Nova Caledonia
(
frances
Nouvelle-Caledonie
,
canac
Kanaky
) es un arxipelag de la
Melanesia
amb la consideracio de col·lectivitat
sui generis
de
Franca
. Les
Nacions Unides
l'inclouen en la llista de
paisos no autonoms
. Es troba a l'ocea
Pacific
a uns 1.500 km a l'est d'
Australia
i a uns 2.000 km al nord de
Nova Zelanda
. Te una superficie de 19.100 km² i una poblacio de 268 767 habitants l'any 2014. La capital es
Noumea
amb 91.386 habitants el
2004
.
El 1853 va formar part de
Franca
.
El 1988 s'inicia un proces de descolonitzacio de les illes.
El 1984 el Front Socialista Kanak d'Alliberament Nacional, una organitzacio independentista, va fer un boicot a las eleccions territorials.
El lider independentista
Jean-Marie Tjibaou
fou assassinat, cosa que causa l'
acord de Noumea
.
El novembre de 2017 el govern de Nova Caledonia i el govern central frances van fer un acord per a celebrar un
referendum
per l'
autodeterminacio
de l'arxipelag. El referendum se situa en un proces de descolonitzacio iniciat el 1988.
[1]
El
referendum d'independencia
se celebra el 4 de novembre de 2018.
[2]
Posteriorment, el 2020, se celebraria un
nou referendum per la independencia
.
Mapa de Nova Caledonia
Nova Caledonia esta localitzada al sud-oest de l'
ocea Pacific
, a uns 1.200
km
a l'est d'
Australia
i 1.500 km al nord-est de
Nova Zelanda
.
Vanuatu
es localitza al nord-est. Es compon d'una illa principal, la
Grande Terre
(Terra Gran), i diverses illes mes petites com les
Illes Belep
al nord de Gran Terre, les
illes Loyaute
a l'est de Gran Terre, l'
Ile des Pins
al sud i les
Illes Chesterfield
i
Bellona
a l'oest. Gran Terre es l'illa mes gran, i l'unica amb
muntanya
. Te una forma allargada de nord-oest a sud-est, amb 350 km de llarg per 50?70 km d'ample. Una
cadena muntanyenca
corre al llarg de l'illa i compte amb cinc
pics
de mes de 1.500
m
. El punt mes alt es el
Mont Panie
amb 1.628
m
.
L'origen del toponim Caledonia es troba en el nom que els romans donaren a unes muntanyes d'Escocia i degut a l'origen escoces del navegant
James Cook
aquest va batejar com Nova Caledonia el territori albirat per ell.
Nova Caledonia es localitza al
Tropic de Capricorn
, entre els 19º i 23º de
latitud
sud. El
clima
de les illes es
tropical
, la
pluja
es estacional i es portada pels
vents
que usualment corren des de l'est. El terme mitja de precipitacio anual es de 1.500
mm
en les Illes Loyaute, 2.000 mm en les parts baixes de Gran Terre i entre 2.000 mm i 4.000 mm en les zones elevades de Grande Terre.
La poblacio indigena de melanesis
canacs
son el 44% del total de la poblacio. La resta dels habitants son
caldoches
la majoria d'origen europeu establerts des d'antic, (34%), polinesis (11,5%), indonesis (2,5%),
vietnamites
(1,4%), ni-Vanuatu (1,6%), i altres (5,5%). Existeix un
contingent
de gent que ve de Franca a treballar un o dos anys o be, a retirar-se.
Els censos poblacionals son extremadament critics per al balanc del poder en el territori, i l'organitzacio d'un nou cens ha estat postergat des de
1996
. S'estima que la poblacio ha crescut notablement des de 1996 a causa sobretot de l'arribada de francesos provinents de
Franca Europea
. Actualment la poblacio podria ascendir a 300.000 (dels 196.836 en 1996). D'acord amb dades de l'
aeroport
, estarien arribant entre 1.000 i 5.000 francesos d'
Europa
cada any. Aquesta dada es controvertida, especialment entre la poblacio indigena. En el cens del 2004, les dades del qual estan per publicar-se, es va eliminar la pregunta respecte a l'origen etnic dels enquestats, ja que la Constitucio Francesa establix que no deu fer-se
distincio
entre els francesos per
etnia
o
religio
; per tant, sera impossible coneixer el balanc etnic del territori.
S'hi parla el
frances
, unica llengua oficial, i 40 llengues locals del grup linguistic de les
austronesies
(
Ajie
,
arha
,
arho
,
bislama
,
bwatoo
,
caac
,
cemuhi
,
drehu
,
naa drubea
,
futuna
,
fwai
,
haeke
,
haveke
,
hmwaveke
,
iaai
,
javanes
,
jawe
,
kumak
,
mea
,
neku
,
nemi
,
nengone
,
naa numee
,
nyalayu
,
orowe
,
paici
,
pije
,
pwaamei
,
pwapwa
,
tayo
,
tiri
,
uvea
,
vamale
,
waamwang
,
wallisia
,
xaracuu
,
xaragure
,
yuanga
,
zire
).
Despres de la signatura dels acords de Noumea, Nova Caledonia disposa d'un estatut particular, que la considera
collectivite specifique
en l'espera del resultat d'un referendum local previst abans de
2019
[3]
en el qual es decidira la seva independencia o el manteniment dins la Republica Francesa. Administrativament s'ha dividit en tres provincies, cadascuna d'elles amb certa autonomia:
Agricultura i pesca poc desenvolupades ocupen el 30% de la poblacio pero nomes aporten el 6% del
PIB
.
El pais compta amb el 30% de les reserves mundials de
niquel
i aquest metall, que s'exporta principalment en brut, representa el 90% de les exportacions del territori.
En menor mesura es troba
crom
,
cobalt
,
ferro
,
coure
i fins i tot
or
.
El turisme es en via de desenvolupament. Com atractius turistic Nova Caledonia compta amb el segon
escull
de
corall
del mon i un paisatge tropical ple de platges i tambe un clima favorable.
Biodiversitat
[
modifica
]
Al contrari de moltes illes del Pacific les quals son d'origen
volcanic
recent, Nova Caledonia en un antic fragment del
supercontinent
Gondwana
. Nova Caledonia i Nova Zelanda es van separar per
deriva continental
d'Australia fa 85 milions d'anys. Les illes encara conserven
flora
i
fauna
que va tenir el seu origen a Gondwana. Te la taxa d'organismes endemics mes alta de tot el mon. Amb 2.425 especies de plantes endemiques, 61 de reptils i 23 d'ocells, entre els quals l'ocell que se'n diu
Cagou
que es l'emblema del territori.
L'especie mes coneguda es el
cagou
, una
au
de la grandaria d'una
gallina
i incapac de
volar
, amb una llarga
cresta
i un gracios cacareig, es considera (en relacio a l'extensio del territori neocaledonia) que l'illa de
Grande Terre
es el lloc del planeta Terra amb major varietat de reptils destacant-se el
vara
gegant. L'
arbre
niaouli
, que tambe creix a Australia i Nova Zelanda es d'interes medic, ja que es utilitzada per a combatre
refredats
. Abans de l'arribada dels europeus, l'unic
mamifer
existent a l'illa era el
roussette
(
guineu
voladora), una enorme
ratapinyada
vegetaria
, que es una delicia per als habitants locals. Les illes formes dues ecoregiones, el
bosc
plujos de Nova Caledonia en les Illes Loyaute, Pins, la part oriental de Grande Terre i el bosc sec de Nova Caledonia en la part occidental de Grande Terre. Aquesta ultima va ser on es van establir els europeus, deixant la part oriental als canacs.
Nova Caledonia a la literatura catalana
[
modifica
]
La tercera part de la novel·la
El navegant
, de
Joan-Lluis Lluis
(ed. Proa, 2016,
premi Serra d'Or
) te lloc integrament a Nova Caledonia, a final de segle
xix
. L'autor hi descriu les tensions entre colons i canacs, la vida en una tribu canac i la repressio militar francesa amb la complicitat dels deportats de la
Comuna de Paris
.
[4]
Galeria d'imatges
[
modifica
]
-
-
-
-
Badia d'Upi a l'
Ile des Pins
-
Badia de Saint-Joseph a l'
Ile des Pins
-
Penyassegats de Xodre a
Lifou
-
-
-
Paisatge de
brousse
al nord vora Poum
-
Piragua tradicional de l'
Ile des Pins
-
Fontaine Celeste
, place des Cocotiers a
Noumea
-
Un paisatge tipic del Sud de
Grande Terre
.
-
Un creek ric en oxids de metalls al Sud de Grande Terre.
-
Un creek ric en oxids de metalls al Sud de Grande Terre.
-
-
La Badia de les Tortues, al costat de Bourail.
-
-
Posta de sol a l'
Ile des Pins
Enllacos externs
[
modifica
]
 |
Aquest article conte una o mes imatges JPG amb text que pot ser traduit al catala.
(ajuda)
|