 |
Aquest article o seccio no
cita les fonts
o necessita mes referencies per a la seva
verificabilitat
.
|
Niccolo Paganini
(italia: Nicolo Paganini) (
Genova
,
27 d'octubre
de
1782
-
Nica
,
27 de maig
de
1840
) va ser un dels mes celebres virtuosos del
violi
, considerat com un dels mes grans violinistes que mai han existit, amb una
entonacio
perfecta i amb el desenvolupament de tecniques interpretatives innovadores.
[1]
[2]
Els seus pares eren Antonio i Teresa (nascuda Bocciardo) Paganini. D'acord amb el seu biograf
Peter Lichtenthal
, Paganini va estudiar en un principi la
mandolina
amb son pare, quan nomes comptava cinc anys. Va comencar amb el violi a set anys, va produir les primeres composicions a vuit anys i va fer el seu primer concert public a dotze anys. Per aquesta epoca va estudiar amb diversos mestres, com ara
Giovanni Servetto
i
Alessandro Rolla
, pero sembla que no va digerir gaire be els seus exits i, a setze anys, havia esdevingut un jugador i bevedor. La seva carrera es va salvar per la intervencio d'una dama desconeguda, que se'l va endur a la seva vil·la, on Paganini es va recuperar i va estudiar violi i guitarra durant tres anys.
La seva reaparicio es va produir a vint-i-tres anys, en ocupar la placa de director musical de la germana de
Napoleo
,
Elisa Baciocchi
, Princesa de Lucca, i fent gires de concerts. Aviat esdevingue una llegenda, per la seva mestria sense parango en la interpretacio al violi, amb debuts a
Mila
el
1813
,
Viena
el
1828
, i
Londres
i
Paris
el
1831
. Paganini va ser un dels primers musics, si no el primer, a fer gires com a artista en solitari, sense musics que l'acompanyaren. Va esdevenir una "superstar" de l'epoca i va aconseguir fer una veritable fortuna amb els seus concerts, per la seva capacitat d'encisar les audiencies.
Anunci d'una actuacio de Paganini el 1831
Un insistent mite sobre Paganini va ser que havia venut l'anima al
diable
a canvi de la seva tecnica
sobrehumana
, un rumor amb que ell es delia i del qual probablement va ser l'iniciador. Durant les interpretacions, movia els ulls de manera que l'iris s'ocultava i nomes se'n veia la part blanca. Les contorsions que feia en tocar, el cabell arrissat i llarg i la seva estatura van contribuir tambe al rumor. Tocava amb tanta intensitat que les dames es desmaiaven i els cavallers rompien a plorar de l'emocio.
El violi utilitzat per Paganini es conegut com a
Cannone Guarnerius
; aixi va ser batejat pel mateix Paganini per tal de reflectir el so de
canon
que en produia. Les seues cordes estan quasi en el mateix
pla
, al contrari que la majoria de violins que les tenen disposades en forma de volta per tal d'evitar tocar accidentalment una corda extra. La disposicio de les cordes del
Cannone
permetia a Paganini fer sonar tres i, fins i tot, quatre cordes alhora.
A Paris, el
1833
, va encarregar a
Berlioz
un concert per a viola i orquestra. Aquest va compondre
Harold en Italie
, pero Paganini mai no va interpretar-la. La seva salut es va deteriorar a causa d'un
cancer de laringe
. La malaltia va provocar-li la perdua de la parla, pero malgrat tot va continuar tocant el violi fins poc abans de morir. Hom diu que la nit anterior a la seva mort encara se'l sentia improvisar al violi. Va morir a
Nica
el
27 de maig
de
1840
.
Va deixar una serie de
sonates
per a violi,
capritxos
, sis concerts per a violi,
quartets de corda
i nombroses obres per a
guitarra
.
Les parts orquestrals de les obres de Paganini son polides, conservadores i amb un paper merament de suport. S'ha criticat que els concerts per a violi de Paganini repeteixen sempre la mateixa formula. Durant la seua carrera, les parts de violi dels concerts van ser mantingudes en secret. Paganini es presentava amb l'orquestra sense haver assajat previament. A la seua mort, nomes dos concerts van ser publicats. Els seus hereus van anar publicant la resta a poc a poc, durant molts anys. Hi ha sis concerts publicats (encara que la part orquestral dels dos darrers es va perdre). Les composicions per a violi i guitarra han esdevingut part del repertori habitual d'aquests instruments.
Paganini i el desenvolupament de la tecnica del violi
[
modifica
]
El violinista israelia
Ivry Gitlis
va dir "Paganini no es producte d'un desenvolupament... hi va haver els anteriors [violinistes abans de Paganini] i despres hi va haver Paganini." Tot i que algunes de les tecniques que usava ja existien en el seu temps, el desenvolupament de la tecnica violinistica havia progressat molt lentament fins llavors. Hom considera
Arcangelo Corelli
(1653-1713) com el pare de la tecnica del violi, transformant-lo des del seu paper de
continuo
a instrument solista.
Johann Sebastian Bach
(1685-1750), amb les seues sonates i
partite
per a violi sol (BWV 1001-1006), va establir fermament la capacitat polifonica del violi. La primera recerca exhaustiva de les possibilitats tecniques del violi pot trobar-se en els 24
capritxos
de
Pietro Locatelli
(1693-1746), que al seu temps van ser considerats massa dificils de tocar (tot i que avui es consideren absolutament accessibles). La major part dels violinistes de l'epoca es van enfocar en el maneig de l'arc (les anomenades
tecniques de ma dreta
pels interprets de corda), els dos reptes a la vegada fonamentals i critics per a un violinista.
Paganini va aportar noves tecniques per a compositors i interprets. L'escriptura per a violi va canviar drasticament a partir del seu mestratge. La seua musica sovint exigeix un rang ampli de digitalitzacions avancades i tecniques d'arc que van resultar sensacionals per a les audiencies i estimulants per als violinistes del seu temps. Les seues obres sovint exigeixen una combinacio de
staccato
, harmonics,
pizzicato
(amb totes dues mans), i amplis
intervals
(de vegades majors que una desena).
Eugene Ysaye
va criticar que l'acompanyament, en la musica de Paganini, era semblant al de la guitarra. Tot i aixo, Paganini va expandir el
timbre
i el color de l'instrument a nivells previament desconeguts. Tambe va ser un virtuos de la guitarra, instrument per al qual va deixar mes de 200 obres.
Era capac de tocar tres octaves sobre quatre cordes amb una unica posicio de la ma, una gesta increible fins i tot per als estandards actuals. La seua flexibilitat va poder ser deguda a la
sindrome de Marfan
o a la
sindrome d'Ehlers-Danlos
. Les seues tecniques de digitacio, com ara les octaves (i desenes) paral·leles o el pizzicato amb la ma esquerra, van ser considerades gairebe impossibles en el seu temps, pero ara son exercicis rutinaris per als estudiants de violi. Totes aquestes fites en l'evolucio de la tecnica violinistica nomes son comparables a les que, un segle despres, aconseguirien
Joseph Joachim
i
Eugene Ysaye
.
El seu
Capritx num. 24
en la menor ha estat objecte de l'interes de molts compositors posteriors.
Franz Liszt
,
Johannes Brahms
,
Serguei Rakhmaninov
,
Boris Blacher
i
Witold Lutosławski
, entre d'altres, van escriure'n variacions.
Els interprets de Paganini
[
modifica
]
Durant diverses decades la musica de Niccolo Paganini fou tinguda per intocable. Els violinistes de la seva epoca tractaren en va de descobrir, espiant-lo, els ≪secrets≫ de la seva execucio, que molts cregueren guiada pel diable en persona. Nomes accepta tenir un sol deixeble, assegurant-se, potser, que no tenia ni de lluny condicions per a seguir-lo. El cert es que va passar temps fins a caure el mur de temor davant l'impossible i a poc a poc comencaren a apareixer violinistes que gosarien tocar algunes partitures de Paganini. Pero no fou fins al segle XX que molts van cultivar amb normalitat les seves obres. En qualsevol cas, aquest fenomen dels interprets del compositor italia il·lustra amb claredat com ha anat millorant la preparacio tecnica dels instrumentistes ?no solament dels violinistes- en els ultims cent anys. Peces que a finals del segle
xix
nomes gosaven tocar, i amb tota mena de pors i precaucions, alguns dels mes grans, en l'actualitat son peces obligades en els ultims cursos dels conservatoris.
Pero aixo no vol dir que hi hagi centenars d'executants que facin justicia a la musica de Paganini. En canvi, continuen sent molt pocs els que ho assoleixen de veritat. Si fem un repas als grans violinistes del segle
xx
, veurem que una gran part d'ells s'han apropat en discs a la musica de Paganini: l'austriac
Fritz Kreisler
(
1875
-
1987
), l'hongares
Joseph Szigeti
(
1892
-
1973
) i, per descomptat, el virtuos per antonomasia del seu temps, el litua-estatunidenc
Jascha Heifetz
(
1901
-
1987
). El frances
Zino Francescatti
(
1905
-
1991
) i els russos
Nathan Milstein
(
1904
-
1992
) i
Leonid Kogan
(
1924
-
1982
), que son altres tres entre els noms mes prominents del seu temps, tampoc estigueren aliens a l'embruix i l'atraccio que exerciren Paganini sobre tants mestres del violi.
Un cas a part es el del novaiorques
Michael Rabin
, mort prematurament (
1936
-
1972
), l'enregistrament del qual dels
Vint-i-quatre capricis
de Paganini ha estat vista per tothom com una referencia ineludible. Un altre cas particular es el de
Yehudi Menuhin
(
1916
-
1999
), considerat com l'artista dels interprets del seu instrument abans com a virtuos. Malgrat que, Menuhin grava el
1961
els dos primers concerts de Paganini en una versio atipica i reveladora. Encara que quant a tecnica son irreprotxables, Menuhin s'interessa abans de tot pels valors estrictament musicals de les obres ?
que tantes vegades han estat i continuen sent refusats
- descobrint-ne aspectes insolits i, en definitiva, ennoblint-les. A les seves antipodes, l'italo-estatunidenc
Ruggiero Ricci
(nascut el
1918
) fou per sobre de tot un virtuos, un dels que mes s'han ocupat d'aquest compositor. Dos musics tan extraordinaris com el polones
Henryk Szeryng
(
1918
-
1988
) i el belga
Arthur Grumiaux
(
1921
-
1986
) han deixat gravat de diversos concerts que son i seran per molt temps interpretacions ?no sols execucions- modeliques. Aquest ultim, a mes, fou el protagonista de la reestrena (despres d'un segle desaparegut) del
Concert num.. 4
.
Durant els ultims anys, la major part dels violinistes mes eminents s'han ocupat en major o menor mesura del compositor italia. En primer lloc, s'ha de destacar al que potser es el ≪princep≫ dels violinistes actuals, l'israelia-estatunidenc Itzhak Perlman (nascut el
1945
), el desembarca en la companyia de discs per la que mes ha enregistrat amb colossals versions del Concert num. 1, i els
Vint-i-quatre capricis
.
Gidon Kremer
(nascut el
1947
,
Viktoria Mul·lova
(Nascuda el
1959
) i, sobretot,
Shlomo Mintz
(nascut el
1957
), amb una altra modelica versio dels
Vint-i-quatre capricis
, han realitzat importants aportacions a la interpretacio de Paganini. El mateix que la japonesa
Midori
(nascuda el
1972
) que enamora el mon musical amb un meravellos Concert num. 1, a l'edat de 15 anys. Els ultims descobriments en aquest instrument tambe tenen en el seu haver interpretacions de Paganini de primer ordre: Alexander Markov,
Gil Shaham
,
Maxim Vengerov
,
Sara Chang
o
David Garrett
. Aquest ultim ha gravat tambe una formidable versio dels
Vint-i-quatre capricis
, amb l'acompanyament pianistic que va compondre
Robert Schumann
.
Pero, sens dubte de cap mena, el torines
Salvatore Accardo
(nascut el
1941
) es el violinista mes vinculat al compositor genoves, del que ha gravat quasi tota la seva musica per a violi sol o acompanyat d'orquestra. Els seus sis concerts, amb el concurs de luxe de l'Orquestra filharmonica de
Londres
i un director tan reconegut com
Charles Dutoit
, son absolutament referencials. Accardo no solament desplega una tecnica quasi increible per llur perfeccio i soltesa, sino que a mes demostra no estar ni de bon tros, pendent de superar els terribles esculls mecanics. Per sobre de tots ells, fa musica amb elegancia, brio, un lirisme ben ≪italia≫ i profunditat.
[3]
- 24 capritxos
, per a violi sol, Op.1. D'aquests capritxs s'han fet moltes transcripcions, una de les millors potser es la del violinista mexica
Higinio Ruvalcaba
.
- num. 1 en mi major (
The arpeggio
)
- num. 2 en si menor
- num. 3 en mi menor
- num. 4 en do menor
- num. 5 en la menor
- num. 6 en sol menor
- num. 7 en la menor
- num. 8 en Mi bemoll major
- num. 9 en mi major
- num. 10 en sol menor
- num. 11 en do major
- num. 12 en La bemoll major
- num. 13 en Si bemoll major
- num. 14 en Mi bemoll major
- num. 15 en mi menor
- num. 16 en sol menor
- num. 17 en Mi bemoll major
- num. 18 en do major
- num. 19 en Mi bemoll major
- num. 20 en Re major
- num. 21 en la major
- num. 22 en fa major
- num. 23 en Mi bemoll major
- num. 24
(
Tema con variazioni
)
- Concert per a violi num. 1
, en Re major, Op. 6 (1817)
- Concert per a violi num. 2
, en si menor, Op. 7 (1826) (
La Campanella
)
- Concert per a violi num. 3
, en mi major (1830)
- Concert per a violi num. 4
, en re menor (1830)
- Concert per a violi num. 5
, en la menor (1830)
- Concert per a violi num. 6
, en mi menor (1815?) - darrer moviment completat per un compositor anonim.
- 12 sonates, per a violi i guitarra, Op. 2 i 3
- Op. 2, num. 1 en la major
- Op. 2, num. 2 en do major
- Op. 2, num. 3 en re menor
- Op. 2, num. 4 en la major
- Op. 2, num. 5 en Re major
- Op. 2, num. 6 en la menor
- Op. 3, num. 1 en la major
- Op. 3, num. 2 en sol major
- Op. 3, num. 3 en Re major
- Op. 3, num. 4 en la menor
- Op. 3, num. 5 en la major
- Op. 3, num. 6 en mi menor
- 18
Centone di Sonate
, per a violi i guitarra
- Obres arranjades
- Introduccio, tema i variacions sobre (
Nel cor piu non mi sento
) de 'La bella molinara' de Paisiello
- Introduccio i variacions sobre (
Non piu mesta
) de 'La Cenerentola' de Rossini
- Introduccio i variacions sobre (
Dal tuo stellato soglio
) de 'Moise...' de Rossini'
- Introduccio i variacions sobre (
Di tanti palpiti
) de 'Tancredi' de Rossini
- Maestoso sonata sentimentale (Variacions sobre l'himne nacional austriac)
- Variacions sobre
Deu salve al Rei
- Miscel·lania
- I Palpiti
- Perpetuela (Sonata Movimento Perpetuo)
- La Primavera
- Tema sobre "La Dansa de les Bruixes"
- Sonata con variazioni (
Sonata Militaire
)
- Sonata Napoleo
- Variacions
Les bruixes
- Cantabile en Re major
- Moto Perpetuo en do major
- Romanca en la menor
- Tarantella en la menor
- Gran sonata per a violi i guitarra, en la major
- Sonata per a viola en do menor
- Sonata en Do per a violi sol
- 12 Quartets per a violi, guitarra, viola i violoncel, opus 4
- num. 1 en la menor
- num. 2 en do major
- num. 3 en la major
- num. 4 en Re major
- num. 5 en do major
- num. 6 en Re major
- num. 7 en mi major
- num. 8 en la major
- num. 9 en Re major
- num. 10 en la major
- num. 11 en si major
- num. 12 en la menor
- num. 13 en fa menor
- num. 14
- num. 15 en la major
Obres inspirades per Paganini
[
modifica
]
- Arban;
El Carnaval de Venecia
- Jason Becker
;
5th Caprice
.
- Boris Blacher
;
Variations on a Theme of Paganini
(sobre el Capritx num. 24)
- Johannes Brahms
;
Variacions Paganini
, Op.35 (
1862
-
63
), per a piano basada en el Capritx num. 24
- Frederic Chopin
;
Souvenir de Paganini
per a
piano
(
1829
, postuma)
- Franz Lehar
;
Paganini
, opereta de ficcio sobre Paganini (
1925
)
- Franz Liszt
; Sis
Grandes Etudes de Paganini
, S.141 per a
piano
(
1851
) (arranjaments virtuosistics de 5 capritxs, incloent-hi el num. 24, i
La Campanella
del Concert per a violi i orquestra num. 2)
- Andrew Lloyd Webber
;
Variacions per a
violoncel
i orquestra,
originariament per a violoncel i grup de rock
- Andrew Lloyd Webber
;
Variacions
(basades en el Capritx num. 24, violoncel i banda de jazz/rock)
- Andrew Lloyd Webber
;
Song & Dance
(Canco i Dansa) - la Dansa es la reelabolacio de les
Variacions
- Witold Lutosławski
;
Variacions Paganini
(
1941
) sobre el Capritx num. 24, oroginalment per a 2 pianos, despres arranjada per a piano i orquestra
- Yngwie J. Malmsteen
;
Far Beyond The Sun
- Nathan Milstein
;
Paganiniana
, un arranjament del Capritx num. 24, amb variacions basades en altres capritxs
- Serguei Rakhmaninov
;
Rapsodia sobre un tema de Paganini
, Op.43 (
1934
), per a
piano
i
orquestra
sobre el Capritx num. 24
- George Rochberg
;
Caprice Variations
(
1970
), 50 variacions per a violi sol
- Robert Schumann
; Estudis sobre Capritxs de Paganini, Op.3 (1832; piano); 6 Estudis de concert sobre Capritxos de Paganini, Op.10 (1833, piano)
- Karol Szymanowski
;
Trois Caprices de Paganini
, arranjat per a violi i piano, Op.40 (1918)
- Philip Wilby
;
Paganini Variations
- Steve Vai
;
Eugene's Trick Bag
de la pel·licula
Crossroads
- Eugene Ysaye
;
Variacions Paganini
per a violi i piano
- Mario Castelnuovo-Tedesco
;
Capriccio diabolico
homenatge a Paganini, per a guitarra
- Variacions
Les bruixes
- 24 capricis
- Sis sonates per a violi i guitarra
, Op. 3
- Concert per a violi num. 1
- 1794 Primera actuacio en public
- 1795 Estudia violi i composicio a
Parma
- 1796 Torna a
Genova
per assajar
- 1801 Dirigeix una orquestra a
Lucca
- 1805 Es creu que va acabar
24 capricis
- 1809 Deixa Lucca per convertir-se en un artista "lliure"
- 1813 Debuta a
La Scala
, amb
Les bruixes
i dona onze concerts mes a
Mila
- 1817 Compon el
Concert per a violi num. 1
- 1820 Compon
Sis sonates per a violi i guitarra
, Op. 3
- 1828 Ofereix catorze concerts a
Viena
- 1829 Gires per
Alemanya
- 1831 Concerts a
Paris
i al
Regne Unit
- 1833 Encarrega
Harold en Italie
a
Berlioz
- 1834 S'estableix a
Parma
i la seva salut es deteriora
Bibliografia
[
modifica
]
- Leopold Auer,
Violin playing as I teach it
, Stokes, 1921 (reprint Dover, 1980).
(angles)
- Alberto Bachmann,
An Encyclopedia of the violin
, Da Capo, 1925.
(angles)
- Yehudi Menuhin and William Primrose,
Violin and viola
, MacDonald and Jane's, 1976.
(angles)
- Yehudi Menuhin and Curtis W. Davis,
The Music of man
, Methuen, 1979.
(angles)
- John Sugden,
Paganini
, Omnibus Press, 1980.
(angles)
- Bruno Monsaingeon,
The Art of violin
, NVC Arts (on film), 2001.
(angles)
- Masters of the Nineteenth Century Guitar, Mel Bay Publications.
(angles)