La
bibliofilia
o
bibliofilisme
es l'amor pels
llibres
; un
bibliofil
es un amant o afeccionat a les edicions originals i mes correctes dels llibres.
[1]
[2]
Des del final del segle
xix
va esdevenir una manifestacio d'estima de l'artesania i d'art enfront del llibre industrial.
[1]
La bibliofilia, en el sentit d'amor al llibre com objecte de
col·leccio
, sorgeix propiament amb el
Renaixement
a Italia,
[1]
als segles
xiv
i
xv
, epoca en la qual els humanistes, reis, princeps i grans senyors es van dedicar directament ?o per mitja d'agents especials? a recorrer paisos d'Europa a la recerca de manuscrits, cartes, autografs, incunables, i altres tipus de llibres rars.
[1]
Moltes grans biblioteques publiques procedeixen de col·leccions reials, o en el cas de la Biblioteca de Catalunya, en la col·leccio privada del bibliofil
Maria Aguilo i Fuster
(1825-1897) i altres col·leccionistes.
[3]
El bibliofil classic, exemplificat per
Samuel Pepys
, es una persona que estima la lectura, aixi com l'admirar i col·leccionar llibres, que sovint crea una gran i especialitzada col·leccio. Sap, a mes, distingir-les i identificar-les, ja siga per la puresa del seu text, la seua
tipografia
, la qualitat del paper o per l'
enquadernacio
.
[1]
Els bibliofils no necessariament busquen posseir el llibre que estimen; com a alternativa, tenen admirar-los en antigues
biblioteques
. No obstant aixo, el bibliofil es sovint un avid
col·leccionista
de llibres, algunes vegades cercant erudicio academica sobre la col·leccio, i altres vegades posant la forma per sobre el contingut amb una emfasi en llibres cars, antics o rars, primeres edicions, llibres amb enquadernacio inusual o especial i copies signades.
El terme bibliofil pot algunes vegades aplicar-se a un individu que te una predileccio obsessiva pels llibres, tal vegada arribant a un grau de
bibliomania
. Aco es sovint observat en
acaparadors compulsius
, identificables pel fet de tenir en possessio un nombre sempre creixent de llibres que no han llegit en relacio amb el nombre d'aquells que posseeixen i han llegit.
Els bibliofils s'agrupen amb frequencia en societats com la prestigiosa ≪Association Internationale de Bibliophilie≫.
[4]
Es una autentica academia internacional en la qual anualment es reuneixen els mes savis investigadors i els mes acabalats col·leccionistes, i d'altres de caracter mes local, com per exemple
La Proteccio Literaria
creada a Barcelona el 1876 o la
Societat Catalana de Bibliofils
creada el 1903.
Per altra banda, en els nostres dies el col·leccionisme de llibres antics, com en el cas de l'art i d'altres
antiguitats
, es un objectiu alternatiu d'
inversio
.
Associacions
[
modifica
]
Bibliofils destacats dels Paisos Catalans
[3]
[
modifica
]
- ↑
1,0
1,1
1,2
1,3
1,4
≪
Bibliofilia
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
≪
bibliofilisme
≫.
Gran Diccionari de la Llengua Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
3,0
3,1
≪
La bibliofilia a Catalunya
≫.
Biblioteca Nacional de Catalunya
, 2019. [Consulta: 21 abril 2021].
- ↑
≪
Association internationale de bibliophilie?
≫ (en frances).
Bulletin des bibliotheques de France (BBF)
, 1, 1964, pag. 28-29.
ISSN
:
1292-8399
.
- ↑
≪
Jornada sobre bibliofilia. 20 anys de la Societat Bibliografica Valenciana Jeronima Gales
≫. Universitat de Valencia. [Consulta: 24 abril 2021].
- ↑
≪
L'escriptor i bibliofil, Manuel Bas Carbonell, mor als 78 anys d'edat
≫.
Xabia.com
, 15-09-2020 [Consulta: 24 abril 2021].
Bibliografia
[
modifica
]
- AA.VV
.
Bibliofilia a Catalunya : des del s. XIX : Nadal del 2001
. Barcelona: Fundacio Jaume I, 2001.
ISBN 84-7226-699-0
.
- Corbeto
, Albert (ed.).
Lletres il·lustrades : Associacio de Bibliofils de Barcelona : 75 anys d'edicions
. Andorra la Vella: Aloma, 2019, p. 363.
ISBN 978-99920-66-07-2
.
- Costa Gramunt
, Teresa ≪
Bibliofilia a Catalunya
≫.
Nuvol
, 02-08-2019.
- Devaux
, Yves ≪Dictionnaire du bibliophile≫ (en frances).
Art et metiers du livre
, agost-setembre 2003, pag. 36-44.
- Mirambell
, Enric ≪
Bibliografia i bibliofilia del cardenal Margarit
≫.
Revista de Girona
, 238, octubre 2006, pag. 538-541.
- Serra Adsuara
, Sergi ≪
La construccio dels espais de la bibliofilia en l’articulisme de Joan Francesc Mira
≫.
Cultura, Lenguaje y Representacion
, 17, 2017.
DOI
:
10.6035/clr.2017.17.3
.
ISSN
:
1697-7750
.
Enllacos externs
[
modifica
]
|
---|
Disseny
| Estructura fisica
| |
---|
Parts inicials
| |
---|
Parts centrals
| |
---|
Parts finals
| |
---|
Enquadernacio
| |
---|
| |
---|
Produccio
| |
---|
Consum
| |
---|
Generes literaris
| |
---|
Tipologies
| |
---|
Historia
| |
---|
Llistes i col·leccions
| |
---|
|