Roger de Lluria,
de nom de naixement
Ruggiero di Lauria
(tambe conegut per
Roger de Lloria,
Loria
,
Lloria
o
Luria
;
[a]
Lauria
o
Scalea
,
Regne de Sicilia
,
17 de gener
de
1250
?
Valencia
,
19 de gener
de
1305
),
[1]
fou un militar d'origen
lucanes
educat a la cort dels
reis d'Arago
a
Barcelona
, on va arribar formant part del seguici de la reina
Constanca de Sicilia
, muller de
Pere III d'Arago ≪el Gran≫
. Fou el mes famos i victorios almirall de l'
Armada Reial
durant la
guerra naval de Sicilia
ocorreguda com a consequencia de les
Vespres Sicilianes
.
Esta enterrat als peus del sepulcre d'aquest sobira al
Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus
.
Els origens familiars de Roger de Lluria tenen ascendencia
normanda
.
[3]
El seu pare fou el cavaller lucanes
Ricardo di Lauria
, senyor de Lloria i gran privat de
Manfred I de Sicilia
, i la seva mare fou Isabella d'Amichi, coneguda per
Bella d'Amichi
, dama de companyia de la reina
Constanca de Sicilia
.
Es va casar dos cops, primer amb Margherita Lancia i despres amb
Saurina d'Entenca
:
[4]
[5]
- 1273
∞ Margherita Lancia, germana de Corrado Lancia, dit
Conrad Llanca
. Fills:
- 1285
∞
Saurina d'Entenca i de Montcada
, germana de
Berenguer d'Entenca i de Montcada
(aquell qui es va unir a la
Companyia Catalana d'Orient
de
Roger de Flor
). Fills:
- 5
. Joan de Lloria i d'Entenca, magistrat
- 6
. Carles de Lloria i d'Entenca (c.
1292
-
1310
), senyor de Lloria del 1308 al 1310
- 7
. Margarida de Lloria i d'Entenca (c.
1294
- c.
1343
), casada amb Bernat de Vilaragut i Sarria.
- 8
. Nicolau de Lloria i d'Entenca, senyor de Taormina
- 9
. Constanca de Lloria i d'Entenca, senyor de Taormina
- 10
. Roger Berenguer de Lloria i d'Entenca (? - c.
1328
), senyor de Lloria, Lagonegro, Ravello, Maratea, Castelluccio, Rotonda, Papasidero e Laveno el 1305; senyor de Scalea i Mileto el 1310
- 11
. Robert de Lloria i d'Entenca (mort abans que el pare)
El germa de Roger de Lluria fou
Joan de Lloria i d'Amichi
, que fou pare del tambe anomenat
Roger de Lluria
(1321?-1370), mariscal almogaver i vicari general dels ducats d'Atenes i Neopatria.
Es coneixen pocs detalls de la vida de Roger de Lluria abans que fos nomenat almirall de la
flota reial de la Corona d'Arago
per
Pere III d'Arago ≪el Gran≫
.
Va creixer a
Lauria
, una baronia del
Regne de Sicilia
. La seva mare,
Bella d'Amichi
, era la dama de companyia de la reina
Constanca de Sicilia
, qui esdevindria la muller del llavors infant Pere el 1262. De resultes de la unio, mare i fill arribaren a la cort catalana.
[6]
Segons les
croniques de Desclot i Muntaner
, Roger de Lluria fou nomenat almirall de l'Armada Reial el
20 d'abril
de
1283
despres que Pere III destituis l'anterior almirall, el seu fill bord
Jaume Pere
, perque aquest desobei les seves ordres en la incursio a Calabria.
[6]
Lluita al servei de cinc reis diferents:
Jaume el Conqueridor
(Jaume I),
Pere el Gran
(Pere III),
Alfons el Franc
(Alfons III),
Jaume el Just
(Jaume II) i el rei sicilia
Frederic II
(III d'Arago).
[6]
Se li va concedir el
comtat de Cocentaina
(esdevenint-se aixi el primer comte de Cocentaina) com a premi per la seva trajectoria militar, i va obtenir la senyoria sobre l'illa de
Gerba
arran de l'
expedicio a Tunis
de 1282.
Acompanya l'infant Pere, sota el regnat de
Jaume I
, a Toledo i a Madrid (1269). Jaume I li dona a ell i la seva mare la
vall de Seta
, prop de
Cocentaina
(1270). Es casa amb Margarida Lancia i el fou designat cavaller (1273). Jaume I tambe el nomena alcaid de Cocentaina, i li encarrega el repoblament del lloc (1276). Pere III, ja rei, el designa procurador general de Valencia (1278).
[7]
Expedicio a Tunis
[
modifica
]
Va acompanyar el rei en l'
expedicio a Tunis
el
1282
.
[7]
Guerra de Sicilia
[
modifica
]
El 8 de juny de 1283 va enfrontar-se a l'armada
angevina
dels
almiralls
provencals
Cornut i Bonvi en el
combat de Malta
, evitant el desembarcament angevi a
Sicilia
.
[8]
El 5 de juny de 1284 va tenir lloc la
batalla del golf de Napols
, en la que el seu estol fou atacat prop de
Napols
per l'angevi sota el comandament de
Carles II d'Anjou
≪el coix≫ i, despres d'un primer contacte, Roger va fingir retirar-se cap a
Castellammare
pero es va aturar en sec i va iniciar el combat enmig de les aigues del
golf de Napols
per destruir a la flota angevina.
[6]
Pronuncia aquesta celebre frase: ≪Que a partir d'ara no hi haura peix que s'atreveixi a treure la cua si no porta lligada la
senyera amb les quatre barres
del nostre senyor rei d'Arago≫.
≪
|
Ne sol hom pens que galera ne altre vexell gos anar sobre mar, menys de guiatge del rey d'Arago; ne encara no solament
galera
, ne
leny
, mas no creu que nengun peix se gos alcar sobre mar, si o porta hun escut o senyal del rey d'Arago en la coha, per mostrar guiatge de aquell noble senyor, lo rey d'Arago e de Cecilia.
|
≫
|
?
Cronica de Bernat Desclot; cap. CLXVI
|
Croada contra la Corona d'Arago
[
modifica
]
Cridat estant a Sicilia per defensar Catalunya, va obtenir una victoria essencial sobre l'estol
frances
de
Felip III l'Ardit
, a la
batalla naval de les Formigues
,
els dies 3 i 4 de setembre de 1285 durant la
croada contra la Corona d'Arago
. Es tracta de la seva victoria mes recordada.
[6]
Unes setmanes mes tard va atacar el
Llenguadoc
amb dos mil
almogavers
,
atacant Serinhan
,
Valras
i
Agde
tornant a Barcelona amb un impressionant boti.
Tal com manifesta en la seva darrera voluntat fou enterrat al
Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus
i la seva tomba esta coberta per una senzilla llosa funeraria situada als peus del sepulcre del seu senyor i amic personal, el rei Pere el Gran. El text de la llosa funeraria resa el seguent:
≪
|
ASI:IAU:LO:NOBLE:EN:R / DE:LURIA:ALMIRALL:GENE / RAL:DLS:REGNES:DARAGO / ED:CICILIA:P:LO:SENOR:REI / DARAGO:E:PASSA:DESTA / VIDA:EN:LAYN:DE:LA:EN / CARNACIO:DE:NOSTRE:SE / NOR:IHU:CRIST:MIL:T:CCC / T:IIII:XUI:KALENDES / DE:FEBRER.
|
≫
|
La ciutat de
Tarragona
homenatja Roger de Lluria amb un immens monument a l'inici de la
Rambla Nova
, tocant al
Balco del Mediterrani
. Tambe es pot trobar una estatua en el seu honor al
passeig de Lluis Companys
de
Barcelona
; a la mateixa ciutat, un edifici del campus de la Ciutadella de la
Universitat Pompeu Fabra
duu el seu nom.
Noms en honor seu
[
modifica
]
Nomenclator viari
[
modifica
]
Roger de Lloria
es un nom molt frequent al nomenclator viari de
Catalunya
. Es troben carrers amb aquesta denominacio a
Barcelona
,
el Masnou
,
Mataro
,
Molins de Rei
,
Premia de Mar
,
Tarragona
,
el Vendrell
,
Roda de Bera
,
Mora d'Ebre
,
Vespella de Gaia
,
Vilanova i la Geltru
,
Lleida
,
Juneda
,
les Borges Blanques
,
Arbeca
,
Tarrega
,
Platja d'Aro
,
l'Escala
,
Vilablareix
,
Llanca
,
Cadaques
,
Vallirana
,
la Senia
,
les Cases d'Alcanar
,
Santa Barbara
,
Cambrils
,
Reus
,
Salou
,
Terrassa
,
Santa Coloma de Gramenet
,
Sant Pere de Ribes
,
Sant Vicenc de Castellet
,
Mollet del Valles
,
Badalona
i
Granollers
. A
Esparreguera
hi ha l'avinguda Roger de Lluria.
Fora de Catalunya es pot passejar pel carrer Roger de Lauria (tal com es coneix tradicionalment en castella) a
Benaguasil
,
Saragossa
,
Torrent
,
Alginet
,
Madrid
,
Sevilla
,
Muro d'Alcoi
i
Castello de la Plana
. A
Valencia
es troba amb la forma Roger de Lloria. A
Daimus
existeix l'avinguda Roger de Lluria i el carrer Roger de Lauria, i a
Xativa
consta com a carrer Roger de Lloria. Tambe hi ha una avinguda de nom Ruggero di Lauria a
Catania
,
Sicilia
.
El
cuirassat
de la
Regia Marina
(marina reial) italiana
Ruggiero di Lauria
, completat el 1881 i retirat el 1909, fou anomenat en honor seu.
[1]
El
destructor
espanyol
Roger de Lauria
fou un vaixell de
classe Oquendo
de la marina espanyola botat el 1967 i retirat el 1982. La marina tambe valora anomenar un
F-102
, destructor aeri de
classe Alvaro de Bazan
, com a
Roger de Lauria
, pero finalment fou anomenat
Almirante Juan de Borbon
. Una de les unitats de paracaigudes principals de la
forca aeria espanyola
s'anomena en honor seu.
- ↑
El toponim italia es Lauria, amb la tonicitat sobre la i. En catala medieval es deia Lloria o Lluria, sovint escrit amb una sola L inicial que probablement es pronunciava palatal i aixi es com l'anomenen els seus contemporanis catalans a la
Cronica de Bernat Desclot
i la
Cronica de Ramon Muntaner
. La manca d'accent grafic en catala medieval va conduir al canvi en l'accentuacio.
- ↑
1,0
1,1
Fernandez Duro
, Cesareo ≪
El apelativo y la patria del almirante Roger de Lauria
≫ (en castella).
Boletin de la Real Academia de la Historia
. Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes [Alacant], 38, 1901.
- ↑
≪
Neix Roger de Lluria, un “viking” a la cort de Barcelona
≫.
El Nacional
, 17-01-2018. [Consulta: 17 gener 2018].
- ↑
≪
Roger de Lluria
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
≪
Roger de Lluria
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
6,0
6,1
6,2
6,3
6,4
Consul
, Arnau ≪
Les victories (i les poques derrotes) de Roger de Lluria
≫.
Sapiens
.
- ↑
7,0
7,1
≪
Roger de Lluria
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
Bolos i Masclans
, Jordi. Edicions 62.
Diccionari de la Catalunya medieval (s. VI-XV)
, abril del 2000, p. 163.
ISBN 84-297-4706-0
.
Bibliografia
[
modifica
]