한국   대만   중국   일본 
Actuacio artistica - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Actuacio artistica

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Les accions incloent voluntaris que posen nus d' Spencer Tunick son bastant populars. El nu es una caracteristica de les accions artistiques que busquen ser provocatives.
Accio artistica al carrer

L' art d'accio o accio artistica ( performance es un anglicisme ) es una representacio artistica sense dramaturgia que cerca aportar una reflexio motivant el public a questionar algun aspecte sobre la politica, la societat, les relacions personals o el seu concepte de vida, per exemple. Compren una extensa gamma de maneres d'actuar i de presentar-se, podent intervenir-hi materials escenografics , indumentaria, moviment , olors, sons, el gust, el public i altres elements en un espai i temps determinats. Cal no confondre la performance o art d'accio amb les arts vives . [1] [2] [3] [4]

A Catalunya connecta especialment amb el moviment conceptual , molt viu i actiu. Te el seu precedent en les avantguardes que van fer algunes experimentacions en aquest camp, sovint relacionades amb moviments de protesta politica , i l'antecedent en els happenings que Allan Kaprow va realitzar el 1958 a la Reuben Gallery de Nova York . Als anys 60 i 70 del segle  xx , les accions artistiques s'associaven als happenings . [1] [2]

Te com a objectiu la connexio directa amb el public, buscant que reaccioni davant l'accio i si potser tambe que hi intervingui. En aquest sentit, sovint la "linia" invisible que divideix l'artista del public s'esvaeix, com en el teatre actiu , on els membres del public s'impliquen en la produccio. L'absencia de dramaturgia narrativa predefinida es precisament el que la diferencia del teatre , a mes de, en general, basar-se tambe en l'espai i temps pero en canvi no necessariament, a mes, en els personatges i les relacions entre ells. L'accio pot estar relacionada amb el teatre de carrer , l' art conceptual , el moviment artistic Fluxus o l' art corporal . L'accio pot ser popular . [1] [2]

Etimologia [ modifica ]

Accio artistica en unes piscines

Performance vol dir actuacio en angles . El terme accio artistica o performance s'ha difos en les arts plastiques a partir de l'expressio anglesa performance art , que significa "art en viu" o "art de l'actuacio" o "art de l'accio". En catala , aquesta accepcio rep el nom d'accio o accio artistica .

Happening i accio artistica [ modifica ]

Als anys setanta es va imposar internacionalment el mot "performance" (en catala, "art d'accio"). A partir d'aquesta epoca el happening madura i cobreix un gran espectre de practiques en diferents suports i llenguatges o combinacions d'ells, com ara l' acte pictoric , la instal·lacio escultorica , la dansa contemporania , el treball corporal , el concert o el format videografic entre d'altres. Continua incorporant l' activisme (suport a minories, ecologisme ), que en aquella epoca no era propi del teatre tradicional, i tecnicament es diferencia del happening en el fet que implica una teatralitzacio de l' experiencia , tot i que a la practica actualment se solen considerar sinonims. [5]

Historia [ modifica ]

Accio artistica a Alemanya, en 2008

Les arrels de les actuacions artistiques dintre de les arts plastiques a l'area linguistica catalana va comencar a ser utilitzat especialment per a definir certes manifestacions artistiques a l'inici dels anys vint , per interinfluencia amb els espectacles dramatics del dadaisme i surrealisme . [2] [5]

Creadors lligats al futurisme , al constructivisme , al dadaisme i al surrealisme , realitzaven actuacions de musica, dansa i varietats de cabaret en general, com ara les exhibicions no convencionals al Cabaret Voltaire . Entre aquests artistes destaca la participacio de Richard Huelsenbeck i Tristan Tzara .

Aquesta manera de crear una especie d'esdeveniment on diverses disciplines artistiques es barregen es el que va anar agafant el nom d'accio artistica o performance durant la segona meitat del segle  xx . A comencaments dels anys 60 les accions artistiques es van tornar a posar especialment de moda. Per exemple, l'any 1961 Yves Klein va presentar a tres models cobertes amb pintura blava que en moure's deixaven un rastre sobre paper blanc. Els executants dels happenings provenien de diferents disciplines artistiques i van establir importants connexions amb d'altres, com per exemple tipicament l'anomenat grup Fluxus de Nova York amb la dansa contemporania formalista, una tendencia encapcalada per Merce Cunningham i que cercava l'abstraccio dels moviments dels ballarins. Al llarg dels anys 60 les accions s'associaven amb protestes politiques en forma de happenings . [2] [5]

A principis dels anys setanta va destacar un dels moviments mes radicals de l'art d'accio, el teatre " orgiastico misteric " d' Hermann Nitscht , vinculat al nihilisme i a l'exaltacio d'estats extrems, com psicosis , espasmes , extasis , orgasmes , al·lucinacions i autolesions. Creava rituals iniatics inspirats en el catolicisme i que incloien sang i visceres d'animals. Encara esta en actiu i ha influenciat artistes de tot el mon. [5]

Amb l'entrada dels anys vuitanta l'art d'accio va entrar en crisi, ja que molts dels seus artistes van passar a treballar al teatre , la dansa o el videoart . Amb aixo, ha anat tenint una gran influencia en les arts esceniques des d'aleshores, com per exemple en Tadeusz Kantor , Robert Wilson , Pina Bausch , Jan Fabre o La Fura dels Baus . [5]

Als Paisos Catalans aquestes manifestacions han rebut tradicionalment el nom d'accio artistica. El precedent catala son les accions musicals de Joan Brossa i Josep Maria Mestres Quadreny al Club 49 , destaquen les accions musicals de Carles Santos , les de Jordi Benito , experiencies col·lectives com Art Concepte Banyoles 73 , el Congres Internacional de Happenings de Granollers , la mostra Brutal Barcelona Performance , els esdeveniments que organitza el Grup de Nova York ( Miralda , Rabascall , Selz i Xifra) i les propostes d' Albert Vidal . [6]

Caracteristiques [ modifica ]

Per la seva pluralitat, l'art d'accio no te un aspecte fix i homogeni, sent la seva caracteristica principal la presencia real de l'executant, que no simula. Tambe la valoracio del proces per sobre el resultat. [5]

Art d'accio catala [ modifica ]

Catalunya va ser un pais molt actiu als anys setanta, amb les accions musicals de Carles Santos , actualment consolidat al circuit internacional, i les propostes de Jordi Benito , vinculades a l'estetica de Hermann Nitsch . D'aquesta epoca destaquen igualment iniciatives col·lectives d'executants, com per exemple l'"Art Concepte" de Banyoles de 1973 , el Congres Internacional de Happenings de Granollers l'any 1976 i la mostra Brutal Barcelona Performance tambe l'any 1976 . Va estar de gran influencia tambe en creadors escenics com tipicament La Fura dels Baus . [5]

Alguns grups de treball i de difusio especialitzats en l'actuacio artistica a l'ambit catalanoparlant son el Festival FEM de dones artistes d'art d'accio, l' European Live Art Archive a la Universitat de Girona , el Festival La Muga Caula i el grup Corpologia. Alguns esdeveniments, com el Festival Temporada Alta de Girona o el Festival Pepe Sales, programen a Catalunya treball d'artistes de l'art d'accio de tot el mon. Altres productores d'art d'accio a Barcelona son l'Associacio Gresol Art i La Bonne ( Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison ), que acull a executants individuals i on resideix el grup Theta d'investigacio i laboratori d'art d'accio i genere. [1]

Actualment a Girona es realitza anualment el festival FEM, que centra la seva programacio en aquest tipus d'activitats. [7]

Artistes coneguts per conrear l'accio [ modifica ]

Leyendo las noticias
Anarchist Gardener
Accio del grup polones Sedzia Glowny

Artistes que practiquen l'accio als Paisos Catalans [ modifica ]

Artistes que s'han involucrat profundament en l'accio artistica:

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Cicle d'Art d'Accio Arxivat 2015-06-17 a Wayback Machine . Bolit, Centre d'Art Contemporani de Girona (catala)
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Robert Cumming, Arte , editorial Espasa, 2006 . ISBN 8467020970 (castella)
  3. ↑ Raquel Vidales, Artes vivas: Ni danza ni drama ni "performance" y todo eso a la vez. Son la vanguardia de una creacion. , publicat a El Pais , 10 de novembre de 2017 (castella)
  4. ↑ Deirdre Heddon i Jennie Klein, Histories and Practices of Live Art , ed. Palgrave Macmillan, 2012 . ISBN 9781137272317 (angles)
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 Merce Saumell, El teatre contemporani , editorial UOC, 2006 . ISBN 8497884027 (catala)
  6. ↑ ≪ Politiques culturals ≫. Web del museu . Centre de Documentacio i Museu de les Arts Esceniques , 2012. [Consulta: 31 octubre 2012].
  7. ↑ Prieto , Imma ≪Accio sense espai?≫. Bonart [Girona], num. 126, abril 2010, p.32-34. ISSN : 1885-4389 .
  8. ↑ ≪ Fina Miralles i Nobell | enciclopedia.cat ≫. [Consulta: 15 febrer 2021].
  9. ↑ vegeu l' article del MACBA sobre el Grup de Treball Arxivat 2010-06-30 a Wayback Machine .
  10. ↑ ≪ Marina Barsy Janer x Isil Sol Vil ≫ (en espanyol europeu). [Consulta: 22 desembre 2023].

Bibliografia [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Actuacio artistica
Festivals centrats en l'accio artistica
  1. ↑ Beuys Brock Vostell
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Actuacio_artistica&oldid=33080516 ≫