Vermont

Vermont
	State of Vermont ( en )
	Bandiera
	;
Imne	These Green Mountains (en)
Simbol	griveta cua-rogenca (ca)
Entitat	estat american?
Eponim	montagnes Vertes (fr)
Escais	The Green Mountain State
Administracion
Estat	Estats Units d'America
Capitala	Montpelier
Lenga oficiala	pas cap de valor
Politica
Organ executiu	Government of Vermont (en)
? Governador (ca)	Phil Scott (ca) (2017?)
Organ legislatiu	Assemblee generale du Vermont (fr)
Geografia
Coordenadas	44° 00′ N , 72° 42′ O
Superficia	24 923 km²
Banhat per	lac Champlain
Percentatge d'aiga	4,16 %
Limitrof amb	Nou Hampshire ; Nova York ; Massachusetts ; Quebec (1867?)
Altitud mejana	305 m
Punt mai bas	lac Champlain (30 m)
Punt culminant	mont Mansfield (fr) (1 339,69 m)
Fus orari	Zona oraria de l'Est ; America/Nova York
Demografia
? Totala	643 077 ab. ( 1 d'abril de 2020 )
? Densitat	25,8 ab./km²
Istoria
Anterior	Republica de Vermont
Autras informacions
ISO 3166-2	US-VT
Sit web	vermont.gov

Vermont es un estat dels Estats Units d'America .

Istoria [ modificar | Modificar lo codi ]

Avans l'arribada dei colons europeus, la region era l'objecte de diversei luchas entre la Confederacion Iroquesa e lei tribus algonquinas. L'exploracion de la region foguet acomencada per lo Frances Samuel de Champlain a partir de 1609 e una colonia francesa foguet creada au nord de la region sus lo lac Champlain . En 1666 , bastigueron lo fort Santa Ana e creeron unei senhorias dins la region. A partir de 1724 , leis Angles arriberon tanben dins la zona e fonderon Brattleboro que venguet la premiera colonia europea de Vermont. De mai, acomenceron de luchar contra lei colons frances que fogueron finalament expulsats o conquists en 1763 apres la Guerra de Sept Ans .

A partir de la mitat dau segle XVIII, l'aumentacion de la populacion dins lei regions atlanticas entrainet de migracions vers l'interior dei terras. Aquo entrainet un conflicte frontalier entre lei provincias de New York e de New Hampshire car lei limits entre lei doas eran pas definidas. Lo governador de New Hampshire prenguet alora l'iniciativa de definir lo cadastre de la region e donet de concessions importantas a sei fideus, dichs ≪ Hampshire Grants ≫ o ≪ the Grants ≫, que vengueron colonizar lo Vermont.

Pasmens, en 1764, lo Parlament Britanic decidiguet de fixar la frontiera entre lei provincias de New York e de New Hampshire sus lo riu Connecticut. Un partida dei colons Grants eran alora situats sus lo territori de New York. Un cadastre noveu foguet definit e lei colons degueron pagar d'imposts per legalizar sei possessions. Refusant de pagar, lei Grants demanderon l'ajuda dau rei d'Anglaterra en 1767 e obtengueron satisfaccion. Pasmens, New York refuset la decision reiala entrainant una revouta deis abitants de Vermont en 1770 . Sota la direccion d' Ethan Allen , lei Grants organizeron una milicia per replegar lei representents dau govern de New York e quauquei combats locaus agueron luoc au comencament deis annadas 1770.

A partir de 1775 , Vermont deguet prendre posicion dins lo conflicte entre Anglaterra e lei colonias estatsunidencas revoutadas. Proche dei rebels, l'intrada de Vermont au sen de l'Union foguet refusada a l'iniciativa de l'Estat de New York. Durant lei premiereis annadas dau conflicte, lo problema principau de Vermont foguet donc de defugir una intervencion britanica o estatsunidenca sus son territori. Per aquo, la milicia de Vermont prenguet lo contrarotle dau fort britanic de Ticonderoga per empachar una ataca estatsunidenca contra la posicion e acomenceron de negociar ambe lei dos camps. Ansin, en 1777 , quand Ticonderoga venguet l'objecte d'una batalha importanta, l'independencia de facto de Vermont foguet gaire menacada. En 1777 , la Republica de Vermont foguet proclamada e d'eleccions fogueron organizadas. Thomas Chittenden foguet elegit President en 1778 . Pasmens, dins lei fachs, la realitat de la politica de Vermont era l'obra d'Ethan Allen e de sei fraires Ira e Heman. Fin finala, en 1781 , lei negociacions ambe lei Britanics mau capiteron e Vermont obtenguet son independencia au Tractat de Paris en 1783 .

Maugrat l'oposicion dau clan Allen, un movement politic se desvolopet en favor de l'integracion de Vermont dins leis Estats Units. Lo proces acomencet en 1789 ambe la creacion d'una commission New York / Vermont per reglar lo problema frontalier entre lei dos estats. Finalament, New York acceptet d'abandonar sei revendicacions en cambi dau pagament d'una indemnitat de 30 000 $. En 1791 , la Republica de Vermont poguet integrar leis Estats Units e ne'n venguet lo 14 ^en estat.

A partir de 1850, leis abitants de Vermont, tradicionalament opausats a l'esclavatge, vengueron forca ostils a son mantenement. Durant la Guerra de Secession, l'estat participet donc au combat dins lo camp de Washington e mandet 34 000 volontaris ais armadas de l'Union. 5 200 i morigueron. En 1880 , lei fremas obtengueron lo drech de vote.

Geografia [ modificar | Modificar lo codi ]

En 2010 , Vermont tenia 625 741 abitants e era lo segond estat mens poblat deis Estats Units. Sa capitala es Montpelier e la vila pus granda es Burlington . Ten una superficia de 24 902 quilometres carrats. La riba de Connecticut marca lo limit entre Vermont e New Hampshire e lo lac Champlain la frontiera ambe l'estat de New York. 77% de la superficia de l'estat es ocupat per de forests e de cadenas montanhosas d'altituds mejanas. La cima pus auta de l'estat es Mont Mansfield (1 339 m).

Toponimia [ modificar | Modificar lo codi ]

Samuel de Champlain donet lo nom de "Verd Mont" a la region, que evoluet en "Vermont" en angles.

Lo nom de la capitala, Montpelier , ven de Montpelhier en Lengadoc .

Donc, l'Estat e la capitala an d'equivalents etimologics en occitan: L'Estat de Verdmont, amb per capitala Montpelhier.

Economia [ modificar | Modificar lo codi ]

Lo PIB de l'estat era egau a 26 miliards de dolars en 2006 . L'economia de Vermont es basada sus l'agricultura e leis industrias de transformacion alimentara, l'industria informatica e lei servicis liats ais institucions de l'estat. Ansin, lei sectors direct e indirect de l'agricultura representavan mai de 2,6 miliards de dolars. De son caire, la companhia IBM es relativament ben implantada dins l'estat e representava 6 800 emplechs en 2006 sia 25% deis emplechs dau sector industriau.