El
Daodejing
o
Tao Te Txing
(
xines tradicional
道德經,
xines simplificat
道德?,
pinyin
Daodej?ng
,
Wade-Giles
Tao Te Ching
,
{{{2}}}
(
?·
pag.
)
), es un text
classic xines
atribuit al savi llegendari
Laozi
. El seu
origen
es incert i es un tema d'investigacio de la
sinologia
. Sense comptar altres traduccions, '
dao'
(道) significa 'cami', 'riu', 'principi' i 'sentit', i '
de'
(德) 'forca', 'vida', 'carisma', 'virtut', 'bondat'; 'j?ng' (經) denomina una guia, un recull de textos classic. Els dos conceptes que li donen nom son considerats coses inefables, el veritable significat de les quals es vol indicar en el llibre, motiu pel qual moltes vegades no es tradueixen. L'obra es considerada la base del
taoisme
i, encara que aquest abasti diferents corrents que es poden diferenciar enormement del
Daodejing
, els seguidors de totes les escoles taoistes el consideren un text canonic i sant.
Transcripcio
[
modifica
]
En l'
escriptura xinesa
hi ha dues
ortografies
possibles per la paraula, a causa de la
reforma en l'escriptura
. Per la transcripcio a l'alfabet llati tambe hi ha diverses variants, que s'han desenvolupat amb el pas del temps. Actualment, es fa servir cada cop mes el sistema de transcripcio del
pinyin
.
tambe possible:
L?oz?
significa literalment
el vell mestre
i designa l'autor del
Daodej?ng
i, ocasionalment, el mateix llibre. Fora d'aixo, nomes existeix una petita llegenda i algunes mencions d'
historiadors
posteriors (
S?m? Qi?n
), aixi com unes quantes converses ficticies (escrites per alumnes de
Confuci
i de
Zhuangzi
), per la qual cosa es un autor mes llegendari que historic. Per aixo avui encara es dubta molt si el "funcionari" Li Er, amb
nom de cortesia
Be Yang (Compte Sol) i amb nom postum Lao Dan (Vell Professor) realment va existir.
"Tot i aixo, des de l'
aforisme
existent, se'ns dirigeix una personalitat original i inimitable, en la nostra opinio la millor prova per la seva historicitat"
(R. Wilhelm)
Segons
la tradicio xinesa
, Laozi hauria viscut en el
segle
vi
aC
, segle caracteritzat pels disturbis i les guerres, durant els
annals de primavera i tardor
. Va ser un temps daurat per a la
filosofia xinesa
, perque molts erudits reflexionaven sobre la manera d'aconseguir la pau i l'estabilitat.
Segons la llegenda, L?oz? va ser un arxiver i bibliotecari imperial. Sembla que el
Confuci
el va anar a visitar per aprendre'n.
[2]
Per tal de fugir de la confusio d'aquell temps, Laozi va retirar-se a la solitud de les muntanyes. No obstant aixo, el vigilant del port de muntanya li va demanar que no prives al mon de la seva saviesa, per la qual cosa L?oz? va escriure el Daodej?ng i el va entregar al vigilant. Aquesta historia, aixi com les altres parts de la biografia del "Vell Mestre", es considerada una llegenda per la majoria.
Caracteristiques del text
[
modifica
]
Les opinions dels investigadors sobre el moment exacte de la creacio del Daodej?n difereixen molt: les suposicions van del 800 al 200 aC; segons els coneixements actuals (linguistics, cites, etc.) el text va sorgir el 400 aC. Encara que es trobin cites del Daodej?ng in molts altres transmissions d'aquest periode, no es pot saber amb seguretat qui cita a qui. Conte un grapat de cites explicites, pero no el nom dels autors, ni cap mena de referencia historica: d'aquesta manera, la fixacio temporal del text no sembla tan significativa pel seu contingut "intemporal".
El titol
Daodej?ng
no va ser posat fins a l'
emperador Jing
de la
Dinastia Han
(157-141 aC) i la divisio actual en 81 apartats tampoc no va ser feta fins al
segle
iii
. Se suposa que el text es una versio escrita d'un text mes antic transmes oralment i que va agafar i integrar altres transmissions orals.
La forma que s'ha transmes del text no es l'unica que ha existit. En una tomba a
M?wangdu?
, el 1973 es van trobar dues versions paral·leles (aprox. 206 aC i 179 aC) que sorprenentment difereixen molt poc pel que fa al contingut, en general nomes es diferencien gramaticalment del text transmes. Una cosa semblant tambe passa amb l'anomenat text
Guodian
(aprox. 300-280 aC), que no es va descobrir fins a principis dels anys noranta, del qual mes o menys terc del text (32 capitols completament o parcialment) s'aproxima en aprox. 100 anys a l'original. Ambdos descobriments van ser analitzats a occident caracter per caracter pel sinoleg america Robert G. Henricks i presentats en comparacio amb el text transmes.
[3]
Traduccions mes rellevants
[
modifica
]
Les traduccions considerades mes rellevants, en ordre cronologic son:
- Laozi (1842),
Le Livre de la Voie et de la Vertu
, Paris: Imprimerie Royale
, <
https://books.google.com/books?id=Ll5TAAAAcAAJ
>
- Laozi (1868),
The Speculations on Metaphysics, Polity, and Morality of the "Old Philosopher" Lau-tsze
, London: Trubner,
ISBN 978-0-524-07788-7
, <
https://books.google.com/books?id=yxFBAAAAYAAJ
>
- Laozi (1891),
Muller, Max
, ed.,
The Tao Teh King
, vol. XXXIX:V, Sacred Books of the East ? Sacred Books of China, Oxford University Press
, <
https://www.gutenberg.org/ebooks/23974
>
.
- Laozi (1905),
Giles, Lionel
; Cranmer-Byng, S. A. & Kapadia, eds.,
The Sayings of Lao Tzu
, The Wisdom of the East, New York: E. P. Dutton
- Laozi (1913),
Suzuki, Daisetsu Teitaro
& Carus, Paul, eds.,
The Canon of Reason and Virtue: Lao-tze's Tao Teh King
, La Salle: Open Court
, <
http://www.sacred-texts.com/tao/crv/
>
.
- Laozi (1913),
Les Peres du Systeme Taoiste
, Taoisme, Vol. II, Hien Hien
- Wilhelm, Richard
(1923),
Tao Te King: das Buch vom Sinn und Leben
, Jena: Diederichs
- Duyvendak, J.J.L.
(1954),
Tao Te Ching: The Book of the Way and Its Virtue
, John Murray
- Waley, Arthur
(1958),
The Way and Its Power
, New York: Grove Press
- Chan, Wing-tsit
(1963),
The Way of Lao Tzu: Tao-te ching
, Indianapolis: Bobbs-Merrill
- Houang, Francois and
Leyris, Pierre
(1979),
La Voie et sa vertu: Tao-te-king
(in French), Paris: Editions du Seuil
- Laozi (1988),
Tao Te Ching: A New English Version
, New York: Harper Collins,
ISBN 978-0-06-180739-8
, <
https://books.google.com/books?id=esUrAbMWAa4C
>
.
- Henricks, Robert G. (1989),
Lao-tzu: Te-tao ching. A New Translation Based on the Recently Discovered Ma-wang-tui Texts
, New York: Ballantine Books,
ISBN 0-345-34790-0
- Laozi (1989),
Tao Te Ching
, Hong Kong: Chinese University Press,
ISBN 9789622014671
- Laozi (1990),
Tao Te Ching: The Classic Book of Integrity and the Way
, New York: Bantam,
ISBN 978-0-307-43463-0
, <
https://books.google.com/books?id=uE7thB_vwQQC
>
.
- Laozi (1991),
Tao-Te-Ching
, York Beach: Samuel Weiser,
ISBN 978-1-60925-441-4
, <
https://books.google.com/books?id=aMLE056g6MsC
>
- Addiss, Stephen and Lombardo, Stanley (1991)
Tao Te Ching,
Indianapolis/Cambridge: Hackett Publishing Company.
- Laozi (1998),
Lao Tzu: Tao Te Ching: A Book about the Way and the Power of Way
, Boulder, CO: Shambhala,
ISBN 978-1-61180-724-0
, <
https://books.google.com/books?id=Hzw6kER9etoC
>
.
- Chad Hansen,
Laozi: Tao Te Ching on The Art of Harmony,
Duncan Baird Publications 2009
- Red Pine, (2009) Lao-tzu's Taoteching, Copper Canyon Press,
ISBN 9781556592904
- Sinedino, Giorgio (2015),
Dao De Jing
(in Portuguese), Sao Paulo: Editora Unesp
- ↑
Maria Manent - Jean Serra:
Una correspondencia: Barcelona-Eivissa, 1976-1988
, pag. 139. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona 2010
- ↑
Zhuangzi, Llibre XIII, 7; Llibre XIV, 5, 6 i 8
- ↑
Lao-Tzu Te-Tao Ching: A New Translation Based on the Recently Discovered Ma-wang-tui Texts. New York: Ballantine Books. 1989; Lao Tzu’s Tao Te Ching: A Translation of the Startling New Documents Found at Guodian; Columbia University Press, New York, 2000