El
Daozang
(道藏
pinyin
:
Daozang
, en catala ≪Tresor del Dao≫) o
Canon
taoista
, ha conegut diverses edicions. La primera aparegue al segle V a carrec de Lu Xiujing. La versio actual, basada en l'edicio
Ming
, compren mes de 5000 textos i conserva l'estructura d'origen en tres categories, anomenades grutes
dong
(洞), concebudes a la imitacio de les tres cistelles del Canon
budista
, dividides cadascuna en dotze categories
lei
(類) i seguides de quatre seccions complementaries (suplements) anomenades
fu
(輔).
Malgrat la divisio en seccions, el contingut del canon es prou desorganitzat. La primera rao n'es la naturalesa fonamentalment esoterica de la majoria dels ensenyaments. Molts textos tecnics (liturgia, meditacio, alquimia...) no son mes que una ajuda per a la memoritzacio i no podent ser ben compreses mes que gracies a un comentari, que el mestre havia revelat oralment a alguns deixebles selectes. Els esforcos dels compiladors per reunir la suma dels coneixements taoistes no sempre han trobat la col·laboracio dels diferents mestres, delerosos de guardar els seus secrets. Ja al segle
iv
, la bibliografia establerta per Ge Hong comprenia obres del seu mestre Zheng Yin, el qual no coneixia mes que de nom. Potser per aquesta dificultat a confiar textos, els compiladors no s'atreviren a apartar res a la lleugera i, en canvi, afegien en certes edicions mes textos, que pertanyien de vegades a altres corrents, com els textos
maniqueus
inclosos a l'edicio de la
Song
. Aquest gust pel secretisme, no impedia tanmateix als autors de copiar-se mutuament quan podien; per tant, no es rar trobar el mateix passatge a diferents textos. Al segle
xx
, els investigadors han efectuat un treball molt important per completar el corpus i indexar-lo, pero la tasca no ha sigut massa reeixida, malgrat una temptativa de Chen Yingning (陳?寧), patriarca de Quanzhen, d'establir una nova divisio en 14 categories.
Les diferents edicions
[
modifica
]
Canon de les dinasties del Nord i del Sud
[
modifica
]
El
Cataleg dels textos canonics de les tres grutes
(
Sandong jingshu mulu
三洞經書目錄), primera forma del canon, es una compilacio realitzada cap el
467
pel mestre taoista Lu Xiujing, per propia iniciativa pero sota l'egida de l'emperador Mingdi de la
dinastia Liu Song
. El resultat fou presentat a l'emperador l'any 471. Comprenia 1318 documents, dels quals 138 son de Lu Xiujing. L'estructura escollida per aquest ultim, tres seccions dividides en 12 subseccions, seria un referent per totes les edicions posteriors. Mes tard, sota els Liang, el mestre Meng (孟法師) va completar quatre seccions; el conjunt va esdevenir el
Cataleg dels llibres canonics en set seccions
(
Yuweiqibu jingshumu
玉緯七部經書目).
Canon dels Tang
[
modifica
]
El
Canon de Kaiyuan
(
Kaiyuan daozang
開元道藏) va ser la primera edicio compilada per ordre de l'emperador,
Xuanzong
de les
Tang
, que es creia, com tots els de la seva familia, descendent de
Laozi
. Va enviar monjos a la recerca de nous textos, i el Canon fou acabat durant l'era Kaiyuan (713-741), probablement l'any 728. Les informacions en relacio amb el nombre de fascicles difereixen clarament: 3741, 5700 o 7300. L'any
748
, l'emperador va ordenar que fos copiat i distribuit. Una part de la col·leccio de la capital foren destruida durant la revolta d'
An Lu Shan
, i el conjunt va desapareixer durant les guerres en el periode final de la dinastia.
Canons dels Song
[
modifica
]
El
Baowentonglu
(寶文統錄) va ser el primer Canon de la
dinastia Song
; considerat insatisfactori, va ser rapidament reemplacat pel
Dasong tiangong baozang
(大宋 天宮寶藏) compilat a l'era Xiangfu (祥符 1008-1016）i completat a l'era Zhenghe (政和 1111─1118) sota el nom de
Zhenghe wanshou daozang
(政和萬壽道藏). Aquesta fou la primera edicio impresa, que comptava amb uns 4500 fascicles. Va desapareixer durant l'era Jingkang ((靖康 1125─1127) que va viure la caiguda dels
Song
del Nord. Tot i aixi, resta d'aquesta dinastia una important tasca de referencia, el
Yunji qiqian
(雲?七籤), un recull de textos no rituals de Zhang Junfang (張俊房).
Canon dels
Jin
i dels Yuan
[
modifica
]
El
Canon de Xuandu
(
Dajin xuandu baozang
大金玄都寶藏) fou acabat l'any
1190
; comprenia 6455 fascicles. L'edicio original va desapareixer l'any
1202
a l'incendi del monestir Tianchang (天長觀). Es va ordenar que fos reconstituit i completat al comencament dels
Yuan
, i aixo es realitza des de
1237
fins a
1244
. El conjunt arriba a uns 7000 fascicles, pero l'any
1281
,
Khublai Khan
va ordenar destruir els textos taoistes conservats al monestir Pingyangxuandu (平陽玄都觀), excepte el
Daodejing
.
Canon dels Ming
[
modifica
]
La compilacio del
Canon de Zhengtong
(
Zhengtong daozang
正統道藏) es va iniciar per ordre de l'emperador
Y?ngle
(1402-1424) dels
Ming
i fou acabada sota la direccio dels 44e i 45e
mestres celestes Zhang
. Es va acabar a l'era Zhengtong (正? 1435-1449). El conjunt comprenia 5305 fascicles. Per evitar les perdues de les dinasties precedents, un exemplar fou conservat en cada un dels monestirs mes importants del pais. Foren completats 180 fascicles l'any
1607
(era Wanli) pel 50e mestre celeste. Queden dos exemplars de l'epoca, un a
Pequin
i un a
Paris
. Ha estat reeditat a
Xangai
durant la
decada del 1920
i, mes tard, a la
decada del 1980
a
Tientsin
i
Taiwan
.
Constitueix la base d'antologies augmentades d'alguns textos no canonics com el
Daozang jiyao
(道藏輯要) compost sota els
Qing
a l'era Kangxi (康熙 1662─1722) per Peng Dingqiu (彭定求) o el
Daozang jinghua
(道藏精華) compilat per Ding Fubao (丁福保 1874-1952). Redactat als anys 1990 sota la direccio de Ren Jiyu (任繼愈) i de Zhong Zhaopeng (鍾肇鵬), el
Daozang tiyao
(道藏提要) intenta connectar mes clarament cada text amb una epoca o un corrent concret.
Composicio: tres grutes i quatre suplements
[
modifica
]
L'estructura en tres grutes (s?n dong 三洞) subdividides en 12 categories fou concebuda per Lu Xiujing tot imitant les tres cistelles del
Canon budista
. El contingut de les tres grutes era a l'origen clarament definit, aixi com la seva jerarquia: la primera contenia els textos
shangqing
, amb emfasi sobre la meditacio, que constituien segons Lu Xiujing el darrer grau de la formacio dels mestres taoistes. La segona, de nivell intermediari, recollia els textos
lingbao
consagrats essencialment als rituals. La tercera estava constituida pels textos
sanhuang
, alquimia i talismans, la primera etapa de la formacio.
- Tres grutes
- Gruta de l'autenticitat
(Dongzh?n 洞?): conte textos shangqing, pero tambe dels rituals i talismans lingbao, el
Wuzhen pian
(悟?篇) i el
Huangdi yinfu jing
(黃帝陰符經).
- Gruta del misteri
(Dongxuan 洞玄): textos lingbao, pero tambe shangqing dels quals destaca el
Huangting neijing yujing
(黃庭內景玉經).
- Gruta de l'esperit
(Dongshen 洞神): textos atribuits a Laozi i d'altres savis, el
Sanhuang jing
(三皇經) i textos lingbao dels quals destaca el
Beidou yansheng jing
(北斗延生經).
- Cada gruta presenta les 12 subdivisions (shierlei 十二類) seguents
- Textos principals (Benwen 本文)
- Talismans (Shenfu 神符)
- Comentaris (Yujue 玉訣)
- Diagrames i il·lustracions (Lingtu 靈圖)
- Histories i genealogies (Pulu 譜錄)
- Preceptes (Jielu 戒律)
- Cerimonies (Weiyi 威儀)
- Rituals (Fangfa 方法)
- Practiques (Zhongshu ?術)
- Biografies (Jizhuan 記傳)
- Himnes (Zansong 讚頌)
- Memories (Biaozou 章表) - a la imitacio de les memories presentades pels ministres a l'emperador, oferides a les divinitats durant les cerimonies
zhaijiao
.
- Els quatre suplements (sif? 四輔) foren introduits al segle VI sota el govern dels
Liang
pel Mestre Meng (孟法師) en la seva revisio del compendi de Lu Xiujing, el
Yuwei qibujingshu mu
(玉緯七部經書目). Els tres primers es considera que completen cadascun una de les tres grutes, i l'ultim el conjunt.
- El gran misteri
(Taixuan 太玄) contenia originalment el
Daodejing
, el
Zhuangzi
i el
Lie Zi
. Foren desplacats sota els Tang a la seccio Dongzhen. Contenen sobretot textos "neidan" (alquimia interna), com el
Cantong ji
i el
Huangdi neijing
(黃帝內經); tambe el
Yunji qiqian
(雲?七籤) i alguns textos "waidan" (alquimia externa).
- La gran pau
(Taiping 太平), conte essencialment talismans i rituals, dels quals certs "lingbao", i el
Taiping jing
.
- La gran puresa
(Taiq?ng 太?), que contenia el
Taiqing jing
(太?經) i altres textos alquimics. Actualment conte essencialment textos de filosofs no taoistes com
Mozi
,
Xunzi
,
Han Fei
, el
Baopuzi
i textos anteriorment atribuits a Laozi, com el
Taishang ganying pian
(太上感應篇).
- La unitat ortodoxa
(Zhengy? 正一 on Zhengy? 正乙) conte el
Zhengyi mengwei
(正一盟威) aixi com talismans i rituals dels mestres celestes i alguns textos "shangqing".
Enllacos externs
[
modifica
]