Els
Jocs Olimpics d'Estiu de 1948
, oficialment anomenats
Jocs Olimpics de la XIV Olimpiada
, es van celebrar a la ciutat de
Londres
(
Regne Unit
) entre el
29 de juliol
i el
14 d'agost
de
1948
. Van participar 4.104 esportistes (3.714 homes i 390 dones) de 59
comites nacionals
competint en 17 esports i 136 especialitats.
Aquests foren els primers Jocs Olimpics celebrats des de
1936
a
Berlin
i despres de la
Segona Guerra Mundial
.
L'any
1939
el
Comite Olimpic Internacional
(COI) decidi atorgar la celebracio dels
Jocs Olimpics d'Estiu de 1944
a la ciutat de
Londres
, Jocs que hagueren de ser suspesos pel desenvolupament de la
Segona Guerra Mundial
. En finalitzar aquesta guerra, el president del Comite Olimpic Britanic
David Burghley
demana per a aquesta ciutat la realitzacio dels seguents Jocs, decisio que fou presa pel COI el marc de
1946
en la 39a Sessio del COI realitzada a
Lausana
(
Suissa
).
[1]
Van ser denominats els
Jocs de l'austeritat
, ja que el Regne Unit, i sobretot la ciutat de Londres, estaven recuperant-se dels efectes de la
guerra
. El poble britanic no va rebre aquesta designacio amb alegria, ja que pensaven mes en la supervivencia que no pas en les celebracions d'aconseguir la nominiacio.
No es van construir grans estadis ni grans infraestructures i es va intentar aprofitar el que hi havia en aquell moment, fins a tal punt que els atletes van dormir en barracons que havien servit de casernes durant la guerra. L'
Estadi de Wembley
fou adaptat per acollir unes 100.000 persones, construint-se una pista de cendra per a acollir les proves d'
atletisme
. El
Tamesi
va acollir les proves de
rem
i
piraguisme
.
La cerimonia inaugural va ser la primera transmesa per
televisio
i va poder ser seguida per 500.000 persones. Malgrat tots els problemes es va batre el nombre de
comites
participants. Com era d'esperar aquests jocs van ser bastant pobres en questio de marques, ja que alguns atletes havien mort durant la guerra i altres havien perdut els seus millors anys de competicio i no van trobar les condicions necessaries per a preparar-se.
Comites participants
[
modifica
]
Participaren en aquesta edicio 59
Comites nacionals
, fent-ho per primera vegada
Birmania
(avui en dia
Myanmar
),
Ceilan
(avui en dia
Sri Lanka
),
Corea
(l'unica vegada que ha participat en uns Jocs amb un equip unificat),
Guyana Britanica
(avui en dia
Guyana
),
Iran
, l'
Iraq
,
Jamaica
,
Liban
,
Pakistan
,
Puerto Rico
,
Singapur
,
Siria
,
Trinitat i Tobago
i
Venecuela
.
Per la seva implicacio en la
Segona Guerra Mundial
, i la seva ocupacio per les
forces aliades
, l'equip d'
Alemanya
i el
Japo
no pogueren participar en els Jocs. Per la seva banda, l'equip d'
Italia
si que pogue participar en els Jocs. Retornaren a la competicio
Cuba
,
Espanya
i
Panama
i l'abandonaren
Estonia
i
Letonia
(ambdos estats incorporats a la
Unio Sovietica
) aixi com
Bolivia
,
Bulgaria
,
Costa Rica
i
Romania
.
Esports disputats
[
modifica
]
En aquests Jocs es disputaren 136 proves esportives en 17
esports
diferents:
- Arsenal Stadium
: futbol (preliminars)
- Canal de la Manega
: vela
- Central Stadium, Military Headquarters (Aldershot): hipica (salts), pentalto modern (esgrima, hipica i natacio)
- Champion Hill: futbol (preliminars)
- Craven Cottage
: futbol (preliminars)
- Earls Court Exhibition Centre: boxa (preliminars), gimnastica, halterofilia i lluita
- Estadi de Wembley
: cerimonies d'obertura i clausura, atletisme, futbol, hipica (salts) i hoquei sobre herba (final)
- Empire pool: boxa, natacio, salts i waterpolo
- Fratton Park: futbol (preliminars)
- Finchley Lido: waterpolo (preliminars)
- Green Pond Road: futbol (preliminars)
- Goldstone Ground: futbol (preliminars)
- Griffin Park: futbol (preliminars)
- Guinness Sports Club: hoquei sobre herba (preliminars)
- Harringay Arena (Harringay): basquet i lluita
- Henley Royal Regatta (Henley-on-Thames): piraguisme i rem
- Herne Hill Velodrome (Herne Hill): ciclisme (pista)
- Ilford: futbol (preliminars)
- Lyons' Sports Club: hoquei sobre herba (preliminars)
- National Rifle Association Ranges: pentatlo modern (tir) i tir olimpic
- Palace of Engineering: esgrima
- Polytechnic Sports Ground: hoquei sobre herba (preliminars)
- Royal Military Academy: pentatlo modern (cross)
- Selhurst Park: futbol (preliminars)
- Tweseldown Racecourse: hipica (concurs complet i doma)
- White Hart Lane
: futbol (preliminars)
- Windsor Great Park: ciclisme (ruta)
Fets destacats
[
modifica
]
La cerimonia ignaugural, realitzada el
29 de juliol
de
1948
a l'
Estadi de Wembley
, va ser retransmesa en directe per la
televisio
i va ser vista per uns 500.000 espectadors. Aquesta cerimonia compta amb la presencia del rei
Jordi VI del Regne Unit
, la seva mare
Maria de Teck
, la seva esposa
Elisabet Bowes-Lyon
.
L'altleta
neerlandesa
Fanny Blankers-Koen
es converti en la reina dels Jocs en guanyar quatre medalles d'or en
atletisme
. L'atleta
txec
Emil Zatopek
debuta en aquests Jocs guanyant una medalla d'or i una de plata.
Dos atletes campions en els ultims Jocs Olimpics disputats l'any
1936
aconseguiren defensar els seus titol dotze anys mes tard,
Ilona Elek
en
esgrima
i
Jan Brzak
en
piraguisme
.
El tirador
Karoly Takacs
, que formava part de l'equip hongares de
tir olimpic
, l'any
1938
va perdre la ma dreta en el transcurs de la
Segona Guerra Mundial
a l'explotar-li una
granada
. Takacs va continuar entrenant-se amb la ma esquerra, arribant a guanyar la medalla d'or en la modalitat de pistola rapida.
La gimnasta
Marie Provaznikova
, de l'equip txec de
gimnastica
es converti en la primera desertora en una Jocs Olimpics. Despres de guanyar la medalla d'or renuncia a retornar al seu pais en nom de la "manca de llibertat" existent despres de l'ocupacio
sovietica
.
Deu nacions amb mes medalles en els Jocs Olimpics de 1948. Pais amfitrio ressaltat.
Medallistes mes guardonats
[
modifica
]
- Categoria masculina
- Categoria femenina
Enllacos externs
[
modifica
]