Una
ciutat autonoma
es una
circumscripcio territorial
amb estatus especial que abasta nomes una ciutat o conurbacio. En la majoria de casos, es un sol
municipi
(o un municipi
capital
acompanyat d'un grup de municipis mes petits) que no es troba integrat o dependent de cap
divisio administrativa
de rang intermedi, on s'agrupen la resta de municipis. D'altra banda, es distingeix de la
ciutat estat
, realment independent i
sobirana
, i reconeguda internacionalment, pel fet que la ciutat autonoma, amb les seves diverses denominacions i els seus diferents estatus legals, segons els paisos, sempre forma part d'un
estat sobira
.
Si l'estat es unitari, la ciutat autonoma sol tenir per a ella sola una administracio de nivell
cantonal
,
departamental
,
provincial
o
regional
. En canvi, si es tracta d'una
federacio
, la ciutat autonoma, generalment, sol ser un
estat
o be un
territori federal
.
Tot i que la denominacio concreta de "ciutat autonoma" nomes s'aplica oficialment a
Espanya
(
Ceuta
i
Melilla
) i a l'
Argentina
(
Buenos Aires
), el concepte s'ha d'entendre referit a qualsevol municipi que es trobi equiparat a una
divisio administrativa
intermedia, amb sobirania limitada o sense cap mena de sobirania, dins d'un estat
sobira
. Les ciutats autonomes equivalen al que en
angles
es denomina
independent city
o tambe
independent town
. Aquesta categoria inclou fins i tot els municipis que son divisio administrativa de segon o tercer nivell, no nomes els de primer nivell, que son els unics que es relacionen en aquest article.
A mes, cal considerar el concepte obert de
ciutat
, ja que en alguns casos els districtes urbans en que esta dividida la ciutat tenen personalitat propia com a
municipis
, i aleshores la ciutat autonoma es, en realitat, una
conurbacio
.
Diversos
estats unitaris
(o, si mes no, no federals) han constituit la seva
capital
com una entitat politicoadministrativa separada de la resta del territori. Mes especificament, als paisos amb una
estructura federal
, la capital federal sol ser un territori separat dels diversos estats federats, amb un sistema de govern particular i la consideracio de "subjecte federal" o "entitat constituent", al mateix nivell que els altres membres de la federacio. Una excepcio entre les capitals federals:
Ottawa
, capital del
Canada
, no es ciutat autonoma, sino que es un municipi mes de la provincia d'
Ontario
. Si que existeix una "
Regio Capital Nacional
", mes aviat simbolica, que inclou l'
anglofona
Ottawa, la veina ciutat
francofona
de
Gatineau
, a la provincia de
Quebec
, i altres poblacions del seu entorn, pero que no constitueix cap entitat politica separada, sino que queda repartida entre les dues provincies esmentades. Una altra excepcio es
Palikir
, capital dels
Estats Federats de Micronesia
, que nomes es una petita poblacio dins del municipi de
Sokehs
, a l'estat federat de
Pohnpei
.
Antecedents historics
[
modifica
]
En el
Sacre Imperi Romanogermanic
, i tambe amb intensitat decreixent als estats que el van succeir, la
Confederacio Germanica
i l'
Imperi alemany
, les anomenades "ciutats imperials lliures" (en
alemany
:
freie Reichsstadt
i, en plural,
freie Reichsstadte
) van assolir l'estatus legal de la
immediatesa imperial
, es a dir, que no podien ser
subinfeudades
a cap altre senyor
vassall
, sino que restaven sotmeses unicament a l'autoritat imperial. Es el cas de les ciutats d'
Hamburg
,
Bremen
i
Lubeck
, aixi com altres que han tingut i despres perdut aquest privilegi al llarg de la historia del Sacre Imperi. Aquest es l'origen de l'existencia de ciutats que no s'integren en cap altra
divisio administrativa
del pais al qual pertanyen.
Els
lander
urbans de
Berlin
(la capital d'
Alemanya
) i
Hamburg
funcionen com a estats federals iguals als altres. El mateix es pot dir de l'
Estat de Bremen
, tot i que de fet el formen dues ciutats, Bremen i Bremerhaven.
Bremerhaven
fou fundada inicialment com el port de mar de la "
Ciutat Hanseatica Lliure de Bremen
".
Les 7
parroquies
del
Principat d'Andorra
:
Canillo
,
Encamp
,
Ordino
,
La Massana
,
Andorra la Vella
(capital del pais),
Sant Julia de Loria
i
Escaldes-Engordany
son l'unica divisio territorial del pais i, per tant, cada una d'elles es pot considerar una ciutat autonoma. Les "parroquies baixes" (les 3 darreres) son mes urbanes que les "parroquies altes".
[1]
Buenos Aires
, capital de l'
Argentina
, fou designada "Ciutat Autonoma" per una esmena de la Constitucio el 1994 (abans, Buenos Aires era denominada "Capital Federal").
[2]
La Ciutat Autonoma te els mateixos poders sobirans que les altres provincies argentines i es representada al Senat per 3 senadors i a la Cambra de Diputats per 25 diputats nacionals. La major part de la
conurbacio
de Buenos Aires, tanmateix, s'esten per la veina
Provincia de Buenos Aires
.
Canberra
, capital d'
Australia
, se situa al
Territori de la Capital Australiana
(en angles,
ACT
), enclavat dins l'estat de
Nova Gal·les del Sud
, i ocupat nomes per la capital, mes algunes poblacions rurals i extenses arees naturals protegides.
[3]
L'Assemblea Legislativa de l'ACT governa tot el Territori pero tambe fa de Consell Municipal de Canberra. El territori de la capital administra tambe inclou un enclavament a la costa, el
Territori de Jerbis Bay
, el 90% del qual es territori
aborigen
.
[4]
El Parlament Federal te el dret de veto sobre les decisions de l'Assemblea Legislativa de l'ACT.
A
Austria
, la ciutat de
Viena
, la capital del pais, es en si mateixa un dels 9 estats que componen la republica.
[5]
Brussel·les
, capital de
Belgica
, constitueix amb altres 18 municipis la
Regio de Brussel·les-Capital
, oficialment
bilingue
(
flamenc
-
frances
), que no forma part ni de
Flandes
ni de
Valonia
, tot i que constitueix un enclavament dins de la regio de Flandes (de la qual tambe n'es la capital) i que la majoria de la poblacio es
francofona
com la de la regio de Valonia.
[6]
Brussel·les tambe es, de facto, la capital de la
Unio Europea
.
Bosnia i Hercegovina
[
modifica
]
La ciutat de
Br?ko
te l'estatut de "districte", sotmes directament al govern central de
Bosnia i Hercegovina
, sense formar part de cap de les dues entitats nacionals que componen el pais, la
Republica Serbia
i la
Federacio de Bosnia i Hercegovina
, que li van aportar una part del territori cadascuna i li van reconeixer l'autonomia. Aquesta situacio li ha vingut donada pels
Acords de Dayton
del 1995 entre totes dues entitats, tot i que la concrecio de la solucio definitiva no va arribar fins al 1999, a partir d'un arbitratge conduit per l'
Alt Comissionat de les Nacions Unides per a Bosnia i Hercegovina
.
[7]
Brasilia
, capital del
Brasil
, es troba al
Districte Federal del Brasil
, que es va crear el 1960 amb terres de l'
Estat de Goias
per edificar-hi la nova capital.
[8]
Tot i que el Districte inclou diverses localitats, funciona com un sol municipi. El Districte no te els mateixos poders que tenen els estats i es troba vinculat directament al govern federal, pero si que te la seva propia legislacio i la seva propia representacio al Senat i a la Cambra dels Diputats.
La capital de
Bulgaria
,
Sofia
, te estatut d'
oblast
(regio).
A
Colombia
, el "Districte Capital de Bogota", que inclou la ciutat de
Bogota
i es divideix en 20 localitats, fou creat el 1955.
[9]
[10]
El 1991 una nova Constitucio el va canviar de nom a "Bogota, Districte Capital".
Corea del Nord
[
modifica
]
La capital de
Corea del Nord
,
Pyongyang
, que abans formava part de la provincia de Pyongyang del Sud, actualment es una "ciutat administrada directament". Durant un temps, la capital fou considerada "ciutat especial", a semblanca de la capital de
Corea del Sud
,
Seul
.
Corea del Sud
[
modifica
]
Corea del Sud
es divideix en 9 provincies i 8 ciutats autonomes de diversa consideracio, si be totes amb una administracio de nivell provincial. La ciutat mes gran de llarg es la capital,
Seul
(1 al mapa), anomenada "ciutat especial", que acumula mes del 20% de la poblacio total del pais.
[11]
Tambe hi ha sis "ciutats metropolitanes" o "grans ciutats", que son:
Busan
(2),
Daegu
(3),
Daejeon
(6),
Incheon
(4),
Gwangju
(5) i
Ulsan
(7), i una "ciutat especial autonoma",
Sejong
.
Historicament, totes les ciutats autonomes formaven part d'alguna provincia, el territori de la qual actualment les envolta, i amb la que mantenen una identitat cultural i un fort sentiment d'identitat. D'altra banda, les ciutats de Seul i Incheon, junt amb la provincia de
Gyeonggi-do
(8), densament poblada, i que gairebe les envolta totes dues, es considera que componen l'
Area de la Capital Nacional
. Curiosament, de vegades passa que les "ciutats metropolitanes" poden exercir de capital de la provincia, tot i que es troben fora del territori provincial.
El 2006, el partit governant feu aprovar una reforma administrativa que eliminara totes les fronteres internes entre ciutats metropolitanes i provincies, i que despres dividira el pais en 50 o 60 circumscripcions noves del tipus ciutat o comtat, segons el model
japones
. Es preten que aquest pla ajudi a reduir les diferencies regionals i l'animositat actuals mitjancant l'eliminacio de les identitats provincials.
La capital de
Croacia
,
Zagreb
te categoria de
?upanija
(comtat), a diferencia de totes les altres ciutats del pais, totes sotmeses a algun dels comtats.
Republica Dominicana
[
modifica
]
A la
Republica Dominicana
, el "Districte Nacional" fou creat el 1922 per contenir la ciutat de
Santo Domingo de Guzman
, capital del pais i la ciutat
europea
mes antiga d'
America
.
A
Espanya
, hi ha dues ciutats que duen el nom de "ciutat autonoma":
Ceuta
i
Melilla
, situades a la costa nord-africana i envoltades pel
territori marroqui
, no formen part de cap
comunitat autonoma
. Espanya es un
estat unitari
pero altament
descentralitzat
en 17
comunitats autonomes
i 2 ciutats autonomes. Ambdues ciutats, pertanyents a l'estat espanyol des del segle
xv
, son considerades
municipis
tot i que gaudeixen d'un estatut especial (aprovat l'any 1995) que les dota d'una assemblea sense poders legislatius, pero que pot proposar iniciatives legislatives directament a les
Corts Generals
.
Estats Units d'America
[
modifica
]
Washington DC
, capital dels
Estats Units d'America
, coincideix amb el
Districte de Columbia
(DC), que no es un dels 50 estats de la Unio, pero compta com un mes (a la practica, son 51 estats).
Columbia
era un nom simbolic i poetic que rebien els Estats Units en aquella epoca. Tot i que el 1790 el Districte de Columbia fou creat amb parts del territori de
Maryland
i de
Virginia
, aquest darrer estat va recuperar la seva aportacio l'any 1846. El territori original tenia la forma d'un
cairo
de 100 milles2 a ambdues bandes del riu
Potomac
.
[12]
El 1871, una llei federal va abolir la ciutat de
Georgetown
i va constituir una sola autoritat municipal per a tot el DC. Ara be, la
conurbacio
de
Washington
s'esten pels dos estats que envolten el Districte de Columbia.
37 ciutats i 1 municipi de les
Filipines
son ciutats autonomes, no sotmeses a la fiscalitat ni a l'administracio provincials, tot i que moltes d'elles segueixen formant part teoricament de la seva provincia nomes per una questio d'
economia administrativa
.
[13]
Metro Manila
, la regio metropolitana que allotja la capital de les Filipines, coneguda pel seu acronim angles
NCR
, esta composta per 16 d'aquestes ciutats (
Manila
,
Caloocan
,
Las Pinas
,
Makati
,
Malabon
,
Mandaluyong
,
Marikina
,
Muntinlupa
,
Navotas
,
Pasay
,
Pasig
,
Paranaque
,
Quezon
,
San Juan
,
Taguig
i
Valenzuela
), mes el municipi independent de
Pateros
que, tecnicament, tambe es una petita ciutat autonoma. La resta de ciutats autonomes son:
Baguio
,
Angeles
,
Olongapo
,
Lucena
,
Puerto Princesa
i
Naga
, tambe a la regio de
Luzon
, com les de la
NCR
;
Bacolod
,
Iloilo
,
Cebu
,
Lapu-Lapu
,
Mandaue
,
Ormoc
i
Tacloban
, a la regio de
Visayas
; i
Isabela
,
Zamboanga
,
Cagayan de Oro
,
Iligan
,
Davao
,
General Santos
,
Butuan
i
Cotabato
, a
Mindanao
.
- La capital de
Franca
,
Paris
, es des del 1968 l'unica ciutat del pais que es alhora
comuna
(municipi) i
departament
, pero amb una administracio unica, ja que el
Conseil de Paris
acumula les funcions alhora d'una comuna (
conseil municipal
) i d'un departament (
conseil general
).
[14]
[15]
Com a departament, Paris suma amb els altres departaments propers per formar la regio d'
Ile-de-France
.
La capital d'
Hongria
,
Budapest
, es una divisio administrativa equivalent a un comtat. Tambe hi ha 23 ciutats que son considerades "ciutat amb drets de comtat", equiparades totalment als altres 19 comtats del pais, encara que es troben integrades formalment en aquests. Les ciutats autonomes son:
Bekescsaba
,
Debrecen
,
Dunaujvaros
,
Eger
,
Erd
,
Gyor
,
Hodmezovasarhely
,
Kaposvar
,
Kecskemet
,
Miskolc
,
Nagykanizsa
,
Nyiregyhaza
,
Pecs
,
Salgotarjan
,
Sopron
,
Szeged
,
Szekesfehervar
,
Szekszard
,
Szolnok
,
Szombathely
,
Tatabanya
,
Veszprem
i
Zalaegerszeg
.
Les ciutats de
Nova Delhi
, capital de l'
India
,
Delhi
i
Delhi Cantonment
constitueixen administrativament una sola ciutat, organitzada en el
Territori de la Capital Nacional de Delhi
. Els
Territoris de la Unio
, a diferencia dels estats, son governats directament pel govern federal, pero en el cas de la capital, els governs local i federal es reparteixen les competencies. El territori fou constituit l'any 1956, i des del 1991 disposa d'una assemblea legislativa i d'un "ministre en cap" elegit democraticament, en lloc d'un governador nomenat pel govern federal com seria el procediment habitual als altres territoris federals. La capital de l'India te mes de 22 milions d'habitants, cosa que en fa la ciutat mes gran del mon.
La capital d'
Indonesia
, l'anomenada "Regio Especial Capital de
Jakarta
" no es oficialment una ciutat, sino una provincia, constituida el 1960, amb un governador i un parlament local elegits. Es divideix en 5 "ciutats administratives", cada una amb el seu alcalde, si be no deixen de ser 5 districtes urbans. La provincia de Jakarta inclou tambe una "
regencia administrativa
" (comarca) per a les illes del
mar de Java
. Pero aquestes administracions locals no son autonomes: els cinc alcaldes i el regent son nomenats pel governador i el Parlament de Jakarta, i no tenen parlaments propis, a diferencia de la resta de les provincies del pais.
Bagdad
, la capital d'
Iraq
, constitueix, junt amb 6 ciutats satel·lits, el "Districte Especial Capital", que es una de les 18 governacions en que es divideix el pais.
La
Republica d'Irlanda
, des del 2001, es divideix en 29
comtats
i 5
city councils
(consells municipals). Les ciutats de
Dublin
(la capital nacional),
Cork
,
Limerick
,
Galway
i
Waterford
tenen una administracio separada dels comtats, es a dir, que son ciutats independents.
Toquio
, capital del
Japo
, es una "prefectura metropolitana", mentre que
Osaka
i
Kyoto
son "prefectures urbanes", formant part de les 47
prefectures
en que es divideix el pais. Oficialment, la capital es diu "Tokyo Metropolis" i la formen 49 municipis, 23 dels quals son els districtes de l'antiga Ciutat de Toquio.
Liechtenstein
[
modifica
]
El Principat de
Liechtenstein
s'organitza administrativament en 11
comunes
, que son ciutats autonomes pel fet que no hi ha altres divisions administratives intermedies. Aquestes son:
Balzers
,
Eschen
,
Gamprin
,
Mauren
,
Planken
,
Ruggell
,
Schaan
,
Schellenberg
,
Triesen
,
Triesenberg
i
Vaduz
(la capital).
A
Malaisia
, la "capital nacional",
Kuala Lumpur
se situa al "Territori Federal de Kuala Lumpur" des del 1974, mentre que la ciutat planificada de
Putrajaya
, "Centre Administratiu del Govern Federal", a 40 km mes cap al sud, es un altre Territori Federal des del 2001. Tots dos territoris federals son enclavaments dins de l'estat de
Selangor
i son governats directament pel govern federal.
Bamako
, la capital de
Mali
, es al "Districte Capital de Bamako", que es un enclavament dins de la regio de
Koulikoro
.
Ciutat de Mexic
, capital dels
Estats Units Mexicans
, tambe es anomenada
Mexico D. F.
pel fet que constitueix el
Distrito Federal
, constituit el 1824. El
Districte Federal Mexica
es una "entitat federativa" igual que els 31 estats que componen
Mexic
. El 1928 fou abolit el municipi de la Ciutat de Mexic, per evitar els confictes jurisdiccionals que s'havien produit amb les autoritats del DF. La taca urbana de la ciutat ocupa tan sols el nord del DF i, en canvi, s'esten fora per una bona part de l'
Estat de Mexic
.
La ciutat de
Niamey
, capital del
Niger
, es governada per una administracio de primer nivell, la
Communaute Urbaine de Niamey
(CUN), de 239,30 km²,
[17]
[18]
que inclou 5
comunes
urbanes, que abans eren comunes independents, pero que conserven una certa autonomia interna. La CUN te el mateix nivell administratiu que les 7 regions de Niger, i un governador nomenat pel govern central. Des del 2000, s'esta desenvolupant un pla de descentralitzacio de totes les administracions del Niger, que inclou l'eleccio d'un Consell Local de 45 membres i un alcalde elegit per aquests per a Niamey, sotmesos al governador de la CUN (el nou alcalde s'ha estrenat el 2011). La nova ciutat excloura alguns territoris dels afores. Fins al 1998, Niamey formava part de la
regio de Tillaberi
, que l'envolta totalment.
[19]
Abuja
, capital de
Nigeria
, se situa al Territori de la Capital Federal, que es va crear el 1976 amb parts de tres estats federats. La capital hi fou traslladada des de
Lagos
el 1991. A diferencia dels estats, la capital no te un governador elegit democraticament, sino que es administrada per un "ministre" designat pel president de Nigeria.
A
Noruega
, la capital
Oslo
es alhora un municipi (
kommune
) i un comtat (
fylke
) amb el mateix territori. El govern local es en mans d'un consell de 59 membres, que deleguen en 6 comissaris executius. L'area metropolitana d'Oslo s'escampa pels comtats veins, que constitueixen la regio d'
Østlandet
(literalment, "terra de l'est").
Paisos Baixos
[
modifica
]
Papua Nova Guinea
[
modifica
]
La ciutat de
Port Moresby
, capital de
Papua Nova Guinea
, es va constituir en el Districte de la Capital Nacional des de la independencia del pais el 1975.
- Londres
, capital del
Regne Unit
i alhora d'
Anglaterra
, que es un dels seus
paisos constituents
, es administrativament el
Gran Londres
(
Greater London
), compost per la
Ciutat de Londres
(la
City
) i 32
boroughs
. El Gran Londres no es ben be un dels comtats,
metropolitans
o no metropolitans, en que es divideix la resta del territori angles. La ciutat te el seu propi Consell i un alcalde d'eleccio directa, que exerceixen el govern local (
devolucio de poders
) en molt mes gran mesura que cap altra ciutat o territori del
Regne Unit
(amb l'excepcio dels altres
paisos constituents
:
Pais de Gal·les
,
Escocia
i
Irlanda del Nord
). D'altra banda, un dels districtes o
boroughs
, la
Ciutat de Westminster
, es la seu del govern i, per tant l'autentica
capital
del Regne Unit, doncs s'hi troben el
Parlament
, el
Palau de Buckingham
i altres institucions politiques, judicials i religioses.
- La
Ciutat de Londres
(que no es ni ha estat mai la seu del govern) te un estatut politic unic en tota l'administracio local britanica: tot i que es troba integrada en el Gran Londres pel que fa a la major part de questions administratives, en canvi te reconeguda la categoria de
comtat cerimonial
(el mes petit de tots), i conserva moltes competencies propies d'un govern local independent, especialment un cos exclusiu de
policia local
i el titol de
Lord Mayor
per al seu alcalde.
- Gibraltar
es un
Territori Britanic d'Ultramar
, ocupat pels britanics des del 1704 i cedit des del 1713, pel
Tractat d'Utrecht
, tot i que
Espanya
no cessa de reclamar-ne la sobirania. Per la doble circumstancia de constituir un sol municipi i de no ser
independent
, Gibraltar s'ha de considerar tambe una ciutat autonoma. Des de la Constitucio del 2006, el territori gaudeix d'una autonomia total, llevat nomes de la defensa i els afers exteriors.
Bucarest
, capital de
Romania
, es fora del sistema de
comtats
que abasta tot el pais.
A la
Federacio Russa
,
Moscou
(la capital) i
Sant Petersburg
son dos municipis considerats
ciutats federals
, dos dels 83 anomenats
subjectes federals de Russia
, tots ells amb els mateixos drets dins de la federacio.
A la
Republica de la Xina
, a l'illa de
Taiwan
, hi ha cinc "municipalitats especials" que depenen directament del govern central:
Taipei
(capital nacional),
Kaohsiung
,
Nou Taipei
,
Taichung
i
Tainan
.
A
Ucraina
, les ciutats de
Kiev
i
Sebastopol
tenen la categoria d'
oblast
("regio"). La divisio territorial del pais inclou, a mes, uns altres 24
oblast
i la Republica Autonoma de
Crimea
.
Caracas
, capital de
Venecuela
, en realitat es una conurbacio (
Distrito Metropolitano de Caracas
) formada per cinc municipis: quatre mes petits integrats a l'
Estat de Miranda
i el mes gran,
Libertador
, que constitueix per si sol el
Distrito Capital
, creat l'any 2000.
[21]
Republica Popular de la Xina
[
modifica
]
- A la Xina continental, sota l'administracio de la
Republica Popular de la Xina
, les ciutats de
Beijing
(la capital),
Tianjin
,
Shanghai
i
Chongqing
son municipalitats que depenen directament del govern central del pais i no pertanyen a cap provincia. El cas de
Chongqing
es especial perque abasta un territori de 82.403 km² amb una poblacio de 28.846.170 habitants, repartits entre 9 districtes urbans, a mes de 19 districtes (no urbans), 15 comtats i 4 comtats autonoms.
- A mes, a partir del 1980, el govern xines
va obrir parcialment l'economia
de 4 ciutats de nivell viceprovincial, considerant-les
Regio Economica Especial
. Nominalment, son sota l'administracio d'una provincia, pero, a la practica, gaudeixen d'una autonomia economica total respecte de les provincies. Son:
Zhuhai
,
Shenzhen
i
Shantou
(totes a la provincia de
Guangdong
), a mes de
Xiamen
(a
Fujian
). A partir del 1984, s'anaren obrint progressivament moltes altres ciutats de la costa i tambe de l'interior. Tot el territori de la provincia insular de
Hainan
tambe es una Regio Economica Especial.
- ↑
≪
Les Parroquies
≫.
Portal Turistic d'Andorra
. Andorra Turisme. Arxivat de l'
original
el 2011-02-09. [Consulta: 1r desembre 2010].
- ↑
Argentina - Acerca del Gobierno≫
Arxivat
2011-05-31 a
Wayback Machine
., articulo en el sitio web Argentina.gob.ar. Consulta: 18 de junio de 2008.
(castella)
- ↑
≪
Australian Capital Territory
≫. Arxivat de l'
original
el 5 de marc 2007. [Consulta: 27 maig 2007].
(angles)
- ↑
≪
Jervis Bay area Most Suitable for Commonwealth Purposes
≫.
A portion of land at Jervis Bay was included in the Federal Capital Territory to provide a seaport for Australia's only inland capital.
. Museum of Australian Democracy. [Consulta: 17 gener 2013].
(angles)
- ↑
Statistik Austria ? Bevolkerung nach Staatsangehorigkeit und Geburtsland
.
(alemany)
- ↑
Constitution belge, 5 mai 1993.
(frances)
- ↑
Abolicio de les lleis de les Entitats i de la frontera interior en el Districte de Br?ko
Arxivat
2006-08-13 a
Wayback Machine
.
(angles)
- ↑
HJO Brasil:
http://www.hjobrasil.com/ordem.asp?secao=1&categoria=132&subcategoria=611&id=3703
(portugues)
- ↑
≪
Bogota D.C.
≫.
Estatuto Organico de Bogota D. C.
, 2009. Arxivat de l'
original
el 2018-06-12. [Consulta: 6 marc 2010].
(castella)
- ↑
≪
Organizacion del Distrito Capital
≫.
Alcaldia Mayor de Bogota D. C.
, 2009. Arxivat de l'
original
el 2012-11-07. [Consulta: 18 novembre 2007].
(castella)
- ↑
≪
行政沿革
≫ (en korean). Seoul Metropolitan Government. [Consulta: 15 marc 2013].
(corea)
- ↑
Madison
, James. ≪
The Federalist No. 43
≫.
The Independent Journal
. Library of Congress, 30-04-1996. Arxivat de l'
original
el 2011-08-23. [Consulta: 3 maig 2008].
(angles)
- ↑
≪
Number of Provinces, Cities, Municipalities and Barangays, by Region
≫.
PSGC Summary
. National Statistical Coordination Board. Arxivat de l'
original
el 2013-11-26. [Consulta: 7 novembre 2013].
(angles)
- ↑
Llei num. 64-707, del 10/7/1964, sobre la reorganitzacio de la regio parisenca
,
Journal officiel de la Republique francaise
, num. 162, 12/7/1964, pag. 6204?6209, a
Legifrance
(frances)
- ↑
Decret num. 67-792, del 19/9/1967, relatiu a l'entrada en vigor de les disposicions de la llei del 10/7/1964, sobre la reorganitzacio de la regio parisenca
,
Journal officiel de la Republique francaise
, num. 221, 22/9/1967, pag. 9380?9381, a
Legifrance
(frances)
- ↑
Per l'evolucio institucional dels territoris d'ultramar, vegeu J.P. Thiellay,
Droit des outre-mers
,
coll. connaissance du droit
, Dalloz, 2007
(frances)
- ↑
FAO (2003), Section VI
- ↑
Amadou Oumarou.
Etat et contexte de la fourniture des services publics dans la commune urbaine de Say
Arxivat
2011-10-03 a
Wayback Machine
.
. LASDEL - Laboratoire d'etudes et recherches sur les dynamiques Sociales et le developpement local, Niamey, Niger. (April 2007)
(frances)
- ↑
Decalo
, Samuel.
Historical Dictionary of the Niger (3rd ed.)
. Boston & Folkestone: Scarecrow Press, 1997.
ISBN 0-8108-3136-8
.
pag. 225-227
(angles)
- ↑
≪
Wet openbare lichamen Bonaire, Sint Eustatius en Saba (La llei dels ens publics de Bonaire, Sint Eustatius i Saba)
≫.
Govern dels Paisos Baixos
. [Consulta: 14 octubre 2010].
(neerlandes)
- ↑
Promulgada Ley Especial Sobre la Organizacion y Regimen del Distrito Capital Globovision 14/04/2009
Arxivat
2009-04-17 a
Wayback Machine
.
(castella)