Invasio sovietica de Polonia de 1939

Segona Guerra Mundial
Cartell de propaganda sovietic representant l'avanc de l'Exercit Roig per alliberar als ucrainesos. El text diu: " Estrenyem la nostra ma als nostres germans perque aixi puguin aixecar-se i lliurar-se del jou dels darrers segles ". El militar simbolitza l'alliberament dels camperols del jou polones, car empeny a un "malvat" vestit amb l'uniforme polones. Aixo pot interpretar-se com una caricatura de Jozef Pilsudski
Tipus	invasio
Data	17 de setembre - 6 d'octubre de 1939
Escenari	Polonia
Lloc	Polonia
Causa	Protocol addicional secret al Pacte Molotov-Ribbentrop
Resultat	Victoria sovietica
Front	Front Oriental
Bandols
Polonia Unio Sovietica
Comandants
Edward ?migły-Rydz Mikhail Kovaliov Semion Timoixenko
Forces
Uns 20.000 homes en 20 batallons del Cos de Proteccio Fronterera i formacions improvisades de l'Exercit Polones. Entre 465.000 i 800.000 homes, enquadrats en 33 divisions i 11 brigades
Baixes
Les estimacions van entre 3.000 i 20.000 ferits, a 7.000 morts i desapareguts, sense comptar 2.500 presoners de guerra executats en represalies posteriors. Les estimacions sovietiques parles d'entre 737 i 1.862 victimes en total, mentre que les poloneses van entre 1.475 morts i desapareguts i 2.383 ferits, fins a 2.500 morts i 10.000 ferits.
Cronologia
← Campanya de Polonia i Guerra polonesosovietica

La Invasio sovietica de Polonia de 1939 va ser una operacio militar de la Unio Sovietica sense declaracio formal de guerra, iniciada el 17 de setembre de 1939 , a l'inici de la Segona Guerra Mundial , la Unio Sovietica va envair Polonia des de l'est, setze dies despres de la invasio de Polonia per part de l' Alemanya nazi envais Polonia des de l'oest. Les operacions militars posteriors van durar els 20 dies seguents i van acabar el 6 d'octubre de 1939 amb la divisio bidireccional i l'annexio de tot el territori de la Segona Republica Polonesa per l'Alemanya nazi i la Unio Sovietica. ^[1] Va suposar una important victoria per a l' Exercit Roig .

A inicis de 1939 , la Unio Sovietica intentava formar una alianca amb el Regne Unit , Franca , Polonia i Romania , per a fer front a l' Alemanya nazi , pero es presentaren diverses dificultats, com la negativa romanesa i polonesa a permetre el transit de les tropes sovietiques a traves dels seus territoris com a forma de seguretat col·lectiva. Davant l'absencia d'avancos en les negociacions, els sovietics van canviar radicalment la seva estrategia, signant el 23 d'agost de 1939 el Pacte Ribbentrop-Molotov amb l' Alemanya nazi . Consequentment, l' 1 de setembre els alemanys van envair l'oest polones, mentre que els sovietics travessarien la frontera el 17 . El govern sovietic anuncia que actuava per a protegir els ucrainesos i belarussos que habitaven a la Polonia oriental, a causa del col·lapse de l'administracio polonesa despres de la invasio nazi. Segons els sovietics, el govern polones ja no podia assegurar la seguretat dels seus ciutadans.

L'Exercit Roig va assolir rapidament els seus objectius, car sobrepassava en xifres als defensors polonesos. Uns 230.000 soldats polonesos (tot i que algunes estimacions ho eleven fins a 452.000) van ser fets presoners de guerra . El govern sovietic s'annexiona el nou territori, posant-lo sota el seu control i declarant al novembre d'aquell mateix any que 13 milions i mig de ciutadans polonesos, residents a la zona annexionada, passaven a ser ciutadans sovietics. Els sovietics van contrarestar l'oposicio mitjancant execucions i detencions. Centenars (o milers, segons les estimacions) de detinguts van ser enviats a Siberia i a altres zones remotes de la Unio Sovietica en quatre series de deportacions produides entre 1939 i 1941 .

La invasio sovietica, que el Politburo va anomenar "campanya d'alliberament", va permetre la incorporacio de milions de polonesos, ucrainesos i belarussos a les Republiques Socialistes Sovietiques d' Ucraina i Belarus . Durant l'existencia de la Republica Popular de Polonia (1945-1989), aquest afer va ser considerat com un tema delicat, arribant a ser tabu i omes de la historia oficial amb l'objectiu de preservar la il·lusio de l'amistat eterna entre els membres del Bloc de l'Est .

Preludi [ modifica ]

Al final de la decada dels 30, la Unio Sovietica pretenia formar una alianca contra Alemanya amb el Regne Unit , Franca i Polonia . Les negociacions, aixo no obstant, van ser dificils. Els sovietics insistien en la creacio d'una esfera d'influencia que s'estengues des de Finlandia fins a Romania i van demanar ajut militar, no nomes per a actuar contra qualsevol pais que els ataques directament, sino que tambe contra qualsevol organitzacio que ataques als paisos de dita esfera d'influencia. Des de l'inici de les negociacions amb Franca i Gran Bretanya, la Unio Sovietica demanda el seu dret a ocupar els Estats Baltics ( Estonia , Letonia i Lituania ). Finlandia tambe hauria d'incloure's en el cercle d'influencia sovietica, i els sovietics finalment van reclamar el seu dret a actuar a tots aquests paisos, aixi com a Romania , quan la seva seguretat es veies amenacada. Els governs de tots aquests paisos van rebutjar la proposta, car pressentien que si l' Exercit Roig envaia el seu territori, ja mai no l'abandonaria, com aixi va assenyalar el ministre d'exteriors polones Jozef Beck . La Unio Sovietica deixa de confiar en britanics i francesos per a mantenir la seguretat col·lectiva des que aquests van rebutjar ajudar la Republica Espanyola contra els sublevats durant la Guerra Civil Espanyola , o quan van rebutjar ajudar Txecoslovaquia de l' Alemanya Nazi a Munic . D'igual manera, sospitaven que els aliats occidentals preferien que la Unio Sovietica s'enfrontes a Alemanya per ella mateixa, mentre que ells observaven la situacio. A la vista d'aquests interessos divergents, els sovietics abandonaren el dialeg i reprengueren les converses amb Alemanya.

El 23 d'agost de 1939 , la Unio Sovietica signa el Pacte Ribbentrop-Molotov amb l' Alemanya Nazi , sorprenent a tothom. Ambdos governs anunciaren que l'acord era un simple tractat de no-agressio ; pero en un apendix secret tambe van acordar repartir-se Polonia entre ells i dividir l' Europa Oriental entre les esferes d'influencia sovietica i germana. El Pacte Ribbentrop-Molotov, que ha estat descrit com una llicencia per a la guerra, va ser un factor clau en la decisio de Hitler d' envair Polonia .

El tractat atorga als sovietics un espai defensiu addicional a l'oest. Tambe els oferi la possibilitat cedits a Polonia vint anys abans , i aixi unir als pobles ucrainesos i belarussos occidentals i orientals sota un govern sovietic i, per primer cop, sota un mateix estat. Stalin , a mes, veia avantatges en cas que es declares una nova guerra a l' Europa Occidental , car els seus enemics ideologics es debilitarien entre ells i aixi s'obririen noves regions per a l'avanc del comunisme .

Poc despres que els alemanys envaissin Polonia l' 1 de setembre de 1939 , els liders nazis comencaren a animar als sovietics a jugar la seva part del Pacte Ribbentrop-Molotov perque envais la part oriental de Polonia. L'ambaixador alemany a Moscou , Friedrich Werner von der Schulenburg , i el ministre d'Afers Exteriors sovietic Molotov , van intercanviar una serie de comunicats diplomatics sobre l'afer.

Els sovietics van retardar la seva intervencio per diversos motius: es trobaven ficats en una serie de disputes frontereres amb Japo , necessitaven temps per a mobilitzar a l' Exercit Roig i veien un avantatge diplomatic en esperar que Polonia es desintegres abans de realitzar cap mena de moviment. El 17 de setembre de 1939 , Molotov declara a la radio que tots els tractats existents entre la Unio Sovietica i Polonia havien quedat anul·lats perque el govern polones havia abandonat el seu poble i havia deixat d'existir de forma efectiva. Aquell mateix dia, l'Exercit Roig travessa la frontera polonesa, comencant la invasio del pais.

La campanya militar [ modifica ]

L'Exercit Roig penetra per la regio de Kresi , a l'est de Polonia, amb 7 exercits formats per entre 450.000 i 1.000.000 de soldats. Aquests exercits estaven agrupats en 2 Fronts Sovietics : el Front Belarus, dirigit per Mikhail Kovaliov i el Front Ucraines, comandat per Semion Timoixenko . Fins a aquell moment, els polonesos no havien aconseguit defensar les seves fronteres occidentals, i en resposta a les incursions alemanyes, havien llancat una contraofensiva de certa importancia a Bzura . L'Exercit Polones tenia originariament un pla defensiu ben desenvolupat per a combatre una possible invasio sovietica, pero no estaven preparats per a fer front a dues invasions simultanies. En el moment en que els sovietics van envair el pais, els comandants polonesos ja havien enviat a la major part de les seves tropes a l'oest per a enfrontar-se als alemanys, deixant l'est sota una proteccio simbolica formada per 20 batallons, compostos per 20.000 soldats de defensa fronterera ( Korpus Ochrony Pogranicza , sota la direccio del general Wilhelm Orlik-Rueckemann )

En iniciar-se la invasio, el comandant en cap polones, Mariscal de Polonia Edward ?migły-Rydz ordena a les forces frontereres que resistissin davant l'envestida sovietica. Despres canvia de postura, despres de consultar amb el Primer Ministre Felicjan Slawoj Skladkowski , ordenant retrocedir i limitar els atacs en cas de defensa propia.

Aquestes ordres contradictories van portar a la confusio, i quan l'Exercit Roig ataca les unitats poloneses esclataren diverses batalles de forma inevitable. La resposta dels no-polonesos etnics a la situacio comporta una nova complicacio. En alguns casos, ucrainesos, belarussos i jueus aplaudiren l'entrada de les tropes sovietiques, considerant-les alliberadores. L' Organitzacio dels Nacionalistes Ucrainesos s'aixeca contra els polonesos, i partisans comunistes organitzaren revoltes locals, com per exemple a Skidel .

El pla original de replegament dels militars polonesos consistia a retirar-se i reagrupar-se als voltants de la frontera romanesa. La idea era adoptar posicions defensives alla i esperar l'atac promes pels francesos i els britanics a l'oest. Aquest pla suposava que Alemanya es veuria obligada a limitar les seves operacions a Polonia per poder combatre en un segon front. Els aliats esperaven que les forces poloneses podrien resistir durant diversos mesos, pero l'atac sovietic va convertir instantaniament aquesta estrategia en obsoleta.

Els caps militars i politics polonesos sabien que estaven perdent la guerra contra l'Alemanya Nazi abans i tot de que la invasio sovietica convertis la derrota en inevitable. No obstant aixo, van rebutjar rendir-se o negociar la pau amb Alemanya. En canvi, el govern polones demana a totes les seves unitats militars que evacuessin Polonia i es reunissin de nou a Franca. El mateix govern es desplaca fins a Romania la mitjanit del 17 de setembre de 1939 pel pas fronterer de Zalischyky . Algunes unitats poloneses van seguir maniobrant al sud-est de Polonia, suportant atacs alemanys a un costat, mentre que per l'altre s'enfrontaven als sovietics. Durant els dies que van seguir a l'ordre d'evacuacio, els alemanys van derrotar els polonesos a la Batalla de Tomaszow Lubelski , que es produi entre el 17 i el 20 de setembre .

Les unitats sovietiques sovint es trobaven que els alemanys avancaven des de la direccio oposada. Van succeir diversos exemples notables de cooperacio entre ambdues forces. La Wehrmacht captura la Fortalesa de Brest amb l'ajut de la 29a Brigada de tancs sovietica, despres de la batalla de Brest Litovsk , el 17 de setembre . El General alemany Heinz Guderian i el sovietic Semio Krivoixein van portar a terme una desfilada conjunta despres de capturar Brest . Lviv (o Lwow ) es va rendir el 22 de setembre , uns dies despres que els alemanys haguessin lliurat el comandament de les operacions a la zona dels sovietics. Forces sovietiques van capturar Wilno el 19 , despres de dos dies de combats . El 24 de setembre van capturar Goradnia despres de quatre dies de combats . Cap al 28 , l'Exercit Roig ja havia arribat fins a la linia dels rius Narew , Buh Occidental , Vistula i San , que formaven la frontera acordada previament amb els nazis.

Tot i la victoria tactica polonesa a Szack el 28 de setembre , la derrota polonesa ja estava fora de tot dubte. Voluntaris civils, milicies i unitats reorganitzades es van replegar cap a Varsovia . La Fortalesa Modlin , al nord de la ciutat, es rendi el 29 , despres d'una intensa batalla de setze dies . L' 1 d'octubre , tropes sovietiques van conduir a unitats poloneses fins als boscos, a la batalla de Wytyczno , una de les darreres confrontacions directes de la campanya.

Diverses guarnicions poloneses aillades van aconseguir mantenir les seves posicions durant molt de temps abans de ser finalment vencudes, sent la darrera unitat en rendir-se el Grup Independent Operatiu "Polesie" ( Samodzielna Grupa Operacyjna "Polesie" ), del general Franciszek Kleeberg Polesie . Kleeberg es rendi el 6 d'octubre , despres de lluitar durant 4 dies a Kock, prop de Lublin, finalitzant aixi la Campanya de Setembre. Els sovietics en sortien victoriosos. El 31 d'octubre , Molotov presenta un informe al Soviet Suprem : " Un cop curt de l'Exercit Alemany, i posteriorment un altre de l'Exercit Roig han estat suficients per anihilar aquesta lletja criatura del Tractat de Versalles ".

La reaccio aliada [ modifica ]

La reaccio de la Gran Bretanya i Franca a la invasio de Polonia va ser el silenci, car no desitjaven cap mena de confrontacio amb els sovietics en aquells moments. Sota els termes de l' alianca militar anglo-polonesa del 25 d'agost de 1939 , els britanics havien promes assistencia militar a Polonia si aquesta era atacada per una potencia europea. Pero quan l'ambaixador polones Edward Raczynski recorda al ministre d'exteriors britanic E.F.L. Wood el tractat signat, aquest li declara taxativament que no seria una bona empresa per al Regne Unit declarar la guerra a la Unio Sovietica. El Primer Ministre Neville Chamberlain considera fer public un compromis de restaurar l'estructura de l'Estat Polones, pero finalment tot queda en unes declaracions de condemna general.

Els francesos tambe havien adquirit compromisos amb Polonia, incloent la provisio d'ajut aeri, i aquests tampoc no van ser complerts. Una vegada que els sovietics havien envait Polonia, tant francesos com britanics van decidir que no hi havia res que poguessin fer per Polonia a curt termini, de manera que van iniciar a planificar una victoria a llarg termini. Els francesos havien avancat de manera provisional pel Sarre a inicis de setembre, pero despres de la derrota polonesa, es retiraren fins al darrere de la Linia Maginot . Molt polonesos van indignar-se davant de la manca de suport dels seus aliats occidentals, creant-se un sentiment de traicio entre els polonesos.

Consequencies [ modifica ]

L'octubre de 1939, Molotov informa el Soviet Suprem que la invasio havia provocat un total de 737 morts i 1.862 ferits sovietics, tot i que les xifres poloneses augmenten aquestes xifres fins a 3.000 morts i entre 8.000 i 10.000 ferits. A l'altre costat, entre 6.000 i 7.000 polonesos van morir durant els enfrontaments amb l'Exercit Roig, sent fets presoners entre 230.000 i 450.000 homes. Els sovietics solien fer cas omis dels termes de les rendicions. En alguns casos van arribar a prometre als soldats polonesos la llibertat en cas de rendicio, pero acabaven detenint-los nomes deposar les armes.

La Unio Sovietica havia deixat de reconeixer oficialment a l'Estat Polones en iniciar la invasio. Com a resultat, ambdos estats mai no es declararen la guerra de forma oficial i, per tant, els sovietics no tractaren als presoners militars polonesos com a presoners de guerra , sino com a rebels contra el nou govern de la Ucraina i la Belarus occidental. Els sovietics van matar a desenes de milers de presoners polonesos. Alguns van ser executats en plena campanya, com el Jozef Olszyna-Wilczynski , que va ser capturat, interrogat i assassinat el 22 de setembre . El 24 , els sovietics van matar a 42 persones, entre personal i pacients d'un hospital militar polones al poble de Grabowiec , prop de Zamo?? . Els sovietics tambe van executar a tots els oficials polonesos capturats despres de la batalla de Szack , el 28 de setembre de 1939 . Mes de 20.000 persones, tant militars com civils polonesos, van morir a la Massacre de Katyn .

Els polonesos i els sovietics van restablir les seves relacions diplomatiques el 1941 , seguint el Pacte Sikorski-Mayski , pero els sovietics tornaren a trencar-les el 1943 despres que el govern polones demanes un examen independent de les fosses comunes descobertes al bosc de Katyn. Llavors, el govern sovietic pressiona als Aliats Occidentals perque reconeguessin al govern titella pro-sovietic de Wanda Wasilewska a Moscou .

El 28 de setembre de 1939 , la Unio Sovietica i Alemanya van modificar en secret els terminis del Pacte Ribbentrop-Molotov . Van passar Lituania al cercle d'influencia sovietic i van desplacar la frontera polonesa cap a l'est, donant un territori major a Alemanya. Amb aquest acord, anomenat la Quarta Particio de Polonia , l' URSS es queda amb tot el territori polones situat a l'est de la linia dels rius Pisa , Narew , Buh Occidental i San . Aixo li proporcionava un total de 200.000 kilometres quadrats, habitats per tretze milions i mig de ciutadans polonesos.

L'Exercit Roig havia sembrat la confusio entre la gent del lloc en assegurar que arribaven per salvar a Polonia dels nazis. El seu avanc va sorprendre els polonesos i als seus liders, que no havien rebut informacio sobre com respondre davant d'una invasio sovietica. Alguns ciutadans polonesos i jueus potser haurien preferit en principi un regim sovietic a un de nazi. No obstant aixo, els sovietics aviat van imposar la seva ideologia rapidament a la vida del pais, confiscant i nacionalitzant totes les empreses tant de titularitat publica com estatal. Durant els dons anys que seguiren a la invasio i annexio de Polonia, els sovietics van arrestar a uns 100.000 ciutadans polonesos, i en van deportar entre 350.000 i 1.500.000 mes, dels quals en van morir entre 250.000 i 1.000.000, la majoria d'ells, civils.

Territoris polonesos annexionats per l'URSS [ modifica ]

Dels tretze milions i mig de civils que vivien als territoris annexionats per la Unio Sovietica , els polonesos eren el major grup etnic, pero els belarussos i els ucrainesos , en conjunt, representaven la meitat de la poblacio. L'annexio no dona pas a la Unio Sovietica el control de totes les arees on vivien els belarussos i els ucrainesos, car algunes d'elles es quedaren a la zona alemanya degut el moviment de la frontera cap a l'est. De tota mena, la Unio Sovietica aconsegui unir la major part d'ambdos pobles, expandint les Republiques de Belarus i Ucraina .

El 26 d'octubre de 1939 se celebraren unes "eleccions" a les assemblees de Belarus i Ucraina per a donar una aparenca de legalitat. Els belarussos i ucrainesos residents a Polonia havien estat alineats per la politica de polonitzacio del Govern de Varsovia i per la repressio contra els moviments separatistes, i per la qual cosa sentien poca lleialtat cap a l'estat polones; pero no tots veieren amb bons ulls la seva incorporacio a l'URSS, car recordaven la fam d'Ucraina d'inicis de la decada dels 30. En general, mentre que els pobres reberen be als sovietics, les elits van tendir a formar part de l'oposicio, tot i donar suport a la reunificacio.

Els sovietics van introduir rapidament politiques de sovietitzacio a Belarus i a Ucraina Occidental, incloent col·lectivitzacions massives en la totalitat de la regio. Durant el proces, eliminaren implacablement els partits politics i les associacions publiques, arrestant als seus liders sota l'acusacio "d'enemics del poble". Les autoritats tambe van suprimir l' Organitzacio dels Nacionalistes Ucrainesos , de caracter anti-polones i que portava resistint activament contra l'estat polones des de la decada dels 20. Tot i el canvi de regim, els nacionalistes ucrainesos van seguir aspirant a un estat ucraines independent i unificat. Les unificacions de 1939 van ser, malgrat tot, un succes decisiu a la historia d'Ucraina i de Belarus perque van assentar la base territorial amb la qual ambdues republiques arribarien a la independencia el 1991 despres de la dissolucio de la Unio Sovietica.

Censura [ modifica ]

Els censors sovietics van suprimir molts dels detalls de la invasio de 1939 i de les seves consequencies. El Politburo va qualificar l'operacio com una "campanya d'alliberament", i posteriorment les institucions i publicacions sovietiques no van variar aquesta postura. El 30 de novembre de 1939 , Stalin assegura que no era Alemanya qui havia atacat a Franca i al Regne Unit, sino que eren Franca i el Regne Unit els qui havien atacat a Alemanya. Al marc de 1940, Molotov va assegurar que Alemanya havia tractat de negociar la pau, pero que la seva proposta havia estat rebutjada pels "imperialistes anglo-francesos". Tots els governs sovietics posteriors van negar l'existencia d'un protocol secret al Pacte Molotov-Ribbentrop, pero quan aquest document va ser "trobat" als arxius sovietics el 1989, es dona a coneixer tota la veritat. La censura tambe s'aplica a la Republica Popular de Polonia per a mantenir la imatge d'amistat Sovietico-Polonesa , promoguda per ambdos governs comunistes. La politica oficial nomes admetia que la campanya de 1939 servi per unir als pobles ucraines i belarus i per a alliberar als polonesos del "capitalisme oligarquic". Les autoritats van desanimar qualsevol estudi profund sobre la materia; pero malgrat aixo, diverses publicacions encobertes (conegudes en polones com Bibuła ) van aprofundir la questio, com van fer d'altres mitjans de comunicacio.

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Gross , Jan Tomasz . Revolution from Abroad: The Soviet Conquest of Poland's Western Ukraine and Western Belorussia . Princeton, NJ : Princeton University Press, 2002. ISBN 0-691-09603-1 .  

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Invasio sovietica de Polonia