Jean Giraud

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de personaJean Giraud

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement (fr) Jean Henri Gaston Giraud Modifica el valor a Wikidata
8 maig 1938 Modifica el valor a Wikidata
Nogent-sur-Marne (Franca) Modifica el valor a Wikidata
Mort 10 marc 2012 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Montrouge (Franca) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mort Causes naturals Modifica el valor a Wikidata ( Limfoma Modifica el valor a Wikidata)
Sepultura Cementiri de Montparnasse , 9 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Formacio escola Duperre Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacio caricaturista , pintor , dibuixant de comics , il·lustrador , dibuixant , dissenyador de segells , guionista , escriptor de ciencia-ficcio , guionista de comics , autor de comic Modifica el valor a Wikidata
Activitat 1956 Modifica el valor a Wikidata ?  2012 Modifica el valor a Wikidata
Ocupador Spirou
Hachette
Les Humanoides Associes (en) Tradueix
Novedi (en) Tradueix
Le Lombard
Alpen Publishers (en) Tradueix
Dupuis
Casterman
Marvel Comics
Pilote
Dargaud
Fluide Glacial
Metal hurlant
L'Echo des savanes
Mœbius Productions (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Genere Western , comic i ciencia-ficcio Modifica el valor a Wikidata
Influencies
Nom de ploma Gir
Mœbius Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Familia
Fills Helene Giraud Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc web moebius.fr Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0320786 Allocine: 37227 Allmovie: p309829 TMDB.org: 62460
Musicbrainz: c2edb6b6-4613-4297-a86a-884e5273b5e7 Find a Grave: 86552892 Modifica el valor a Wikidata

Jean Giraud ( Nogent-sur-Marne ,   8 de maig de 1938   - Montrouge ,   10 de marc de 2012 ) va ser un dibuixant de comics i il·lustrador frances, conegut inicialment amb el pseudonim Gir i posteriorment tambe com a Moebius . [1]

Durant els seus inicis, quan era conegut com a Gir, es dedicava a dibuixar westerns . Mes endavant, durant els anys 70 i principis dels 80, la seva carrera va evolucionar com a dibuixant d'histories fantastiques de ciencia-ficcio . La seva fama va anar en augment fins al punt que al seu pais el van arribar a classificar com a company dels anomenats nous filosofs ( nouveaux philosophes ) francesos.

Biografia [ modifica ]

Jean Giraud va neixer a Nogent-sur-Marne, un suburbi de Paris . A casa dels seus avis, quan estava malalt, comenca les seves il·lustracions d'una series titulada La volta al mon . Estudia a l'Academia d'Arts Aplicades de Paris, a on comenca la seva amistat amb Jean-Claude Mezieres i Pat Mallet ; al seu segon any aconsegueix publicar la seva primera historieta a la revista Coeurs Vaillants .

El 1955, quan tenia setze anys, la seva mare es casa amb un mexica i els tres van marxar a viure a Mexic. Alla va coneixer la pintura , el jazz modern, el sexe i la marihuana . Dos anys mes tard, torna a Paris per realitzar el servei militar, on es dedica a treballar de recepcionista i vigilant de magatzem, primer a Alemanya durant setze mesos i despres a Algeria .

El 1977 Jean Giraud estava casat i tenia dos fills, vivia al camp a on practicava un regim estrictament vegetaria , aficionant-se al karate i a la musica.

Quan va celebrar el seu 65e aniversari, va decidir deixar la marihuana i comencar un diari per explicar la seva experiencia, que va acabar donant lloc a Inside Moebius .

Carrera professional [ modifica ]

Despres de dibuixar la serie Frank et Jeremie per la revista Far West , treballa des del 1961 com a aprenent de Jije , un dels grans mestres del comic francobelga , col·laborant a la realitzacio d'un album de Jerry Spring .

Va aconseguir la celebritat com a dibuixant del western El Tinent Blueberry , amb guio de Jean-Michel Charlier , la primera entrega del qual es va publicar a la revista Pilote el 1964.

Durant alguns anys va llegir exclusivament ciencia-ficcio. No va ser fins que va comencar a treballar per la revista Hara-Kiri que va adoptar el pseudonim de Moebius , extret de l'astronom i matematic alemany.

El 1974 va formar part del grup dels "Humanoides Associes" amb altres autors com Philippe Druillet , Dionnet i Frankas . Junts van ediar la revista Metal Hurlant , on Moebius va publicar el 1975 obres de fantasia i ciencia-ficcio com Arzach o The long tomorrow . Tambe va treballar a l'adaptacio cinematografica de Dune , realitzada per Alejandro Jodorowsky , i que no va ser mai completada.

La lectura de Carlos Castaneda , que coneix a traves del polifacetic xile, l'impulsa a emprendre un nou rumb, manifestat a obres com Le garage hermetique de Jerry Cornelius, del 1976.

El 1978 te lloc la primera exposicio dels seus dibuixos a Italia, mes concretament a Macondo , un local de Mila .

El 1980 va iniciar la saga L'Incal , una fructifera col·laboracio amb Alejandro Jodorowsky. Va dissenyar el llargmetratge Els amos del temps ( les maitres du temps , 1982) de Rene Laloux i l'adaptacio americanojaponesa de Little Nemo de Masami Hata i Bill Hurtz (1990).

L'any 1988, despres de veure Akira , va esdevenir un gran fan de l'estil de dibuix japones, especialment del de Katsuhiro Otomo i de Yukito Kishiro . Les seves obres s'han vist influenciades per aquest fet.

Paral·lelament a la seva feina com dibuixanrt d'historietes, Moebius ha participat en el disseny grafic de moltes pel·licules com Alien (1979), Tron (1982), Masters of the Universe (1986), Willow (1987), The Abyss (1989), El cinque element (1997), etc. George Lucas va utilitzar un dels seus dissenys per a l'Imperial Probe Droid a l'episodi V de La Guerra de les Galaxies , titulat L'imperi contraataca .

Tambe ha participat en el terreny dels videojocs col·laborant a Panzer Dragoon (1995) i Seven Samurai 20XX (2004), dissenyant tots els personatges.

Com a guionista va arribar a escriure Cristal Moteur per Marc Bati, un remake de Little Nemo per Bruno Marchand i Icar amb dibuixos de Jiro Taniguchi .

Llegat i influencia [ modifica ]

La seva influencia al cinema no nomes es concreta amb els seus treballs realitzats per aquest medi, sino que tambe es manifesta de manera indirecta. Els seus dibuixos per la historieta curta The long tomorrow , amb guio de Dan O'Bannon, van ser una referencia visual clau per Blade Runner (1982). [2]

Obres [ modifica ]

Com a dibuixant
  • Les aventures de Frank et Jeremie
  • El tinent Blueberry
  • Rebel·lio a la granja
  • Arzach
  • Le garage hermetique
  • Major fatal
  • L'homme est-il bon?
  • Cauchemar blanc
  • Tueur de monde
  • Els ulls del gat
  • Jim Cutlass
  • L'Incal
  • Venecia celeste
  • El mon d'Edena
  • El cor coronat
Com a guionista
Disseny cinematografic
Animacio
Videojocs
  • Panzer Dragoon
  • Seven Samurai 20XX

Referencies [ modifica ]

  1. Diccionario de Arte II (en castella). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.91. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 5 desembre 2014].  
  2. Bukatman . Terminal Identity: The Virtual Subject in Postmodern Science Fiction (en angles). Duke University Press, 1993. ISBN 0822313405 .  

Enllacos externs [ modifica ]