Roger de Lluria

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de personaRoger de Lluria

Estatua de Roger de Lluria a Barcelona, davant del parc de la Ciutadella
Biografia
Naixement 1250 (Gregoria) Modifica el valor a Wikidata
Scalea (Italia) Modifica el valor a Wikidata
Mort 19 gener 1305 Modifica el valor a Wikidata (54/55 anys)
Valencia Modifica el valor a Wikidata
Sepultura Reial Monestir de Santes Creus  
Almirall de l'Armada Reial del senyor rei d'Arago
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacio oficial naval Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Lleialtat Catalunya Rei d'Arago
Branca militar Armada
Rang militar Almirall
Unitat militar Armada Reial
Conflicte Expedicio a Tunis (1282-1286)
Guerra de Sicilia (1282-1289)
Croada contra la Corona d'Arago (1283?1285)
Victoria Combat de Malta (1283)
Batalla del golf de Napols (1284)
Batalla de les Illes Formigues (1285)
Batalla dels Comtes (1287)
Batalla del cap Orlando (1299)
Batalla de Ponca (1300)
Familia
Fills Margarida de Lluria , Beatriz de Lauria, Senora de Cocentaina (en) Tradueix, Ilaria de Lauria (en) Tradueix, Jofredina de Lloria i Lancia Modifica el valor a Wikidata
Pares Riccardo di Lauria Modifica el valor a Wikidata  i  Bella d'Amichi Modifica el valor a Wikidata
Parents Roger de Lluria ( nebot ) Modifica el valor a Wikidata

Roger de Lluria, de nom de naixement Ruggiero di Lauria (tambe conegut per Roger de Lloria, Loria , Lloria o Luria ; [a] Lauria o Scalea , Regne de Sicilia , 17 de gener de 1250 ? Valencia , 19 de gener de 1305 ), [1] fou un militar d'origen lucanes educat a la cort dels reis d'Arago a Barcelona , on va arribar formant part del seguici de la reina Constanca de Sicilia , muller de Pere III d'Arago ≪el Gran≫ . Fou el mes famos i victorios almirall de l' Armada Reial durant la guerra naval de Sicilia ocorreguda com a consequencia de les Vespres Sicilianes . [2] Esta enterrat als peus del sepulcre d'aquest sobira al Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus .

Familia [ modifica ]

Batalla del golf de Napols , de Ramon Tusquets i Maignon , 1885.
Roger de Lluria: Cap peix gosara alcar-se sobre el mar, si no porta un escut o un senyal del rei d'Arago en la cua.

Els origens familiars de Roger de Lluria tenen ascendencia normanda . [3] El seu pare fou el cavaller lucanes Ricardo di Lauria , senyor de Lloria i gran privat de Manfred I de Sicilia , i la seva mare fou Isabella d'Amichi, coneguda per Bella d'Amichi , dama de companyia de la reina Constanca de Sicilia .

Es va casar dos cops, primer amb Margherita Lancia i despres amb Saurina d'Entenca : [4] [5]

El germa de Roger de Lluria fou Joan de Lloria i d'Amichi , que fou pare del tambe anomenat Roger de Lluria (1321?-1370), mariscal almogaver i vicari general dels ducats d'Atenes i Neopatria.

Biografia [ modifica ]

Es coneixen pocs detalls de la vida de Roger de Lluria abans que fos nomenat almirall de la flota reial de la Corona d'Arago per Pere III d'Arago ≪el Gran≫ . [2] Va creixer a Lauria , una baronia del Regne de Sicilia . La seva mare, Bella d'Amichi , era la dama de companyia de la reina Constanca de Sicilia , qui esdevindria la muller del llavors infant Pere el 1262. De resultes de la unio, mare i fill arribaren a la cort catalana. [6]

Segons les croniques de Desclot i Muntaner , Roger de Lluria fou nomenat almirall de l'Armada Reial el 20 d'abril de 1283 despres que Pere III destituis l'anterior almirall, el seu fill bord Jaume Pere , perque aquest desobei les seves ordres en la incursio a Calabria. [6] Lluita al servei de cinc reis diferents: Jaume el Conqueridor (Jaume I), Pere el Gran (Pere III), Alfons el Franc (Alfons III), Jaume el Just (Jaume II) i el rei sicilia Frederic II (III d'Arago). [6]

Roger de Lloria , de Joaquim Ros i Sabate , al carrer homonim que te dedicat a Barcelona

Se li va concedir el comtat de Cocentaina (esdevenint-se aixi el primer comte de Cocentaina) com a premi per la seva trajectoria militar, i va obtenir la senyoria sobre l'illa de Gerba arran de l' expedicio a Tunis de 1282.

Inicis [ modifica ]

Acompanya l'infant Pere, sota el regnat de Jaume I , a Toledo i a Madrid (1269). Jaume I li dona a ell i la seva mare la vall de Seta , prop de Cocentaina (1270). Es casa amb Margarida Lancia i el fou designat cavaller (1273). Jaume I tambe el nomena alcaid de Cocentaina, i li encarrega el repoblament del lloc (1276). Pere III, ja rei, el designa procurador general de Valencia (1278). [7]

Expedicio a Tunis [ modifica ]

Va acompanyar el rei en l' expedicio a Tunis el 1282 . [7]

Guerra de Sicilia [ modifica ]

El 8 de juny de 1283 va enfrontar-se a l'armada angevina dels almiralls provencals Cornut i Bonvi en el combat de Malta , evitant el desembarcament angevi a Sicilia . [8] El 5 de juny de 1284 va tenir lloc la batalla del golf de Napols , en la que el seu estol fou atacat prop de Napols per l'angevi sota el comandament de Carles II d'Anjou ≪el coix≫ i, despres d'un primer contacte, Roger va fingir retirar-se cap a Castellammare pero es va aturar en sec i va iniciar el combat enmig de les aigues del golf de Napols per destruir a la flota angevina. [6] Pronuncia aquesta celebre frase: ≪Que a partir d'ara no hi haura peix que s'atreveixi a treure la cua si no porta lligada la senyera amb les quatre barres del nostre senyor rei d'Arago≫.

Ne sol hom pens que galera ne altre vexell gos anar sobre mar, menys de guiatge del rey d'Arago; ne encara no solament galera , ne leny , mas no creu que nengun peix se gos alcar sobre mar, si o porta hun escut o senyal del rey d'Arago en la coha, per mostrar guiatge de aquell noble senyor, lo rey d'Arago e de Cecilia. [9]
? Cronica de Bernat Desclot; cap. CLXVI

Croada contra la Corona d'Arago [ modifica ]

Cridat estant a Sicilia per defensar Catalunya, va obtenir una victoria essencial sobre l'estol frances de Felip III l'Ardit , a la batalla naval de les Formigues , [10] els dies 3 i 4 de setembre de 1285 durant la croada contra la Corona d'Arago . Es tracta de la seva victoria mes recordada. [6]

Unes setmanes mes tard va atacar el Llenguadoc amb dos mil almogavers , atacant Serinhan , Valras i Agde tornant a Barcelona amb un impressionant boti.

Sepultura [ modifica ]

Tal com manifesta en la seva darrera voluntat fou enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus i la seva tomba esta coberta per una senzilla llosa funeraria situada als peus del sepulcre del seu senyor i amic personal, el rei Pere el Gran. El text de la llosa funeraria resa el seguent:

ASI:IAU:LO:NOBLE:EN:R / DE:LURIA:ALMIRALL:GENE / RAL:DLS:REGNES:DARAGO / ED:CICILIA:P:LO:SENOR:REI / DARAGO:E:PASSA:DESTA / VIDA:EN:LAYN:DE:LA:EN / CARNACIO:DE:NOSTRE:SE / NOR:IHU:CRIST:MIL:T:CCC / T:IIII:XUI:KALENDES / DE:FEBRER.

Monuments [ modifica ]

La ciutat de Tarragona homenatja Roger de Lluria amb un immens monument a l'inici de la Rambla Nova , tocant al Balco del Mediterrani . Tambe es pot trobar una estatua en el seu honor al passeig de Lluis Companys de Barcelona ; a la mateixa ciutat, un edifici del campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra duu el seu nom.

Noms en honor seu [ modifica ]

Nomenclator viari [ modifica ]

Roger de Lloria es un nom molt frequent al nomenclator viari de Catalunya . Es troben carrers amb aquesta denominacio a Barcelona , el Masnou , Mataro , Molins de Rei , Premia de Mar , Tarragona , el Vendrell , Roda de Bera , Mora d'Ebre , Vespella de Gaia , Vilanova i la Geltru , Lleida , Juneda , les Borges Blanques , Arbeca , Tarrega , Platja d'Aro , l'Escala , Vilablareix , Llanca , Cadaques , Vallirana , la Senia , les Cases d'Alcanar , Santa Barbara , Cambrils , Reus , Salou , Terrassa , Santa Coloma de Gramenet , Sant Pere de Ribes , Sant Vicenc de Castellet , Mollet del Valles , Badalona i Granollers . A Esparreguera hi ha l'avinguda Roger de Lluria.

Fora de Catalunya es pot passejar pel carrer Roger de Lauria (tal com es coneix tradicionalment en castella) a Benaguasil , Saragossa , Torrent , Alginet , Madrid , Sevilla , Muro d'Alcoi i Castello de la Plana . A Valencia es troba amb la forma Roger de Lloria. A Daimus existeix l'avinguda Roger de Lluria i el carrer Roger de Lauria, i a Xativa consta com a carrer Roger de Lloria. Tambe hi ha una avinguda de nom Ruggero di Lauria a Catania , Sicilia .

Vaixells [ modifica ]

El cuirassat de la Regia Marina (marina reial) italiana Ruggiero di Lauria , completat el 1881 i retirat el 1909, fou anomenat en honor seu. [1]

El destructor espanyol Roger de Lauria fou un vaixell de classe Oquendo de la marina espanyola botat el 1967 i retirat el 1982. La marina tambe valora anomenar un F-102 , destructor aeri de classe Alvaro de Bazan , com a Roger de Lauria , pero finalment fou anomenat Almirante Juan de Borbon . Una de les unitats de paracaigudes principals de la forca aeria espanyola s'anomena en honor seu.

Notes [ modifica ]

  1. El toponim italia es Lauria, amb la tonicitat sobre la i. En catala medieval es deia Lloria o Lluria, sovint escrit amb una sola L inicial que probablement es pronunciava palatal i aixi es com l'anomenen els seus contemporanis catalans a la Cronica de Bernat Desclot i la Cronica de Ramon Muntaner . La manca d'accent grafic en catala medieval va conduir al canvi en l'accentuacio.

Referencies [ modifica ]

  1. 1,0 1,1 Fernandez Duro , Cesareo ≪ El apelativo y la patria del almirante Roger de Lauria ≫ (en castella). Boletin de la Real Academia de la Historia . Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes [Alacant], 38, 1901.
  2. 2,0 2,1 Encyclopædia Britannica, 1911 .
  3. Neix Roger de Lluria, un “viking” a la cort de Barcelona ≫. El Nacional , 17-01-2018. [Consulta: 17 gener 2018].
  4. Roger de Lluria ≫. Gran Enciclopedia Catalana . Barcelona: Grup Enciclopedia Catalana .
  5. Roger de Lluria ≫. Gran Enciclopedia Catalana . Barcelona: Grup Enciclopedia Catalana .
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Consul , Arnau ≪ Les victories (i les poques derrotes) de Roger de Lluria ≫. Sapiens .
  7. 7,0 7,1 Roger de Lluria ≫. Gran Enciclopedia Catalana . Barcelona: Grup Enciclopedia Catalana .
  8. Bolos i Masclans , Jordi. Edicions 62. Diccionari de la Catalunya medieval (s. VI-XV) , abril del 2000, p. 163. ISBN 84-297-4706-0 .  
  9. Desclot, 1288 , cap. 166.
  10. Muntaner, 1328 , cap. CXXXV.

Bibliografia [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Roger de Lluria