari Irlandes de Charles Steward Parnell i mes tard John Redmond demanaren autonomia (home rule) per a Irlanda per via politica i parlamentaria. El 1905 el
Sinn Fein
d'
Arthur Griffith
plantejava fins i tot la independencia. El 1912 els britanics garantiren l'autogovern irlandes, pero els unionistes formaren una forca armada per a impedir-ho, els
Voluntaris de l'Ulster
. Com a resposta, els nacionalistes irlandesos crearen el
1913
els
Voluntaris Irlandesos
. El retard sine die de l'aplicacio de l'autogovern va decebre els nacionalistes mes radicals, que aprofitaren que els britanics eren lluitant a la Primera Guerra Mundial per a organitzar l'
aixecament de Pasqua
de
1916
. Tot i que l'aixecament fou un fracas, la repressio desmesurada i la
conscripcio obligatoria
de soldats irlandesos el 1918 va donar fortes simpaties al nacionalisme radical.
Els empresonats pels fets de Pasqua foren tancats en camps de concentracio. En el de
Frongoch
(
Gal·les
)
Micheal O Coileain
i
Cathal Brugga
(1874-1922) reorganitzaren l'
Exercit Republica Irlandes
(IRA), amb 600 republicans empresonats; les
flying columns
tindran una disciplina ferria i ideara el
National Loan
(Fons de Prestecs a l'Estat), antecedent de l'"impost revolucionari". El 1917 en foren alliberats 1.916 presos, i alhora
Eamon de Valera
(1882-1975), adoptat com a candidat pel Sinn Fein, guanya les eleccions al comtat d'East Clare. Simultaniament, es produia una vaga de fam dels presos que reclamaven l'estatut de presoner de guerra, i en ella va morir el
fenia
rebel
Thomas Ashe
.
Per l'octubre del
1917
se celebra l'
Ard Fheis
(Congres) del Sinn Fein, partit que va aixoplugar la majoria dels partidaris de la revolta, on es faran triomfar les tesis de
Micheal O Coileain
: canvien la monarquia dual per la independencia total i republicana d'Irlanda, i nomenaren Eamon de Valera president del partit. El marc del 1918 Coileain va reorganitzar l'IRA i en nomena De Valera president i
Richard Mulcahy
cap d'estat major, reservant-se ell la direccio i organitzacio i el reclutament. D'aquesta manera va organitzar la fuga de De Valera de la preso.
El desembre del 1918 se celebraren eleccions a Westminster. El
Sinn Fein
va obtenir 486.867 vots, el 47,7% (61% als comtats del Sud i el 23,9% als sis del Nord) i 73 diputats dels 105 en joc (entre ells Coileain, Griffith, De Valera i la comtessa Markiewicz), 292.722 vots i 26 escons els unionistes d'
Edward Carson
(el 60,1% dels vots al Nord) i nomes 238.477 vots i 6 escons el partit de Redmont (amb el 23% dels vots). Aixo provocara la dimissio de Redmont el partit irlandes, substituit per
John Dillon
, qui no podra evitar la practica desaparicio i absorcio pel Sinn Fein, mes adaptat a la nova situacio. Els 73 parlamentaris del Sinn Fein decidiren no ocupar els escons a Westminster i adoptaren l'ideari independentista (42 encara eren empresonats acusats de conspiracio).
El
21 de gener
del
1919
els diputats del Sinn Fein es constituiren en un
Dail Eireann
(Parlament Irlandes) provisional i nomenaren un govern de 27 membres que signara una declaracio d'independencia.
Cathal Brugga
sera nomenat president provisional i adoptara un programa democratic influit pels postulats de
Fintan Lalor
;
Constance Markiewicz
sera ministre de treball. Pel marc nomenaren un govern nou on De Valera sera president, Brugga ministre de defensa, i Coileain de finances i alhora secretari general de l'IRA (nom adoptat definitivament pels
Voluntaris Irlandesos
), qui aconseguira que els seus membres jurin lleialtat a la Republica Irlandesa.
El conflicte
[
modifica
]
El
21 de gener
del
1919
es va produir l'
emboscada de Soloheadbeg
, on membres dels
Voluntaris Irlandesos
van matar dos agents del
Royal Irish Constabulary
i, pel setembre,
Micheal O Coileain
obte l'acces als arxius policials de Dublin, on hi ha documentacio sobre els policies i agents britanics, delators, etc., contra els quals l'IRA extremara la seva campanya.
Pel marc del 1920 les columnes mobils de l'IRA, comandades per
Tom Barry
, atacaren els quarters de
Cork
. Com a represalia, el 19 de marc el RIC mata l'alcalde de Cork i militant de l'IRA i del
Sinn Fein
,
Tomas Mac Curtain
(1884-1920). Fou substituit per un jove heroi de l'
aixecament de Pasqua
,
Terence MacSwiney
, que fou detingut el dia 21 d'agost acusat de conspiracio. Com a protesta, inicia aleshores una
vaga de fam
amb uns altres 11 regidors, entre ells
Michael Fitzgerald
i
Joseph Murphy
, i va morir el 24 d'octubre.
[4]
El seu enterrament fou una gran manifestacio de dol i dona pretext a l'IRA per a dur a terme actes de represalia, sobretot despres de la mort de Fitzgerald el 17 i Murphy el 25 d'octubre.
Pel juny del 1920 l'IRA inicia una ofensiva contra els RIC que els provoca 55 morts i 74 ferits. Per aquest motiu uns 2.000 RIC havien renunciat a llur feina el juliol del 1921. Pero com a venjanca, els RIC deixaren el lloc als
black and bans
, que el
28 d'abril
del
1920
assolaren
Limerick
i hi agrediren civils; el 20 de setembre assaltaren
Balbriggan
(
comtat de Dublin
), matant dos civils; i el 29 de desembre cremaren cases a Middleton (
comtat de Cork
) per una emboscada de l'IRA en la qual moriren tres RIC. Com a represalia, l'IRA va cremar durant l'any 315 cases de membres del RIC.
Pero l'IRA perde en combat
Sean Tracy
, en un atac a Dublin el 14 d'octubre, i l'u de novembre fou executat pels britanics
Kevin Barry
per la mort d'un soldat britanic en una emboscada. Poc despres, a l'
India
s'amotinaren els irlandesos dels Connaught Rangers, i per aixo el 2 de novembre fou executat
James Daly
. Aixo va provocar una nova accio de represalia, quan degollaren 12 agents britanics d'espionatge, coneguts com els
Cairo Gang
.
Aquell mateix dia, els
black and tans
protagonitzaren el mes bestial acte de represalia contra civils, conegut com a Bloody Sunday: mataren 12 civils i en feriren 60 en el
Crooke Park
de
Dublin
en un partit de
hurling
entre els equips de Dublin i Tipperary, i a la nit tres membres de l'IRA foren crivellats al castell de Dublin. Tambe executaren els membres de l'IRA
Paddy Moran
(de Crossna,
comtat de Roscommon
), vetera de Pasqua, capita de la Companyia D, segon batallo; Thomas Whelan (de
Galway
), Thomas Brian (de Dublin), Paddy Doyle, Frank Flood, tinent de la companyia H, Bernard Ryan, Thomas Traynor, Edward Foley i Patrick Maher. Durant l'any 1920 el RIC havia cremat 100 aldees i 2.500 edificis civils.
L'IRA continua les accions. El 28 de novembre la columna de Tom Barry mata 17 auxiliars a Macroom (comtat de Cork), i com a resposta els
black and tans
cremaren el centre de la vila de Cork el 12 de desembre. Per tal d'acabar amb el conflicte, els britanics van fer detenir
Arthur Griffith
, cap del govern provisional, de manera que el seu successor,
Michael O'Flanagan
, demana una treva als britanics.
Treva, eleccions i tractat
[
modifica
]
El
24 de desembre
del
1920
s'aprova la
Government of Ireland Act
, per la qual es formaven dues regions autonomes en tot llevat defensa, politica exterior i economia. Al Sud, de 26 comtats de majoria nacionalista, i al Nord, dels sis comtats de majoria unionista. El 19 de maig del 1921 se celebraren les eleccions en les dues parts:
Malgrat la treva, el
25 de maig
del 1921 el Dail ordena l'IRA atacar l'Oficina de Duanes de Dublin, provocant cinc morts i 80 detinguts. Tanmateix, l'IRA era delmat per la manca d'armes, i per aixo es dedica a cremar propietats dels unionistes. Com a resposta, el 10 de juliol del 1921 a
Belfast
els
B Specials
atacaren 150 llars catoliques provocant 15 morts i 68 ferits. L'
11 de juliol
del
1921
es declara definitivament una treva entre l'IRA i el govern britanic que conduira finalment a la signatura del
Tractat Angloirlandes
. S'havia produit un total de 1.500 morts.
- ↑
(Hopkinson, Irish War of Independence p 201-202)
- ↑
Hopkinson,
Irish War of Independence
, p 201-202. Hopkinson lists 363 RIC killed in Southern Ireland 1919-21, Robert Lynch, the Northern IRA and the Early Years of Partition, gives a figure of 38 RIC and 43 USC personnel killed in Northern Ireland 1920-22 p.227 and p.67. The RIC casualty figure includes 4 Dublin Metropolitan Policemen and 2 Harbour Police
- ↑
Hopkinson lists 200 killed in southern Ireland 1919?21,Richard English, Armed Struggle, a History of the IRA, gives a total of 557 killed in Northern Ireland in 1920-1922 page 39-40
- ↑
Keogh
, Dermot.
The Vatican, the Bishops and Irish Politics 1919-39
(en angles). Cambridge University Press, 2005, p.54.
ISBN 0521530520
.
Bibliografia
[
modifica
]
- Tim Pat Coogan,
Michael Collins
- M.E. Collins,
Ireland 1868-1966
(Educational Company 1993)
- F.S.L. Lyons,
Ireland Since the Famine
- Dorothy MacCardle,
The Irish Republic
(Corgi paperback)
- Lord Longford,
Peace by Ordeal
- Michael Hopkinson,
The Irish War of Independence
(Gill & Macmillan, 2002)
- Michael Hopkinson,
Green against Green, the Irish Civil War
(Gill & Macmillan, 2004)
- Peter Hart,
The IRA at War 1916-1923
(Oxford: Oxford University Press, 2003
ISBN 0-19-925258-0
) and
The IRA and Its Enemies: Violence and Community in Cork, 1916-1923
(OUP 1998,
ISBN 0-19-820806-5
)
- Meda Ryan,
Tom Barry: IRA Freedom Fighter
(Cork: Mercier Press, 2003).
ISBN 1-85635-425-3
- Richard English, Armed Struggle, a History of the IRA, (MacMillan 2003)
- Richard Comerford,
Ireland Inventing the Nation
(Hodder 2003).
Enllacos externs
[
modifica
]
|
|---|
| Prehistoria
| | |
|---|
| Edat Mitjana
| |
|---|
| Epoca moderna
| |
|---|
| Segle
xix
| |
|---|
| Segle
xx
| |
|---|