Ans 1800

Segles	segle  xviii - segle  xix - segle  xx
Decennis	1770 - 1780 - 1790 - 1800 - 1810 - 1820 - 1830

Istoria [ modificar | Modificar lo codi ]

1800  : eleccion de Thomas Jefferson coma president deis Estats Units .
1802-1804  : en Sant Domingo , combats violents entre leis independentistas e un cors expedicionari frances . Apres de succes iniciaus importants (captura de Toussaint Louverture , raliment de plusors caps negres, etc.), lei Frances fogueron decimats per lei malautias tropicalas. Reduch a quauquei miliers d'omes, l'expedicion capitulet lo 29 de novembre de 1803 . Haiti proclamet son independencia lo 1 ^er de genier de 1804 .

1802  : signatura dau Tractat d'Amians que permetet de restablir la patz entre Franca e lo Reiaume Unit . Lo texte prevesia la restitucion de totei lei conquistas franc deis illas de Trinitat e de Ceilan qu'eran gardadas per lei Britanics . Permetet tanben de fixar la frontiera entre Brasil e la Guaiana Francesa . Pasmens, la patz demoret precaria car lei dos camps eran pauc desiros d'executar lei clausas de l'acordi. De mai, Londres refuset de reconoisser lei modificacions territorialas eissidas dei guerras revolucionarias en Europa . (→ 1803 ).
1803  : crompa de Loisiana ai Frances per leis Estats Units d'America . D'efiech, estimant impossible de defendre aqueu territori contra lei Britanics, Napoleon Bonaparte ne'n prepauset la venda au govern estatsunidenc qu'acceptet. Aquo permetet a Washington de doblar la superficia de son territori.
1803  : apres lo refus de respectar lei clausas dau Tractat d'Amians tant per Franca que per lo Reiaume Unit , declaracion de guerra de Londres contra Paris . Dins aquo, ges d'operacion vertadiera foguet organizada car lei Britanics avian pas d'armada e car la marina francesa podia pas batre leis esquadras anglesas (→ 1805 ).

1804  : comencament de la Guerra Russopersa de 1804-1813 a prepaus de la definicion de la frontiera en Caucas .
1804  : menacat per lo sultan de Gobir, lo teologian Osman dan Fodio deguet quitar la vila. Sa fugida entrainet la revouta dei partisans d'un islam rigoros contra leis autoritats dei ciutats-estats haussas e la creacion d'un estat teocratic dich Califat de Sokoto . Pasmens, en decembre, sei forcas fogueron desfachas a la batalha de Tsuntua per lei forcas coalizadas dei senhors locaus.
1804  : apres un plebiscite aisament ganhat, proclamacion de Napoleon Bonaparte coma emperaire dei Frances .

1805  : a partir d'abriu, Londres assaiet de formar una coalicion continentala contra Franca . Aprofichant l'inquietud suscitada per lei conquistas francesas dempuei 1792 , lei Britanics capiteron d'obtenir l'alianca d' Austria e de Russia . Pasmens, Napoleon capitet de susprendre leis Austrians que fogueron esquichats a Ulm e a Austerlitz . Lei Rus capiteron de s'escapar (→ 1807 ) mai Austria deguet abandonar lo combat. Per la Patz de Presborg , Austria perdiguet Venecia e deguet reconoisser lei cambiaments territoriaus eissits dei guerras revolucionarias. Pasmens, obtenguet la separacion dei monarquias francesa e italiana.

1805  : maugrat la desfacha de seis aliats continentaus, lei Britanics capiteron d'anientar la mager part de la flota francoespanhola a la batalha de Trafalgar lo 24 d'octobre (21 naviris destruchs o capturats, mai de 10 000 marins tuats o capturats). Aquo permetet a Londres d'empedir tota ataca directa contra leis Illas Britanicas .
1805-1808  : conquista dei ciutats-estats haussas per Osman dan Fodio .

1806-1807  : apres sa revirada de 1805 , lo Reiaume Unit capitet d'organizar una novela coalicion continentala contra Franca a l'entorn de Prussia e de Russia . Dins aquo, mau preparada, l'armada prussiana foguet anientada ai batalhas d' Iena e d' Auerstaedt (14 d'octobre de 1806 ). Puei, lei Frances se dirigigueron contra Russia . Apres un succes malaisat a Eylau (8 de febrier de 1807 ), infligigueron una importanta desfacha a seis adversaris a la batalha de Friedland (14 de junh de 1807 ). La patz foguet restablida au Tractat de Tilsit (7 de julhet). Prussia perdiguet la mitat de son territori, Alemanha totalament reorganizada per contenter Napoleon e seis aliats, Polonha reformada amb la creacion dau Grand Ducat de Varsovia mai Russia foguet ben tractada per lo venceire. Dins aquo, foguet obligada de s'aliar amb Franca contra lei Britanics.
1807  : vote de l'abolicion de la tracha per lo Parlament Britanic , principalament per de rasons religiosas . En causa de la poissanca navala dau Reiaume Unit , de pressions fogueron pauc a cha pauc exercidas sus leis autrei pais europeus per enebir aqueu comerci .
1807  : dins l' Emperi Otoman , reversament dau sultan Selim III per lei janissaris opausats a sei reformas e a sa politica de modernizacion de l'Emperi segon de criteris occidentaus (29 de mai). Foguet remplacat per Mustafa IV que deguet faciar diversei revoutas.
1808  : dins l' Emperi Otoman , reversament de Mustafa IV per Mahmud II . Mustafa Beiraktar ? autor principau dau cop d'estat contra Mustafa IV ? venguet vizir. Lei dos omes decidigueron de contuniar la politica reformatritz de Selim III .

1809  : dins l'espaci haussa, fondacion de Sokoto per Osman dan Fodio . La vila venguet lo centre d'un califat noveu basat sus una interpretacion rigorista de l' islam .

Cultura [ modificar | Modificar lo codi ]

Sciencias e tecnicas [ modificar | Modificar lo codi ]

1800  : premiereis electrolisis d'una solucion d'aiga acidificada per lei cirurgians britanics Anthony Carlisle ( 1768 - 1840 ) e William Nicholson ( 1753 - 1815 ). Dins lo corrent de l'annada, un autre metge angles, William Cruikshank ( 1746 - 1808 ) confirmet l'existencia d'aqueu fenomen.

1801  : descuberta dau premier asteroide , Ceres , per l'astronom italian Giuseppe Piazzi de l'Observatori de Palerme.

1801  : descuberta dau raionament ultraviolet per lo fisician alemand Johann Wilhelm Ritter ( 1776 - 1810 ).
1801  : comencament d'una tiera d'estudis dau fisician britanic John Dalton ( 1766 - 1844 ) per assaiar de demostrar la teoria de l'indivisibilitat de la materia desvolopada per leis Ancians. Per aquo, estudiet la composicion de mesclas de gas , especialament l'evolucion de sa pression en foncion de la temperatura . Publicats en 1802 - 1803 , aquelei trabalhs anavan en realitat pervenir au contrari e permetre de desvolopar lei premierei teorias atomicas modernas.
1802  : descuberta per azard dau segond asteroide conegut, Pallas , per l'astronom alemand Heinrich Olbers apres una temptativa mancada per retrobar l'asteroide Ceres descubert l'annada precedenta.
1802  : premiera experiencia demonstrant lo principi de foncionament d'un acumulator realizada per lo fisician alemand Johann Wilhelm Ritter ( 1776 - 1810 ). D'efiech, capitet de recargar una pila gracias a una reaccion quimica. Pasmens, aquela descuberta trobet ges d'aplicacion fins a la segonda mitat dau segle XIX.
1802  : descuberta de la lei de Gay-Lussac per Joseph Louis Gay-Lussac ( 1778 - 1850 ). Permetet d'establir que lo raport P / T es constant a volum constant. Aquela relacion participet a la definicion dau model dau gas perfecte (→ 1834 ).

1803  : dins lo corrent de son estudi sus la composicion de la materia , lo fisician britanic John Dalton ( 1766 - 1844 ) inventet lei premierei notacions simbolicas dei cors quimics (H, N, C, O, P, S).
1804  : descuberta dau tresen asteroide conegut ? considerat alora coma la 10 ^en planeta dau Sistema Solar ? per l'astronom alemand Karl Ludwig Harding . L'objecte noveu foguet dich Junon .
1804  : descuberta de Louis Joseph Gay-Lussac qu'establiguet lo liame entre un volum de gas a una temperatura donada e son volum a 0°C ( lei de Gay-Lussac ).
1805  : determinacion de la composicion de l' aiga (un volum d' oxigen e dos d' idrogen ) per Gay-Lussac ( 1778 - 1850 ) e von Humboldt ( 1769 - 1859 ).
1805  : publicacion per Theodor Grotthuss ( 1785 - 1822 ) de la premiera teoria depintant lei fenomens de dissociacion entrainats per l' electrolisi d'una solucion.
1806  : premiera definicion de l' escala dei vents de Beaufort per l'amirau britanic Francis Beaufort ( 1774 - 1857 ). Permetet d'uniformizar leis indicacions de vent escrichas dins lei raports dei naviris de la flota e foguet pauc a pauc adoptada per leis autrei marinas puei per totei lei meteorologs.
1807  : premiera utilizacion dau terme energia dins son sens fisic moderne. Foguet l'obra Thomas Young ( 1773 - 1829 ) durant sei trabalhs sus l'estudi de la tension de superficia ^[1] .
1807  : descuberta dau quatren asteroide conegut ? considerat alora coma la 11 ^a planeta dau Sistema Solar ? per Heinrich Wilhelm Olbers . Segond objecte d'aquela classa trobat per Olbers, foguet dich Vesta . Olbers expliquet aquela multiplicacion d'objectes pichons entre Mart e Jupiter per la destruccion d'una planeta anciana que foguet dicha Faetont .
1807  : gracias ai tecnicas d' electrolisi desvolopadas dempuei 1800 , Humphry David ( 1778 - 1829 ) descurbiguet lo sodi e lo potassi .
1807  : depaus d'un brevet depintant lo foncionament dau premier motor de combustion interne per l' engenhaire sois Isaac de Rivaz ( 1752 - 1828 ). Aquo era la conclusion d'un trabalh comencat en 1804 . Pasmens, son motor recebet pas un succes important car leis engenhaires dau comencament dau segle XIX consideravan lo motor de vapor pus prometeire.

Deces [ modificar | Modificar lo codi ]

Liames internes [ modificar | Modificar lo codi ]

• Guerras Napoleonencas .
• Napoleon Bonaparte .

Bibliografia [ modificar | Modificar lo codi ]

Notas e referencias [ modificar | Modificar lo codi ]

1. ↑ (de) Wilhelm Weber, ≪ Elektrodynamische Massbestimmungen insbesondere uber die Energie der Wechselwirkung ≫, Abhandlungen der Mathematisch-Physischen Classe der koniglich Sachsischen Gesellschaft der Wissenschaften , S. Hirzel, 1878, p. 650.