Forces Armades d'Espanya

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula unitat militarForces Armades d'Espanya

Modifica el valor a Wikidata
Tipus forces armades Modifica el valor a Wikidata
Seu Madrid Modifica el valor a Wikidata
Pais Espanya Modifica el valor a Wikidata
Part de Ministeri de Defensa d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Unitats subordinades Exercit de Terra espanyol , Armada Espanyola , Exercit de l'Aire i de l'Espai Espanyol , Unitat Militar d'Emergencies , Guardia Reial , Cossos Comuns de les Forces Armades Espanyoles i Guardia Civil Modifica el valor a Wikidata
Mida Efectius= 132.798 (2015) [1]
? 5.000 reservistes voluntaris [2]
Quarter general Ministeri de Defensa d'Espanya
Comandants
Comandant actual JEMAD [n 1]
Almirall general
Teodoro Esteban Lopez Calderon [3]

Armada
Cossos Comuns
Exercit de l'Aire i de l'Espai
Exercit de Terra
Guardia Reial

Unitat Militar d'Emergencies
Comandant Felip VI (capita general)
Guerres i batalles
Guerra de Cuba , Guerra Civil espanyola , Guerra de l'Iraq .
Lloc web reclutamiento.defensa.gob.es Modifica el valor a Wikidata

Les Forces Armades Espanyoles (FFAA) son l'organitzacio encarregada de defensar la sobirania, la integritat territorial i la independencia d' Espanya , segons s'estableix a la Constitucio espanyola de 1978 . [4] Aquestes estan formades per: l' Exercit de Terra , l' Armada , l' Exercit de l'Aire i de l'Espai , la Guardia Reial i la Unitat Militar d'Emergencies , aixi com els denominats Cossos Comuns .

Espanya es un dels estats de la Forca de la Unio Europea (EUFOR) i de l' Eurocos . Aixi mateix, ocupa una posicio destacada en l'estructura de l' Organitzacio del Tractat de l'Atlantic Nord (OTAN), en la qual va ingressar en 1982 . A mes, el cos d' Infanteria de Marina mes antic del mon i les dues unitats militars permanents mes antigues del mon: el Regiment d'Infanteria Immemorial del Rei n. 1 i el Regiment d'Infanteria Lleugera ≪Soria≫ n. 9 . [5]

A data d'1 de gener de 2015 les Forces Armades Espanyoles compten amb un total de 132.798 efectius, [1] comptant personal en actiu i en reserva.

El comandament suprem correspon al rei d'Espanya , que exerceix com capita general . Si be es cert que el comandament operatiu de les Forces Armades recau en el cap d'Estat Major de la Defensa , que dirigeix l' Estat Major de la Defensa , i que ostenta el carrec de General de l'Exercit , General de l'Aire o Almirall general , depenent de la branca de l'exercit al qual pertanyi. La resta de la cupula militar esta formada per Cap d'Estat Major de l'Exercit de Terra ,el Cap d'Estat Major de l'Exercit de l'Aire i de l'Espai i el Cap d'Estat Major de l'Armada . El nomenament de tots ells, el fa el president del Govern a proposta del ministre de Defensa, que actualment es Margarita Robles . Els tres Exercits depenen de el Ministeri de Defensa

Una noticia de 2018 va mostrar com els soldats rasos de l'exercit cobren salaris al voltant de mil euros mensuals. [6]

El febrer de 2019, es va barrar l'acces a la Guardia Civil i a les Forces Armades d'Espanya a les persones amb disgenesia , hipogenesia i agenesia gonadal i genital , criteri que ginecolegs consideren absurd. [7]

Organitzacio [ modifica ]

L'organitzacio esta establida a grans trets per l'art. 8 de la Constitucio espanyola de 1978. [8] L'estructura basica dels exercits esta establida en el Reial Decret 1207/1989, de 6 d'octubre. [9]

  • Exercit de Terra : Te la missio de garantir la sobirania i independencia d' Espanya , defensar la seva integritat territorial i l'ordenament constitucional. El seu comencament data del segle  xv i es considerat un dels exercits mes importants a nivell europeu, contribuint en diferents missions fent-li guanyar un reconeixement internacional. [10] En l'actualitat compta amb prop de 80 000 efectius.
  • Armada Espanyola : Te l'obligacio de garantir la sobirania i independencia d'Espanya, l'ordenament constitucional, defensar la seva integritat territorial amb cura especial en el ambit mari. [10] la seua actuacio no esta limitada geograficament. [9] Es una de les forces navals en activitat mes antigues del mon, el seu comencament data del segle  xv . Avui dia l' Armada Espanyola es una de les mes importants del mon, la tercera a nivell europeu i la sisena a nivell mundial, i una de les vuit uniques forces navals del globus capacos de projectar un nivell important de forca en el seu propi hemisferi. Compta amb prop de 22 000 efectius.
  • Exercit de l'Aire i de l'Espai : Te l'obligacio de garantir la sobirania i independencia d'Espanya, l'ordenament constitucional, defensar la seva integritat territorial amb cura especial en el seu espai aeri i mantenir la seguretat internacional, en operacions de pau i ajuda humanitaria. [9] Avui dia compta amb 22 000 efectius. En els ultims anys ha assumit els rols de vigilancia espacial i d'altres relacionades amb l' espai exterior .
  • Guardia Reial : Aquesta forca constitueix la representacio de les Forces Armades Espanyoles al servei de el rei , en estar formada per membres de el Exercit de Terra , la Armada , Exercit de l'Aire i de l'Espai i els cossos comuns . Data del 1504 i compta amb 1600 efectius. La Guardia Reial, al costat de la Guardia Suissa Pontificia i els Yeomen de la Guardia britanics, son considerades les unitats militars mes especialitzades en escorta i proteccio del mon. Tenen la missio de proporcionar el servei de guardia militar, rendir honors i donar escortes al Rei i als membres de la seva familia que es determinin, prestant analegs serveis als caps d'Estat estrangers quan s'ordeni.
  • Unitat Militar d'Emergencies : Te el compliment d'intervenir en cas de greu risc, catastrofe, calamitat publica o altres situacions greus. En l'actualitat, la formen 3.600 efectius.
  • Cossos Comuns de les Forces Armades Espanyoles: Cossos militars que conformen quatre ambits: el Juridic Militar , el d' Intervencio , el de Sanitat i el de Musiques Militars. Actualment, 2.991 efectius que conformen aquest cos militar.
  • Emblemes de les Forces Armades del Regne d'Espanya
  • Exèrcit de Terra
    Exercit de Terra
  • Armada Espanyola
    Armada Espanyola
  • Exèrcit de l'Aire i de l'Espai
    Exercit de l'Aire i de l'Espai
  • UME
    UME
  • Guàrdia Reial
    Guardia Reial

El comandament suprem de les Forces Armades correspon al rei (segons mana la Constitucio) i la direccio es assumida pel President del Govern (segons estableix l'article 8 de la Llei Organica 1/1984, de 5 de gener). [10]

L'Exercit de Terra, l'Armada i l'Exercit de l'Aire i de l'Espai estan constituits pel Quarter General, la Forca i el Suport a la Forca. [9]

Cada Quarter General esta format per l'Estat Major, la Direccio d'Assumptes Economics i la Direccio de Serveis Tecnics, que son el nucli, i els organs d'assessorament i inspeccio, l'assessoria juridica, la Intervencio Delegada Central i altres organs determinats pel Cap de l'Estat Major. [9]

La Forca no segueix un esquema preestablert. [9]

El Suport a la Forca esta articulat en dos direccions: personal i suport logistic. El Cap de Personal cobreix aspectes de recursos humans i esta format per les Direccions de Gestio de Personal, Assistencia al Personal i Ensenyament i Sanitat. El cap de Suport Logisitic s'encarrega de l'adquisicio, abastir, manteniment, transport, infraestructura i sistemes (que en l'Armada s'anomena Construccions Navals). [9]

El Cap de l'Estat Major de la Defensa proposa la creacio i composicio dels Comandaments Operatius, Unificats o Especificats que considere necessaris per a executar el Pla Estrategic Conjunt. Ell mateix mana o delega en el Cap de l'Estat Major de l'Exercit.

El Comandament Operatiu de les Forces Armades esta format pels Comandaments Operatius Principals: Comandament Operatiu Terrestre, Comandament Operatiu Naval i Comandament Unificat Operatiu Aeri. [11]

El govern espanyol i el seu president compten amb la Junta de Defensa Nacional, un organ assessor i consultiu presidit pel rei d'Espanya i format pel Cap de l'Executiu, els vicepresidents, els ministres de defensa, exterior, interior, economia i hisenda, industria i energia i foment, el Cap de l'Estat Major de la Defensa i els Caps d'Estat Major de cada exercit. La Junta de Defensa Nacional proposa iniciativees relatives amb la Defensa Nacional. [10]

Organitzacio territorial [ modifica ]

L'organitzacio territorial militar espanyola inclou l'espai maritim i aeri i s'estructura en regions o zones en funcio de la valoracio fonamentada en: potencials amenaces, zona geografica natural, necessitat operativa i logistica de l'exercit, la garantia de la sobirania nacional en els espais, la responsabilitat de cada exercit, els recursos humans, economics i materials que hi ha en cada territori que requeririen de defensa nacional en cas de mobilitzacio general. [11]

L'Ordre Ministerial 151/1997 de 31 de juliol estableix les zones per a l'Exercit de Terra en quatre regions militars i quatre zones militars.

Regions militars:

  • Primera Regio - Regio Militar Centre:
    • Comandament i Quarter General a Madrid
    • Compren: Madrid, Toledo, Ciudad Real, Cuenca, Guadalajara, Albacete, Alacant, Valencia, Castello, Caceres i Badajoz.
  • Segona Regio - Regio Militar Sud:
    • Comandament i Quarter General a Sevilla
    • Compren: Sevilla, Huelva, Cadiz, Malaga, Cordoba, Jaen, Granada, Almeria i Murcia.
  • Tercera Regio - Regio Militar Pirenaica:
    • Comandament i Quarter General a Barcelona
    • Compren: Barcelona, Tarragona, Girona, Lleida, Saragossa, Osca, Terol i Pamplona.
  • Quarta Regio - Regio Militar Nord-oest:
    • Comandament i Quarter General a Corunya
    • Compren: Corunya, Lugo, Orense, Pontevedra, Asturies, Santander, Lleo, Zamora, Salamanca, Provincia d'Avila , Segovia, Valladolid, Palencia, Soria, Burgos, Logronyo, Vitoria, Alaba i Guipuscoa.

Les zones militar son: Canaries, Balears, Ceuta i Melilla. [11]

L'Armada s'organitza en Zones Maritimes. Son: la del Cantabric, de l'Estret, del Mediterrani i de Canaries. La jurisdiccio central es troba a Madrid. El litoral de cada zona es divideix en provincies maritimes i aquestes en districtes maritims, on tenen l'autoritat els comandaments militars de la Marina. [11]

L'Exerict de l'Aire i de l'Espai s'organitza en tres Regions Aeries, amb els seus respectius centres de comandament a Madrid, Sevilla i Saragossa, i una Zona Aeria, a les Canaries, amb el comandament a Las Palmas.

La primera regio abarca Madrid, Salamanca, Valladolid i Lleo; la segona Sevilla, Badajoz, Cadiz, Malaga, Granada, Murcia i Albacete; la terera Saragossa, Barcelona, Valencia i Palma. [11]

Funcionament [ modifica ]

El govern espanyol te la potestat executiva i reglamentaria sobre el regim del personal militar professional. Aprova les necessitats del personal militar a curt i mitja termini, la provisio de places anual i desenvolupa criteris generals de promocio i ascens. [12]

El govern formula la Politica de Defensa i aquesta es controlada legislativament i debatuda a les Corts Generals . El President dirigeix la politica de defensa i dirigeix l'actuacio de les Forces Armades. [10]

El Ministre de Defensa dirigeix, coordina i controla la politica de personal i ensenyament de l'administracio militar. Proposa aspectes basics sobre la carrera militar. [12] Tambe dirigeix la Policia Militar i pot dirigir la Politica de Defensa si el president li delega la funcio. Es assessorat per la Junta de Caps d'Estat Major i els Consells Superiors de cada exercit. [10]

El Cap d'Estat Major de la Defensa i els Caps dels Estats Majors de cada exercit s'encarreguen d'informar i assessorar al ministre de defensa sobre les necessitats de personal i formacio que es requereixen per a complir la missio assignada.

Els Consells Superiors de cada exercit, com son organismes col·legiats assessors i consultius del ministeri de defensa, fan informes sobre els assumptes encarregats pel ministre, els aspectes basics de la carrera militar i els assumptes que la competencia de resoldre'ls siga del Cap de l'Estat Major de l'Exercit corresponent. Son escoltats en els expedients extraordinaris del personal dels exercits. [10]

La Directiva de Defensa Nacional estableix els principis general de la Defensa nacional i estableix directrius que tots els ministeris estan obligats a seguir. Va apareixer a la llum el 1992. Amb la directiva aquesta s'inicia el Cicle de Planificacio de la Defensa, en la qual el Ministre de Defensa promulga la Directiva de Defensa Militar, base de la creacio del Concepte Estrategic i Objectiu de Forca Conjunt, que dona lloc al Pla Estrategic Conjunt. [10]

Missions [ modifica ]

Espanya va participar, juntament amb aliats (Franca, Regne Unit, Italia, Dinamarca, Estats Units, Canada) en l'ofensiva contra Gadafi a Libia , aportant un avio cisterna, quatre F-18, una fragata, un submari i un avio de vigilancia, a mes del suport logistic ofert per les bases de Moron i Rota.

Soldats espanyols a Afganistan.

Espanya, en aquests moments, te diverses missions actives a l'estranger: al Liban amb 1.070 militars i a Afganistan amb uns altres 1.290. Al desembre de 2006, el Govern d'Espanya va establir en 7.000 el nombre maxim d'efectius desplegats simultaniament en missions internacionals.

Espanya pertany a l' OTAN des de 1982, sent ratificada la seva permanencia mitjancant referendum l'any 1986. Les condicions van ser la reduccio de bases aeries i militars nord-americanes situades a Espanya des de 1953, any en que es van signar els primers acords amb els Estats Units des de la Segona Guerra Mundial , i la no integracio en l'aparell militar de l'Alianca Atlantica. Ambdues condicions segueixen sense complir-se. Des de l'arribada de la democracia, el contacte directe amb nacions democratiques, la progressiva introduccio d'Espanya en els assumptes internacionals, la professionalitzacio del Exercit de Terra , la Armada i del Exercit de l'Aire i de l'Espai , juntament amb l'esforc economic realitzat, han fet que les Forces Armades Espanyoles hagin millorat considerablement.

Missions a l'estranger [ modifica ]

A data 7 de marc de 2018, 3.079 membres de les Forces Armades i de la Guardia Civil formaven part d'alguna de les 19 operacions en les quals Espanya te una participacio activa. [13]

D'acord amb les dades ofertes pel DSN , a data de marc de 2018, aquestes son les missions que desenvolupen actualment les Forces Armades i la Guardia Civil: [13]

Missions amb la Unio Europea Unió Europea
Missio Any Informacio
EUTM Mali 2013-present Missio d'assessorament en el sector de la seguretat i ensinistrament de l'Exercit Nacional de Mali. 299 militars desplegats.
EUTM RCA 2016-present Missio d'ensinistrament de les Forces Armades del Govern de la Republica Centreafricana. L' Eurocos es l'encarregat d'executar aquesta missio. 6 militars desplegats.
EUTM Somalia 2010-present Missio d'ensinistrament de les Forces Armades de Somalia, amb la cooperacio de l' ONU i la Unio Africana . 15 militars desplegats.
Operacio Atalanta 2008-present Missio de lluita contra la pirateria a l' Ocea Indic aixi com proteccio del programa d'aliments de l' ONU . 262 militars desplegats.
EUFOR ALTHEA BOSNIA 2004-present Missio d'assessorament a les Forces Armades de Bosnia i Hercegovina. 3 militars desplegats.
EUNAVFOR MED-SOPHIA 2015-present Missio de lluita contra la pirateria a l' ocea Indic aixi com proteccio del programa d'aliments de l' ONU . 338 militars desplegats. Missio de lluita contra el trafic d'essers humans i prevencio de perdues de vides al Mediterrani . 261 militars desplegats.
Missions amb l'OTAN OTAN
Missio Any Informacio
SEA GUARDIAN 2016-present Missio de lluita contra el terrorisme en el Mediterrani. 278 militars desplegats.
SNMG 1 / SNMG 2 / SNMCMG 2 - Unitats navals permanents de primera resposta de l'OTAN. 256 militars desplegats.
Policia Aeria del Baltic 2004-present Missio de proteccio de l'espai aeri d' Estonia , Letonia i Lituania . 128 militars desplegats
Operacio Atalanta 2008-present Missio de lluita contra la pirateria en el Ocea Indic aixi com proteccio del programa d'aliments de l' ONU . 338 militars desplegats.
Enhanced Forward Presence 2017-present Missio de presencia de l'OTAN a la regio del Mar Negre arran de l'annexio de Crimea per part de Russia . 336 militars desplegats.
Operacio Active Fence 2015-present Missio de reforc de la defensa aeria de Turquia enfront de l'amenaca de missils balistics des de Siria . 149 militars desplegats.
RESOLUTE SUPPORT (AFGANISTAN) 2015-present Ensinistrament/Assessorament forces de seguretat afganeses. 18 militars.
Missio amb l'ONU ONU
Missio Any Informacio
UNIFIL 2006-present Missio de vigilancia del manteniment de la pau entre el Liban i Israel . 607 militars i guardies civils desplegats.
ONU COLOMBIA 2016-present Missio d'observadors del proces de pau a Colombia . 7 militars desplegats
Coalicio Internacional contra el DAESH
Missio Any Informacio
Operacio Inherent Resolve 2014-present Missio d'ensinistrament de les forces iraquians per lluitar contra el Daesh . 473 militars i guardies civils desplegats
Cooperacio de seguretat hispa-francesa Espanya França
Missio Any Informacio
Suport a Mali-Senegal 2013 - present Suport militar a Franca per facilitar el transport aeri d'operacions franceses i de la UE a Mali i Sahel . 59 militars desplegats.
Suport a la Republica Centreafricana 2013-present Suport militar a Franca i a la UE per facilitar el transport aeri en les seves operacions. 45 militars desplegats.
Missions nacionals de cooperacio amb Senegal i Cap Verd Espanya Senegal
Missio Any Informacio
Suport a Senegal 2016- present Activitats de seguretat cooperativa amb altres paisos. 5 militars desplegats.
Eurofighter Typhoon espanyol.

Les Forces Armades Espanyoles tambe han participat en els ultims anys en altres missions, sobretot humanitaries i d'observacio: en Albania en 1999; Mocambic al marc de 2000; Republica de Macedonia en 2001; Haiti en 2004; Indonesia en 2005. En 2006, Espanya va participar en Darfur ( Sudan ) amb l'enviament d'observadors, i en la Republica Democratica del Congo . Tambe es va participar en la Guerra de l'Iraq entre 2003 i 2004, a Gabon i a Senegal per assegurar el trafic maritim en la Banya d'Africa, aquest ultim amb un contingent de 33 guardies civils i policies nacionals, juntament amb dos patrullers i un helicopter. [14] [15] A mes, en 2015, 46 militars de la Unitat Militar d'Emergencies i 12 guardies civils del Grup d'Alta Muntanya de Jaca, van acudir per participar en labors d'ajuda humanitaria i de rescat al Terratremol del Nepal , juntament amb 6 gossos, tres policies cientifics, i un Boeing 707 de transport de subministraments de l'Exercit de l'Aire. [16] [17]

En 2017 , el cost d'aquestes missions en l'exterior va ascendir a gairebe 1.100 milions d'euros anuals. [18]

Pressupostos [ modifica ]

Fragata Cristobal Colon (F-105) de l' Armada espanyola .

Els pressupostos del Ministeri de Defensa per a l'any 2008 van ascendir a 8.494.107.080 €, amb un increment del 5,63 % respecte l'any 2007. Aixo inclou els diners lliurats directament al Ministeri, als que cal sumar-li els diners lliurats a organismes adscrits al mateix, aixi com les transferencies entre subsectors (del mateix o d'altres ministeris), per a un total de 9.729.305.240 €. [19]

L'any 2009, el pressupost va ascendir a 8.255.772.260 €, amb un total consolidat despres de traspassos i diners lliurats a altres organismes de 9.394.313.070 €. [19] Seguint la linia descendent. La previsio per 2010, es de 7.694.862.260 € per al Ministeri, amb un total consolidat final de 8.817.147.570 €, una disminucio del 6,14 % respecte al 2009. [19] L'any 2011, el pressupost va ser de 6.929 milions d'euros. L'any 2012, va disminuir en un 8,8 % respecte a l'any anterior, mantenint-se en 6.316 milions d'euros.

L'any 2013 el pressupost va ser de 5.983 milions d'euros, que suposa una reduccio d'un 4,8 % respecte a l'any anterior. L'any 2015, Defensa va augmentar el seu pressupost, per primera vegada en set anys, amb un 0,4 per cent mes que en 2014.

L' Estat Espanyol ha invertit en els darrers anys (periode 2010-2013) entre un 0,9 i un 1% del PIB en defensa situant-lo en un dels paisos que menys hi destina d'Europa. [20] Tot i aixo en valors absoluts la inversio ha baixat notablement en el periode de crisi economica, passant dels 20.380 milions de € el 2008 als als 9.600 milions de € el 2013. [21] Aquesta disminucio ha obligat a reduir el nombre d'efectius, a limitar l'entrenament i nombre d'unitats i equipament militar desplegat. L'increment d'inversio anterior es va dedicar sobretot a programes d'armament avancat dels quals ha hagut de reduir el nombre d'adquisicions previstes i encara n'arrossega un endeutament important. [22]

En el 2017, el pressupost va seguir augmentant als 7.572 milions d'euros. Aquest mateix any el govern es va comprometre davant l' OTAN a augmentar fins al 80% la despesa militar fins als 18.000 milions d'euros.

Responsables [ modifica ]

El comandament suprem de les Forces Armades l'ostenta el rei d'Espanya com a Capita General , si be el comandament operatiu recau en el cap de l' Estat Major de la Defensa (JEMAD [n 1] ) que dirigeix l'Estat Major de la Defensa, i que ostenta ocupacio de General d'Exercit , General de l'Aire o Almirall General , depenent de l'exercit al qual pertanyi.

La resta de la cupula militar esta formada per cap de l'Estat Major de l'Exercit de Terra (JEME [n 1] ), cap de l'Estat Major de l'Exercit de l'Aire i de l'Espai (JEMAE [n 1] ) i el cap de l'Estat Major de l'Armada (AJEMA [n 1] ), que dirigeixen, al seu vegada, cadascuna de les armes de l'Exercit espanyol. El nomenament de tots ells es fet pel president del Govern a proposta del ministre de Defensa. Els tres exercits depenen del Ministeri de Defensa .

Regions Militars [ modifica ]

Fins al 1997, Catalunya estava inclosa a la IV Regio Militar Pirenaica Oriental, que tenia la seva seu a Barcelona , sota el comandament del capita general de Catalunya . Entre 1997 i 2002, amb la reduccio de regions derivada del Pla NORTE (Nova Organitzacio de l'Exercit de Terra), Catalunya estava a la III Regio Militar, amb seu igualment a Barcelona. Finalment, el 2002 l'estructura basica dels exercits va abandonar definitivament la territorialitat, en benefici d'altres factors de caracter funcional i operatiu. Les unitats operatives estan subordinades unicament als seus comandaments organics, i no als regionals. [23] Unicament resten comandaments als territoris extrapeninsulars: Comandancia General de Balears , Comandancia General de Ceuta , Comandancia General de Melilla , Comandament de Canaries . D'altra banda, actualment el Ministeri de Defensa compta amb una representacio insitucional territorial a traves de les Delegacions de Defensa: a Catalunya, es troba a l'edifici de la Comandancia Naval de Barcelona. [24] Tot i aixi, subsisteix una certa organitzacio territorial a traves de la Inspeccio General de l'Exercit de Terra (que te la seva seu a Barcelona), que compta amb cinc subinspeccions: I Subinspeccio General de l'Exercit a Madrid , II Subinspeccio General de l'Exercit-Sud a Sevilla , III Subinspeccio General de l'Exercit-Pirenaica a Barcelona, IV Subinspeccio General de l'Exercit-Nord a Valladolid i V Subinspeccio General de l'Exercit-Canaries a Santa Cruz de Tenerife . [25]

Actualment hi ha poques instal·lacions i unitats militars dins del territori de la comunitat autonoma: l'edifici de la Capitania General de Catalunya (que acull la Inspeccio General de l'Exercit de Terra ), l'edifici del Govern Militar de Barcelona (que acull la Tercera Subinspeccio General de l'Exercit i el Centre d'Historia i Cultura Militar), la Caserna del Bruc a Barcelona (amb el Regiment d'Infanteria 'Barcelona' num. 63 i l' Arxiu Intermedi de la Regio Militar Pirinenca ), el Castell de Sant Ferran a Figueres (actualment un museu), l' Academia General Basica de Suboficials a Talarn ( Pallars Jussa ), el Regiment d'Infanteria ≪Arapiles≫ num. 62 a Sant Climent Sescebes , la Comandancia Naval de Barcelona, la Comandancia Naval de Tarragona , l'Ajudantia Naval de Roses , l'Aquarterament Aeri de Roses (Esquadro de Vigilancia Aeria num. 4), l'Aquarterament Aeri d' El Prat de Llobregat , el Tribunal Militar Territorial Tercer a Barcelona (del Cos Juridic Militar ), la Parroquia castrense del Parc de la Ciutadella a Barcelona (pertanyent a l' Arquebisbat Castrense d'Espanya ) i la Residencia d'Oficials de Barcelona .

Museu de l'Exercit [ modifica ]

Des de juliol de 2010, l' Alcasser de Toledo allotja les col·leccions del Museu de l'Exercit . [26] procedents de l'antic Salon de Reinos de Madrid.

Notes [ modifica ]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Sigles del cos o organisme segons la seva denominacio en castella:
    • JEMAD: Jefe del Estado Mayor de la Defensa .
    • JEME: Jefe del Estado Mayor del Ejercito de Tierra .
    • JEMAE: Jefe del Estado Mayor del Ejercito del Aire y del Espacio .
    • AJEMA: Almirante Jefe del Estado Mayor de la Armada .

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ 1,0 1,1 ≪ Resolucion 430/38001/2015, de 2 de enero ≫. Boletin Oficial del Estado.
  2. ↑ ≪ Militares a tiempo parcial ≫. El Pais , 13-07-2014 [Consulta: 30 abril 2015].
  3. ↑ ≪ Documento BOE-A-2021-1140 ≫ (en castella). BOE.es. [Consulta: 4 febrer 2021].
  4. ↑ ≪ Constitucion espanola de 27 de desembre de 1978 ≫, 22-08-2008.
  5. ↑ ≪ Defensa. El Rey conmemora los 500 anos del Regimiento Soria el mas antiguo de Europa ≫. EFE . La Razon, 12-09-2009 [Consulta: 14 abril 2014]. Arxivat 2015-02-03 a Wayback Machine . ≪ Copia arxivada ≫. Arxivat de l' original el 2015-02-03. [Consulta: 8 agost 2018].
  6. ↑ Villarino , A.; Suarez , C. ≪ Un Ejercito de mileuristas: "Soy soldado y no tengo dinero para pagar la calefaccion" ≫. El Confidencial , 10-12-2018 [Consulta: 19 febrer 2019].
  7. ↑ Valdes , Isabel ≪ El Ejercito y la Guardia Civil vuelven a excluir a quienes no tengan genitales o sufran alguna malformacion ≫. El Pais , 13-02-2019 [Consulta: 18 febrer 2019].
  8. ↑ Perez de Lama, 1998 , p. 45.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 Perez de Lama, 1998 , p. 192.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 10,6 10,7 Perez de Lama, 1998 , p. 191.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 Perez de Lama, 1998 , p. 193.
  12. ↑ 12,0 12,1 Perez de Lama, 1998 , p. 190.
  13. ↑ 13,0 13,1 Departamento de Seguridad Nacional ≪ Fuerzas Armadas espanolas en misiones internacionales Marzo 2018 ≫. , 07-03-2018 [Consulta: 6 maig 2018].
  14. ↑ ≪ http://www.defensa.gob.es/areasTematicas/misiones/enCurso/ ≫. Arxivat de l' original el 2015-04-14. [Consulta: 8 agost 2018].
  15. ↑ ≪ http://www.defensa.gob.es/areasTematicas/misiones/enCurso/misiones/mision_09.html ≫. Arxivat de l' original el 2015-04-17. [Consulta: 8 agost 2018].
  16. ↑ ≪ http://www.abc.es/videos-espana/20150502/medio-centenar-militares-espanoles-4211677670001.html ≫.
  17. ↑ ≪ http://www.elcomercio.es/videos/politica/201505/02/medio-centenar-militares-espanoles-4211677660001-mm.html ≫. Arxivat de l' original el 2017-10-28. [Consulta: 8 agost 2018].
  18. ↑ Infodefensa.com , Revista Defensa ≪ Defensa destino 1.080 millones a misiones en el exterior en 2017 - Noticias Infodefensa Espana ≫ (en castella). , 24-01-2018 [Consulta: 5 marc 2018].
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 ≪ Presupuestos del Ministerio de Defensa para el ano 2009; incluyen una comparativa con anos anteriores. ≫. Arxivat de l' original el 2010-03-26. [Consulta: 12 agost 2018].
  20. ↑ ≪ Gasto militar (% del PIB) ≫. Banc Mundial. [Consulta: 30 abril 2015].
  21. ↑ ≪ Espana - Gasto publico Defensa ≫. Expansion - Datosmacro.com. [Consulta: 30 abril 2015].
  22. ↑ Gonzalez , Miguel ≪ El Ejercito no es viable ni sostenible con los actuales presupuestos ≫. El Pais , 16-06-2013 [Consulta: 30 abril 2015].
  23. ↑ ≪ Real Decreto 912/2002, de 6 de septiembre, por el que se desarrolla la estructura basica de los Ejercitos ≫. [Consulta: 21 agost 2023].
  24. ↑ ≪ Delegaciones de Defensa ≫. [Consulta: 21 agost 2023].
  25. ↑ ≪ Estructura de la Inspeccion General del Ejercito ≫. [Consulta: 21 agost 2023].
  26. ↑ ≪ Y por fin, el Museo del Ejercito en Toledo ≫ (en castella). El Mundo, 19-07-2010. [Consulta: 1r febrer 2014].

Bibliografia [ modifica ]

  • Perez de Lama , Ernesto (dir.). Manual del Estado Espanol 1999 . Madrid: LAMA, 1998. ISBN 84-930048-0-4 .  

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Forces Armades d'Espanya
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Forces_Armades_d%27Espanya&oldid=33456864 ≫