Alcament de Pasqua

Article de qualitat
De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de conflicte militarAlcament de Pasqua
Guerra Angloirlandesa Modifica el valor a Wikidata

Cartell amb la proclamacio de la Republica irlandesa el 1916
Nom original Eiri Amach na Casca i Easter Rising Modifica el valor a Wikidata
Tipus rebel·lio Modifica el valor a Wikidata
Data 24?30 d'abril de 1916
Lloc Dublin Modifica el valor a Wikidata
Estat Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda Modifica el valor a Wikidata
Casus belli Creenca que les accions no violentes per aconseguir la independencia d'Irlanda havien fallat
Resultat Rendicio incondicional de les forces rebels i execucio dels seus liders
Bandols
República d'Irlanda Forces rebels irlandeses:

Germandat Republicana Irlandesa
Voluntaris Irlandesos
Exercit Ciutada Irlandes
Cumann na mBan

Fianna Eireann 		Regne Unit Exercit britanic a mb la col·laboracio de la Policia Metropolitana de Dublin
Royal Irish Constabulary
Comandants
República d'Irlanda Patrick Pearse
República d'Irlanda James Connolly
República d'Irlanda Thomas J. Clarke
República d'Irlanda Sean MacDermott
República d'Irlanda Joseph Plunkett
República d'Irlanda Eamonn Ceannt
República d'Irlanda Thomas McDonagh 		Regne Unit Lord Wimborne
Regne Unit Augustine Birrell
Regne Unit Matthew Nathan
Regne Unit Lord French
Regne Unit Lovick Friend
Regne Unit John Maxwell
Regne Unit William Lowe
Forces
1.250 a Dublin,
~2.000?3.000 en altres indrets d'Irlanda 		16.000 soldats i 1.000 policies armats a Dublin al final de la setmana.
Baixes
66 morts
xifra de ferits desconeguda
16 executats 		143 morts
397 ferits 		260 civils morts
2.217 civils ferits
Total morts: 485

L' Alcament de Pasqua (en gaelic Eiri Amach na Casca i en angles Easter Rising ), [1] [2] [3] tambe conegut com a Revolta de Pasqua , fou una rebel·lio que tingue lloc a Irlanda en el transcurs de la setmana de Pasqua del 1916 . L'alcament va ser organitzat per part d'alguns republicans irlandesos amb l'objectiu d'acabar amb el domini britanic a l'illa i establir una republica irlandesa , aprofitant que el Regne Unit es trobava immers en la Primera Guerra Mundial . Aquesta accio va ser l'alcament mes important a Irlanda des de la rebel·lio de 1798 . [4]

Organitzat per set membres del consell militar de la Germandat Republicana Irlandesa , [5] l'alcament va comencar el dilluns de Pasqua, es a dir, el 24 d'abril de 1916, i s'allarga durant sis dies. Membres dels Voluntaris Irlandesos , liderats pel mestre i activista per la llengua irlandesa Patrick Pearse , secundats pel petit Exercit Ciutada Irlandes de James Connolly i 200 membres del Cumann na mBan , van ocupar diversos emplacaments al centre de Dublin i van proclamar la Republica Irlandesa. Tambe es van produir accions aillades en altres llocs d'Irlanda, destacant l'atac a la caserna del Royal Irish Constabulary d' Ashbourne i els intents d'assalt als barracons del comtat de Galway i a les d' Enniscorthy , al comtat de Wexford .

Gracies a la seva superioritat numerica i d'artilleria, l'exercit britanic va suprimir rapidament la rebel·lio, obligant Pearse a acceptar la rendicio incondicional el dissabte 29 d'abril . Despres de la rendicio, el pais es va mantenir sota la llei marcial . Prop de 3.500 persones van ser empresonades pels britanics, moltes de les quals no havien participat en la revolta, i 1.800 d'elles van ser enviades a camps d'internament o presons a Gran Bretanya. La majoria dels liders foren executats despres de judicis marcials a consequencia de la revolta. La repressio britanica de l'aixecament i les posteriors execucions van aconseguir tornar a situar el republicanisme al capdavant de la politica irlandesa, que durant gairebe 50 anys havia estat dominada pel constitucionalisme nacionalista. La reaccio repressiva de Londres va portar a un major suport popular cap a la independencia. El desembre de 1918, els republicans, aleshores representats pel partit Sinn Fein , van aconseguir 73 escons de 105 a Irlanda en les eleccions generals del Regne Unit d'aquell any, no van prendre els seus escons, practicant una politica abstencionista i manifestament independentista. El 21 de gener de 1919 van constituir el First Dail i van declarar la independencia de la Republica d'Irlanda , iniciant-se aquell mateix dia la Guerra Angloirlandesa amb l' emboscada de Soloheadbeg .

485 persones van morir durant l'Alcament de Pasqua, dels quals un 54% eren civils, un 30% militars i policies britanics, i un 16% rebels irlandesos. Mes de 2.600 persones van resultar ferides. La causa de la mort de tants civils va ser l'us, per part de les forces britaniques, d'artilleria i armes automatiques de gran potencia, a mes de la confusio de civils per rebels. D'altres van patir l'intercanvi de foc en una ciutat molt densificada. L'artilleria i els incendis van deixar bona part del centre de Dublin en runes.

Antecedents [ modifica ]

L' Acta d'Unio , promulgada el 1800, va unificar el Regne de la Gran Bretanya i el Regne d'Irlanda per constituir el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda , a mes d'abolir el Parlament d'Irlanda i atorgar als irlandesos representacio a Westminster . Des d'aquell moment, molts nacionalistes irlandesos es van oposar a la unio, que veien com una explotacio i empobriment del seu pais. [6]

Aquesta oposicio es va mostrar de diverses maneres: constitucional (la Repeal Association ; la Home Rule League ), social ( desestabliment de l'Esglesia d'Irlanda ; la Lliga de la Terra ) i revolucionaria ( alcament del 1848 ; alcament fenia ). [7] El nacionalisme constitucional semblava que s'havia imposat quan el Partit Parlamentari Irlandes , dirigit per Charles Stewart Parnell , va aconseguir que, el 1886, el govern liberal de William Ewart Gladstone introduis el primer projecte de llei de govern local d'Irlanda , tot i que aquest fou rebutjat posteriorment a la Cambra dels Comuns . El segon projecte de llei del govern local de 1893 va aconseguir passar dels Comuns, pero fou rebutjat, al seu torn, per la Cambra dels Lords .

Despres de la caiguda de Parnell, els nacionalistes mes joves i radicalitzats van desil·lusionar-se amb la politica parlamentaria i van decantar-se per metodes mes extrems de separatisme. L' Associacio Atletica Gaelica , la Lliga Gaelica i el revifament cultural aportat per W. B. Yeats i Lady Augusta Gregory , juntament amb la nova manera de pensar liderada per Arthur Griffith , expressada en el seu diari, el Sinn Fein , aixi com les organitzacions National Council i la Sinn Fein League , van desembocar en la identificacio del poble irlandes amb el concepte de nacio i cultura gaelica, completament independent de la britanica. [8] [9] Aquest fet, de vegades, va ser resumit pel terme generic Sinn Fein . [10]

La tercera llei de govern local fou introduida pel primer ministre britanic H. H. Asquith el 1912, iniciant-se aixi la coneguda com a Crisi del Govern Local . Els unionistes irlandesos , liderats per Sir Edward Carson , es van oposar al govern local, en un moviment que veien com l'avantsala d'un imminent govern roma catolic a Dublin . Aixi, el 13 de gener de 1913 es van formar els Voluntaris de l'Ulster , [11] el primer grup paramilitar d'Irlanda del segle  xx .

La Germandat Republicana Irlandesa (IRB, per les seves sigles en angles) va veure aquest moviment dels unionistes com una oportunitat per crear una organitzacio armada per assolir les seves propies finalitats, i el 25 de novembre de 1913 va formar els Voluntaris Irlandesos , l'objectiu del qual era "assegurar i mantenir els drets i les llibertats comuns a tot el poble d'Irlanda". El seu lider era Eoin MacNeill , que no obstant aixo no n'era membre. [12] Tambe es va crear un Comite Provisional, que incloia persones amb una gran diversitat de punts de vista politics, i els rangs dels Voluntaris restaven oberts a "tots aquells irlandesos capacitats sense distincio de les seves creences religioses, politiques o de classe social." [13] Paral·lelament es va crear una altra organitzacio, l' Exercit Ciutada Irlandes , format per sindicalistes com a resultat del tancament patronal de Dublin d'aquell mateix any. [14] La creixent militaritzacio de la politica irlandesa va passar a un segon terme; aixo no obstant, poc despres, a causa de l'esclat de la Primera Guerra Mundial [15]  ? i la participacio d'Irlanda al conflicte.

Tot i que molts irlandesos s'havien presentat voluntaris per formar part dels regiments i divisions irlandesos del renovat exercit britanic al comencament de la guerra el 1914, [16] l'increment del reclutament forcos va provocar una reaccio negativa. L'oposicio a la guerra es basava principalment en la implementacio de l' Acta del Govern d'Irlanda de 1914 (com havia recomanat previament, aquell marc, la Convencio Irlandesa ), cada vegada mes lligada amb la politica dual de la Llei del Servei Militar, obligant els irlandesos a permetre la conscripcio si volien mantenir les esperances de veure aprovada la implementacio de l'Acta de Govern d'Irlanda. [17] L'enllac entre el reclutament i el govern local va fer enfadar tots els partits secessionistes irlandesos de Westminster, inclosos el Partit Parlamentari Irlandes i l' All-for-Ireland League . Aquests dos partits, juntament amb altres organitzacions, van decidir abandonar el parlament en senyal de protesta, tornant a Irlanda per tal d'organitzar l'oposicio. [18]

L'alcament [ modifica ]

Planejament [ modifica ]

Thomas J. Clarke , el principal lider de la Revolta.

El Consell Suprem de l'IRB es va reunir el 5 de setembre de 1914 , un mes despres que el govern del Regne Unit declares la guerra a l' Imperi Alemany . En aquella trobada es va decidir realitzar un aixecament abans del final de la guerra, a mes d'acceptar qualsevol ajuda que pogues oferir Alemanya. [19] La responsabilitat del planejament va recaure en Thomas J. Clarke i Sean MacDermott . [20] Els Voluntaris Irlandesos, la mes petita de les dues forces resultants de la separacio, el setembre de 1914, a causa de la decisio de donar suport o no als esforcos bel·lics del Regne Unit, [21] van establir un "equip dirigent", format per Patrick Pearse [22] com a director de l'organitzacio militar, Joseph Plunkett com a director de les operacions militars, i Thomas Mac Donagh com a director d'entrenament. Eamonn Ceannt hi entraria posteriorment com a director de comunicacions. [23] El maig de 1915 Clarke i MacDermott van establir un Comite Militar dins de l'IRB, format per Pearse, Plunkett i Ceannt, amb l'objectiu de redactar els plans per l'alcament. [24] Aquest paper dual va permetre al Comite, al qual s'uniren Clarke i MacDermott poc despres, promoure les seves propies politiques i funcionar independentment tant de l'executiva dels Voluntaris com de l'executiva de l'IRB: en particular, al cap de l'executiu dels Voluntaris, Eoin MacNeill , que estava a favor d'un alcament nomes si es produia un augment del suport popular, acompanyat de moviments impopulars per part del govern de Londres, com ara la introduccio del servei militar obligatori o un intent de suprimir els Voluntaris o els seus liders; i al president de l'IRB, Denis McCullough , que opinava de manera semblant. [25] Els membres de l'IRB tenien rangs oficials al moviment dels Voluntaris a tot el pais, i havien de respondre davant del Comite Militar, no davant de MacNeill. [26]

Plunkett va viatjar a Alemanya l'abril de 1915 per trobar-se amb Roger Casement , que venia des dels Estats Units l'any anterior amb el suport del lider del Clan na Gael , John Devoy , despres de parlar amb l'ambaixador alemany a Washington, el comte von Bernstorff , amb l'objectiu de reclutar una "brigada irlandesa" d'entre els presoners de guerra , aixi com assegurar-se el suport alemany a la independencia irlandesa. [27] [28] Junts, Plunkett i Casement van presentar un pla que implicava el desembarcament d'una forca expedicionaria alemanya a la costa occidental d'Irlanda, al mateix temps que es produia un alcament a Dublin, distraient d'aquesta manera les forces britaniques, i permetent als alemanys, ajudats per Voluntaris locals, d'assegurar una linia al riu Shannon . [29]

James Connolly , lider de l' Exercit Ciutada Irlandes (ICA, per les seves sigles en angles), un grup armat format per sindicalistes socialistes, desconeixedor dels plans de l'IRB, va avisar que comencaria una revolta per si mateix si d'altres forces politiques fallaven. Si ho hagues intentat tot sol, possiblement l'IRB i els Voluntaris l'haurien secundat; [30] no obstant aixo, els liders de l'IRB es van reunir amb ell el gener de 1916 i el van conencer per unir les seves forces. Finalment es va decidir actuar conjuntament per Pasqua, i Connolly es va convertir en el sise membre del Comite Militar. Thomas Mac Donagh seria, poc despres, el sete i darrer membre.

La mort del vell lider fenia Jeremiah O'Donovan Rossa a Nova York l'agost de 1915 va convertir-se en l'oportunitat per realitzar una manifestacio espectacular. El seu cos fou traslladat a Irlanda per ser enterrat al cementiri de Glasnevin , deixant als Voluntaris a carrec dels preparatius. Una gran multitud de persones va alinear-se al llarg de la ruta marcada pel seguici, reunint-se finalment davant de la tomba. Pearse va realitzar una oracio dramatica, convertint-se en una crida a la unio dels republicans, i que acaba amb les paraules " Ireland unfree shall never be at peace " ( Irlanda, sense ser lliure, no hauria d'estar mai en pau ). [31]

Preparatius [ modifica ]

La General Post Office de Dublin va ser el centre de l'alcament de Pasqua.

En un intent per despistar als informants i, tambe, als mateixos liders dels Voluntaris, Pearse va emetre ordres a principis d'abril perque els Voluntaris realitzessin "parades i maniobres" durant tres dies a partir del Diumenge de Pasqua (ordre per la qual tenia autoritat gracies al seu carrec de director d'organitzacio). L'objectiu era que els republicans membres de l'organitzacio (principalment els membres de l'IRB) entenguessin exactament que volia dir aquest avis, mentre que homes com MacNeill o les autoritats britaniques del castell de Dublin ho consideressin un fet sense importancia. Tot i aixi, MacNeill es va ensumar alguna cosa i va amenacar de "fer tot el possible, excepte trucar al castell de Dublin", per evitar l'alcament.

MacNeill va ser convencut, breument, per unir-se a les accions que es prenguessin quan Mac Diarmada li va explicar que un vaixell alemany amb armes estava a punt de desembarcar-les al comtat de Kerry , accio organitzada per l'IRB conjuntament amb Roger Casement ; estava convencut que el descobriment d'aquest vaixell per part de les autoritats conduiria inevitablement a la supressio dels Voluntaris, fet que justificava que aquests prenguessin mesures defensives, entre les que entraven les maniobres planejades previament. [32] Per la seva banda Casement, decebut pel baix nivell del suport ofert per Alemanya, va insistir a tornar a Irlanda mitjancant un U-Boot alemany, essent capturat quan desembarcava a Tra na Beannai (platja Banna, en angles Banna Strand ), a la badia de Tralee . El seu objectiu era aturar o posposar l'alcament. Les armes tambe es van perdre quan el vaixell alemany Aud s'enfonsa despres de ser interceptat per la Royal Navy . Abans d'enfonsar-se, la tripulacio havia intentat desembarcar les armes, pero els Voluntaris locals no es van presentar al lloc convingut a l'hora establerta.

L'endema MacNeill va retornar a la seva posicio inicial en descobrir que el vaixell que transportava les armes havia estat enfonsat. Amb el suport d'altres liders del mateix parer, com Bulmer Hobson o The O'Rahilly , va emetre una contraordre a tots els Voluntaris cancel·lant les accions del diumenge. Aquesta maniobra va retardar l'alcament nomes un dia, pero va provocar que molts voluntaris tornessin a casa seva i no participessin en la revolta.

La intel·ligencia naval britanica tenia constancia de l'existencia del vaixell, aixi com del retorn de Casement i de l'acord per realitzar l'alcament durant Pasqua, gracies a la intercepcio dels missatges entre Alemanya i la seva ambaixada als Estats Units que havien desxifrat a l'habitacio 40 del ministeri de marina. [33] Aquesta informacio fou traslladada al sub-secretari per Irlanda , Sir Matthew Nathan , el 17 d'abril, pero sense revelar-ne la font, fet que provoca que Nathan poses en dubte la seva precisio. [34] Quan les noticies de la captura de l' Aud i de Casement van arribar a Dublin, Nathan va parlar amb el Lord tinent d'Irlanda , Lord Wimborne . Nathan va proposar de realitzar una batuda a Liberty Hall , seu de l'Exercit Ciutada, aixi com diverses propietats dels Voluntaris al Father Matthew Park i a Kimmage , pero Wimborne va insistir a arrestar directament als liders. Aixi, es decidi posposar qualsevol accio fins al dilluns de Pasqua, aprofitant l'espera Nathan per telegrafiar al secretari en cap per Irlanda , Augustine Birrell , a Londres, per aconseguir la seva aprovacio. [35] Quan Birrell va enviar per cable la seva resposta autoritzant l'accio proposada, el migdia del dilluns 24 d'abril de 1916, l'alcament ja havia comencat.

L'alcament a Dublin [ modifica ]

Dilluns de Pasqua [ modifica ]

Una de les dues banderes que va penjar-se al GPO durant l'alcament.
Emplacaments de les forces rebels i les tropes britaniques al voltant del riu Liffey a Dublin.

A primera hora del dilluns, 24 d'abril de 1916, al voltant de 1.200 membres dels Voluntaris i de l'Exercit Ciutada van ocupar punts estrategics del centre de Dublin. Una forca combinada de 400 efectius de les dues formacions van reunir-se al Liberty Hall liderada pel comandant James Connolly .

La seu dels rebels va establir-se a la General Post Office (GPO), amb James Connolly, designat comandant suprem militar, i quatre membres del Consell Militar mes: Patrick Pearse , Tom Clarke , Sean MacDermott i Joseph Plunkett . [36] Despres d'ocupar la Post Office, els Voluntaris van penjar dues banderes republicanes, i Pearse va llegir la Proclamacio de la Republica . [37]

Paral·lelament, les forces rebels van pendre posicions a Four Courts , el centre de l'aristocracia juridica irlandesa, a la fabrica de galetes de Jacob, al moli de Boland, al complex hospitalari de South Dublin Union, aixi com a la destil·leria adjacent de Marrowbone Lane . Un altre contingent, comandat per Michal Mallin, es va desplacar a Saint Stephen's Green . [38]

Tot i que no estava massa protegit, un contingent de forces dels Voluntaris i l'Exercit Ciutada, comandats per Sean Connolly , va ser incapac d'ocupar el castell de Dublin , simbol del poder britanic a Irlanda. Despres de matar el policia que vigilava l'entrada, i tot i que superaven als soldats de l'interior en nombre, no van aprofitar l'avantatge ni van fer prou esforcos per a penetrar-hi. El sotssecretari, Sir Matthew Nathan , alertat pels trets, va ajudar a tancar les portes del castell just abans que poguessin entrar. [39] Aixi, aquest grup rebel va decidir ocupar l' ajuntament i d'altres edificis adjacents. [40] Els rebels tampoc van ser capacos de prendre el Trinity College , al cor de la ciutat, nomes defensat per un grup d'estudiants unionistes armats. [41] Cap al migdia un petit grup de Voluntaris i membres del Fianna Eireann van atacar la Fortalesa de Magazine , al Phoenix Park , desarmant als guardies, amb l'objectiu d'aconseguir armes i derrocar l'edifici com a simbol de l'inici de l'alcament. Van posar-hi explosius, pero no hi van trobar armes. [42]

Com a minim es van produir dos incidents, a la fabrica Jacob [43] i a Stephen's Green, [44] on els Voluntaris i l'Exercit Ciutada van disparar i matar civils que intentaven desmuntar les barricades. En altres indrets van agredir als civils amb els rifles, pero nomes per apartar-los. [45] [46]

L'exercit britanic va ser enganxat totalment per sorpresa per la rebel·lio, i la seva resposta el primer dia va ser molt descoordinada. Les tropes de la cavalleria britanica enviades per investigar els fets, una a Four Courts i l'altre a O'Connell Street, va patir diverses baixes a causa del foc rebel. [47] [48] A Mount Street, un grup del cos d'entrenament de voluntaris es va trobar cara a cara amb una posicio rebel i va patir quatre morts abans d'arribar a la caserna de Beggars Bush. [49]

L'unic combat rellevant que va tenir lloc el primer dia de l'alcament fou el que es produi al South Dublin Union, on un esquadro del Regiment Reial Irlandes es va enfrontar a l'emplacament on es trobaven les forces d' Eamonn Ceannt , a la cantonada nord-oest del South Dublin Union. Les forces britaniques, despres de patir algunes baixes, van aconseguir reagrupar-se i llancar diversos assalts a la posicio rebel abans d'obligar a les tropes de l'interior de les petites cabanes del sector est a rendir-se. [50] Tot i aixi, la major part del complex va seguir en mans rebels.

Tres membres de la desarmada Policia Metropolitana de Dublin van perdre la vida per les bales dels alcats en el transcurs del primer dia de rebel·lio, motiu pel qual el seu cap decidi retirar-los dels carrers. En part a causa de la retirada de la policia, una onada de saquejos va desfermar-se per tota la ciutat, especialment al sector d'O'Connell Street. Un total de 425 persones van ser arrestades despres de l'alcament acusades dels saqueigs. [51]

De dimarts a dissabte [ modifica ]

Lord Wimborne , el Lord tinent , va declarar la llei marcial el dimarts al vespre, cedint el poder civil al Brigadier General William Lowe . Les forces britaniques, inicialment, van centrar els seus esforcos a assegurar els voltants del castell de Dublin, a mes d'aillar la seu dels rebels, que pensaven que es trobava a Liberty Hall . El comandant britanic, Lowe, es va moure lentament, desconeixedor de la forca que havien reunit els republicans, i amb nomes 1.269 soldats a la ciutat quan va arribar del camp de Curragh a les primeres hores del dimarts 24 d'abril. L'ajuntament va ser recuperat aquell mati quan van derrotar la unitat rebel que havia atacat el castell de Dublin el dia anterior. [52] [53]

Els rebels havien fracassat en el seu objectiu d'ocupar les dues estacions de tren principals de la capital irlandesa, aixi com els seus ports, tant el de Dublin com el de Kingstown . Per aquest motiu els britanics van poder transportar milers de reforcos provinents d' Anglaterra , aixi com de les seves bases a Curragh i Belfast . Al final de la setmana, les tropes britaniques arribaven als 16.000 efectius. [53] [54] La potencia de foc anava a carrec d'artilleria de campanya provinent de la guarnicio d' Athlone , que van col·locar al nord de la ciutat, tant a Phibsborough com al Trinity College , i per part del vaixell patruller Helga , que va remuntar el Liffey, provinent del port de Kingstown. El dimecres 26 d'abril els canons del Trinity College i del Helga va obrir foc contra el Liberty Hall, mentre que l'artilleria del Trinity College tambe va disparar contra posicions rebels, primer al moli de Boland i, despres, a O'Connell Street. [53]

"Naixement de la Republica Irlandesa" de Walter Paget , representant la GPO durant el bombardeig.

Les posicions principals dels rebels, al GPO, a Four Courts, a la fabrica de Jacob i al moli de Boland van patir pocs combats directes. Els britanics van envoltar-los i els van bombardejar, en lloc d'assaltar-los directament. Un Voluntari emplacat a la GPO va dir que "gairebe no vam disparar perque no hi havia cap objectiu". [55] En la mateixa linia, la posicio rebel a Saint Stephen's Green , ocupada per l'Exercit Ciutada sota les ordres de Michael Mallin , es feu insostenible despres que els britanics col·loquessin franctiradors i metralladores a l'hotel Shelbourne i als edificis del voltant. Per aixo les tropes de Mallin van haver de retirar-se cap a l'edifici del Royal College of Surgeons , on van mantenir-se la resta de la setmana. Tot i aixi, als emplacaments on els insurgents dominaven les rutes per les quals els britanics intentaven introduir els reforcos, hi va haver combats intensos.

Els reforcos van ser enviats a Dublin des d'Anglaterra, desembarcant a Kingstown el mati del 26 d'abril . Es van produir intensos combats a les posicions rebels al voltant del Gran Canal quan les tropes britaniques van avancar cap a Dublin. Els Guardaboscs de Sherwood es van trobar ben aviat immersos en un foc creuat quan intentaven creuar el canal per Mount Street. Disset Voluntaris van aconseguir entorpir l'avenc de les forces britaniques, matant o ferint uns 240 homes. [56] Tot i que hi havia rutes alternatives per creuar el canal, el General Lowe va seguir ordenant atacs frontals un rere l'altre sobre la posicio de Mount Street. [57] Finalment els britanics van aconseguir ocupar la posicio, el dijous, que no havia estat reforcada per la veina posicio rebel del moli de Boland. [58] Els combats a Mount Street van generar dues terceres parts de totes les baixes patides per les forces britaniques al llarg de la setmana, mentre que els Voluntaris nomes hi van perdre quatre membres. [59]

Soldats britanics situats darrera una filera de barrils en el transcurs de l'alcament.

Les posicions rebels a South Dublin Union (enclavament actualment de l'hospital de St. James) i a Marrowbone Lane, mes a l'oest seguint el canal, tambe van provocar baixes importants a les tropes britaniques. La South Dublin Union era un gran complex d'edificis on es van produir alguns dels combats mes durs dins d'aquests. Cathal Brugha , oficial rebel, es va distingir en accio i fou greument ferit. Cap al final de la setmana les tropes britaniques havien aconseguit ocupar alguns dels edificis, tot i que d'altres seguien en mans dels rebels. [60] Les tropes britaniques tambe van patir diverses baixes en diversos atacs frontals a la destil·leria de Marrowbone Lane. [61]

La tercera gran area de combats en el transcurs de la setmana fou a North King Street, darrere de Four Courts, on els britanics, el dimarts, van intentar prendre una posicio rebel molt ben parapetada. Quan el centre de comandament rebel es va rendir, el Regiment de South Staffordshire , dirigit pel coronel Taylor, nomes havia pogut avancar 140 metres pel carrer, patint 11 morts i 28 ferits. [62] Les tropes britaniques, enrabiades, van entrar a les cases al llarg del carrer i van disparar i clavar la baioneta a quinze homes civils, a qui van acusar de combatents rebels. [63] [64]

Finalment, a les barraques de Portobello, un oficial anomenat Bowen Colthurst [65] va executar sumariament sis civils, entre els quals es trobava el conegut activista pacifista i nacionalista Francis Sheehy-Skeffington . [66] El coneixement d'aquests assassinats, per part de tropes britaniques, de civils irlandesos, acabaria portant a una gran controversia a Irlanda.

Rendicio [ modifica ]

Soldats britanics escorten presoners rebels despres de la rendicio.

El centre de comandament, situat a la GPO, despres d'uns dies de bombardeig, va veure's obligat a abandonar l'edifici per culpa d'un incendi provocat pels atacs britanics. Connolly estava incapacitat des que havia rebut una ferida de bala al turmell, i havia passat el comandament a Pearse. L' O'Rahilly havia mort en una sortida des de la GPO. Van realitzar uns forats a les parets dels edificis adjacents per poder abandonar l'edifici sense veure's sota el foc enemic, prenent noves posicions al numero 16 de Moore Street . El dissabte 29 d'abril , des de la seva nova seu central, despres d'adonar-se que no podrien sortir d'aquesta posicio sense perdre mes vides civils, Pearse va emetre l'ordre a totes les companyies de rendir-se. [67] Pearse va presentar la seva rendicio incondicional al Brigadier General Lowe. El document de rendicio deia:

≪ Amb l'objectiu de prevenir mes morts de ciutadans de Dublin, i amb l'esperanca de salvar la vida dels nostres seguidors ara envoltats i superats en nombre, els membres del Govern Provisional presents a la seu central han acordat declarar una rendicio incondicional, i els comandants dels diversos districtes a la ciutat i al comtat ordenaran als seus subordinats abaixar les armes. [68] ≫

La GPO va ser l'unica posicio rebel important recuperada durant la setmana. La resta nomes es van rendir despres de rebre l'ordre de rendicio emesa per Pearse, distribuida emplacament per emplacament per una infermera anomenada Elizabeth O'Farrell [69] Al llarg del diumenge encara hi va haver foc esporadic fins que l'ordre va arribar a tots els destacaments. [70] La direccio de les forces britaniques, mentrestant, va passar de Lowe al General John Maxwell , que havia arribat a Dublin just a temps per acceptar la rendicio. Maxwell fou nomenat governador militar temporal d'Irlanda. [71]

L'alcament fora de Dublin [ modifica ]

Unitats de Voluntaris Irlandesos es van mobilitzar el diumenge de Pasqua en diversos indrets mes enlla de Dublin, pero a causa de la contraordre emesa per Eoin MacNeill, la majoria van tornar a casa sense lluitar. A mes, a consequencia de la intercepcio de les armes alemanyes a bord de l' Aud , els Voluntaris provincials estaven molt poc armats.

Al sud, al voltant de 1.200 Voluntaris es van reunir a Cork , comandats per Tomas Mac Curtain , el diumenge, pero es van acabar dispersant despres de rebre nou ordres contradictories. En un moviment que va fer enfadar bona part dels seus seguidors, MacCurtain, pressionat pel clergat catolic, va acceptar la rendicio de les armes als britanics el dimecres. [72] Els unics actes de violencia a Cork es van produir quan la familia Kent es va resistir a l'arrest per part de membres del RIC, disparant-ne un. Dels tres germans, un va morir durant l'arrest, mentre que un altre fou, mes tard, executat. [73]

Al nord es va produir una activitat semblant. Diverses companyies dels Voluntaris es van mobilitzar a Coalisland , al comtat de Tyrone , inclosos 132 homes provinents de Belfast , i dirigits pel president de l'IRB Dennis McCullough . Tot i aixi, en part a causa de la confusio provocada per la contraordre de MacNeill, aquests Voluntaris es van dispersar sense lluitar. [74]

Ashbourne [ modifica ]

L'unic enfrontament a gran escala que es va produir a l'interior del pais, a part de l'alcament de Dublin, fou a Ashbourne , al comtat de Meath . La brigada de Voluntaris de Dublin, 5e Batallo (tambe conegut com a Batallo Fingal), liderat per Thomas Ashe , juntament amb el seu segon, Richard Mulcahy , i compost per uns 60 homes, es va mobilitzar a Swords , on van ocupar una caserna del RIC i l'oficina de correus. Posteriorment farien el mateix a les vil·les properes de Donabate i Garristown , abans d'atacar la caserna del RIC a Ashtown. [75] [76]

En el transcurs de l'atac a la caserna d'Ashtown, una patrulla del RIC provinent de Slane s'hi va presentar, provocant un tiroteig que va durar unes cinc hores, i en la qual vuit membres del RIC van morir i quinze en van resultar ferits. Dos Voluntaris tambe hi van perdre la vida, mentre que cinc van resultar ferits. [77] Tambe un civil va ser ferit de mort en aquest indret. [78] Els homes d'Ashe van acampar a Kilsalaghan, prop de Dublin, fins que van rebre ordres de rendir-se el dissabte. [79]

Altres contingents de Voluntaris tambe es van mobilitzar en els comtats veins de Meath i Louth , pero es van mostrar incapacos d'enllacar al nord de Dublin fins que aquests ja s'havien rendit. Al comtat de Louth, els Voluntaris van matar un membre del RIC prop de la vil·la de Castlebellingham el 24 d'abril, en un incident en el qual 15 membres del RIC van ser retinguts com a presoners. [75] [80]

Enniscorthy [ modifica ]

Al comtat de Wexford , uns 100 Voluntaris capitanejats per Robert Brennan, Seamus Doyle i J R Etchingham van prendre Enniscorthy el dijous 27 d'abril i fins al seguent diumenge. [75] Van realitzar un breu i infructuos atac a la caserna del RIC pero, incapacos de prendre-la, van decidir bloquejar-la. En el transcurs de la seva ocupacio de la ciutat van realitzar diversos gestos com penjar la bandera tricolor al teatre Atheneum, que havien convertit en la seva seu, i realitzar desfilades de militars uniformats pels carrers. [81]

Un petit grup es va desplacar a Dublin, pero es van fer enrere quan van topar-se amb un tren carregat de soldats britanics (part dels 1.000 soldats, inclosos membres dels Rangers de Connaught [75] ) que es dirigien cap a Enniscorthy . El dissabte, dos liders dels Voluntaris van ser escortats pels britanics a la preso d'Arbour Hill , on Pearse els va ordenar que es rendissin. [82]

Galway [ modifica ]

A l'oest, Liam Mellows va dirigir entre 600 i 700 voluntaris en diversos atacs dirigits contra equipaments policials, a Oranmore i Clarinbridge , al comtat de Galway . Tambe hi va haver una escaramussa a Carnmore durant la qual va morir un membre del RIC, el conestable Patrick Whelan. Tot i aixi, els seus homes estaven deficientment armats, amb nomes 25 rifles i 300 escopetes, i molts d'ells anaven equipats nomes amb piques . Cap al final de la setmana, els seguidors de Mellows van comencar a estar mal alimentats, a mes de saber que els reforcos britanics es dirigien contra ells. Com si aixo no fos prou, el creuer britanic HMS Gloucester va arribar a la badia de Galway i comenca a escombrar els camps al voltant d' Athenry , localitzacio dels rebels. [83]

El 29 d'abril els voluntaris, jutjant la seva situacio desesperada, es van dispersar des de la ciutat d'Athenry. Molts d'aquests voluntaris foren arrestats els dies posteriors a l'alcament, mentre que d'altres, com el mateix Mellows, van haver d'amagar-se per defugir l'empresonament. Quan els reforcos britanics van arribar a l'oest l'alcament ja s'havia desintegrat. [84]

Baixes [ modifica ]

L' exercit britanic va publicar que a les seves files havien mort 116 homes, mentre que 368 havien estat ferits i 9 es trobaven desapareguts. [85] [86] Setze policies tambe havien mort, mentre que 29 estaven ferits. A mes, entre els rebels i els civils s'havien produit 318 morts i 2.217 ferits. Els Voluntaris i l'ICA van informar de 64 homes caiguts en accio, pero en cap altre lloc es va distingir entre caiguts rebels i civils. [87] Els 16 policies i 22 dels soldats britanics morts eren irlandesos. [88] Diverses families britaniques es van desplacar al castell de Dublin el maig de 1916 per reclamar els cossos dels seus familiars, preparant-se els enterraments. Els cossos dels britanics que no van ser reclamats van rebre un funeral militar al Cementiri Militar de Grangegorman .

La major part de les baixes, tant els morts com els ferits, eren civils. Els dos bandols, britanics i rebels, van disparar deliberadament a civils a vegades en que aquests es negaven a obeir ordres o a parar als punts de control. [89] A mes, en dues ocasions les tropes britaniques van matar civils per venjanca o frustracio: els fets de la caserna de Portobello, on sis civils van ser executats, i a North King Street, on van morir 15 civils. [90]

Tot i aixi, la majoria de les baixes civils van morir per foc indirecte provinent de l'artilleria, les metralladores o les bombes incendiaries. Els britanics, que van fer servir aquest tipus d'armament intensament, sembla que foren els qui causaren un nombre mes gran de baixes entre els morts no combatents. Un oficial del Regiment Reial Irlandes va dir que "ells [les tropes britaniques] consideraven que tothom era un enemic i disparaven contra qualsevol que es mogues". [91]

Consequencies [ modifica ]

Sackville Street (actualment carrer O'Connell ), Dublin, despres de l'alcament.

Detencions i execucions [ modifica ]

El General Maxwell , de seguida, va senyalar la seva intencio d'"arrestar tots els Sinn Feiners perillosos", inclosos "aquells que hi ha pres part activa en el moviment tot i que no en aquesta rebel·lio", [92] reflectint la creenca popular que el Sinn Fein, organitzacio separatista que no era militant ni republicana, estava darrere de l'alcament.

Runes de l'hotel Metropole a Sackville Street.
Indret on foren enterrats els liders de l'alcament, al vell pati de la preso d'Arbour Hill. El memorial va ser dissenyat per G. McNicholl. La Proclamacio de 1916 esta inscrita al mur tant en irlandes com en angles.
Soldats britanics buscant armes i municio al riu Tolka despres de l'alcament de Pasqua, el maig de 1916.

Un total de 3.430 homes i 79 dones foren arrestades, tot i que la majoria foren alliberats posteriorment. Mentre s'intentava arrestar a la familia Kent, al comtat de Cork , el 2 de maig, el Conestable en Cap va morir en el tiroteig consequent. Richard Kent tambe va morir, mentre que els seus germans Thomas i William Kent foren arrestats.

En un seguit de corts marcials que van comencar el 2 de maig, 90 persones foren sentenciades a mort. Quinze d'ells (inclosos els set firmants de la Proclamacio ), van veure com Maxwell confirmava la sentencia, que es va complir a la preso de Kilmainham , mitjancant un escamot d'afusellament, entre el 3 i el 12 de maig (entre ells s'hi trobava un greument ferit Connolly, que fou disparat lligat en una cadira a causa de la ferida al turmell que havia patit durant l'alcament). No tots els executats eren liders: Willie Pearse es va descriure a ell mateix com un "adjunt personal al meu germa, Patrick Pearse"; John MacBride no havia tingut coneixement de l'alcament fins que aquest no havia comencat, tot i que havia lluitat contra els britanics en el transcurs de la Guerra Boer quinze anys abans; Thomas Kent ni hi havia participat: fou executat per la mort d'un oficial de policia quan aquest l'intentava detenir a casa seva una setmana despres de l'alcament. El lider mes important que va aconseguir el·ludir l'execucio fou Eamonn de Valera , comandant del 3r Batallo, que podria haver salvat la vida en part per la seva procedencia de naixement americana. [93] El president de les corts marcials fou Charles Blackader .

1.480 homes foren internats a Anglaterra i Gal·les segons la Regulacio 14B de la Llei de Defensa del Regne de 1914 , molts dels quals, com Arthur Griffith , tenien molt poc a veure amb l'alcament. Camps com el Frongoch es van convertir en "Universitats de la Revolucio" on els futurs liders com Michael Collins , Terence McSwiney o J. J. O'Connell comencaren a planificar la propera lluita per la independencia. [94] L'execucio dels liders de l'alcament condemnats a mort es va produir en un periode de nou dies:

Sir Roger Casement fou jutjat a Londres per alta traicio i penjat a la preso de Pentonville el 3 d'agost.

Investigacio [ modifica ]

Es va establir una comissio reial per realitzar una investigacio sobre les causes de l'alcament. Les audiencies es van iniciar el 18 de maig sota la direccio de Lord Hardinge de Penshurst . La comissio va escoltar les proves de Sir Matthew Nathan , Augustine Birrell , Lord Wimborne, Sir Neville Chamberlain (Inspector General del Royal Irish Constabulary ), el General Lovick Friend , el Major Ivor Price de la intel·ligencia militar, entre d'altres. [95] L'informe, publicat el 26 de juny, va ser molt critic amb l'administracio de Dublin, dient que "Irlanda, durant molts anys, ha estat administrada en el principi que era mes segur i mes convenient deixar la llei en suspens si aixo evitava qualsevol col·lisio amb el poble irlandes." [96] Birrell i Nathan havien renunciat al seu carrec just despres de l'alcament. Wimborne, que tambe havia dimitit, amb recanca, va ser cridat a Londres per David Lloyd George el 1917 pero finalment va recuperar el carrec. Chamberlain tambe va dimitir poc despres. [97]

Reaccio de la societat dublinesa [ modifica ]

En un primer moment, molts membres de la societat dublinesa es van mostrar desconcertats i espantats per l'inici de l'alcament. [98] James Stephens , que es trobava a Dublin aquella setmana, va pensar que "cap d'aquelles persones estava preparada per la insurreccio. Els fets els han arribat tant de cop que es van mostrar incapacos de prendre partit". [99]

Hi va haver una hostilitat considerable cap als voluntaris en algunes parts de la ciutat. Quan aquests estaven ocupant posicions a la South Dublin Union i a la fabrica de Jacob, els rebels es van veure immersos en una confrontacio fisica amb civils que intentaven impedir que ocupessin els edificis. Quan els voluntaris van obrir foc i van agredir als civils es van convertir en individus molt impopulars en aquestes arees. [100] Tambe hi va haver manifesta hostilitat per part de les conegudes com a "dones de la separacio" (conegudes aixi perque rebien "diners de la separacio" per part del govern britanic), que tenien els marits i els fills lluitant a l'exercit britanic en la Primera Guerra Mundial , i entre els unionistes . [101] Els seguidors del Partit Parlamentari Irlandes tambe van veure la rebel·lio com una traicio al seu partit. [102]

El fet que l'alcament tambe va causar moltes morts i destruccio, aixi com la interrupcio de l'arribada de recursos alimentaris, tambe va contribuir en generar antagonisme envers els rebels. Despres de la rendicio, els voluntaris van patir xiulets, llancament d'escombraries, i van ser titllats d'"assassins" i "culpables de la fam del poble". [103] El Voluntari Robert Holland, per exemple, recordaria mes tard haver estat "subjecte de diversos insults i xiulets per part de les classes mes pobres" quan marxava cap a la rendicio. Tambe explicava que havia estat agredit per persones que coneixia quan es dirigia cap a l'area de Kilmainham i cap al captiveri, exposant que les tropes britaniques el salvaren de ser linxat per la multitud. [104] [105]

Tot i aixi, l'hostilitat envers els insurgents no va ser universal. Alguns espectadors restaven silenciosos mes que no pas hostils, i a alguns voluntaris els va semblar que aquells que els miraven en silenci empatitzaven amb ells. [106] El periodista canadenc i escriptor Frederick Arthur McKenzie va escriure que, a les zones pobres, "hi havia grans quantitats de simpatia cap als rebels, particularment despres que aquests fossin derrotats." [107] Thomas Johnson , lider del Partit Laborista , pensava que "no hi havia cap senyal de simpatia pels rebels, pero si admiracio general pel seu coratge i estrategia." [108]

Els dies posteriors a l'alcament, en particular la reaccio britanica, van ajudar el fet que grans sectors dels nacionalistes irlandesos canviessin la seva opinio envers la rebel·lio, passant de l'hostilitat o ambivalencia cap a una posicio de suport explicit cap als revoltats. L'empresari dublines i quaquer James G. Douglas , per exemple, fins llavors un convencut " Home Ruler ", va escriure que el seu punt de vista politic havia canviat en el transcurs de l'alcament, principalment a causa de l'ocupacio de la ciutat per part de l' exercit britanic , convencent-se que els metodes parlamentaris no serien suficients per eliminar la presencia britanica d'Irlanda. [109]

Creixement del Sinn Fein [ modifica ]

Una reunio organitzada pel comte Plunkett , el 19 d'abril de 1917, va portar a la formacio d'un ampli moviment politic sota la bandera del Sinn Fein [110] que va formalitzar-se en la reunio anual del partit el 25 d'octubre d'aquell any. La crisi conscriptiva de 1918 va intensificar el suport pel Sinn Fein abans de les eleccions generals al Parlament britanic del 14 de desembre de 1918, que van resultar en una victoria aclaparadora del Sinn Fein. Els membres del partit elegits pel parlament britanic es van reunir a Dublin , el 21 de gener de 1919, i van formar el Dail Eireann , que va adoptar la Declaracio d'Independencia . [111]

Llegat [ modifica ]

El Jardi del Record va obrir el 1966 per marcar l'aniversari de l'alcament. El Jardi esta "dedicat a tots aquells qui van perdre la seva vida en la lluita per la llibertat d'Irlanda".
Placa commemorativa de l'alcament de Pasqua a la General Post Office, Dublin , amb el text en irlandes en cal·ligrafia gaelica , i el text en angles en lletra llatina .

Poc despres de l'alcament de Pasqua, el poeta Francis Ledwidge va escriure "O’Connell Street" i "Lament for the Poets of 1916," que descriuen la seva sensacio de perdua i l'expressio de mantenir els mateixos "somnis", [112] que els irlandesos republicans que van participar en la rebel·lio. Tambe escriuria " Lament for Thomas MacDonagh " pel seu amic caigut i company als Voluntaris Irlandesos. Pocs mesos despres de l'alcament, W. B. Yeats commemoraria alguns dels personatges caiguts del moviment republica irlandes, aixi com algunes de les seves emocions, en el poema Easter, 1916 .

Alguns dels supervivents de l'alcament es convertirien en liders de l'estat irlandes independent. Els que van ser executats serien posteriorment venerats per molts com a martirs politics; les seves tombes a l'antiga preso d' Arbor Hill es convertiren en un monument nacional, mentre que el text de la Proclamacio de la Republica irlandesa s'ensenyava a les escoles. Cada any se celebrava una parada militar commemorativa el diumenge de Pasqua, esdeveniment que va culminar en una celebracio espectacular per marcar el 50e aniversari el 1966. [113] La RTE , televisio publica irlandesa, tambe va realitzar un seguit de programes commemoratius per marcar el 50e aniversari de la revolta. Roibeard O Farachain, director de programacio, va dir que "tot i que buscara la veritat historica, l'emfasi dels programes sera l'homenatge." [114]

Amb l'inici del conflicte nord-irlandes , el govern, els academics i els mitjans van comencar a revisar el passat militant del pais, particularment l'alcament de Pasqua. El govern de coalicio al carrec entre 1973 i 1977, particularment el ministre de Correus i Telegrafs Conor Cruise O'Brien , comenca a promoure una visio que la violencia del 1916 no era, essencialment, diferent de la que s'esdevenia regularment a Belfast o Derry .

O'Brien, juntament amb altres, van exposar que l'alcament estava condemnat a la derrota militar des del principi, i que va fracassar per culpa de la determinacio de l' unionisme de l'Ulster a mantenir-se al Regne Unit. [115]

Mural a Belfast representant l'alcament de Pasqua del 1916.

Els republicans irlandesos segueixen venerant l'alcament i els seus liders amb murals en zones republicanes de Belfast i d'altres ciutats, rememorant les accions de Pearse i els seus companys, a mes de fer parades de record de l'alcament. El govern irlandes, no obstant, va deixar de mantenir la desfilada anual de Dublin a principis dels anys 70 , i el 1976 va prendre la decisio sense precedents de prohibir (sota les Llei d'ofenses contra l'estat ) una cerimonia commemorativa del 1916 a la General Post Office organitzada pel Sinn Fein i el Comite de commemoracio republica. [116] David Thornley , membre del Parlament pel Partit Laborista , va deixar en evidencia al seu propi govern (els laboristes en formaven part) presentant-se a l'escenari de la cerimonia, juntament amb Maire Comerford , que havia lluitat a l'alcament, i Fiona Plunkett , germana de Joseph Plunkett . [117]

Amb l'arribada de l'alto-al-foc amb l' IRA Provisional i els inicis del que s'ha acabat coneixent com el Proces de Pau a Irlanda del Nord , durant la decada de 1990 , el punt de vista oficial de l'alcament ha tornat a ser mes positiu, i el 1996 es van realitzar un seguit d'actes commemoratius per celebrar el 80e aniversari. A Dublin es va celebrar en un acte al Jardi del Record , i hi va assistir el Taoiseach i lider del Fine Gael , John Bruton . [118] El 2005, el Taoiseach Bertie Ahern va anunciar la intencio del govern de recuperar la parada militar per la GPO a partir de la Pasqua de 2006, aixi com la formacio d'un comite per planificar les celebracions del centenari previstes per al 2016. [119] El 90e aniversari fou celebrat amb una parada militar a Dublin el diumenge de Pasqua, on hi va assistir el president d'Irlanda , el Taoiseach i l'alcalde de Dublin. [120] Actualment se celebra una cerimonia anualment durant la Pasqua, en la qual hi assisteixen familiars d'aquells qui hi van lluitar, a mes del president, el Taoiseach, ministres, senadors i membres del parlament, i que sol aplegar grans multituds.

El desembre de 2014, l' ajuntament de Dublin va aprovar una proposta de creacio d'un recorregut historic commemorant l'alcament, similar al Freedom Trail de Boston. L'alcalde de Dublin, Christy Burke , va anunciar que l'ajuntament havia decidit construir un cami, marcant-lo amb linies o maons verds, amb cartells indicadors explicant els enclavaments historics rellevants tals com la Rotunda o la General Post Office . [121]

Commemoracio [ modifica ]

L'alcament de Pasqua es va allargar des del dilluns de Pasqua, el 24 d'abril, fins al dissabte de Pasqua, el 29 d'abril. No obstant, les commemoracions anuals, en lloc de celebrar-se els dies 24 a 29 d'abril, se celebren durant la setmana de Pasqua, periode que canvia de dates cada any. Per exemple, la parada militar anual se celebra el diumenge de Pasqua; la data d'entrada en vigor de la Republic of Ireland Act de 1948 fou seleccionada per al dilluns de Pasqua (18 d'abril) de 1949. [122]

El programa oficial per la celebracio del primer centenari de l'alcament de Pasqua, el 2016, centra els dies entre el 26 de marc (Divendres Sant) fins al 3 d'abril (dissabte de Pasqua), juntament amb altres dates abans i despres per commemorar diversos esdeveniments destacables d'aquell 1916 per la historia d'Irlanda. [123]

En la cultura popular [ modifica ]

L'alcament de Pasqua ha aparegut en diverses obres de ficcio al llarg de la historia.

Literatura [ modifica ]

  • Insurrection de Liam O'Flaherty , publicada el 1951, se situa durant els fets.
  • The Red and the Green es una novel·la de Iris Murdoch , publicada el 1965, que narra els fets que van portar a l'alcament, aixi com la rebel·lio en si mateixa.
  • 1916, A Novel of the Irish Rebellion es una novel·la historica de 1998, escrita per Morgan Llywelyn , que descriu els antecedents i els fets succeits durant l'alcament de Pasqua des de la perspectiva d'un estudiant de Patrick Pearse . Molts dels liders de l'alcament apareixen com a personatges en l'obra.
  • A Star Called Henry es una novel·la de Roddy Doyle , publicada el 1999, que explica parcialment l'alcament de Pasqua a traves de la intervencio del seu protagonista, Henry Smart.
  • Rebels: The Irish Rising of 1916 es una novel·la historica de 2000, escrita per Peter de Rosa , que explica l'alcament i els seus antecedents.
  • At Swim, Two Boys es una novel·la de l'escriptor Jamie O'Neill , publicada el 2001, ambientada a Dublin abans i durant l'alcament de 1916.
  • Blood Upon the Rose es una novel·la grafica de Gerry Hunt , publicada el 2009, que descriu els fets de l'alcament de Pasqua. [124]

Cinema i Televisio [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ ≪ Department of the Taoiseach ? Easter Rising ≫. Taoiseach.gov.ie. [Consulta: 13 novembre 2011].
  2. ↑ ≪ Irlanda: L'alcament de pasqua de 1916 ≫. enlluita.org, 08-01-2014. [Consulta: 24 gener 2016]. [ Enllac no actiu ]
  3. ↑ ≪ Irlanda, l'illa que va voler escollir el seu propi desti ≫. Ara , 17-09-2015. [Consulta: 24 gener 2016].
  4. ↑ "Soldiers are we" by Charles Townshend, History Today , 1 April 2006
  5. ↑ Leaders and Men of the Easter Rising: Dublin 1916 Francis X. Martin 1967 p105
  6. ↑ MacDonagh, Oliver, Ireland: The Union and its aftermath , George Allen & Unwin, 1977, ISBN 0-04-941004-0 , pp. 14?17
  7. ↑ Mansergh, Nicholas, The Irish Question 1840?1921 , George Allen & Unwin, 1978, ISBN 0-04-901022-0 p. 244
  8. ↑ MacDonagh, Oliver, Ireland: The Union and its aftermath , pp. 72?74
  9. ↑ Feeney, Brian, Sinn Fein: A Hundred Turbulent Years , O'Brien Press, 2002, ISBN 0-86278-695-9 p. 22
  10. ↑ Feeney, Brian, Sinn Fein: A Hundred Turbulent Years , p. 37
  11. ↑ ≪ Those who set the stage ≫. The 1916 Rising: Personalities and Perspectives . National Library of Ireland. Arxivat de l' original el 4 d’abril 2012. [Consulta: 7 desembre 2009].
  12. ↑ Barton, 2000 , p. 7?8.
  13. ↑ Macardle, The Irish Republic , pp. 90?92
  14. ↑ Townshend, 2006 , p. 49.
  15. ↑ Townshend, 2006 , p. 59?60.
  16. ↑ BBC - The forgotten soldiers (Article highlighting pre- and post-war attitudes to participation of Irish in Great War)
  17. ↑ Dave Hennessy (2004). The Hay Plan & Conscription In Ireland During WW1 , p.5 [1]
  18. ↑ Ward , Alan J. Lloyd George and the 1918 Irish Conscription Crisis . The Historical Journal, Vol. XVII, no. 1, 1974.  
  19. ↑ Caulfield, 1995 , p. 18.
  20. ↑ Barton, 2000 , p. 16.
  21. ↑ Barton, 2000 , p. 13.
  22. ↑ Sean Farrell Moran, Patrick Pearse and the Politics of Redemption: The Mind of the Easter Rising , (1994), Ruth Dudley Edwards, Patrick Pearse and the Triumph of Failure , (1977), Joost Augustin, Patrick Pearse', (2009)
  23. ↑ Townshend, 2006 , p. 92.
  24. ↑ Barton, 2000 , p. 16, 19.
  25. ↑ Townshend, 2006 , p. 94.
  26. ↑ Macardle, The Irish Republic , p. 119
  27. ↑ Townshend, 2006 , p. 104.
  28. ↑ Barton, 2000 , p. 105.
  29. ↑ McNally and Dennis, Easter Rising 1916: Birth of the Irish Republic , p. 30
  30. ↑ Eoin Neeson, Myths from Easter 1916 , p. ?
  31. ↑ Kennedy , Christopher M.. Genesis of the Rising, 1912-1916: A Transformation of Nationalist Opinion . Peter Lang, 2010, p. 199-200. ISBN 1433105004 [Consulta: 1r abril 2016].  
  32. ↑ Michael Tierney, Eoin MacNeill , pp. 199, 214
  33. ↑ O Broin, 1971 , p. 138.
  34. ↑ O Broin, 1971 , p. 79.
  35. ↑ O Broin, 1971 , p. 81?87.
  36. ↑ McNally, Michael and Dennis, Peter, Easter Rising 1916: Birth of the Irish Republic , p. 41
  37. ↑ Barton, 2000 , p. 192, 195.
  38. ↑ McNally, Michael and Dennis, Peter, Easter Rising 1916: Birth of the Irish Republic , p39- 40
  39. ↑ Barton i 2000, pp. 84?85 .
  40. ↑ Barton, 2000 , p. 87?90.
  41. ↑ Townshend, 2006 , p. 163-164.
  42. ↑ Caulfield, 1995 , p. 48?50.
  43. ↑ McGarry, 2010 , p. 142.
  44. ↑ Stephens p18
  45. ↑ McGarry, 2010 , p. 142-143.
  46. ↑ Townshend, 2006 , p. 174.
  47. ↑ Caulfield, 1995 , p. 54?55.
  48. ↑ Agony at Easter:The 1916 Irish Uprising , Thomas M. Coffey, pages 38, 44, 155
  49. ↑ Paul O’Brien, Blood on the Streets, the Battle for Mount Street, p22-23
  50. ↑ Caulfield, 1995 , p. 76?80.
  51. ↑ Townshend, 2006 , p. 263-264.
  52. ↑ Coogan, 2001 , p. 107.
  53. ↑ 53,0 53,1 53,2 Townshend, 2006 , p. 191.
  54. ↑ McGarry, 2010 , p. 167-169.
  55. ↑ McGarry, 2010 , p. 175.
  56. ↑ Coogan, 2001 , p. 122.
  57. ↑ Caulfield, 1995 , p. 251.
  58. ↑ O'Brien p69
  59. ↑ McGarry, 2010 , p. 173.
  60. ↑ Caulfield, 1995 , p. 287-292.
  61. ↑ Annie Ryan, Witnesses, p128-133
  62. ↑ Coogan, 2001 , p. 152-155.
  63. ↑ Coogan, 2001 , p. 155.
  64. ↑ McGarry, 2010 , p. 187.
  65. ↑ Bacon , Bryan. A Terrible Duty: the Madness of Captain Bowen-Colthurst . Thena Press, 2015.  
  66. ↑ Caulfield, 1995 , p. 198.
  67. ↑ Townshend, 2006 , p. 243-246.
  68. ↑ ≪ BBC News ≫. BBC News, 09-01-2006. [Consulta: 13 novembre 2011].
  69. ↑ Townshend, 2006 , p. 246-247.
  70. ↑ Townshend, 2006 , p. 246-250.
  71. ↑ McGarry, 2010 , p. 203-204.
  72. ↑ Townshend, 2006 , p. 235.
  73. ↑ Townshend, 2006 , p. 238.
  74. ↑ Townshend, 2006 , p. 226.
  75. ↑ 75,0 75,1 75,2 75,3 Boyle, John F. The Irish Rebellion of 1916: a brief history of the revolt and its suppression (Chapter IV: Outbreaks in the Country). BiblioBazaar, LLC, 2009. Pages 127?152.
  76. ↑ Townshend, 2006 , p. 215-216.
  77. ↑ Townshend, 2006 , p. 218-221.
  78. ↑ McGarry, 2010 , p. 235-237.
  79. ↑ Townshend, 2006 , p. 221.
  80. ↑ Townshend, 2006 , p. 224.
  81. ↑ Townshend, 2006 , p. 241.
  82. ↑ Townshend, 2006 , p. 241-242.
  83. ↑ Townshend, 2006 , p. 227-230.
  84. ↑ McGary p233
  85. ↑ ≪ British Soldiers KIA 1916 Rising ≫. Irishmedals.org. [Consulta: 13 novembre 2011].
  86. ↑ ≪ Ireland 1916 ≫. Glosters.tripod.com. [Consulta: 13 novembre 2011].
  87. ↑ Barton, 2000 , p. 325.
  88. ↑ Kilberd, Declan: 1916, Rebellion Handbook , p.50-55
  89. ↑ McGarry, 2010 , p. 184-185.
  90. ↑ McGarry, 2010 , p. 186-187.
  91. ↑ McGarry, 2010 , p. 184.
  92. ↑ Townshend, 2006 , p. 273.
  93. ↑ S. J. Connolly. Oxford Companion to Irish History . Oxford University Press , 2004, p. 607. ISBN 978-0-19-923483-7 .  
  94. ↑ ≪ ''The Green Dragon'' No 4, Autumn 1997 ≫. Ballinagree.freeservers.com, 31-03-2005. [Consulta: 13 novembre 2011].
  95. ↑ O Broin, 1971 , p. 153?159.
  96. ↑ Townshend, 2006 , p. 297.
  97. ↑ John Kendle, "Walter Long, Ireland, 1911-1924" (London 1992) [ Pagina? ]
  98. ↑ "En moltes zones la reaccio dels civils fou de perplexitat, car no entenien que passava." Charles Townshend, Easter 1916: The Irish Rebellion
  99. ↑ James Stephens, The Insurrection in Dublin , p. 57
  100. ↑ McGarry, 2010 , p. 143.
  101. ↑ Barton, 2000 , p. 203-209.
  102. ↑ "The loyalists spoke with an air of contempt, 'the troops will settle the matter in an hour or two, these pro-Germans will run away...' The Redmondites were more bitter, 'I hope they’ll all be hanged' ... 'Shooting’s too good for them. Trying to stir up trouble for us all.'" Ernie O’Malley , On Another Man's Wound , p. 60.
  103. ↑ McGarry, 2010 , p. 252.
  104. ↑ Annie Ryan, Witnesses: Inside the Easter Rising , p. 135
  105. ↑ ≪ Witness statement of Robert Holland ≫. Arxivat de l' original el 28 de setembre 2013. [Consulta: 14 maig 2013].
  106. ↑ McGarry, 2010 , p. 252-256.
  107. ↑ Ruan O’Donnell, ed. The Impact of the 1916 Rising: Among the Nations . Irish Academic Press Dublin 2008, ISBN 978-0-7165-2965-1 , pp. 196-197
  108. ↑ Townshend, 2006 , p. 265-268.
  109. ↑ J. Anthony Gaughan. Memoirs of Senator James G. Douglas; concerned citizen . University College Dublin Press, 1998, p. 52, 53. ISBN 978-1-900621-19-9 [Consulta: 30 maig 2010].  
  110. ↑ , J. Bowyer Bell , The Secret Army: The IRA , page 27
  111. ↑ Robert Kee The Green Flag: Ourselves Alone
  112. ↑ ≪ Ledwidge, Francis, Life works Criticism Commentary Quotations References Notes ≫.
  113. ↑ ≪ News Items Relating to the 1916 Easter Rising Commemorations ≫. RTE, 1966.
  114. ↑ Brennan , Cathal. ≪ A TV pageant, the Golden Jubille Commemorations of the 1916 Rising ≫.
  115. ↑ O’Brien , Conor Cruise. States of Ireland . Hutchinson, 1972, p. 88, 99. ISBN 0-09-113100-6 .  
  116. ↑ Irish Times, 22 April 1976
  117. ↑ Irish Times, 26 April 1976
  118. ↑ Reconstructing the Easter Rising , Colin Murphy, The Village , 16 February 2006
  119. ↑ Irish Times, 22 October 2005
  120. ↑ ≪ In pictures: Easter Rising commemorations ≫. BBC News , 16-04-2006 [Consulta: 29 marc 2010].
  121. ↑ "Kayla Hertz 'Dublin's 1916 Rising Freedom Trail will be based on Boston's' Irish Central (16 Dec 2014)" http://www.irishcentral.com/roots/history/Dublins-1916-Rising-Freedom-Trail-will-be-based-on-Bostons-.html
  122. ↑ ≪ S.I. No. 27/1949 - The Republic of Ireland Act, 1948 (Commencement) Order, 1949. ≫. Irish Statute Book . [Consulta: 10 juny 2015].
  123. ↑ ≪ State Ceremonial ≫. Ireland 2016 . Government of Ireland. Arxivat de l' original el 10 de juny 2015. [Consulta: 10 juny 2015].
  124. ↑ Edward Madigan, "Review of Gerry Hunt’s ‘Blood Upon the Rose’, part one" , Pue's Occurrences, 2 November 2009
  125. ↑ Bennet , Ronan ≪ Why this witch-hunt won't stop me writing on Ireland ≫. The Observer , 03-12-2000 [Consulta: 25 agost 2013].
  126. ↑ Rebellion a Internet Movie Database (angles)

Bibliografia [ modifica ]

  • Augusteijn, Joost (ed.) The Memoirs of John M. Regan, a Catholic Officer in the RIC and RUC, 1909?48 , Witnessed Rising , ISBN 978-1-84682-069-4 .
  • Barton , Michael Foy & Brian. The Easter Rising . Pbk. ed.. Stroud: Sutton, 2000. ISBN 0-7509-2616-3 .  
  • Bell , J. Bowyer. The secret army. . Updated ed.. Dublin: Poolbeg, 1999. ISBN 1-85371-813-0 .  
  • Caulfield , Max. The Easter rebellion . Boulder, Colo.: Roberts Rinehart Publishers, 1995. ISBN 1-57098-042-X .  
  • Clayton, Xander: AUD, (Plymouth 2007).
  • Coogan , Tim Pat. 1916 : the Easter rising . Londres: Cassell, 2001. ISBN 0-304-35902-5 .  
  • Coogan , Tim Pat. The IRA . Paperback ed., fully rev. & updated.. Londres: HarperCollins, 2000. ISBN 0-00-653155-5 .  
  • Rosa , Peter De. Rebels : the Irish rising of 1916. . 1st Ballantine Books ed.. Nova York: Fawcett, 1990. ISBN 0-449-90682-5 .  
  • Eberspacher, Cord/Wiechmann, Gerhard: "Erfolg Revolution kann Krieg entscheiden". Der Einsatz von S.M.H. LIBAU im irischen Osteraufstand 1916 ("Successful revolution may decide war". The use of S.M.H. LIBAU in the Irish Easter rising 1916), in: Schiff & Zeit, Nr. 67, Fruhjahr 2008, S. 2?16.
  • Foster, R. F. Vivid Faces: The Revolutionary Generation in Ireland, 1890-1923 (2015) excerpt
  • Greaves, C. Desmond , The Life and Times of James Connolly
  • Kee , Robert. The green flag : a history of Irish nationalism . 15th printing.. Londres: Penguin, 2000. ISBN 0-14-029165-2 .  
  • Kostick , Conor ; Collins, Lorcan. The Easter Rising a guide to Dublin in 1916 . reprint. Dublin: O'Brien Press, 2001. ISBN 0-86278-638-X .  
  • Lyons , F. S. L. . Ireland since the famine . 3. impr.. Glasgow: Fontana/Collins, 1975. ISBN 0-00-633200-5 .  
  • Martin, F.X. (ed.), Leaders and Men of the Easter Rising, Dublin 1916
  • Macardle, Dorothy , The Irish Republic (Dublin 1951)
  • McGarry , Fearghal. The rising : Ireland--Easter 1916 . Oxford: Oxford University Press, 2010. ISBN 978-0199605972 .  
  • McKeown, Eitne, 'A Family in the Rising' Dublin Electricity Supply Board Journal 1966.
  • Dennis , Michael McNally ; illustrated by Peter. Easter Rising 1916 : birth of the Irish Republic . Oxford: Osprey Publishing Ltd., 2007. ISBN 978-1-84603-067-3 .  
  • Dennis , Michael McNally ; illustrated by Peter. Easter Rising 1916 : birth of the Irish Republic . Oxford: Osprey Publishing Ltd., 2007. ISBN 978-1-84603-067-3 .  
  • Moran, Sean Farrell, Patrick Pearse and the Politics of Redemption , (1994)
  • Murphy, John A., Ireland In the Twentieth Century
  • O Broin , Leon. Dublin Castle and the 1916 rising. . [Rev. ed.]. Nova York: New York University Press, 1971. ISBN 9780814761502 .  
  • O'Donnell , editor, Ruan. The impact of the 1916 rising : among the nations . Dublin: Irish Academic Press, 2008. ISBN 978-0-7165-2965-1 .  
  • O'Farrell, Elizabeth, 'Events of Easter Week' The Catholic Bulletin (Dublin 1917).
  • Purdon, Edward, The 1916 Rising
  • Townshend , Charles. Easter 1916 : the Irish rebellion . Londres: Penguin UK, 2006. ISBN 0141902760 .  

Historiografia [ modifica ]

  • McCarthy, Mark. Ireland's 1916 Rising: Explorations of History-Making, Commemoration & Heritage in Modern Times (2013), historiography excerpt
  • Neeson, Eoin, Myths from Easter 1916 , Aubane Historical Society, (Cork 2007), ISBN 978-1-903497-34-0

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Alcament de Pasqua
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alcament_de_Pasqua&oldid=33035704 ≫