L' edicio es el proces de produccio i publicacio d'obres; sovint es sinonim d' industria editorial . En aquesta accepcio concreta, el mot catala edicio equival a l'angles publishing , a l'espanyol edicion , al frances edition , a l'italia editoria i al portugues editoracao .

Per norma general, l'edicio fa referencia a la creacio i distribucio de treballs impresos, com ara llibres , revistes o diaris . Tot i aixi, el desenvolupament de nous sistemes digitals d'informacio han ampliat en gran manera l'abast de l'edicio com a activitat comercial . Quan parlem de recursos electronics, pero, parlem d' edicio digital . Tambe en aquest cas es tracta de la creacio i publicacio de llibres i diaris, a mes de webs , blocs , jocs i productes semblants.

L'edicio inclou diverses etapes: desenvolupament de continguts, negociacio de drets , traduccio (si escau), correccio d' estil , composicio , correccio de galerades i compaginades , disseny grafic , tipografia , produccio , impressio (o l'equivalent electronic), venda i distribucio. ^[1]

En catala tradicionalment es confon el terme ≪edicio de llibres≫ amb la publicacio mateixa dels llibres i diaris .

En la cultura anglosaxona si existeix una clara diferencia entre edicio ( edition ) i publicacio ( publishing ). Amb l'adveniment dels ordinadors digitals, l'edicio s'ha estes a nous escenaris com al mon d' Internet , expandint-se a versions mes modernes de l'escriptura com ara llocs web , blogs i similars.

Tambe es denomina ≪ edicio ≫ (de l'angles edition: ‘correccio’) a l'acte mitjancant el qual es modifica una obra.

Una obra divulgada previament en format de llibre pot tornar a editar-se si aixi es desitja. Estrictament parlant, si es torna a imprimir o divulgar aquesta obra sense canvis, es denomina reimpressio; si, per contra, sofreix algun tipus de modificacio substancial, com a ampliacions, revisions, correccions, supressions, afegits o una altra modificacio qualsevol, es denomina nova edicio o reedicio, agregant el nombre oportu (primera, segona, tercera edicio). Si les diferencies son minimes i no substancials, se'ls denomina diferencies d'estat .

En l'edicio antiga, una mateixa edicio podia comptar amb diferencies significatives entre un tiratge i les que li seguien, que es devien a advertiments de l'impressor o de l'autor d'errors o a altres desitjos dels implicats en l'edicio (per exemple, dedicar part de l'edicio a un personatge, per la qual cosa s'havia d'encapcalar un nombre dels exemplars amb una dedicatoria diferent) durant el mateix proces d'impressio de l'obra.

L'art de preparar una obra aliena per a la seva publicacio, a partir de versions o manuscrits alternatius i no totalment coincidents, es diu ecdotica . Es considera part de la filologia i dins d'aquesta del camp de la critica textual .

Tipus d'edicio [ modifica ]

Una vegada que l' editor ha pres la decisio de divulgar un determinat text, es presenten davant ell diverses possibilitats o tipus d'edicio. Aquests son alguns dels mes comuns:

• Edicio acefala : tambe cridada edicio sense cap , es aquella que no te portada ni titol.
• Edicio anotada : Denominada com a edicio comentada , ja que sol portar comentaris a peu de pagina o als espais existents entre les vores.
• Edicio artistica : Es tracta d'aquella en la qual es posa l'accent en l'expressio artistica de l'enquadernacio o en la composicio del llibre.
• Edicio de bibliofil : Generalment es l'edicio dedicada o benvolguda per bibliofils o per a un grup selecte de subscriptors, es caracteritza per tenir una tiratge petita.
• Edicio de butxaca : Solen ser de format reduit i de cost de produccio economic, per regla general, al contrari que les edicions per bibliofils, solen tenir tiratges grans.
• Edicio critica : En sentit ampli, es aquella que es planteja els problemes previs a l'edicio d'una obra (recerca de fonts, seleccio d'exemplars, seleccio i establiment d'un text, etc.), i fa particip al lector de les decisions preses durant el proces d'edicio; en sentit estricte, es denomina "edicio critica" a la qual segueix el metode neolachmania , basat en les tecniques de Karl Lachmann per a l'establiment d'un text ideal, el mes proper possible a la intencio original de l'autor, mitjancant l'acaro de les diverses versions d'un text.
• Edicio especial : Dins d'un tiratge normal, es treuen alguns exemplars que es diferencien dels altres en alguna particularitat especial que desitgi l'editor, com pot ser una signatura de l'autor o una millora en la qualitat.
• Edicio facsimil : Es aquella que reprodueix la imatge (fotografica o escanejada) del text tal com l'editor l'ha trobat. Es una opcio comuna sobretot en el cas de textos antics, codexs il·luminats , manuscrits o obres especialment valuoses. Pot reproduir el text, els materials de l'enquadernacio o tots dos.
• Edicio genetica : Es la que mostra, simultaniament, diversos o tots els estadis en els quals s'ha presentat un text durant el seu proces de creacio i transmissio (per exemple, l'esborrany d'un poema, la seva primera edicio, la seva segona edicio corregida, una edicio modificada per a una antologia, etc.)
• Edicio de luxe : Caracteritzada per l'alta qualitat dels materials emprats en l'elaboracio de l'edicio, com pot ser el paper , enquadernacio , etc.
• Edicio multiple o edicio sinoptica : es aquella que mostra diversos textos en paral·lel. Aquests textos poden ser traduccions uns d'uns altres (el cas mes frequent es el de les edicions sinoptiques de la Biblia ), o be versions diferents d'un mateix text o textos diferents que es preten presentar en paral·lel.
• Edicio numerada : Generalment aquelles edicions amb impressio de gravats sol anar numerada, de tal forma que les numeracions mes baixes solen ser mes benvolgudes que les de major numeracio.
• Edicio paleografica : Es la que, sense reproduir el text en forma d'imatge, intenta descriure-ho amb la major exactitud possible, donant al lector informacio exhaustiva sobre les grafies, les abreviatures, els marginalia , els accidents del text, etc.
• Edicio en paper : Sol ser una edicio barata en la qual els plecs de paper una vegada enquadernats i impresos no ha estat enquadernada.
• Edicio princep : Es denomina aixi a la primera edicio d'una obra.
• Edicio en branca : Sol denominar-se aixi a l'edicio que ha estat impresa, plegada, pero que no te encara una enquadernacio.
• Edicio abreujada : La que s'ha compendiat de l'original per adequar a una categoria d'usuaris. Per exemple, una edicio per a escolars de El mon es ample i alie.
• Edicio apocrifa : Aquella el contingut de la qual o atribucio son de dubtosa autenticitat. Exemple: la segona part de El Quixot .
• Edicio bilingue : La que es redacta en dos idiomes a dues columnes. L'idioma A en pagina parell i idioma B en pagina imparell. Exemple: Analisi matematica de Protter.
• Edicio commemorativa : La que s'edita en complir algun aniversari significatiu de l'obra en si o de l'autor. Exemple: La Col·leccio pel Sesquicentenari de la Independencia del Peru.
• Edicio definitiva : La que segueix a una previa que rep comentaris o observacions. Exemple: Introduccio a l'algebra de Cotlar-Sadoski, Eudeba.
• Edicio il·lustrada : Porta comentaris grafics i il·lustracions. Exemple: Enciclopedia il·lustrada del Peru de Taure del Pi.
• Edicio amb manuscrit d'autor : Per a aixo l'autor escriu de puny i lletra i aquest material s'imprimeix. Exemple: Teoria de la mesura de Mauro Chumpitaz de la UNI, Lima.
• Edicio massiva : La que s'imprimeix per a molt public. Exemple: els popullibres de Manuel Scorza en els anys cinquanta del segle  xx .
• Edicio mimeografiada : L'escrita a maquina que es reprodueix processant amb mimeograf . Generalment es tracta de textos de cursos o de seminaris.
• Edicio oficial : Autoritzada per un Estat que sufraga els costos. Exemple: els llibres de text escolar i de distribucio gratuita.
• Edicio previa : La que surt a manera de prova, per ser millorada amb intervencio d'interessats i d'experts.
• Edicio privada : La que no es posa en venda, de petit tiratge i lliuraments selectius.
• Edicio poliglota : Impresa en diversos idiomes. Exemple: els diccionaris* per al cas, el Diccionari comparatiu de castella, angles, quitxues d'Ancash i Equador.
• Autoedicio : La que sufraga el mateix autor. Exemple: la que mana directament l'escriptor a impremta, a traves de plataformes digitals d'autopublicacio o mitjancant editorials d'autoedicio cuidada.
• Edicio popular : Edicio de baix cost i amb materials de baix cost. Exemple: les que afavoreixen els diaris de circulacio nacional. ^[2]

Processos de l'edicio del llibre [ modifica ]

Es un proces compost de diverses etapes, que van des de la creacio del llibre per part de l'autor fins a la seva impressio. Els passos son els seguents:

• Recepcio de manuscrits (lliurament de l'original).
• Dictaminacio (avaluacio editorial).
• Acceptacio d'original i contractacio.
• Edicio de l'original.
• Correccio d'estil.
• Disseny grafic.
• Composicio.
• Correccio ortotipografica.
• Art final.
• Prepremsa.
• Impressio.
• Enquadernacio i acabats.

Recepcio de manuscrits (lliurament de l'original) [ modifica ]

Tot proces editorial s'inicia quan l'autor lliura un text original al ≪consell editorial≫ o l'editor d'una publicacio, amb la finalitat de que l'obra sigui avaluada i es decideixi si pugues o no publicar-se. L'original es el material que va a servir de base per al futur llibre.

L'original pot ser presentat per un autor en l'editorial, o l'editorial pot demanar l'elaboracio de l'original a un o diversos autors (per encarrec).

Dictaminacio (o avaluacio editorial) [ modifica ]

Aquesta part consisteix basicament en una analisi de la factibilitat editorial. Per a aixo, es tenen en compte criteris com els seguents:

• Determinar si l'original lliurat te el nivell d'elaboracio adequat (es a dir, si es un llibre ≪ben fet≫).
• Determinar si l'original compleix a cabalitat amb les funcions per les quals va ser concebut.
• Determinar, a traves d'una analisi dels costos, si la fabricacio del llibre es factible.

Aquesta part culmina quan la comissio accepta o rebutja la publicacio del llibre. Tambe pot donar-se el cas, molt comu, que la comissio retorni l'original a l'autor amb la finalitat de que el reelabore, ho amplii o li faci les correccions necessaries. En tal cas, l'obra no es publica fins que aquest proces es realitzi.

Acceptacio d'original i contractacio [ modifica ]

En aquesta etapa l'editorial tambe tindra en compte si l'original de l'autor esta emmarcat dins dels anomenats drets d'autor .

Aquests drets varien segons el pais en el qual es trobi l'editorial o l'editor.

Si l'original no s'enquadra dins del que preveuen les lleis de propietat intel·lectual, es a dir, falta a la llei, es possible que la publicacio no es completi i quedi a voluntat de l'autor la seva modificacio o no de l'obra.

Edicio de l'original [ modifica ]

Proces de formacio del llibre a partir de la seleccio de textos i altres continguts per oferir-ho despres de la seva produccio al lector.

Correccio d'estil [ modifica ]

La correccio d'estil va mes enlla de la lectura i les falles ortografiques, per contra, corregir es revisar a fons i analitzar el document que es va a publicar. Implica parar esment per detectar i esmenar possibles errors, millorar la redaccio d'idees confuses, aixi com advertir a l'autor d'incongruencies en el contingut. Aquest proces no ha d'alterar l'estil de l'escriptor sino afavorir la comunicacio entre est i el lector.

Disseny grafic [ modifica ]

Expressat amb mes detalls, es el mitja pel qual, mitjancant programes grafics de disseny i/o maquetacio (com Microsoft Word , LibreOffice Writer o mes avancats com Corel Ventura, Adobe InDesign , QuarkXPress o Scribus que a mes es programari lliure ), s'estableixen (en una preimpressio ) les caracteristiques fisiques que tindra la publicacio, com el format de pagina, familia i jerarquia tipografiques, grilla, paleta de color, ubicacio de grafics i il·lustracions, quins tipus de papers i cartolines s'usaran, etc., el resultat de les quals es un dummy de la publicacio. Per a aquesta tasca, sobretot en l'ambit academic de les ciencies exactes (encara que el seu us no es limita solament a aquests ambits), tambe s'utilitza LaTeX , un sistema de composicio de textos WYSIWYM , lliure i multiplataforma.

Composicio [ modifica ]

La diagramacio o composicio es la posada en pagina de l'obra. En aquest proces es conformen les pagines mestres ( layouts ) a partir d'un reticle predeterminat. Es el proces que forma part del periode de preimpressio, es a dir, abans d'imprimir el tiratge , on se li donara forma grafica final al text i a les imatges que conformen l'obra.

Les anomenades ≪arts finals≫ son considerades dins d'aquest mateix proces on s'agreguen els ultims detalls artistics abans de la impressio/materialitzacio de l'obra.

Correccio ortotipografica [ modifica ]

En aquesta etapa no solament es verifica l'ortografia i la puntuacio a les pagines ja dissenyades, tambe s'uniformen penjats, es corregeixen carrers, carrerons, vidues, orfenes i rosaris; s'uniforma l'interlineat i l'interlletratge, i es revisa la paginacio. Quan l'obra esta il·lustrada o conte grafics, tambe es revisa la correcta sequencia d'aquests, conceptes tot ells relacionats amb la ortotipografia , "el conjunt d'usos i convencions amb les quals es regeix en cada llengua l'escriptura per mitja d'elements tipografics" .

Traduccio [ modifica ]

Es frequent la circulacio de obres traduides ; sobre aquest tema, nombrosos traductors literaris s'han destacat.

Si es tracta de grups editorials amb presencia mundial, es comuna que les obres siguin traduides a diversos idiomes per un equip de traductors. No obstant aixo, s'ha assenyalat una deterioracio de la qualitat dels textos traduits i la necessitat de realitzar traduccions amb esperit critic (per exemple, segons lineaments del traductor Antoine Berman ) i respecte al valor intel·lectual dels seus productes. ^[3]

Vegeu tambe [ modifica ]

• Edicio (llibre)
• Historia de l'edicio a Catalunya

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Edicio

• B LECUA , J. M., G. C LAVERIA , C. S ANCHEZ y J. T ORRUELLA (eds.) ( 1999 ). Filologia e informatica. Nuevas tecnologias en los estudios filologicos. Barcelona : Editorial Milenio.
• BAYARD, Pierre. (2008). Como hablar de los libros que no se han leido . (Albert Galvany, trad.). Barcelona: Anagrama.
• E PSTEIN , Jason: Book business: publishing past, present, and future .
• M ARCOS M ARIN , F. A. ( 1994 ). Informatica y Humanidades , Madrid , Gredos
• S CHIFFRIN , Andre ( 2000 ). The business of books: how the international conglomerates took over publishing and changed the way we read .
• S ILLINGSBURG , P. ( 2006 ). From Gutenberg to Google , Cambridge University Press
• U GRE?IC , Dubravka ( 2003 ). Thank you for not reading .

Viccionari