Conferencia de Ialta

Els Tres Grans a la Conferencia de Ialta, Winston Churchill , Franklin D. Roosevelt i Iossif Stalin . Darrera d'ells, des de l'esquerra, el Mariscal Sir Alan Brooke , l'Almirall Ernest King , l'Almirall William D. Leahy , el General George Marshall , el Major General Laurence S. Kuter , el General Aleksei Antonov , el vicealmirall Stepan Kutxerov i l'Almirall Nikolai Kuznetsov .
44° 28′ 04″ N, 34° 08′ 36″ E  /  44.467777777778°N , 34.143333333333°E  / 44.467777777778; 34.143333333333
Tipus	Acords bel·lics en el marc de la Segona Guerra Mundial
Eponim	Ialta
Interval de temps	4 - 11 febrer 1945
Periode	Segona Guerra Mundial
conferencia de Potsdam →
Localitzacio	Palau de Livadia (Ucraina) , Ialta
Estat	Unio Sovietica
Participant	Estats Units d'America Regne Unit Unio Sovietica
Efectes	Acord sobre la Particio d'Alemanya i altres canvis politics a l' Europa Oriental

La Conferencia de Ialta va ser una reunio dels principals liders dels Aliats de la Segona Guerra Mundial que tingue lloc entre el 4 de febrer i l' 11 de febrer de 1945 a Ialta ( Russia ), concretament al palau de Livadia . Junt amb la Conferencia de Teheran , va ser l'unica vegada que es van reunir Roosevelt , Stalin i Churchill , els tres grans liders aliats dels Estats Units , la Unio Sovietica i l' imperi Britanic respectivament.

Cadascuna de les tres potencies va dur els seus propis interessos a la Conferencia: els britanics volien mantenir el seu imperi , els sovietics volien obtenir mes territori i enfortir les seves conquestes, i els nord-americans volien que els sovietics entressin en l' Organitzacio de les Nacions Unides i participessin en la Guerra del Pacific , aixi com discutir les aliances de la postguerra.

L'epicentre de la conferencia era la coordinacio militar car es pensava que les tropes aliades haurien de desembarcar al Japo, la qual cosa comportava una enorme perdua de soldats i encara que els nord-americans avancaven en les investigacions per a obtenir la bomba atomica , de moment els estadistes no desitjaven confiar en una arma tan incerta. Inicialment s'havia pensat en la Xina , pero amb el temps s'havia pogut constatar l'escas entusiasme del generalissim Chiang Kai-shek , la deficient preparacio del seu exercit i la poca fiabilitat dels seus comandaments. Per aixo, Roosevelt necessitava la col·laboracio de la Unio Sovietica i el seu nombros exercit per a donar el cop de gracia al Japo, una cosa que semblava impossible, ja que formalment l'URSS i l'Imperi del Sol Naixent no s'havien declarat la guerra.

Es va preveure la divisio d' Alemanya en quatre zones de control, una per a cada una de les tres potencies participants en la Conferencia, mes Franca . Berlin , tot i estar inclosa dins la zona sovietica, es dividiria en quatre sectors.

Es va discutir l'estatus i les noves fronteres de Polonia , de la qual no es va respectar el govern a l'exili, i se'n van fixar unes noves fronteres desplacades vers l'oest, seguint la linia Curzon , en que l'estat polones perdia les regions de la Galitsia oriental (regio historicament part d'Ucraina, sota el control de la Confederacio de Polonia i Lituania i despres Polonia) i Brest-Litovsk a favor d' Ucraina i de Belarus . Amb Alemanya la frontera es va fixar en la linia formada pels rius Oder i Neisse , per la qual cosa el territori polones seria mes reduit que el de 1939 .

A mes, s'obliga milions de sovietics a tornar a la Unio Sovietica i iugoslaus a Iugoslavia sota els governs comunistes , contra la seva voluntat.

Acords [ modifica ]

Aixi doncs, els acords presos a la Conferencia de Ialta van ser:

• S'acorda la prioritat de la rendicio incondicional de l' Alemanya Nazi .
• Els criminals de guerra nazis haurien de ser portats davant de la justicia.
• Celebracio d'eleccions lliures als estats europeus alliberats
• Els Estats Units , la Unio Sovietica i el Regne Unit es comprometien a "constituir autoritats governamentals provisionals ampliament representatives a tots els organismes democratics de les poblacions, que es comprometrien a establir, tan aviat com fos possible, per eleccio lliure, governs que fossin l'expressio de la voluntat dels pobles."
• La Unio Sovietica hauria d'entrar a la guerra contra el Japo abans que es complissin tres mesos de la rendicio d'Alemanya. La Unio Sovietica rebria a canvi el sud de l'illa de Sakhalin i les illes Kurils .
• Destruccio del militarisme alemany i del nazisme .
• Les reparacions de guerra alemanyes es pagarien, parcialment, en forma de treballs forcats . Aquests haurien de ser per reparar els danys que Alemanya havia causat a les seves victimes. ^[1] Es crearia un Consell de Reparacions, amb seu a la Unio Sovietica.
• Alemanya quedaria dividida en 3 zones ocupades pels tres vencedors, Estats Units, la Unio Sovietica i la Gran Bretanya. Posteriorment Churchill defensaria la divisio en quatre zones, corresponent la quarta a Franca (la seva zona seria a costa de les zones britanica i estatunidenca).
• Polonia seria desplacada a l'oest. Cediria territoris a la Unio Sovietica i rebria, en compensacio, territoris presos d'Alemanya. La frontera polonesosovietica quedaria fixada a la linia del pacte germanosovietic de 1939 que es corresponia, en part, a la linia Curzon , es a dir, la linia de la demarcacio proposada durant la guerra poloneso-sovietica de 1919-1920 pel ministre d'exteriors britanic, lord Curzon .
• Churchill remarca que s'haurien de celebrar eleccions lliures a Polonia. ^[2] El lider britanic senyala que el Regne Unit " mai no estaria satisfet amb cap solucio que no deixes a Polonia com un estat lliure i independent. " Stalin accepta permetre eleccions lliures a Polonia, pero mai no compli la seva promesa.
• Reorganitzacio del " Comite de Lublin ", govern prosovietic establert a la Polonia alliberada, "segons les bases democratiques mes esteses, amb la inclusio dels caps democrates que es troben a l'estranger", es a dir, els membres del govern provisional a Londres .
• Precisions respecte del funcionament de l' ONU , la creacio de la qual es decidi a la Conferencia de Dumbarton Oaks el 1944: dret a veto dels membres permanents del Consell de Seguretat ; la Unio Sovietica demana tants seients com provincies i regions la constitueixen (es a dir, 16), pero nomes n'obte 3: Russia , Ucraina i Belarus . Les Nacions Unides estaran presents en qualitat d'observadores a l'organitzacio d'Europa.

Mapes [ modifica ]

• 
  Particio d'Alemanya despres de la Segona Guerra Mundial: ^[3]

     Zona britanica

     Zona francesa (dos exclavaments ) i comencant el 1947, el protectorat de Saar

     Zona americana

     Zona sovietica, mes endavant la RDA

     Territoris annexionats per Polonia i la URSS
• 
  Pla de Winston Churchill :
  

     Estat nord-alemany

     Estat sud-alemany, inclosos les modernes Austria i Hongria

     Estat alemany occidental
• 
  Pla de Franklin D. Roosevelt :
  

      Hannover

      Prussia

      Hessen

      Saxonia

      Baviera

     Zona internacional (dos exclavaments )

     Austria, administrada pels aliats
• 
  Pla Morgenthau :
  

     Estat d'Alemanya del Nord

     Estat d'Alemanya del Sud

     Zona internacional

     Territori perdut d'Alemanya ( Sarre a Franca , Alta Silesia a Polonia , Prussia Oriental , dividida entre Polonia i la Unio Sovietica

Referencies [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Conferencia de Ialta