Una ciutat autonoma es una circumscripcio territorial amb estatus especial que abasta nomes una ciutat o conurbacio. En la majoria de casos, es un sol municipi (o un municipi capital acompanyat d'un grup de municipis mes petits) que no es troba integrat o dependent de cap divisio administrativa de rang intermedi, on s'agrupen la resta de municipis. D'altra banda, es distingeix de la ciutat estat , realment independent i sobirana , i reconeguda internacionalment, pel fet que la ciutat autonoma, amb les seves diverses denominacions i els seus diferents estatus legals, segons els paisos, sempre forma part d'un estat sobira .

Si l'estat es unitari, la ciutat autonoma sol tenir per a ella sola una administracio de nivell cantonal , departamental , provincial o regional . En canvi, si es tracta d'una federacio , la ciutat autonoma, generalment, sol ser un estat o be un territori federal .

Tot i que la denominacio concreta de "ciutat autonoma" nomes s'aplica oficialment a Espanya ( Ceuta i Melilla ) i a l' Argentina ( Buenos Aires ), el concepte s'ha d'entendre referit a qualsevol municipi que es trobi equiparat a una divisio administrativa intermedia, amb sobirania limitada o sense cap mena de sobirania, dins d'un estat sobira . Les ciutats autonomes equivalen al que en angles es denomina independent city o tambe independent town . Aquesta categoria inclou fins i tot els municipis que son divisio administrativa de segon o tercer nivell, no nomes els de primer nivell, que son els unics que es relacionen en aquest article.

A mes, cal considerar el concepte obert de ciutat , ja que en alguns casos els districtes urbans en que esta dividida la ciutat tenen personalitat propia com a municipis , i aleshores la ciutat autonoma es, en realitat, una conurbacio .

Diversos estats unitaris (o, si mes no, no federals) han constituit la seva capital com una entitat politicoadministrativa separada de la resta del territori. Mes especificament, als paisos amb una estructura federal , la capital federal sol ser un territori separat dels diversos estats federats, amb un sistema de govern particular i la consideracio de "subjecte federal" o "entitat constituent", al mateix nivell que els altres membres de la federacio. Una excepcio entre les capitals federals: Ottawa , capital del Canada , no es ciutat autonoma, sino que es un municipi mes de la provincia d' Ontario . Si que existeix una " Regio Capital Nacional ", mes aviat simbolica, que inclou l' anglofona Ottawa, la veina ciutat francofona de Gatineau , a la provincia de Quebec , i altres poblacions del seu entorn, pero que no constitueix cap entitat politica separada, sino que queda repartida entre les dues provincies esmentades. Una altra excepcio es Palikir , capital dels Estats Federats de Micronesia , que nomes es una petita poblacio dins del municipi de Sokehs , a l'estat federat de Pohnpei .

Antecedents historics [ modifica ]

En el Sacre Imperi Romanogermanic , i tambe amb intensitat decreixent als estats que el van succeir, la Confederacio Germanica i l' Imperi alemany , les anomenades "ciutats imperials lliures" (en alemany : freie Reichsstadt i, en plural, freie Reichsstadte ) van assolir l'estatus legal de la immediatesa imperial , es a dir, que no podien ser subinfeudades a cap altre senyor vassall , sino que restaven sotmeses unicament a l'autoritat imperial. Es el cas de les ciutats d' Hamburg , Bremen i Lubeck , aixi com altres que han tingut i despres perdut aquest privilegi al llarg de la historia del Sacre Imperi. Aquest es l'origen de l'existencia de ciutats que no s'integren en cap altra divisio administrativa del pais al qual pertanyen.

Alemanya [ modifica ]

Els lander urbans de Berlin (la capital d' Alemanya ) i Hamburg funcionen com a estats federals iguals als altres. El mateix es pot dir de l' Estat de Bremen , tot i que de fet el formen dues ciutats, Bremen i Bremerhaven. Bremerhaven fou fundada inicialment com el port de mar de la " Ciutat Hanseatica Lliure de Bremen ".

Andorra [ modifica ]

Les 7 parroquies del Principat d'Andorra : Canillo , Encamp , Ordino , La Massana , Andorra la Vella (capital del pais), Sant Julia de Loria i Escaldes-Engordany son l'unica divisio territorial del pais i, per tant, cada una d'elles es pot considerar una ciutat autonoma. Les "parroquies baixes" (les 3 darreres) son mes urbanes que les "parroquies altes". ^[1]

Argentina [ modifica ]

Buenos Aires , capital de l' Argentina , fou designada "Ciutat Autonoma" per una esmena de la Constitucio el 1994 (abans, Buenos Aires era denominada "Capital Federal"). ^[2] La Ciutat Autonoma te els mateixos poders sobirans que les altres provincies argentines i es representada al Senat per 3 senadors i a la Cambra de Diputats per 25 diputats nacionals. La major part de la conurbacio de Buenos Aires, tanmateix, s'esten per la veina Provincia de Buenos Aires .

Australia [ modifica ]

Canberra , capital d' Australia , se situa al Territori de la Capital Australiana (en angles, ACT ), enclavat dins l'estat de Nova Gal·les del Sud , i ocupat nomes per la capital, mes algunes poblacions rurals i extenses arees naturals protegides. ^[3] L'Assemblea Legislativa de l'ACT governa tot el Territori pero tambe fa de Consell Municipal de Canberra. El territori de la capital administra tambe inclou un enclavament a la costa, el Territori de Jerbis Bay , el 90% del qual es territori aborigen . ^[4] El Parlament Federal te el dret de veto sobre les decisions de l'Assemblea Legislativa de l'ACT.

Austria [ modifica ]

A Austria , la ciutat de Viena , la capital del pais, es en si mateixa un dels 9 estats que componen la republica. ^[5]

Belgica [ modifica ]

Brussel·les , capital de Belgica , constitueix amb altres 18 municipis la Regio de Brussel·les-Capital , oficialment bilingue ( flamenc - frances ), que no forma part ni de Flandes ni de Valonia , tot i que constitueix un enclavament dins de la regio de Flandes (de la qual tambe n'es la capital) i que la majoria de la poblacio es francofona com la de la regio de Valonia. ^[6] Brussel·les tambe es, de facto, la capital de la Unio Europea .

Bosnia i Hercegovina [ modifica ]

La ciutat de Br?ko te l'estatut de "districte", sotmes directament al govern central de Bosnia i Hercegovina , sense formar part de cap de les dues entitats nacionals que componen el pais, la Republica Serbia i la Federacio de Bosnia i Hercegovina , que li van aportar una part del territori cadascuna i li van reconeixer l'autonomia. Aquesta situacio li ha vingut donada pels Acords de Dayton del 1995 entre totes dues entitats, tot i que la concrecio de la solucio definitiva no va arribar fins al 1999, a partir d'un arbitratge conduit per l' Alt Comissionat de les Nacions Unides per a Bosnia i Hercegovina . ^[7]

Brasil [ modifica ]

Brasilia , capital del Brasil , es troba al Districte Federal del Brasil , que es va crear el 1960 amb terres de l' Estat de Goias per edificar-hi la nova capital. ^[8] Tot i que el Districte inclou diverses localitats, funciona com un sol municipi. El Districte no te els mateixos poders que tenen els estats i es troba vinculat directament al govern federal, pero si que te la seva propia legislacio i la seva propia representacio al Senat i a la Cambra dels Diputats.

Bulgaria [ modifica ]

La capital de Bulgaria , Sofia , te estatut d' oblast (regio).

Colombia [ modifica ]

A Colombia , el "Districte Capital de Bogota", que inclou la ciutat de Bogota i es divideix en 20 localitats, fou creat el 1955. ^{[9] [10]} El 1991 una nova Constitucio el va canviar de nom a "Bogota, Districte Capital".

Corea del Nord [ modifica ]

La capital de Corea del Nord , Pyongyang , que abans formava part de la provincia de Pyongyang del Sud, actualment es una "ciutat administrada directament". Durant un temps, la capital fou considerada "ciutat especial", a semblanca de la capital de Corea del Sud , Seul .

Corea del Sud [ modifica ]

Corea del Sud es divideix en 9 provincies i 8 ciutats autonomes de diversa consideracio, si be totes amb una administracio de nivell provincial. La ciutat mes gran de llarg es la capital, Seul (1 al mapa), anomenada "ciutat especial", que acumula mes del 20% de la poblacio total del pais. ^[11] Tambe hi ha sis "ciutats metropolitanes" o "grans ciutats", que son: Busan (2), Daegu (3), Daejeon (6), Incheon (4), Gwangju (5) i Ulsan (7), i una "ciutat especial autonoma", Sejong .

Historicament, totes les ciutats autonomes formaven part d'alguna provincia, el territori de la qual actualment les envolta, i amb la que mantenen una identitat cultural i un fort sentiment d'identitat. D'altra banda, les ciutats de Seul i Incheon, junt amb la provincia de Gyeonggi-do (8), densament poblada, i que gairebe les envolta totes dues, es considera que componen l' Area de la Capital Nacional . Curiosament, de vegades passa que les "ciutats metropolitanes" poden exercir de capital de la provincia, tot i que es troben fora del territori provincial.

El 2006, el partit governant feu aprovar una reforma administrativa que eliminara totes les fronteres internes entre ciutats metropolitanes i provincies, i que despres dividira el pais en 50 o 60 circumscripcions noves del tipus ciutat o comtat, segons el model japones . Es preten que aquest pla ajudi a reduir les diferencies regionals i l'animositat actuals mitjancant l'eliminacio de les identitats provincials.

Croacia [ modifica ]

La capital de Croacia , Zagreb te categoria de ?upanija (comtat), a diferencia de totes les altres ciutats del pais, totes sotmeses a algun dels comtats.

Republica Dominicana [ modifica ]

A la Republica Dominicana , el "Districte Nacional" fou creat el 1922 per contenir la ciutat de Santo Domingo de Guzman , capital del pais i la ciutat europea mes antiga d' America .

Espanya [ modifica ]

A Espanya , hi ha dues ciutats que duen el nom de "ciutat autonoma": Ceuta i Melilla , situades a la costa nord-africana i envoltades pel territori marroqui , no formen part de cap comunitat autonoma . Espanya es un estat unitari pero altament descentralitzat en 17 comunitats autonomes i 2 ciutats autonomes. Ambdues ciutats, pertanyents a l'estat espanyol des del segle  xv , son considerades municipis tot i que gaudeixen d'un estatut especial (aprovat l'any 1995) que les dota d'una assemblea sense poders legislatius, pero que pot proposar iniciatives legislatives directament a les Corts Generals .

Estats Units d'America [ modifica ]

Washington DC , capital dels Estats Units d'America , coincideix amb el Districte de Columbia (DC), que no es un dels 50 estats de la Unio, pero compta com un mes (a la practica, son 51 estats). Columbia era un nom simbolic i poetic que rebien els Estats Units en aquella epoca. Tot i que el 1790 el Districte de Columbia fou creat amb parts del territori de Maryland i de Virginia , aquest darrer estat va recuperar la seva aportacio l'any 1846. El territori original tenia la forma d'un cairo de 100 milles2 a ambdues bandes del riu Potomac . ^[12] El 1871, una llei federal va abolir la ciutat de Georgetown i va constituir una sola autoritat municipal per a tot el DC. Ara be, la conurbacio de Washington s'esten pels dos estats que envolten el Districte de Columbia.

Filipines [ modifica ]

37 ciutats i 1 municipi de les Filipines son ciutats autonomes, no sotmeses a la fiscalitat ni a l'administracio provincials, tot i que moltes d'elles segueixen formant part teoricament de la seva provincia nomes per una questio d' economia administrativa . ^[13] Metro Manila , la regio metropolitana que allotja la capital de les Filipines, coneguda pel seu acronim angles NCR , esta composta per 16 d'aquestes ciutats ( Manila , Caloocan , Las Pinas , Makati , Malabon , Mandaluyong , Marikina , Muntinlupa , Navotas , Pasay , Pasig , Paranaque , Quezon , San Juan , Taguig i Valenzuela ), mes el municipi independent de Pateros que, tecnicament, tambe es una petita ciutat autonoma. La resta de ciutats autonomes son: Baguio , Angeles , Olongapo , Lucena , Puerto Princesa i Naga , tambe a la regio de Luzon , com les de la NCR ; Bacolod , Iloilo , Cebu , Lapu-Lapu , Mandaue , Ormoc i Tacloban , a la regio de Visayas ; i Isabela , Zamboanga , Cagayan de Oro , Iligan , Davao , General Santos , Butuan i Cotabato , a Mindanao .

Franca [ modifica ]

• La capital de Franca , Paris , es des del 1968 l'unica ciutat del pais que es alhora comuna (municipi) i departament , pero amb una administracio unica, ja que el Conseil de Paris acumula les funcions alhora d'una comuna ( conseil municipal ) i d'un departament ( conseil general ). ^{[14] [15]} Com a departament, Paris suma amb els altres departaments propers per formar la regio d' Ile-de-France .

• D'altra banda, Saint-Barthelemy i Saint-Martin , que son una illa i la meitat d'una altra, a les Petites Antilles , el 2003 van decidir en referendum separar-se de la regio d'ultramar de Guadeloupe , i van esdevenir col·lectivitats d'ultramar el 2007. Com que son sengles municipis, s'han de considerar tambe ciutats autonomes. ^[16]

Hongria [ modifica ]

La capital d' Hongria , Budapest , es una divisio administrativa equivalent a un comtat. Tambe hi ha 23 ciutats que son considerades "ciutat amb drets de comtat", equiparades totalment als altres 19 comtats del pais, encara que es troben integrades formalment en aquests. Les ciutats autonomes son: Bekescsaba , Debrecen , Dunaujvaros , Eger , Erd , Gyor , Hodmezovasarhely , Kaposvar , Kecskemet , Miskolc , Nagykanizsa , Nyiregyhaza , Pecs , Salgotarjan , Sopron , Szeged , Szekesfehervar , Szekszard , Szolnok , Szombathely , Tatabanya , Veszprem i Zalaegerszeg .

India [ modifica ]

Les ciutats de Nova Delhi , capital de l' India , Delhi i Delhi Cantonment constitueixen administrativament una sola ciutat, organitzada en el Territori de la Capital Nacional de Delhi . Els Territoris de la Unio , a diferencia dels estats, son governats directament pel govern federal, pero en el cas de la capital, els governs local i federal es reparteixen les competencies. El territori fou constituit l'any 1956, i des del 1991 disposa d'una assemblea legislativa i d'un "ministre en cap" elegit democraticament, en lloc d'un governador nomenat pel govern federal com seria el procediment habitual als altres territoris federals. La capital de l'India te mes de 22 milions d'habitants, cosa que en fa la ciutat mes gran del mon.

Indonesia [ modifica ]

La capital d' Indonesia , l'anomenada "Regio Especial Capital de Jakarta " no es oficialment una ciutat, sino una provincia, constituida el 1960, amb un governador i un parlament local elegits. Es divideix en 5 "ciutats administratives", cada una amb el seu alcalde, si be no deixen de ser 5 districtes urbans. La provincia de Jakarta inclou tambe una " regencia administrativa " (comarca) per a les illes del mar de Java . Pero aquestes administracions locals no son autonomes: els cinc alcaldes i el regent son nomenats pel governador i el Parlament de Jakarta, i no tenen parlaments propis, a diferencia de la resta de les provincies del pais.

Iraq [ modifica ]

Bagdad , la capital d' Iraq , constitueix, junt amb 6 ciutats satel·lits, el "Districte Especial Capital", que es una de les 18 governacions en que es divideix el pais.

Irlanda [ modifica ]

La Republica d'Irlanda , des del 2001, es divideix en 29 comtats i 5 city councils (consells municipals). Les ciutats de Dublin (la capital nacional), Cork , Limerick , Galway i Waterford tenen una administracio separada dels comtats, es a dir, que son ciutats independents.

Japo [ modifica ]

Toquio , capital del Japo , es una "prefectura metropolitana", mentre que Osaka i Kyoto son "prefectures urbanes", formant part de les 47 prefectures en que es divideix el pais. Oficialment, la capital es diu "Tokyo Metropolis" i la formen 49 municipis, 23 dels quals son els districtes de l'antiga Ciutat de Toquio.

Liechtenstein [ modifica ]

El Principat de Liechtenstein s'organitza administrativament en 11 comunes , que son ciutats autonomes pel fet que no hi ha altres divisions administratives intermedies. Aquestes son: Balzers , Eschen , Gamprin , Mauren , Planken , Ruggell , Schaan , Schellenberg , Triesen , Triesenberg i Vaduz (la capital).

Malaisia [ modifica ]

A Malaisia , la "capital nacional", Kuala Lumpur se situa al "Territori Federal de Kuala Lumpur" des del 1974, mentre que la ciutat planificada de Putrajaya , "Centre Administratiu del Govern Federal", a 40 km mes cap al sud, es un altre Territori Federal des del 2001. Tots dos territoris federals son enclavaments dins de l'estat de Selangor i son governats directament pel govern federal.

Mali [ modifica ]

Bamako , la capital de Mali , es al "Districte Capital de Bamako", que es un enclavament dins de la regio de Koulikoro .

Mexic [ modifica ]

Ciutat de Mexic , capital dels Estats Units Mexicans , tambe es anomenada Mexico D. F. pel fet que constitueix el Distrito Federal , constituit el 1824. El Districte Federal Mexica es una "entitat federativa" igual que els 31 estats que componen Mexic . El 1928 fou abolit el municipi de la Ciutat de Mexic, per evitar els confictes jurisdiccionals que s'havien produit amb les autoritats del DF. La taca urbana de la ciutat ocupa tan sols el nord del DF i, en canvi, s'esten fora per una bona part de l' Estat de Mexic .

Niger [ modifica ]

La ciutat de Niamey , capital del Niger , es governada per una administracio de primer nivell, la Communaute Urbaine de Niamey (CUN), de 239,30 km², ^{[17] [18]} que inclou 5 comunes urbanes, que abans eren comunes independents, pero que conserven una certa autonomia interna. La CUN te el mateix nivell administratiu que les 7 regions de Niger, i un governador nomenat pel govern central. Des del 2000, s'esta desenvolupant un pla de descentralitzacio de totes les administracions del Niger, que inclou l'eleccio d'un Consell Local de 45 membres i un alcalde elegit per aquests per a Niamey, sotmesos al governador de la CUN (el nou alcalde s'ha estrenat el 2011). La nova ciutat excloura alguns territoris dels afores. Fins al 1998, Niamey formava part de la regio de Tillaberi , que l'envolta totalment. ^[19]

Nigeria [ modifica ]

Abuja , capital de Nigeria , se situa al Territori de la Capital Federal, que es va crear el 1976 amb parts de tres estats federats. La capital hi fou traslladada des de Lagos el 1991. A diferencia dels estats, la capital no te un governador elegit democraticament, sino que es administrada per un "ministre" designat pel president de Nigeria.

Noruega [ modifica ]

A Noruega , la capital Oslo es alhora un municipi ( kommune ) i un comtat ( fylke ) amb el mateix territori. El govern local es en mans d'un consell de 59 membres, que deleguen en 6 comissaris executius. L'area metropolitana d'Oslo s'escampa pels comtats veins, que constitueixen la regio d' Østlandet (literalment, "terra de l'est").

Paisos Baixos [ modifica ]

• Saba i Sint Eustatius son dues illes constituides des del 2010 en sengles municipalitats especials (oficialment, "ens publics") del Regne dels Paisos Baixos , a les Petites Antilles . ^[20]
• En canvi, el municipi de Sint Maarten , que ocupa la meitat sud de l' Illa de Sant Marti , es en si mateix un pais constituent del Regne dels Paisos Baixos .

Papua Nova Guinea [ modifica ]

La ciutat de Port Moresby , capital de Papua Nova Guinea , es va constituir en el Districte de la Capital Nacional des de la independencia del pais el 1975.

Regne Unit [ modifica ]

• Londres , capital del Regne Unit i alhora d' Anglaterra , que es un dels seus paisos constituents , es administrativament el Gran Londres ( Greater London ), compost per la Ciutat de Londres (la City ) i 32 boroughs . El Gran Londres no es ben be un dels comtats, metropolitans o no metropolitans, en que es divideix la resta del territori angles. La ciutat te el seu propi Consell i un alcalde d'eleccio directa, que exerceixen el govern local ( devolucio de poders ) en molt mes gran mesura que cap altra ciutat o territori del Regne Unit (amb l'excepcio dels altres paisos constituents : Pais de Gal·les , Escocia i Irlanda del Nord ). D'altra banda, un dels districtes o boroughs , la Ciutat de Westminster , es la seu del govern i, per tant l'autentica capital del Regne Unit, doncs s'hi troben el Parlament , el Palau de Buckingham i altres institucions politiques, judicials i religioses.
• La Ciutat de Londres (que no es ni ha estat mai la seu del govern) te un estatut politic unic en tota l'administracio local britanica: tot i que es troba integrada en el Gran Londres pel que fa a la major part de questions administratives, en canvi te reconeguda la categoria de comtat cerimonial (el mes petit de tots), i conserva moltes competencies propies d'un govern local independent, especialment un cos exclusiu de policia local i el titol de Lord Mayor per al seu alcalde.

• Gibraltar es un Territori Britanic d'Ultramar , ocupat pels britanics des del 1704 i cedit des del 1713, pel Tractat d'Utrecht , tot i que Espanya no cessa de reclamar-ne la sobirania. Per la doble circumstancia de constituir un sol municipi i de no ser independent , Gibraltar s'ha de considerar tambe una ciutat autonoma. Des de la Constitucio del 2006, el territori gaudeix d'una autonomia total, llevat nomes de la defensa i els afers exteriors.

Romania [ modifica ]

Bucarest , capital de Romania , es fora del sistema de comtats que abasta tot el pais.

Russia [ modifica ]

A la Federacio Russa , Moscou (la capital) i Sant Petersburg son dos municipis considerats ciutats federals , dos dels 83 anomenats subjectes federals de Russia , tots ells amb els mateixos drets dins de la federacio.

Taiwan [ modifica ]

A la Republica de la Xina , a l'illa de Taiwan , hi ha cinc "municipalitats especials" que depenen directament del govern central: Taipei (capital nacional), Kaohsiung , Nou Taipei , Taichung i Tainan .

Ucraina [ modifica ]

A Ucraina , les ciutats de Kiev i Sebastopol tenen la categoria d' oblast ("regio"). La divisio territorial del pais inclou, a mes, uns altres 24 oblast i la Republica Autonoma de Crimea .

Venecuela [ modifica ]

Caracas , capital de Venecuela , en realitat es una conurbacio ( Distrito Metropolitano de Caracas ) formada per cinc municipis: quatre mes petits integrats a l' Estat de Miranda i el mes gran, Libertador , que constitueix per si sol el Distrito Capital , creat l'any 2000. ^[21]

Republica Popular de la Xina [ modifica ]

• A la Xina continental, sota l'administracio de la Republica Popular de la Xina , les ciutats de Beijing (la capital), Tianjin , Shanghai i Chongqing son municipalitats que depenen directament del govern central del pais i no pertanyen a cap provincia. El cas de Chongqing es especial perque abasta un territori de 82.403 km² amb una poblacio de 28.846.170 habitants, repartits entre 9 districtes urbans, a mes de 19 districtes (no urbans), 15 comtats i 4 comtats autonoms.

• A mes, a partir del 1980, el govern xines va obrir parcialment l'economia de 4 ciutats de nivell viceprovincial, considerant-les Regio Economica Especial . Nominalment, son sota l'administracio d'una provincia, pero, a la practica, gaudeixen d'una autonomia economica total respecte de les provincies. Son: Zhuhai , Shenzhen i Shantou (totes a la provincia de Guangdong ), a mes de Xiamen (a Fujian ). A partir del 1984, s'anaren obrint progressivament moltes altres ciutats de la costa i tambe de l'interior. Tot el territori de la provincia insular de Hainan tambe es una Regio Economica Especial.

• Finalment, Hong Kong i Macau son dues Regions Administratives Especials , des de la seva devolucio a la Xina per part del Regne Unit i Portugal , des del 1997 i des del 1999, respectivament, que gaudeixen d'una autonomia molt amplia, amb les uniques excepcions de la diplomacia i la defensa ; en canvi, conserven la legislacio propia de les antigues metropolis i el sistema capitalista , i expedeixen els seus propis passaports .

Referencies [ modifica ]