Cesar Borja
(
Roma
,
13 de setembre
del
1475
-
Viana
,
12 de marc
de
1507
) fou un noble, cardenal i
condottiero
renaixentista italia.
Primers anys
[
modifica
]
Fill del cardenal
Roderic de Borja
i de
Vannozza Cattanei
. S'educa a Roma. Des dels set anys acumula beneficis i dignitats eclesiastiques: el 1482 es protonotari apostolic, canonge de
Valencia
i ardiaca de
Xativa
, el 1491 bisbe de
Pamplona
; hereta beneficis ocupats pel seu pare, com ara l'abadia comendataria de la Valldigna, al regne de Valencia. Te com a preceptors el mallorqui Esperandeu Espanyol, poeta en llati, i el futur cardenal Joan Vera. Estudia dret a Perusa i Pisa. En ser elegit papa
Alexandre VI
, Cesar esdeve arquebisbe de Valencia (1492) i es nomenat cardenal-diaca del titol de Santa Maria Nuova el 1493; arran d'aquest fet, Alexandre expedeix una butlla en la qual reconeix la seva paternitat.
Un dels aspectes pels quals Cesar Borja destaca, entre d'altres, es per haver estat un clar inspirador de
Maquiavel
.
De cardenal a duc Valentinus
[
modifica
]
Es al costat del
papa
quan els
francesos
entren a
Italia
el
1494
, i ja hi comenca a desenvolupar alguna
missio diplomatica
. Viatja com a legat a
Napols
per a la investidura de
Frederic III
. Despres de l'assassinat del seu germa
Joan
el juny de
1497
, del qual alguns rumors l'acusaran mesos despres, renuncia al capel (
1498
); de fet, se sol afirmar que, encara que havia estat destinat a l'
Esglesia
, es decantava per seguir una carrera
laica
, per a la qual en principi el seu pare havia preparat
Joan
i el seu germanastre
Pere Lluis
. D'aquesta epoca son les negociacions per casar-lo amb una princesa napolitana, que no reixen per l'oposicio dels reis de
Napols
i de
Castella
-
Arago
o, com tambe s'ha afirmat, del
papa
.
De Joan hereta la capitania general dels exercits pontificis, que mantindra fins despres de la mort d'
Alexandre
. Un cop
Lluis XII
puja al tron de
Franca
(
1498
), Cesar inicia una campanya d'aproximacio a aquesta Corona que culmina en un viatge a la cort francesa en que es clou el casament amb
Carlota d'Albret
, germana del rei de Navarra, Joan III; a canvi, Cesar porta al rei la butlla d'anul·lacio del seu matrimoni amb
Joana de Valois
, que li permet contraure noces amb
Anna de Bretanya
i annexionar-se els territoris d'aquesta. Entre altres titols, el rei de
Franca
concedeix a Cesar el comtat, despres ducat, de
Valentines
, de manera que l'antic
cardinalis valentinus
esdeve
dux valentinus
. S'ha dit que es per influencia de Cesar i els seus interessos a
Franca
que el
papa
es decantara finalment a favor del rei
Lluis
en els afers de politica italiana i especialment del regne de
Napols
, amb la qual cosa s'allunyava de
Castella
-
Arago
i abandonava la dinastia napolitana a la seva sort.
Campanyes militars
[
modifica
]
Cesar acompanya, com a capita, els exercits francesos en la seva nova incursio a
Italia
, i l'octubre de
1499
entra a
Mila
en companyia del rei de
Franca
. Entre
1499
i
1500
te lloc
la primera campanya
de la
Romanya
prenent
Imola
i
Forli
a
Caterina Sforza
,
[1]
feudataria de la
santa seu
, amb l'acusacio d'haver trencat les condicions del pacte de vassallatge que les uneix amb aquesta; l'empresa es organitzada militarment per Cesar ?tot i que esta sota les ordres dels generals
francesos
?, amb tropes del rei
Lluis XII de Franca
i fons pontificis. L'eficacia militar de Cesar i els seus exercits esdeve llegendaria, aixi com els noms dels seus oficials i lloctinents: Ramiro de Lorca,
Miquel Corella (Michelotto)
, etc.
En una carta-informe de
Pandolfo Collenuccio
al duc
Hercules de Ferrara
, sobre l'entrada de les tropes de
Cesar
a
Pesaro
(
1500
), s'afirma d'aquest que "
cerca grandezza e fama
". En el rerefons de la campanya hi ha la voluntat del papa de crear un
estat
per al seu fill a la
Romanya
, encara que tambe s'ha acusat Cesar de servir els interessos de
Franca
: a la documentacio consta com a
lloctinent del rei
Lluis XII de Franca
. La campanya te episodis famosos com la presa del castell de
Forli
i de
Caterina Sforza
,
[1]
i culmina en l'entrada triomfal de Cesar a
Roma
el febrer de
1500
. Rep el titol de
duc
de la
Romanya
. Les incursions a aquesta regio continuen els anys
1500
-
1502
, i amenacen la
Toscana
: la
signoria
florentina envia
Maquiavel
com a ambaixador davant el duc; els seus informes, i sobretot els comentaris que en fara a
Il principe
, assenten bona part de la imatge de Cesar per als segles posteriors.
El
duc
alterna les campanyes militars amb estades a
Roma
, des d'on reorganitza l'administracio de la
Romanya
, governada a traves de lloctinents i on intenta implantar mesures fiscals i monetaries
centralitzadores
. El pagament de les tropes i els desacords amb
Franca
sobre la politica a seguir amb
Florencia
i
Bolonya
, pero, l'enemisten amb una part dels
condottieri
de l'exercit, que es revolten en contra seu. La teorica reconciliacio entre Cesar i els seus capitans desemboca en l'anomenat
bellissimo inganno de Sinigaglia
(l'expressio es de
Paolo Giovio
), pel qual Cesar empresona i fa matar en aquesta localitat els capitostos de la rebel·lio el desembre de
1502
, despres d'acusar-los de preparar un atemptat contra ell; en el fons hi ha la voluntat d'acabar amb el poder dels capitans i d'unificar un exercit fort sota el seu comandament. Quan a
Italia
es evident l'avanc de les tropes i de la diplomacia castellano-aragonesa enfront de la francesa, Cesar referma el pacte amb Franca, tot i els dubtes d'
Alexandre VI
, en desacord amb el seu fill en la questio de
Napols
. Pel
tractat de Granada
(
1500
), Franca i
Espanya
s'havien repartit aquest regne;
Lluis XII
entra a la capital, el rei Frederic abdica i amb aixo desapareix la branca napolitana de la dinastia aragonesa, objectiu final del rei Ferran, que aconseguira finalment reunir l'herencia dispersa del Magnanim.
Declivi i mort
[
modifica
]
La mort d'
Alexandre
l'estiu de
1503
suposa l'inici del declivi de la carrera de Cesar, que en bona part es nodria de les arques pontificals. Malalt ell mateix, aconsegueix influir en el conclave perque es nomeni un papa neutral,
Pius III
Piccolomini
, que morira poques setmanes despres. El seu successor, el bel·licos
Juli II
della Rovere
, l'antic enemic d'
Alexandre
, no renova la capitania general de Cesar i decideix annexionar la
Romanya
directament al patrimoni de l'
Esglesia
. Tot i que algunes ciutats de la regio es declaren a favor del duc, aquest es rendeix al
papa
i lliura les contrasenyes de les fortaleses el desembre de
1503
; fet presoner a
Roma
, es una basa en les negociacions amb
Franca
,
Castella
-
Arago
o les republiques italianes. Aconsegueix arribar a
Napols
, gracies a servidors de l'entorn
borgia
com els cardenals Remolins i Pere Lluis de Borja, pero resulta una presencia incomoda per al
papa
i el rei Ferran, tant a Napols com a la
Romanya
.
Arrestat pel Gran Capita (
1504
), es enviat a la
peninsula Iberica
: arriba a
Valencia
, i d'aqui passa com a presoner als castells de
Chinchilla
i la Mota (
Medina del Campo
), on torna a ser moneda de canvi en els afers de politica internacional del rei Ferran i el seu gendre Felip el Bell, que el considera presoner seu. Aprofitant l'enrenou de la mort de Felip el
1506
, s'escapa de la preso i viatja cap a
Navarra
; el desembre es a
Pamplona
. La seva fugida i les aventures posteriors son conegudes a
Italia
i difoses, entre d'altres, per cartes de la seva germana
Lucrecia
. S'adreca infructuosament a
Lluis XII
per reclamar el que se li deu de salari i poder formar un exercit per recuperar les possessions de la
Romanya
. Es posa al servei del seu cunyat, el rei consort Joan (Albret), per a posar fi a les bandositats navarreses; en la lluita contra la faccio dels
beaumontesos
, favorables al Catolic, mor en una escaramussa militar a
Viana
, el marc de
1507
, actuant com a capita general de les tropes del rei. Deixava una filla de Carlota d'Albret, Lluisa, i alguns fills il·legitims, dels quals va tenir cura la seva germana Lucrecia.
Enllacos externs
[
modifica
]