한국   대만   중국   일본 
Fairchild-Republic A-10 Thunderbolt II - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Fairchild-Republic A-10 Thunderbolt II

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
(S'ha redirigit des de: A-10 Thunderbolt II )
Infotaula d'aeronauFairchild-Republic A-10 Thunderbolt II
Tipus aeronau d'atac , aeronau amb base a terra , Bireactor i suport aeri proper Modifica el valor a Wikidata
Fabricant Fairchild Aircraft Modifica el valor a Wikidata
Estat Estats Units d'America Modifica el valor a Wikidata
Primer vol 10 maig 1972 Modifica el valor a Wikidata
Dimensions 16,56 ( longitud) m
Armament habitual
En servei 1977 Modifica el valor a Wikidata ?
Us suport aeri proper i interdiccio aeria Modifica el valor a Wikidata
Operador/s
   Forca Aeria dels Estats Units d'America Modifica el valor a Wikidata
Propulsor TF34 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Configuracio d'ala monopla i ala baixa Modifica el valor a Wikidata
Produccio 1972 ? 1984 Modifica el valor a Wikidata
Construits 716 Modifica el valor a Wikidata

El Fairchild-Republic A-10 Thunderbolt II es un avio d'atac a terra monoplaca, birreactor i d' ala recta, desenvolupat als Estats Units per la companyia Fairchild-Republic a principis dels anys 1970 . Va ser dissenyat a peticio de la Forca Aeria dels Estats Units (USAF) per proporcionar suport aeri proper (CAS) a les tropes terrestres mitjancant l'atac a carros de combat , vehicles blindats i altres objectius terrestres amb una capacitat limitada d' interdiccio aeria . Es el primer avio de la USAF dissenyat exclusivament per a missions CAS. [1]

L'A-10 esta dissenyat al voltant del GAU-8 Avenger , un potent cano rotatiu que forma el principal armament de l'aparell. El fuselatge de l'avio incorpora uns 540 kg de blindatge i el seu disseny esta pensat per donar prioritat a la supervivencia de l'avio, amb les mesures de proteccio necessaries per permetre a l'aeronau romandre en l'aire fins i tot despres de sofrir danys significatius.

El seu alies oficial, Thunderbolt II (" tro " en angles ), ve del Republic P-47 Thunderbolt de la Segona Guerra Mundial , un caca bombarder que va ser especialment efectiu en la missio de suport aeri proper. No obstant aixo, l'A-10 es mes conegut pel seu sobrenom Warthog o simplement Hog . [2] Com a missio secundaria, proporciona control aeri avancat , guiant a altres avions contra objectius terrestres. Els A-10 usats principalment en aquesta missio van ser designats OA-10 . [3]

Ha participat en operacions de combat en la Guerra del Golf , en els conflictes de Bosnia i Kosovo , en la Guerra de l'Afganistan i en la Guerra de l'Iraq . Despres de ser modernitzat en diverses ocasions, esta previst que l'A-10 no sigui reemplacat pel nou F-35 Lightning II fins a l'any 2028 o fins i tot mes tard. [4]

Desenvolupament [ modifica ]

Antecedents [ modifica ]

Un avio d'atac A-1I Skyraider estavellat a Vietnam el 10 de marc de 1966 .

Una de les raons principals despres del desenvolupament de l'A-10 van ser les baixes aeries en la guerra de Vietnam ; on un gran nombre d' aeronaus d'atac a terra estatunidencs van ser abatuts per armes lleugeres , missils superficie-aire i artilleria antiaeria de baix calibre . Els helicopters UH-1 Iroquois i AH-1 Cobra de l'epoca, que inicialment havien d'encarregar-se del suport aeri proper , tambe s'havien mostrat molt vulnerables al foc antiaeri. [5] [6]

A mes es va produir aleshores una confrontacio entre l' Exercit i la Forca Aeria dels Estats Units pel control de les forces d'atac a terra: els helicopters estaven sota el control de l'Exercit, els avions, sota el de la Forca Aeria, i ambdues armades desitjaven acaparar els recursos destinats a aquesta missio. [6] L'avio d'helix A-1 Skyraider era el principal avio de suport aeri proper de la Forca Aeria dels Estats Units, doncs els velocos avions de reaccio com els F-100 Super Sabre , F-105 Thunderchief i F-4 Phantom II van resultar ser en la seva major part ineficaces per a aquesta tasca, entre altres motius perque la seva elevada velocitat de creuer i gran consum de combustible dificultaven la seva capacitat de vagar. [7] Les critiques que deien que la Forca Aeria no prenia de debo el suport aeri proper demanaven tambe que es busques un avio d'atac especialitzat. [8] [9]

En aquest context, la Forca Aeria va requerir el desenvolupament d'un avio dissenyat especificament per a l'atac al terra que cobris les seves deficiencies a Europa, un escenari considerat mes hostil que Vietnam i en el qual, a diferencia d'aquest, predominaria l'us de vehicles blindats de combat per part de l'enemic; llavors els helicopters es consideraven encara poc adequats per al seu us contra blindats , ja que equipaven nomes metralladores i coets no guiats destinats a objectius lleugers. [6]

D'altra banda, l'exit de la Forca Aeria Israeliana en operacions d'atac al terra durant la guerra dels Sis Dies va ser l'empenta definitiva al concepte que es podia emprar aeronaus d'ala fixa de forma devastadora en aquest tipus de missions. [5] [9] Tambe es va avaluar l'exit en operacions d'atac al sol de la Luftwaffe alemanya durant la Segona Guerra Mundial , en la qual pilots com Hans-Ulrich Rudel van aconseguir resultats extraordinaris, entre altres raons, gracies a l'ocupacio exhaustiva del Junkers Dj. 87 equipat amb canons automatics MG 151/20 de 20 mm, i posteriorment amb els BK 37 de 37 mm. [5]

Programa A-X [ modifica ]

A mitjan 1966 , amb intencio de buscar un nou avio d'atac, la Forca Aeria dels Estats Units va formar l'oficina del programa denominat Attack Experimental (A-X). [10] L'oficial a carrec del projecte va ser el coronel Avery Kay. A continuacio, el 6 de marc de 1967 la Forca Aeria va distribuir una sol·licitud d'informacio a 21 contractistes de defensa per al desenvolupament del programa A-X, amb l'objectiu de crear un estudi de disseny per un avio d'atac de baix cost. [8] El 1969 , el Secretari de la Forca Aeria va demanar a l'analista de sistemes de defensa Pierre Sprey que redactes les especificacions detallades per al projecte A-X proposat. No obstant aixo, la participacio inicial de Sprey es va mantenir en secret a causa de l'anterior polemica amb la seva participacio en el programa F-X, que va servir per crear el F-15 Eagle . [8] Els debats de Sprey amb pilots d'avions d'atac A-1 Skyraider que estaven operant al Vietnam i l'analisi d'eficiencia de les aeronaus que estaven sent utilitzades en aquest paper van indicar que l'avio d'atac ideal deuria poder romandre molt temps vagant, ser maniobrable a baixa velocitat, disposar d'una potencia de foc de cano massiva, i tenir una capacitat de supervivencia extrema; [8] un avio que tingues les millors caracteristiques d'avions com els Ilyushin Il-2 , Henschel Hs 129 i Douglas A-1 Skyraider . Les especificacions tambe exigien que l'avio tingues un cost inferior a 3 milions de dolars de l'epoca. [8]

Northrop JA-9A , competidor del JA-10A al programa A-X.

Al maig de 1970 la Forca Aeria va emetre una sol·licitud de propostes modificada i molt mes detallada. L'amenaca de les forces blindades sovietiques i les operacions d'atac tot temps es van fer mes importants. Llavors s'incloia en els requeriments que l'avio havia de ser dissenyat especificament per al cano de calibre 30 mm . Tambe es demanava un avio amb una velocitat maxima de 740 km/h , una distancia d'enlairament de 1.200 m , una carrega externa de 7.300 kg , un radi de combat de 460  km , i un cost unitari d'1,4 milions de dolars. [11] Al mateix temps va ser emesa una sol·licitud de propostes per al cano de 30 mm de l'A-X demanant una alta cadencia de tir (4.000 trets/minut) i una alta velocitat de sortida. [12]

Fairchild JA-10A.

Sis companyies van enviar les seves propostes a la USAF, sent seleccionades Northrop i Fairchild-Republic per construir els prototips : el Northrop JA-9A i el Fairchild-Republic JA-10A respectivament. D'altra banda, General Electric i Philco-Ford van ser escollides per fabricar i provar els prototips del cano GAU-8 Avenger . [13]

El JA-10A va realitzar el seu primer vol el 10 de maig de 1972 . [14] Despres de les proves i una competicio contra el JA-9Al fet que va comencar el 10 d'octubre i va durar practicament dos mesos, la Forca Aeria va anunciar el 18 de gener de 1973 l'eleccio del JA-10A de Fairchild-Republic per entrar en produccio. El JA-10A havia completat 138,5 hores de vol en 87 sortides mentre que el seu competidor 147 hores en 123 enlairaments. Les principals raons de l'eleccio de l'avio de Fairchild-Republic van ser que les seves ales oferien una major capacitat de carrega i millor acces, era mes manejable a terra i era mes senzill de fabricar. [15] D'altra banda, el juny de 1973, General Electric va ser triada per fabricar el cano GAU-8. [16] Malgrat la seva victoria al programa A-X, el JA-10 va haver de superar una competicio addicional el 1974 contra el LTV A-7D Corsair II , el principal avio d'atac de la Forca Aeria en aquest moment, a fi de demostrar la necessitat de comprar un nou avio d'atac. [17]

Produccio [ modifica ]

Una vegada superades les proves, per les quals s'havien construit diversos exemplars de preproduccio, l'A-10 va passar a ser fabricat en serie. El primer A-10A de produccio va volar l'octubre de 1975 , i els lliuraments per la Forca Aeria van comencar el marc de 1976 a unitats de la Base de la Forca Aeria Davis-Monthan ( Arizona ). El primer esquadro a usar els A-10 va passar a estar operatiu l'octubre de 1977 . En total, amb 2 prototips i 6 exemplars de preproduccio, [18] es van fabricar un total de 715 avions, l'ultim lliurat el 1984 . [19]

Proposta d'una versio biplaca [ modifica ]

Comparacio entre el A-10A i la versio biplaca Night Adverse Weather ( N/AW ).

De forma experimental i mitjancant la conversio del primer A-10A de preproduccio que havia estat usat per a proves de demostracio i avaluacio, Republic va comencar el marc de 1979 la construccio d'un prototip per a una variant biplaca de l'A-10. Va ser denominat A-10 Night Adverse Weather (N/AW). Despres de ser provat pel Centre de Prova en Vol de la Forca Aeria entre finals d'octubre i principis de desembre de 1979, i malgrat culminar amb exit la fase de prova en vol , aquesta variant no va interessar la Forca Aeria i va ser cancel·lada. La modificacio N/AW va incloure un segon seient per a un oficial de sistemes d'armes responsable de contramesures electroniques , navegacio i adquisicio d'objectius, pero portava menys municio de 30 mm. [18] L'unic exemplar biplaca construit de l'A-10 es troba actualment en la Base de la Forca Aeria Edwards a l'espera d'un lloc en el museu de la Flight Test Historical Foundation . [20] Despres del N/AW la USAF va estudiar la possibilitat de crear una versio d' entrenament biplaca de l'A-10, denominada JA-10B, pero va ser cancel·lada i no va entrar en produccio. [18] [21]

Actualitzacions [ modifica ]

Un A-10 Thunderbolt II proveit de sensor laser Pave Penny (assenyalat amb una fletxa).

L'A-10 ha rebut diverses millores al llarg dels anys. A principis de 1978 se li va incorporar un sensor laser Pave Penny . El Pave Penny es un cercador passiu que detecta la radiacio laser emesa per un apuntador laser sobre un objectiu per a una identificacio dels blancs mes rapida i precisa. [22] [23] [24] El 1980 l'A-10 va comencar a rebre un sistema de navegacio inercial . [25] Despres, l'actualitzacio Low-Altitude Safety and Targeting Enhancement (LASTE) va proporcionar equipament computeritzat per a la punteria d'armes, pilot automatic , i un sistema d'alerta contra col·lisio terrestre. Ara l'A-10 es compatible amb ulleres de visio nocturna per operar amb poca llum . El 1999 , els avions van comencar a rebre sistemes de navegacio GPS i una nova pantalla multifuncio . [26] El 2005 el sistema LASTE va comencar a ser actualitzat amb ordinadors de control de tir i vol integrats IFFCC ( Integrated Flight & Fire Control Computers ). [27]

El 2005 , la flota completa d'A-10 va comencar a rebre una serie d'actualitzacions sota un programa denominat Precision Engagement (PE) que inclouen un sistema de control de tir (FCS) millorat, mes contramesures electroniques (ECM), i la capacitat de portar bombes intel·ligents . Aquestes millores van donar lloc a la nova designacio de model A-10 C . L'A-10 tambe sera inclos en un programa d'extensio de vida de servei (SLEP; Service Life Extension Program ) en el qual rebra ales noves. [28] El juny de 2007 se li va concedir a Boeing un contracte per construir 242 nous conjunts d'ales d'A-10. [29]

La Government Accounting Office (GAO) va estimar el 2007 el cost dels plans d'actualitzacio, renovacio, i extensio de vida de servei per al conjunt d'avions A-10 en 2.250 milions de dolars fins al 2013 . [1] Les modificacions que li proporcionen capacitat per utilitzar bombes de precisio estan encara en marxa. [30] El Centre de Logistica Aeria Ogden del Comandament de Material de la Forca Aeria , en la Base de la Fora Aeria Hill ( Utah ), va completar el treball d'aquesta actualitzacio en el 100e A-10 el gener de 2008 . [31] [32]

Disseny [ modifica ]

Caracteristiques generals [ modifica ]

A-10 Thunderbolt en el Royal International Air Tattoo de 2005 , a RAF Fairford , Anglaterra .

L'A-10 es altament maniobrable a velocitats i altituds baixes gracies a les seves extenses ales , de gran superficie i allargament i amb grans alerons . Aquestes tambe permeten enlairaments i aterratges curts, podent realitzar operacions des d'aerodroms rudimentaris prop del front militar. Pot estar a l'aire vagant durant llargs periodes i operar a altures per sota de 300 metres amb una visibilitat de 2,4  km . Normalment vola a velocitats relativament lentes, de 560 km/h, la qual cosa li permet actuar millor en el paper d'atac a terra que els rapids caca bombarders , els quals solen tenir dificultats per atacar objectius petits i en moviment. [7]

El Thunderbolt II pot ser mantingut i operat des de bases amb instal·lacions limitades prop de les zones de batalla. Una caracteristica inusual es que moltes de les parts d'aquest avio son intercanviables entre els costats dret i esquerre, incloent els motors, el tren d'aterratge principal i els estabilitzadors verticals . El robust tren d'aterratge, les rodes de baixa pressio, i les grans ales rectes li permeten utilitzar pistes curtes i en mal estat, fins i tot amb una pesant carrega d'armament, sent capac d'operar des de bases aeries danyades. Si les pistes d'enlairament son destruides en un atac, l'A-10 pot utilitzar les pistes de rodatge , o seccions de carretera rectes com poden ser les autobahn alemanyes. [33] Tambe esta dissenyat per ser reproveit, rearmat i reparat amb un equip minim. [34]

Estructura [ modifica ]

Un A-10 amb els alerons accionats per realitzar el moviment d' alabeig .

La major part de les superficies estabilitzadores de l'avio militar estan formades per panells amb estructura de bresca . La rao es que proporcionen resistencia amb un compromis de pes minim, a mes amb aquesta forma son menys propenses a deformar-se en qualsevol direccio fins i tot si part del panell ha estat danyat. L'A-10 inclou aquest tipus de panells en el bord d'atac de l'ala, l'embolcall dels flaps , els elevadors , timons i altres seccions de les derives. [35]

L'A-10 te panells de revestiment fabricats integralment. A causa que els travessers estan integrats amb el revestiment no te problemes d'unio o segellat. Aquests panells, fabricats mitjancant l'us de maquines controlades per ordinador , redueixen el temps i per tant el cost de produccio. L'experiencia en combat ha demostrat que aquest tipus de panell es mes resistent als danys. El revestiment no ha de suportar carrega, per tant les seccions de revestiment danyades poden ser facilment reemplacades en el camp d'operacions, amb materials improvisats si es necessari. [36]

Vista frontal d'un A-10 en la qual es veu la boca del cano i el tren d'aterratge desplacat.

Els alerons es troben en la part mes allunyada de les ales per obtenir un major moviment d' alabeig , com en la majoria dels avions, pero en aquest cas amb dues caracteristiques distintives. La primera, els alerons son mes grans del convencional, gairebe el 50% de la corda de l'ala, proporcionant un millor control fins i tot a velocitats baixes. A mes, els alerons estan dividits en dues parts, que poden ser accionats per separat a mode d' aerofrens . [37] [38]

A causa de la proximitat entre el tren d'aterratge frontal i el cano, en l'A-10 el tren d'aterratge esta desplacat cap a la part dreta de l'avio i el cano lleugerament cap a l'esquerra. Durant el rodatge per la pista, el tren d'aterratge frontal desplacat provoca que l'aparell tingui un radi de gir desigual: girar cap a la dreta al terra li porta menys distancia que girar a l'esquerra a causa de la distancia que existeix entre la roda interior i la roda de direccio es tambe menor. [39]

Durabilitat [ modifica ]

Un A-10A de la 23a Ala de Combat Tactic de la USAF danyat per un missil SA-16 que li va explotar al costat durant l' Operacio Tempesta del Desert , febrer de 1991 .

L'A-10 Thunderbolt II es un avio excepcionalment resistent. La seva forta estructura pot sobreviure a impactes directes de projectils de fins a 23 mm tant de tipus perforant com d' alt explosiu . Te triple redundancia en els seus sistemes de control de vol, amb sistemes mecanics per recolzar uns sistemes hidraulics de doble redundancia. Aixo permet al pilot seguir volant i aterrar encara quan perd la potencia hidraulica o fins i tot part d'un ala. Per pilotar sense potencia hidraulica s'usa el sistema de control de vol de reversio manual ; aquest realitza de forma automatica el control de caboteig i guinyada , i deixa al pilot el control (canvi a reversio manual) de l' alabeig . En el mode de reversio manual, l'aeronau es prou controlable sota condicions favorables com per tornar a base i aterrar, encara que les forces de control son molt majors del normal. Esta dissenyat per poder volar amb nomes un motor, [40] una cua, un elevador i la meitat d'un ala arrencada. [41]

Un Thunderbolt II despres de realitzar un aterratge d'emergencia en l' Edwards AFB el marc de 2008 , encara amb els aerofrens accionats.

El tren d'aterratge principal d'aquest model de Fairchild-Republic esta dissenyat de manera que les rodes sobresurtin parcialment de les seves barquetes quan es troben retretes per fer que els aterratges amb tren plegat ( aterratge de ventre , requerit en cas de fallada del tren d'aterratge) siguin mes controlables i menys nocius per a la part inferior de l'aparell. Addicionalment, les rodes del tren d'aterratge son plegades sempre cap a la part davantera de l'avio, de manera que si es perd la potencia hidraulica el pilot pugues simplement deixar anar el mecanisme i una combinacio de gravetat i resistencia al vent obrira i bloquejara el tren en el seu lloc. [38]

La pilot de la USAF Kim Campbell observa el seu A-10 danyat en una missio sobre Bagdad el 2003 .

La cabina i les parts del sistema de control de vol estan protegides amb un blindatge de 540 kg de titani , denominat "banyera". [42] [43] Aquest blindatge esta fet amb planxes d'un grossor que varia des dels 25,4 als 38,1 mil·limetres (1-1,5 polzades ), determinat per un estudi de possibles trajectories i angles de deflexio, i ha estat provat per resistir els trets de cano de 23 mm i alguns impactes de projectils de 57 mm. [42] No obstant aixo, aquesta proteccio te un cost, el pes de la propia armadura suposa gairebe un 6% del pes total de l'avio en buit. Per a protegir el pilot de la possible fragmentacio produida per l'impacte d'un projectil, tota superficie interior de la banyera que estigui exposada directament al pilot es coberta per una proteccio de multiples capes de nilo . [44] [45] El parabrisa frontal i la resta de la cupula de la carlinga esta realitzada mitjancant compostos acrilics a prova de bales que poden resistir el foc d' armes lleugeres . [46] [47]

Un exemple de la durabilitat de l'A-10 es va produir quan la llavors capitana de la USAF Kim Campbell , realitzant una missio de suport a terra sobre Bagdad durant la Invasio de l'Iraq de 2003 , va sofrir forts danys en el seu A-10 per foc antiaeri el 7 d'abril . Els projectils enemics van danyar un dels motors i van inutilitzar el sistema hidraulic, forcant l'us del sistema mecanic de reserva per accionar els controls de vol i estabilitzar l'avio. Malgrat aixo, Campbell va aconseguir seguir manejant-lo amb el mode de reversio manual durant una hora i aterrar-lo amb seguretat a la base aeria. [48] [49]

Propulsio [ modifica ]

Un A-10 durant els exercicis Red Flag 2009 a Alaska .
Reparacio estructural de la presa d'aire d'un motor en un A-10C Thunderbolt II. Base Aeria Al Asad , l'Iraq , 2007 .

Una caracteristica de l'A-10 es la inusual posicio del seu parell de motors turboventilador General Electric TF34-GE-100 de 40,32 kN (9.065 lbf ) d' embranzida cadascun. Existeixen diversos motius per a la seva ubicacio: [50]

  • En primer lloc, a causa que l'avio esta pensat per operar des de bases properes a la linia del front, sovint amb pistes de baixa qualitat, es presenta un alt risc de dany per objectes estranys en els motors. L'altura dels motors redueix la possibilitat que entri sorra o pedres en l'admissio.
  • Permet que els motors puguin romandre en funcionament sense perill per al personal de terra mentre realitza el rearmament i petites tasques de manteniment entre missions, reduint el temps d'espera.
  • Tambe facilita les operacions de manteniment i rearmament en tenir les ales mes prop del terra del que seria possible si els motors fossin muntats en les mateixes.
  • La sortida de gasos dels propulsors passa per sobre de l' estabilitzador horitzontal i entre ambdues cues disminuint la signatura infraroja de l'avio, que ja es baixa a causa de la relacio de derivacio 6:1 dels motors, reduint aixi la probabilitat que l'A-10 pugui ser aconseguit per missils guiats per infrarojos (recerca de calor). [51]
  • La posicio dels motors darrere de les ales els protegeix parcialment del foc antiaeri. [51]

A causa de la seva posicio elevada, els motors estan girats un angle de 9 graus pel que fa a la linia horitzontal de l'avio per conduir la linia d'embranzida combinada cap al centre aerodinamic de l'avio. Aixo evita realitzar les compensacions per contrarestar el moment de caboteig de picat necessaries si els motors estiguessin en paral·lel amb el fuselatge. Els pesants motors requereixen uns suports forts, aixi que cadascun esta connectat al fuselatge per quatre perns. [50]

Els quatre diposits de combustible dels quals disposa l'A-10 estan situats propers al centre de l'avio, reduint la probabilitat que rebin un impacte o se separin dels motors. Aquests tancs disposen de diversos metodes de proteccio: [44] [45]

  • Els diposits estan separats del fuselatge, per la qual cosa els projectils necessiten penetrar el recobriment abans d'arribar el diposit.
  • El sistema d'abastiment es purgat despres de la seva utilitzacio perque no quedi combustible sense protegir en cap lloc de l'avio. [52]
  • Totes les canonades son auto-segellants en cas de trencament.
  • La majoria dels components del sistema de combustible estan dins dels tancs, de manera que si es produeix una fuita en un d'aquests components no causaria perdua de combustible.
  • Si un tanc resulta danyat, les valvules de retencio asseguren que el combustible no flueixi al tanc espatllat.
  • I el mes important, l'aplicacio d'escuma de poliureta reticulada tant en el costat interior com en l'exterior dels tancs de combustible conte els trossos i restringeix el vessament de combustible en cas de danys.

L'altra possible font d'inflamacio, els motors , estan protegits del sistema de combustible i de la resta de l'estructura per tallafocs i equipament d' extincio d'incendis . Fins i tot en el cas que tots els diposits siguin danyats i es perdi tot el seu contingut, queda suficient combustible en dos tancs embornal autosegellants com per permetre a l'avio seguir volant fins 370 quilometres mes. [44] [45]

Sistemes d'armes [ modifica ]

General Electric GAU-8/A Avenger .
Boca del cano en el morro de l'A-10.
Sistema d'alimentacio del GAU-8.

Encara que l'A-10 pot portar una gran carrega llancable externa, la seva arma principal integrada es el cano rotatiu GAU-8/A Avenger , amb set canons de calibre 30 mm . [53] Aquesta arma, un dels canons automatics mes potents dels quals s'hagin muntat en una aeronau, pot disparar grans projectils de tipus alt explosiu o perforant de blindatge d' urani empobrit . En el disseny original, el pilot podia canviar entre dues cadencies de tret: 2.100 o 4.200 trets per minut; [54] pero aixo es va canviar a una cadencia de tir fixa de 3.900 trets per minut. [55] El cano triga entorn de mig segon a aconseguir la velocitat maxima, realitzant 50 trets durant el primer segon i entre 65 i 70 a partir de llavors. A mes, es tracta d'una arma precisa, capac de situar el 80% dels seus trets dins d'un cercle de 12,4 metres des d'una distancia de 1.220 metres mentre esta en vol. [56] El GAU-8 esta optimitzat per funcionar amb la inclinacio creada des de 1.220 m amb l'A-10 en un picat de 30 graus. [57]

Instal·lacio del GAU-8 en l'A-10.

El fuselatge de l'avio esta construit al voltant del cano. [58] Per exemple, el tren davanter esta desplacat a la dreta de l'avio per fer-li lloc al cano rotatiu; aquest esta desplacat uns centimetres al costat contrari, de manera que la boca del cano per la qual surten els projectils, que es la que es troba a les 9 en punt vist des de la part frontal del mateix, queda perfectament alineada dins de l'eix longitudinal de l'avio ( vegeu imatge ). La municio del cano s'emmagatzema en un tambor d'1,82 metres de llarg que te capacitat per a un maxim de 1.350 projectils de 30 mm, [59] pero que generalment nomes es carrega amb 1.174. [57] El dany causat per la detonacio de la municio del tambor en cas de ser aconseguida per un projectil explosiu enemic seria catastrofic, per la qual cosa s'ha dedicat una gran quantitat d'esforc a protegir el tambor, [59] instal·lant-li multiples plaques de blindatge de diferents grossors entre el mateix i el revestiment de l'avio perque si algun projectil enemic aconsegueix aquesta zona, aquest detoni abans d'aconseguir el tambor. [45] Addicionalment compta amb una capa final de blindatge al voltant del propi tambor per protegir-ho de danys de fragmentacio. La municio del cano es carregada amb un carro de municionament GFU-7/I fet especificament per l'A-10 i el GAU-8. [60]

Un A-10 amb contenidor ECM , contenidor LAU-10 (4 coets Zuni ), 2 missils AGM-65 Maverick , 4 bombes no guiades, i 2 missils AIM-9 Sidewinder .

Quant a l'armament extern, l'A-10 usa habitualment el missil aire-superficie AGM-65 Maverick , amb diferents variacions per guiat electro-optic (per TV ) o per infrarojos . El Maverick permet atacar objectius a molta mes distancia que el cano, per la qual cosa es mes segur en presencia de sistemes antiaeris moderns. Durant la Guerra del Golf , davant l'absencia de cameres infraroges d'escombratge frontal (FLIR) en el propi avio, es van utilitzar les cameres d'infrarojos del missil Maverick per a les missions nocturnes. [61] Un altre armament del que disposa son les bombes de dispersio i contenidors de coets com el Hydra 70 . [62] Encara que l'A-10 esta preparat per llancar bombes guiades per laser , el seu us es relativament rar; a les baixes altituds i velocitats que sol operar l'A-10, les bombes no guiades estandard ofereixen una precisio adequada a un cost molt menor. [63] Els Thunderbolt II tambe solen portar un contenidor de contramesures electroniques (ECM) ALQ-131 sota una de les ales i un parell de missils aire-aire AIM-9 Sidewinder sota l'altra per a defensa propia. [64]

Modernitzacio [ modifica ]

Cabina d'un A-10A de disseny anterior a la cabina de cristall .

Amb el programa de modificacio anomenat Precision Engagement es van actualitzar 356 avions A-10/OA-10 a la versio A-10C introduint una serie de millores en els avions existents: un nou ordinador de vol, nous controls i pantalles de tipus cabina de cristall , amb dues noves pantalles a color de 140 mm (5,5 polzades ) amb la funcio de mapa en moviment, i un sistema de gestio d'emmagatzematge digital integrat. [1] [30]

Altres millores financades per a la flota de l'A-10 inclouen un nou enllac de dades ( data link ), capacitat per emprar bombes intel·ligents amb tecnologia de guiat de bombes convencionals Joint Direct Attack Munition (JDAM) i de guiat de bombes de dispersio Wind Corrected Munitions Dispenser , i la possibilitat de portar un pod de designacio d'objectius integrat com el Northrop Grumman LITENING o el Lockheed Martin Sniper Advanced Targeting Pod . Tambe s'inclou el ROVER ( Remotely Operated Video Enhanced Receiver ), un receptor de video operat remotament que proporciona dades dels sensors a personal de terra. [32]

Colors i camuflatge [ modifica ]

A-10 Thunderbolt II amb camuflatge tipus bosc europeu, 1988 .

Ja que l'A-10 vola baix i a velocitats subsoniques , es important intentar ocultar-lo a la vista mitjancant camuflatge . Es van provar molts tipus de combinacions de pintura diferents.

Els dos dissenys de colors mes comuns aplicats a aquest avio han estat l'esquema de camuflatge bosc europeu i un esquema de dos tons de grisos. El camuflatge bosc europeu va ser pensat per minimitzar la visibilitat de l'avio des de dalt, doncs es va considerar que els caces hostils suposaven major amenaca que el foc des de terra . Aquest esquema barrejava verd fosc, verd mitja i gris fosc amb la finalitat de mimetitzar-se en el tipic terreny boscos europeu, i va ser usat des dels anys 1980 fins a mitjan 1990 . Despres de finalitzar la Guerra Freda i basant-se en l'experiencia obtinguda durant la Guerra del Golf de 1991 , l'amenaca aire-aire ja no va ser considerada tan important com el foc des de terra, i es va escollir un nou esquema de color, conegut com a Compass Ghost , per minimitzar la visibilitat des de baix. Aquest esquema de dos tons de grisos es mes fosc en la part superior de l'avio i mes clar en la part inferior, i va comencar a ser aplicat des de principis dels anys 1990. [65]

Variants [ modifica ]

Un recentment modificat A-10C rodant per la pista el dia de la seva presentacio, 29 de novembre de 2006 , en la Davis-Monthan AFB .
JA-10A
Prototips per al programa A-X, 2 fabricats. [18]
A-10A
Versio de produccio, monoplaca d' atac a terra i suport aeri proper . Despres de construir 6 exemplars de preproduccio, es van fabricar en serie 707 d'aquests avions. [18]
OA-10A
Designacio dels avions A-10A usats com a plataforma aerotransportada de control aeri avancat , sense canvis fisics, nomes canvia el tipus de missio que realitzen.
A-10 Night/Adverse Weather
Prototip de versio biplaca, dissenyat per funcionar de nit i amb condicions meteorologiques adverses. Va ser cancel·lat i no va entrar en produccio. L'unic exemplar creat va ser la conversio d'un A-10A existent. [18] [66]
JA-10B
Proposta d'una versio d' entrenament biplaca de l'A-10 que va ser cancel·lada, cap unitat construida. [18] [21]
A-10C
Designacio dels avions A-10A actualitzats sota el programa gradual Precision Engagement . [32]
A-10 PCAS
Versio no tripulada desenvolupada per Raytheon , Rockwell Collins i GE Aviation. [67]

Operadors [ modifica ]

Estats Units Estats Units
A-10 volant sobre McGuire AFB .
Quatre A-10 de la 111a Ala de Caca , Guardia Nacional Aeria de Pennsilvania , volant en formacio durant una missio d'abastament en vol.
Comandament de Combat Aeri 23ª Ala - Moody AFB , Georgia
  • 74e Esquadro de Caca
  • 75e Esquadro de Caca
53ª Ala - Eglin AFB , Florida
57ª Ala - Nellis AFB , Nevada
  • 66e Esquadro d'Armes
355ª Ala - Davis-Monthan AFB , Arizona
  • 354e Esquadro de Caca
  • 357e Esquadro de Caca
  • 358e Esquadro de Caca
Forces Aeries del Pacific 51ª Ala de Caca - Base Aeria de Gosen , Corea del Sud
  • 25e Esquadro de Caca
Forces Aeries dels Estats Units a Europa 52ª Ala de Caca - Base Aeria de Spangdahlem , Alemanya
  • 81e Esquadro de Caca
Guardia Nacional Aeria 110ª Ala de Caca - Battle Creek ANGB , Michigan
  • 172e Esquadro de Caca
111ª Ala de Caca - NAS JRB Willow Grove/Willow Grove ARS , Pennsilvania
  • 103e Esquadro de Caca
124ª Ala - Terminal Aeria de Boise , Idaho
  • 190e Esquadro de Caca
175ª Ala - Warfield ANGB, Aeroport Estatal Martin , Maryland
  • 104e Esquadro de Caca
188ª Ala de Caca - Fort Smith , Arkansas
Comandament de Reserva de la Forca Aeria 442ª Ala de Caca -: Whiteman AFB , Missouri
  • 76e Esquadro de Caca ( Moody AFB , Georgia)
  • 303e Esquadro de Caca
917ª Ala - Barksdale AFB , Louisiana

Historia operacional [ modifica ]

Entrada en servei [ modifica ]

Un A-10 Thunderbolt II disparant un missil AGM-65 Maverick .

La primera unitat de la Forca Aeria a rebre els A-10 Thunderbolt II va ser la 355ª Ala d'Entrenament Tactic , amb base en la Base de la Forca Aeria Davis-Monthan ( Arizona ), el marc de 1976 . La primera a aconseguir la completa disponibilitat per al combat va ser la 354ª Ala de Caca Tactica de la Base de la Forca Aeria Myrtle Beach ( Carolina del Sud ), en 1978 . El desplegament dels A-10A va continuar en altres bases tant en territori nord-america com en l'exterior, incloent les bases England AFB , a Louisiana ; Eielson AFB , a Alaska ; Base Aeria de Gosen , Corea del Sud ; i RAF Bentwaters / RAF Woodbridge , Regne Unit . [69]

Inicialment els A-10 van ser mal acollits per molts membres de la Forca Aeria. La majoria dels pilots de caca no volien canviar-se al Warthog a causa que tradicionalment apreciaven la velocitat i aparenca dels caces. [70] El 1987 , molts A-10 van ser passats a la missio de control aeri avancat (FAC) i redesignats OA-10. [3] En missio FAC l'OA-10 normalment es equipat amb fins a sis contenidors de coets Hydra de 70 mm, generalment amb caps de combat de fum o fosfor blanc , usats per marcar objectius. No obstant els avions OA-10 no van sofrir cap canvi fisic i mantenen tota la seva capacitat de combat malgrat la redesignacio. [71]

Guerra del Golf [ modifica ]

Un A-10A Thunderbolt II durant l' Operacio Tempesta del Desert .
Objectius destruits per un A-10 en l'Operacio Tempesta del Desert anotats en el seu fuselatge.
Vegeu tambe: Guerra del Golf

L'A-10 va entrar en combat per primera vegada durant la Guerra del Golf el 1991 , destruint mes de 900 carros de combat , uns 2000 vehicles militars i prop de 1200 peces d'artilleria de l' Exercit Iraquia . Tambe va derrocar dos helicopters iraquians amb el cano GAU-8 . El primer d'aquests abatiments va ser realitzat pel capita Robert Swain el 6 de febrer de 1991 sobre Kuwait i es va convertir en la primera victoria aire-aire del Thunderbolt II. [72] Durant la guerra van ser abatuts quatre aparells A-10, tots per missils superficie-aire . [73] L'avio d'atac estatunidenc va tenir un percentatge de capacitat operativa del 95,7%, amb unes 8100 sortides i llancant el 90% dels missils AGM-65 Maverick utilitzats en el conflicte. [74] L'exit del Warthog en el conflicte va fer que poc despres la Forca Aeria abandones la idea de reemplacar-lo amb una versio de suport aeri proper del F-16 . [75]

Intervencions a Bosnia i Kosovo [ modifica ]

Un A-10A Thunderbolt II del 81e Esquadro de Caca de la USAF durant una missio de combat de l' Operacio Forca Aliada duta a terme des de la Base Aeria d'Aviano .
Vegeu tambe: Guerra de Bosnia i Guerra de Kosovo

Els avions A-10 Thunderbolt II de la Forca Aeria estatunidenca van disparar aproximadament 10.000 projectils de 30 mm d' urani empobrit a Bosnia i Hercegovina entre 1994 i 1995 . Arran de la presa d'alguns vehicles blindats i armes pesants per serbobosnians en un magatzem a Ilid?a , es van engegar una serie d'incursions amb l'objectiu de localitzar i destruir el material capturat. El 5 d'agost de 1994 , dos Warthog van localitzar i van metrallar una d'aquestes peces, un cacacarros . Despres de l'atac, considerat reeixit, els serbis van retornar els altres blindats. [76] Els A-10 van entrar en escena poc mes d'un mes despres, quan un OA-10 i dos SEPECAT Jaguar de la RAF van atacar un tanc serbi situat dins de la identificada "zona d'exclusio" de 20 milles al voltant de Sarajevo . [77] L'agost de 1995 , l' OTAN va llancar una ofensiva anomenada Operacio Forca Deliberada . Els A-10 van realitzar missions de suport aeri proper, atacant l'artilleria serbia i les seves posicions. A finals de setembre els Thunderbolt II van comencar a realitzar patrulles de nou. [78]

Els A-10 van tornar a la regio com a part de l' Operacio Forca Aliada iniciada el marc de 1999 a Kosovo . [78] El 27 de marc de 1999, un F-117 Nighthawk va ser abatut per les defenses antiaeries a uns 40 quilometres de Belgrad . [79] Tan aviat com es va saber que el pilot havia saltat mes enlla de les linies enemigues, es va enviar un equip de recerca i rescat format per tres helicopters CSAR MH-53 Pave Low i MH-60 Pave Hawk , i escortats per dos A-10. [80]

El 6 d'abril de 1999, els A-10, juntament amb avions del portaavions USS Roosevelt , van participar en els atacs contra prop de 30 objectius a la zona sud-oest de Kosovo. Mentre l'OTAN sentia com el sistema de defensa antiaeria serbi estava sent reduit, els Warthog van comencar a veure com cada vegada mes missions d'atac a terra els eren encomanats. Van romandre a la zona d'operacions fins que els combats van finalitzar a mitjan juny. [78]

Guerra de l'Afganistan [ modifica ]

Enlairament d'un A-10 en la Base Aeria de Bagram , Afganistan , el 2007 .
Avions Thunderbolt II tambe a l'Aerodrom de Bagram el 2008 .
Vegeu tambe: Guerra de l'Afganistan (2001-actualitat)

Els A-10 Thunderbolt II no van participar en les etapes inicials de la invasio de l'Afganistan . Es van desplegar esquadrons a Bagram per a la campanya contra els Talibans i Al-Qaeda a partir de marc de 2002 . Aquests avions van participar en l' Operacio Anaconda i despres van romandre al pais lluitant contra els Talibans i les restes d'Al-Qaeda. [81]

Guerra de l'Iraq [ modifica ]

Vegeu tambe: Invasio de l'Iraq de 2003 i Guerra de l'Iraq

El 20 de marc de 2003 va comencar l' Operacio Llibertat Iraquiana , i en els primers combats van participar seixanta avions A-10 i OA-10. [82] El 30 d'abril de 2003 la Central de Forces Aeries dels Estats Units va publicar Operation Iraqi Freedom: By the Numbers , un informe desclassificat sobre la campanya aeria durant la invasio. S'indica que els A-10 van tenir un percentatge de capacitat operativa del 85%, van disparar 311.597 projectils de 30 mm, i que va ser abatut un unic A-10 pel foc iraquia prop de l' Aeroport Internacional de Bagdad cap al final de la campanya. Tambe va realitzar 32 missions en les quals va llancar fullets de propaganda sobre l'Iraq . [83]

La versio modernitzada A-10C va ser desplegada a l'Iraq per primera vegada el tercer trimestre de 2007 amb el 104e Esquadro de Caca de la Guardia Nacional Aeria de Maryland . Aquest model va incloure l'actualitzacio Precision Engagement . [84] Els sistemes de comunicacions i avionica digital de l'A-10C han reduit considerablement el temps necessari per adquirir i atacar un objectiu en suport aeri proper. [85]

Intervencio militar a Libia de 2011 [ modifica ]

Estats Units va desplegar sis avions A-10 per participar en l0 Operacio Alba de l'Odissea . [86] [87] El 26 de marc de 2011 els A-10 van comencar les operacions de combat al costat d'avions artillats Lockheed AC-130 , atacant forces terrestres. [88] Aquests van ser els primers avions usats pels Estats Units contra tropes de Gadafi ; els atacs previs tenien com a objectiu infraestructures antiaeries i de comandament. [88]

El 28 de marc un dels A-10, al costat d'un P-3 Orion de l' Armada dels Estats Units , van atacar tres embarcacions de la Guardia Costanera Libia que estaven disparant contra la ciutat de Misrata i bucs mercants. El P-3 va llancar missils AGM-65F Maverick contra un buc de patrulla de la classe Vittoria , forcant als seus tripulants a abandonar-lo. L'A-10 va metrallar dues embarcacions mes petites amb el seu cano GAU-8 Avenger de 30 mm , enfonsant una i forcant la tripulacio a abandonar l'altra. Els avions van rebre informacio de gestio de l'espai aeri i imatge maritima per part del destructor USS Barry (DDG-52) . [89]

Futur [ modifica ]

Actualment la flota d'avions es troba en proces de modernitzacio, des de comencaments de 2005, quan van comencar a ser actualitzats al model C . Esta previst que l'A-10 es mantingui en servei amb la Forca Aeria dels Estats Units fins al 2028 , i es possible que mes temps, [4] quan podran ser reemplacats pel Lockheed Martin F-35 Lightning II . [28] L' Agencia d'Investigacio de Projectes Avancats de Defensa (DARPA) estatunidenc esta estudiant la possibilitat de crear una versio no tripulada de l'A-10. [90]

Cultura popular [ modifica ]

En els simuladors de vol existeixen una o mes variants del Fairchild-Republic A-10 Thunderbolt II, com el simulador de vol de codi obert FlightGear , aixi com en el sector comercial. [91]

Especificacions (A-10A) [ modifica ]

Dades de Globalsecurity.org , [92] Spick The Great Book of Modern Warplanes , [93] i Jenkins Fairchild-Republic A/OA-10 [94]

Caracteristiques generals

  • Tripulacio: 1 pilot
  • Longitud: 16.16
  • Envergadura : 17.42
  • Alcada: 4.42
  • Superficie de l'ala 47
  • Perfil :
    • Arrel: NACA 6716
    • Punta: NACA 6713
  • Pes buit: 11321
  • Pes carregat:
    • Estandard: 13782 kg (30 375,5 lb )
    • En missio CAS : 21361 kg (47 079,6 lb )
    • En missio contra blindats: 19.083 kg (42 058,9 lb )
  • Carrega util: 11679
  • Pes maxim d'enlairament: 23000
  • Motor: 2× Turboventiladors General Electric TF34-GE-100A , 9065 lbf cada un

Rendiment

  • Velocitat maxima absoluta : 833
  • Velocitat maxima: 706
  • Velocitat de creuer: 560
  • Velocitat d'entrada en perdua: 220
  • Abast: 800 milles
  • Radi de combat : 460 km en missio CAS , amb 1,88 horess de vagatge monomotor a 1500 metres i 10 minuts de combat. O be 467 km (252 nmi ; 290 mi ) en missio contra blindats, amb incursio i fugida al nivell del mar i 30 minuts de combat.
  • Abast en trasllat: 4150 amb vent en contra de 90 quilometres per hora i 20 minuts de reserva.
  • Sostre de servei: 13636
  • Ratio d'ascens: 30.48
  • Carrega alar : 482

Armament


Pod rastrejador laser AN/AAS-35(V) Pave Penny (muntat en el costat dret sota la carlinga) per ser usat amb les bombes guiades per laser Paveway . Head-up display (HUD) per a vol tecnic millorat i recolzo aire-terra.

Sobrenoms [ modifica ]

L'A-10 Thunderbolt II va rebre el seu popular sobrenom Warthog (" facoquer " en angles ) dels pilots i altres membres dels esquadrons d'atac de la USAF que l'han pilotat i mantingut. L'A-10 va ser l'ultim avio de combat de reaccio de la companyia Republic Aviation a servir amb la Forca Aeria estatunidenca, en ser aquesta adquirida per Fairchild Aircraft . El sobrenom en questio es la continuacio d'una serie iniciada amb el Republic F-84 Thunderjet sobrenomenat com Hog (" porc "), el Republic F-84F Thunderstreak com Superhog , i el Republic F-105 Thunderchief com a Ultra Hog . [2] Un altre sobrenom menys comu que ha rebut l'A-10 es el de Tankbuster (en catala : ≪destrossa-tancs≫). [40]

Vegeu tambe [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 US Government Accountability Office (GAO). ≪ GAO-07-415: Tactical Aircraft, DOD Needs a Joint and Integrated Investment Strategy ≫ (PDF) (en angles). Gao.gov, abril 2007. [Consulta: 17 marc 2010]. [ Enllac no actiu ] ( versio html Arxivat 2010-06-14 a Wayback Machine .)
  2. ↑ 2,0 2,1 ( Jenkins 1998 , p. 4)
  3. ↑ 3,0 3,1 ( Jenkins 1998 , p. 63)
  4. ↑ 4,0 4,1 Steven Trimble. Flight International. ≪ US Air Force may extend Fairchild A-10 life beyond 2028 ≫ (en angles). Flightglobal.com, 29-08-2007. [Consulta: 20 marc 2010].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Smallwood, William L.. Warthog: Flying the A-10 in the Gulf War . Brassey's, 2005, p. 241. ISBN 9781574888867 . ≪pagina 11, The Apache helicopter gunship was under concurrent development. It would move with the army and attack on frontal assaults but would be vulnerable behind the lines where the A-X could continue to attack. ≫   [ Enllac no actiu ]
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Campbell, Douglas. The Warthog and the close air support debat . Naval Institute Press, 2003, p. 302. ISBN 9781557502322 .   [ Enllac no actiu ]
  7. ↑ 7,0 7,1 ( Donald 2005 , p. 8)
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 ( Coram 2004 )
  9. ↑ 9,0 9,1 Fedorchak, Scott A. ≪ Recolzament aeri proper: Repetint El Passat...Una altra Vegada? ≫. Air & Space Power Journal, 1994. Arxivat de l' original el 2011-09-24. [Consulta: 23 juny 2010].
  10. ↑ Jenkins, 1998 , p. 12.
  11. ↑ Jenkins, 1998 , p. 16?17.
  12. ↑ Jenkins, 1998 , p. 19.
  13. ↑ ( Jenkins 1998 , pag. 18, 20)
  14. ↑ Spick, 2000 , p. 18.
  15. ↑ USAF National Museum. ≪ Fairchild JA-10A ≫ (en angles). Nationalmuseum.ag.mil. Arxivat de l' original el 2011-09-14. [Consulta: 17 marc 2010].
  16. ↑ Jenkins, 1998 , p. 21.
  17. ↑ Greg Goebel. ≪ The Fairchild A-10 Warthog. 1.2 ORIGINS (2): THE JA-9A & JA-10A ≫ (en angles). Vectorsite.net, 01-10-2008. Arxivat de l' original el 2017-04-26. [Consulta: 17 marc 2010].
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 18,4 18,5 18,6 USAF National Museum. ≪ Republic Night/Adverse Weather A-10 ≫ (en angles). Nationalmuseum.ag.mil. Arxivat de l' original el 2015-01-08. [Consulta: 7 marc 2010].
  19. ↑ John Pike. Global Security. ≪ A-10/OA-10 Thunderbolt II ≫ (en angles). GlobalSecurity.org. [Consulta: 7 marc 2010].
  20. ↑ Steve Bamford. ≪ N/AW A-10 Warthog ≫ (en angles). Aircraftresourcecenter.com. [Consulta: 7 marc 2010]. [ Enllac no actiu ]
  21. ↑ 21,0 21,1 ( Spick 2000 , pag. 52?55)
  22. ↑ ( Spick 2000 , p. 48)
  23. ↑ Jenkins, 1998 , p. 652.
  24. ↑ PR Newswire. ≪ Ball Aerospace to Develop New Laser Spot Tracker ≫ (en angles). highbeam.com, 13-12-2004. Arxivat de l' original el 2013-01-25. [Consulta: 17 abril 2010].
  25. ↑ ( Spick 2000 , p. 49)
  26. ↑ Donald, 2005 , p. 46.
  27. ↑ David Jensen. ≪[ https://web.archive.org/web/20081204171251/http://www.aviationtoday.com/av/categories/military/1219.html All New Warthog]≫ (en angles). Avionics Magazine, 01-12-2005. Arxivat de l' original el 2008-12-04. [Consulta: 17 marc 2010].
  28. ↑ 28,0 28,1 John A. Tirpak. ≪ Making the Best of the Fighter Force ≫ (en angles). Airforce-magazine.com, marc 2007. [Consulta: 7 marc 2010].
  29. ↑ Boeing News Releases. ≪ Boeing Awarded $2 Billion A-10 Wing Contract ≫ (en angles). Boeing.com, 29-06-2007. Arxivat de l' original el 2013-06-04. [Consulta: 7 marc 2010].
  30. ↑ 30,0 30,1 Defense Industry Daily. ≪ A Higher-Tech Hog: The A-10C PE Program ≫ (en angles). www.defenseindustrydaily.com, 30-06-2008. Arxivat de l' original el 2007-06-09. [Consulta: 7 marc 2010].
  31. ↑ Bill Orndorff. O.S. Air Force. ≪ Maintenance unit completes upgrade of 100th A-10 ≫ (en angles). Af.mil, 18-01-2008. Arxivat de l' original el 2012-10-20. [Consulta: 7 marc 2010].
  32. ↑ 32,0 32,1 32,2 Marc V. Schanz. ≪ Not Fade Away ≫ (en angles). Airforce-magazine.com, juny 2008. Arxivat de l' original el 2010-05-23. [Consulta: 7 marc 2010].
  33. ↑ ( Jenkins 1998 , p. 58)
  34. ↑ Spick, 2000 , p. 64?65.
  35. ↑ Air International Maig de 1974, p. 224.
  36. ↑ Drendel, 1981 , p. 12.
  37. ↑ Stephens World Air Power Journal primavera de 1994, p. 64.
  38. ↑ 38,0 38,1 ( Taylor 1982 , pag. 363?364)
  39. ↑ L'explicacio del diferent radi de gir es simplement geometrica: a menor distancia entre la roda interior i la roda de direccio menor radi de gir
  40. ↑ 40,0 40,1 Airforce-Technology. ≪ A-10 Thunderbolt (Warthog) Ground Attack Aircraft ≫ (en angles). Airforce-technology.com. [Consulta: 20 marc 2010].
  41. ↑ Henderson, Breck W. "A-10 'Warthogs' damaged heavily in Gulf War bug survived to fly again." Aviation Week and Space Technology , 5 d'agost de 1991.
  42. ↑ 42,0 42,1 ( Jenkins 1998 , pag. 47, 49)
  43. ↑ Spick, 2000 , p. 32.
  44. ↑ 44,0 44,1 44,2 Stephens World Air Power Journal primavera de 1994, p. 42.
  45. ↑ 45,0 45,1 45,2 45,3 Air International Juny de 1979, p. 270.
  46. ↑ Greg Goebel. ≪ The Fairchild A-10 Warthog. 1.6 A-10 described: Survivability Features ≫ (en angles). Vectorsite.net, 01-10-2008. Arxivat de l' original el 2017-04-26. [Consulta: 18 marc 2010].
  47. ↑ Spick, 2000 , p. 30?33.
  48. ↑ Jason Haag. ≪ Wounded Warthog: an A-10 Thunderbolt II pilot safely landed her "Warthog" after it sustained significant damage from enemy fire ≫ (en angles). Combat Edge, abril 2004. Arxivat de l' original el 2012-09-05. [Consulta: 17 marc 2010].
  49. ↑ Stripes. ≪ Capt. Kim Campbell ≫ (en angles). Stripes.com. Arxivat de l' original el 2010-02-25. [Consulta: 17 marc 2010].
  50. ↑ 50,0 50,1 ( Bell 1986 , p. 64)
  51. ↑ 51,0 51,1 Stephens World Air Power Journal primavera de 1994, pag. 42?43.
  52. ↑ ( Wilson 1976 , p. 714)
  53. ↑ Federation of American Scientists (FAS). ≪ GAU-8 Avenger ≫ (en angles). Fas.org, 16-01-2000. [Consulta: 17 marc 2010].
  54. ↑ Stephens, 1995 , p. 18.
  55. ↑ TCTO 1A-10-1089, Flight manual TO 1A-10A-1 (20 de febrer de 2003, Change 8), pag. VI, 1-150A.
  56. ↑ Sweetman, 1987 , p. 46.
  57. ↑ 57,0 57,1 ( Jenkins 1998 , pag. 64?73)
  58. ↑ ≪ The A-10 Thunderbolt II ≫ (en angles). Plane-crazy.net. [Consulta: 17 marc 2010].
  59. ↑ 59,0 59,1 ( Spick 2000 , p. 44)
  60. ↑ Andreas Parsch. ≪ GFU/GFK - Gun-Related Items ≫ (en angles). Designation-systems.net, 2008. [Consulta: 17 marc 2010].
  61. ↑ Stephens World Air Power Journal primavera de 1994, pag. 53?54.
  62. ↑ Stephens World Air Power Journal primavera de 1994, pag. 54?56.
  63. ↑ Stephens World Air Power Journal primavera de 1994, p. 57.
  64. ↑ Stephens World Air Power Journal primavera de 1994, p. 53.
  65. ↑ Stephens World Air Power Journal primavera de 1994, p. 47.
  66. ↑ Jenkins, 1998 , p. 92?93.
  67. ↑ [ enllac sense format ] http://www.spacedaily.com/reports/unmanned_version_of_a-10_on_way_999.html
  68. ↑ Tamar A. Mehuron Assoc. Editor. ≪ USAF 2009 Almanac, Fact and Figuris (PDF) ≫ (PDF) (en angles). Airforce-magazine.com, setembre 2008. [Consulta: 18 marc 2010].
  69. ↑ ( Jenkins 1998 , pag. 56?59)
  70. ↑ Campbell, 2003 , p. 117, 175?183.
  71. ↑ Stephens World Air Power Journal primavera de 1994, pag. 50, 56.
  72. ↑ James P. Coyne. ≪ Total Storm ≫ (en angles). Airforce-magazine.com, juny 1992. [Consulta: 20 marc 2010].
  73. ↑ Robin Llegeix. ≪ Fixed-wing Combat Aircraft attrition in Desert Storm ≫ (en angles). Freerepublic.com, 24-03-2003. [Consulta: 20 marc 2010].
  74. ↑ O.S. Air Force. ≪ A-10 Thunderbolt II factsheet ≫ (en angles). Af.mil, octubre 2007. Arxivat de l' original el 2013-07-14. [Consulta: 20 marc 2010].
  75. ↑ Lieven Dewitte i Stefaan Vanhastel. ≪ A-16, F/A-16, F-16A (30mm gun) ≫ (en angles). F-16.net. [Consulta: 20 marc 2010].
  76. ↑ Chuck Sudetic. ≪ O.S. Hits Bosnian Serb Target in Air Raid ≫ (en angles). New York Times , 06-08-1994. [Consulta: 24 marc 2010].
  77. ↑ Allied Joint Force Command Naples - OTAN. ≪ Operation Deny Flight ≫ (en angles). Afsouth.nato.int, 18-07-2003. Arxivat de l' original el 2011-09-27. [Consulta: 18 marc 2010].
  78. ↑ 78,0 78,1 78,2 ( Donald 2005 , pag. 42?43)
  79. ↑ Air Force Times. ≪ Pilot Gets 2nd Chance to Thank Rescuer ≫ (en angles). airforcetimes.com, 27-04-2009. [Consulta: 24 marc 2010].
  80. ↑ Darrel Whitcomb. ≪ The Night They Saved Vega 31 ≫ (en angles). Airforce-magazine.com, desembre 2006. Arxivat de l' original el 2009-08-10. [Consulta: 24 marc 2010].
  81. ↑ Donald, 2005 , p. 44.
  82. ↑ Donald, 2005 , p. 44?45.
  83. ↑ T. Michael Mosely. ≪ Operation Iraqi Freedom ? By The Numbers. UNCLASS doc ≫ (PDF) (en angles). Globalsecurity.org, 30-04-2003. [Consulta: 20 marc 2010].
  84. ↑ Markus Maier (Staff Sgt.) - O.S. Central Command Air Forces Combat Correspondent Team. ≪[ https://web.archive.org/web/20121020162537/http://www.af.mil/news/story.asp?id=123074946 Upgraded A-10s prove worth in l'Iraq]≫ (en angles). Af.mil, 07-11-2007. Arxivat de l' original el 2012-10-20. [Consulta: 20 marc 2010].
  85. ↑ Thomas J. Doscher (Staff Sgt.) - Air Combat Command Public Affairs. ≪ A-10C revolutionizes close air support ≫ (en angles). Acc.af.mil, 21-02-2008. Arxivat de l' original el 2008-12-16. [Consulta: 20 marc 2010].
  86. ↑ Eric Schmitt. ≪[ http://www.nytimes.com/2011/03/29/us/29military.html?ref=africa O.O. Gives Its Air Power Expansive Role In Libya]≫ (en angles). The New York Times, 28-03-2011. [Consulta: 30 marc 2011].
  87. ↑ AFP . ≪ New air missions attack Kadhafi troops: Pentagon ≫ (en angles), 29-03-2011. Arxivat de l' original el 2013-02-17. [Consulta: 30 marc 2011].
  88. ↑ 88,0 88,1 AFP. ≪ New air missions attack Kadhafi troops: Pentagon ≫ (en angles), 28-03-2011. Arxivat de l' original el 2011-03-29. [Consulta: 29 marc 2011].
  89. ↑ Joint Task Force Odyssey Dawn Public Affairs. ≪ US Navy P-3C, USAF A-10 and USS Barry Engage Libyan Vessels ≫ (en angles). Navy.mil, 29-03-2011. Arxivat de l' original el 2011-04-30. [Consulta: 23 maig 2011].
  90. ↑ Steven Trimble. Flight International. ≪ DARPA launches search for unmanned A-10 replacement ≫ (en angles). Flightglobal.com, 11-02-2010. Arxivat de l' original el 2011-01-08. [Consulta: 31 maig 2010].
  91. ↑ ≪ Fairchild-Republic A-10 Thunderbolt II al wiki de FlightGear ≫ (en angles). Comunitat de FlightGear. [Consulta: 16 juny 2017].
  92. ↑ John Pike. ≪ A-10 Specs ≫ (en angles). Globalsecurity.org. [Consulta: 20 marc 2010].
  93. ↑ ( Spick 2000 , p. 21)
  94. ↑ ( Jenkins 1998 , p. 54)

Bibliografia [ modifica ]

  • Air International ≪The Fairchild A-10A: More Thunder for the USAF≫ (en angles). Air International . Bromley, UK: Pilot Press, 6, 5, maig 1974, pag. 219?225, 263. ISSN 0306-5634.
  • Air International ≪The Fairchild Can-Opener: Shturmovik of the Eighties?≫ (en angles). Air International . Bromley, UK: Pilot Press, 16, 6, juny 1979, pag. 267?272, 287. ISSN 0306-5634.
  • Bell , Dana. A-10 Warthog in Detail & Scale (en angles). Blue Ridge Summit, Pennsylvania: TAB Books, 1986. ISBN 0-8168-5030-5 .  
  • Campbell , Douglas N. The Warthog and the Close Air Support Debate (en angles). Naval Institute Press, 2003. ISBN 1-55750-232-3 .  
  • Coram , Robert. Boyd: The Fighter Pilot Who Changed the Art of War (en angles). Los Angeles: Back Bay Books, 2004. ISBN 0-31679-688-3 .  
  • Drendel , Lou. A-10 Warthog in action. Carrollton (en angles). Texas: Squadron/Signal Publications, 1981. ISBN 0-89747-122-9 .  
  • Donald , David. Modern Battlefield Warplanes (en angles). Norwalk, CT: AIRtime, 2005. ISBN 1-880588-76-5 .  
  • Jenkins , Dennis R. Fairchild-Republic A/OA-10 Warthog (en angles). North Branch, Minnesota: Specialty Press, 1998. ISBN 1-58007-013-2 .  
  • Spick , Mike. The Great Book of Modern Warplanes (en angles). Londres: Salamander Books, 2000. ISBN 1-84065-156-3 .  
  • Stephens , Rick. "Fairchild A-10: Fighting Warthog". World Air Power Journal. Volumen 16 (en angles). Londres: Aerospace Publishing, Primavera de 1994, p. 32?83. ISSN 0959-7050. ISBN 1 874023 36 0 .  
  • Stephens , Rick. A-10 Thunderbolt II (en angles). World Air Power Journal, 1995. ISBN 1-874023-54-9 .  
  • Sweetman , Bill. The Great Book of Modern Warplanes (en angles). Nova York: Portland House, 1987. ISBN 0-517-63367-1 .  
  • Taylor , John W. R.. Jane's All The World's Aircraft 1982-83 (en angles). Londres: Jane's Yearbooks, 1982. ISBN 0 7106-0748-2 .  
  • Wilson , Michael ≪ Fairchild A-10 ≫ (en angles). Flight International , 20-03-1976, pag. 707?717 [Consulta: 18 marc 2010].

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Fairchild-Republic A-10 Thunderbolt II
En angles
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fairchild-Republic_A-10_Thunderbolt_II&oldid=32730526 ≫