|
Aquest article o seccio no
cita les fonts
o necessita mes referencies per a la seva
verificabilitat
.
|
Sun Ra
(1973)
|
|
Naixement
| 22 maig 1914
Birmingham (Alabama)
|
---|
Mort
| 30 maig 1993
(79 anys)
Birmingham (Alabama)
|
---|
Causa de mort
| Causes naturals
(
Pneumonia
)
|
---|
Sepultura
| Elmwood Cemetery
(en)
|
---|
|
|
|
|
|
|
Grup etnic
| Afroamerica
|
---|
Formacio
| Alabama Agricultural and Mechanical University
A. H. Parker High School
(en)
|
---|
|
Camp de treball
| Musica
i
jazz
|
---|
Ocupacio
| lider de banda
,
director musical
,
filosof
,
escriptor
,
actor
,
synthesizer player
(en)
,
arranjador
,
teclista
,
pianista
,
compositor
,
poeta
,
director d'orquestra
,
music de jazz
,
instrumentista
|
---|
Activitat
| 1934
?
|
---|
Membre de
| |
---|
Genere
| Jazz
,
jazz fusio
,
bebop
,
musica experimental
,
musica espacial
,
jazz d'avantguarda
,
Free-jazz
,
swing
i
hard bop
|
---|
Instrument
| Orgue
,
piano
,
sintetitzador
,
violoncel
,
instrument de teclat
,
Moog Minimoog
i
celesta
|
---|
Segell discografic
| El Saturn Records
BYG Actuel
(en)
A&M Records
ESP-Disk
|
---|
|
Obres destacables
|
Premis
|
|
Lloc web
| sunra.com
|
---|
|
Sun Ra
(
Herman Sonny Blount
,
Birmingham
,
Alabama
,
22 de maig
de
1914
-
30 de maig
de
1993
) va ser un music de
jazz
estatunidenc
. Figura destacada de l'avantguarda jazzistica (en els seus vessants experimental, de
free jazz
i
fusio
), va tocar l'orgue, el
piano
i el teclat, a mes de liderar la Sun Ra Arkestra.
Sun Ra va ser tambe un prolific escriptor de poesies, que apareixien en les portades dels discs editats per ell mateix.
Ressenya biografica
[
modifica
]
De formacio autodidacta, va aprendre a escriure musica als deu anys. Despres d'algunes experiencies musicals a la seva ciutat natal, es va traslladar a
Chicago
, on molt rapid va suscitar l'interes dels cercles jazzistics de la ciutat. Va ser “fitxat” per la
big band
de
Fletcher Henderson
com a arranjador i pianista, i va tocar amb gran quantitat de musics de renom en aquells anys.
La seva carrera solista la va iniciar a la fi dels
anys 40
i principis dels
50
amb la formacio de petits grups (trios i quartets) amb els quals actuava en els locals d'entreteniment de Calumet City, la ciutat d'entreteniment propera a
Chicago
on proliferaven els clubs i casinos.
Rapidament va canviar el seu nom pel de
Sony’r Ra
i, poc despres, pel de
Sun Ra
, que arribaria a figurar en el seu passaport. I tambe de seguida, amb un nucli de musics fidels, formaria la llegendaria Sun Ra Arkestra, en actiu des dels anys 50 fins a l'actualitat, fins i tot despres de la defuncio del seu fundador.
L'Arkestra va estar sempre influida per la filosofia de Sun Ra, amb arrels en la
ciencia-ficcio
i els viatges espacials, en l'antic
Egipte
i en teories filosofiques
cabalistiques
, sent en realitat l'unica banda de
jazz
basada mes en la filosofia que en la musica propiament dita. Les seves aparicions en l'escenari constituien un espectacle unic a causa dels vestuaris extravagants, la mescla de les diferents branques del jazz i la incorporacio d'elements audiovisuals, sent pioners en aquest camp.
Sun Ra va ser el primer music de jazz a utilitzar tot tipus d'instruments electronics a part del piano classic: el
piano
electric apareix en discs de
1956
, i va tocar posteriorment instruments com el
rocksichord
, els primers
minimoog
, el
clavioline
, la
celesta
, els primers sintetitzadors polifonics, etc. Sun Ra va ser tambe el primer music de jazz a crear el seu propi segell discografic,
Saturn Records
, a fi de tenir llibertat per publicar la musica que volgues.
La Sun Ra Arkestra es va formar a la fi dels 50 entorn de Sun Ra, amb el saxofonista tenor
John Gilmore
, el
trombonista
Julian Priester (n. 1935), el saxo bariton Pat Patrick (1929-1991) i l'alt Marshall Allen (n. 1924), actualment director de la banda. Durant els anys en que l'Arkestra va tenir la seva seu a
Chicago
, el seu repertori incloia
estandards
i composicions propies en un estil proper al
hard bop
, pero ja s'intuien elements claus del seu estil, arranjaments futuristes i la gran importancia concedida a la
percussio
.
A principis dels
60
, la banda es trasllada a
Nova York
. Fidels als seus principis, viuen de forma comunal, dedicats per complet a assajar i tocar en qualsevol club on se'ls admeti. Sun Ra sempre va tractar d'influir en les vides privades dels seus musics, apartant-los de les dones, les drogues i l'alcohol com si es tractes d'un grup de deixebles al voltant del seu
guru
. En l'aspecte musical, el trasllat a
Nova York
va posar a la banda al centre de la revolucio del jazz dels primers 60, l'anomenat
free jazz
, i en aquesta epoca es van editar ?sempre en el seu segell Saturn? els discos mes destrossadors des del punt de vista musical: improvisacions col·lectives d'una banda de 12 o 14 musics, solos de sintetitzador i uns espectacles on hi havia des de ballarines fins a menjafocs.
A principis dels
70
, la banda fa les seves primeres gires per
Europa
i la primera de les seves visites a
Egipte
, on es graven alguns dels discos mes imprescindibles per als seus seguidors. Es tambe en aquests anys quan l'estil de Sun Ra torna a sofrir un canvi, orientant-se mes a una musica mes electrica propera a l'
acid jazz.
Per aquesta mateixa epoca la banda trasllada la seva residencia des de
Nova York
a
Filadelfia
.
A la fi dels 70 i principis dels 80, Sun Ra, que sempre va afirmar haver vingut del planeta
Saturn
en un passat remot i romandre en aquest planeta per al compliment de la missio de salvar la humanitat mitjancant la musica, decideix un nou canvi d'estrategia, i comencen a ser mes frequents en el seu repertori les versions de classics com
Duke Ellington
, Fletcher Henderson i d'altres, versions impregnades del seu especial sentit filosofic i musical que defineixen un estil molt menys avantguardista. Es l'epoca daurada de la banda, en la qual despres de decades d'existencia amb assajos intensius per part dels mateixos musics constitueix una unitat sense fissures on cadascu te el seu paper perfectament assignat. Les gires per tot el continent europeu se succeeixen sense interrupcio ?a Europa tenen mes public que al seu propi pais? i per primera vegada apareixen enregistraments de la banda en discografiques que poden oferir millor distribucio que els Saturn, venuts fonamentalment despres dels concerts i que per tant son inaccessibles a la major part dels aficionats.
Durant els
80
, Sun Ra va perseverar en aquest estil mes accessible, va arribar a oferir concerts sencers amb versions de classics de
Disney
, i va publicar gran quantitat de discos. El
1991
va sofrir una
embolia
que li va paralitzar mig cos, pero va seguir amb la seva atrafegada vida de music en constant gira, tocant el piano o els teclats electronics amb la ma dreta. El
1993
va sofrir una segona embolia, i va morir el 29 de maig despres d'unes setmanes d'agonia.
La Sun Ra Arkestra es va posar llavors sota la batuta de John Gilmore, que tambe va morir uns mesos despres, i posteriorment sota la de Marshall Allen, que, a punt de complir ja els 92 anys en el
2016
, segueix estenent el llegat del seu mentor per tot el mon.
Seleccio discografica
[
modifica
]
- 1957:
Sound of Joy
(Delmark)
- 1958:
Visits Planet Earth
(Impulsi!)
- 1959:
The Nubians of Plutonia
(Impulsi!)
- 1960:
Fate in a Pleasant Mood
- 1965: The Heliocentric Worlds of Sun Ra, Vol. 1 (Calibre)
- 1968: Outer Spaceways, Incorporated (Black Lion/Da Music/Ka)
- 1970: The Solar Myth Approach, Vol. 2 (Affinity)
- 1972:
Space Is the Place
[Impulse!] (GRP)
- 1978:
Lanquidity
(Evidence)
[2]
- 1980:
Sunrise in Different Dimensions
[en viu] (hatHUT)
[3]
- 1980:
Sleeping Beauty
(Saturn)
- 1986:
Reflections in Blue
(Black Saint)
- 1990:
Mayan Temples
(Black Saint)
- 2003:
Nuits de la Fondation Maeght
[en viu] (Universe)
- 2003: Solo Piano Recital: Teatro
La Fenice
Venizia
[en viu] (Golden Years of New)
Enllacos externs
[
modifica
]
- En
aquest lloc
hi ha un article en castella que ofereix una panoramica resumida de la seva produccio musical, aixi com altres pagines amb la seva discografia completa. Els seus discos, especialment els publicats en el seu segell Saturn de forma artesanal i amb portades pintades a ma, son dificils de trobar de segona ma i s'adquireixen per preus elevats entre els col·leccionistes, pero hi ha una bona quantitat reeditada en CD.