L'avio
supersonic
Aerospatiale-BAC Concorde
fou un dels dos unics models d'
avio de passatgers supersonics
en servei. El Concorde tenia una
velocitat
de creuer
Mach
2,04 (mes de dues vegades la
velocitat del so
, uns 2.172 km/h aproximadament) a una alcada de 60.000 peus (17,7
quilometres
) amb una configuracio d'ala delta i una evolucio de motors amb
postcombustio
dissenyats originalment per al bombarder estrategic Avro Vulcan. Fou tambe el primer avio comercial equipat amb un sistema de
control per senyals electrics
. Els vols comercials del Concorde, operats per
British Airways
i
Air France
, comencaren el
21 de gener
del
1976
[1]
i finalitzaren el
24 d'octubre
del
2003
, amb un ultim vol d'acomiadament el
26 de novembre
del mateix any.
Al final dels anys 50 el
Regne Unit
,
Franca
, els
Estats Units
i la
Unio Sovietica
estaven desenvolupant programes de
transport supersonic
(SST o Supersonic Transport).
L'empresa britanica Bristol Aeroplane Company (BAC) i la francesa Sud Aviation estaven treballant en els dissenys del Bristol
Type 233
i el
Sud-Caravelle
respectivament. Ambdues companyies estaven ampliament subvencionades pels seus respectius governs per guanyar terreny en un mercat d'avions dominat principalment pels Estats Units. Ambdos dissenys estaven a punt de passar a la fase de construccio del prototip a principis dels 60, pero els costos foren tan grans que els dos governs van decidir d'unir forces. El desenvolupament del projecte va ser negociat com un
tractat internacional
entre la Gran Bretanya i Franca en comptes d'un simple acord comercial entre corporacions. Aquest incloia una clausula, a peticio dels britanics, de penalitzacio per cancel·lacio. L'esborrany del tractat fou signat el
28 de novembre
de
1962
. En aquell punt les dues companyies s'havien unit i el projecte Concorde es portaria a terme gracies a British Aircraft Corporation i Aerospatiale. El consorci va signar mes de 100 comandes de les principals linies aeries del moment.
Pan Am
,
BOAC
i
Air France
eren les primeres linies aeries destinataries amb sis Concordes cada una. Algunes de les linies aeries amb comandes eren
Japan Airlines
,
Lufthansa
,
American Airlines
,
United Airlines
,
Air Canada
,
Braniff
,
Iran Air
,
Qantas
,
CAAC
,
Middle East Airlines
i
TWA
.
L'aeronau fou anomenada inicialment Concord al Regne Unit, pero el 1967 el govern britanic va anunciar el canvi de denominacio a Concorde per tal d'igualar-la a la francesa.
primer vol
El Concorde 001 es va enlairar pel primer vol de proves de l'aeroport de
Tolosa de Llenguadoc
, Franca, el 2 de marc del 1969 i efectua el primer vol supersonic el seguent 1 d'octubre. Seguint el programa previst, el Concorde 001 va comencar una gira de demostracio el 4 de setembre de 1971. El Concorde 002 va prendre el relleu el 2 de juny de 1972 amb una gira per l'
Asia
i l'
Orient Mitja
. El Concorde 002 va fer la primera visita als Estats Units el 1973, aterrant al nou aeroport internacional de
Dallas
per commemorar la seva obertura. Aquestes gires van impulsar les vendes i es varen rebre mes de 70 noves comandes. Tanmateix, una combinacio de factors causats principalment per la crisi del petroli als anys 70, dificultats financeres de les linies aeries, l'accident mortal del competidor sovietic, el
Tupolev Tu-144
, i inconvenients mediambientals com l'estrepit sonic i la contaminacio, van causar una inesperada cascada de cancel·lacions de comandes. Air France i British Airways van quedar com a uniques companyies compradores. L'avio i els seus components foren venuts al preu simbolic d'una
Lliura Esterlina
la unitat.
Els Estats Units van cancel·lar el seu programa de transport supersonic el 1971, en el moment que ja hi havia dos dissenys sobre la taula: el
Lockheed L-2000
, una versio escalada del Concorde, com a projecte guanyador, seguit pel
Boeing 2707
concebut per a ser mes gran i rapid i transportar fins a 300 passatgers amb un concepte d'ala mobil. Tambe es va parlar en aquell moment a Franca i al Regne Unit que l'oposicio americana al Concorde, en especial a la contaminacio acustica, va ser orquestrada o, almenys, secundada pel govern nord-america, veient-se incapac de proposar un avio competidor valid. Tanmateix, altres paisos com
Malaisia
van restringir els vols supersonics del Concorde precisament per la contaminacio acustica.
Les dues linies aeries europees van operar vols de demostracio i proves a diverses destinacions des del 1974 en endavant. Les proves del Concorde van establir records encara avui no superats: 5.334 hores de vol en avions de prototip, preproduccio i produccio final. Mes de 2.000 hores de vol van ser supersoniques. En total fins a quatre vegades mes preparacio que la d'un avio subsonic de similars mesures.
Caracteristiques tecniques
[
modifica
]
Moltes de les caracteristiques comuns dels avions del segle XXI van ser utilitzades per primera vegada en el Concorde.
Optimitzacio de la velocitat:
- Ales doble delta
- Motors
Rolls-Royce
/Snecma Olympus turbojet amb postcombustio i capacitat supersonica
- Motors controlats amb tecnologia thrust-by-wire, precursors dels controls FADEC (control de gas digital) actuals.
- Morro abatible per millorar la visibilitat en l'aterratge
Optimitzacio i millora del pes:
- Punt de consum optim de combustible a Mach 2.04 amb motors d'alta eficiencia a velocitats supersoniques
- Construccio predominant en alumini per economitzar pes
- Pilot automatic a temps complet i control d'impuls automatic permetent un control complet de l'avio sense mans, des de l'enlairament fins a l'aterratge
- Sistemes de
control per senyals electrics
- Superficies de control multifuncio (MDF)
- Control hidraulic d'altra pressio a 28 MPa per alleugerir els components del sistema hidraulic
- Sistema de frenada amb control electronic brake-by-wire
- Emmagatzematge eficient del combustible entorn el fuselatge per optimitzar el centre de gravetat.
L'experiencia en la construccio del Concorde va desembocar en la base del consorci europeu
Airbus
i moltes d'aquestes caracteristiques formen part dels avions comercials d'Airbus. Snecma Moteurs, per exemple, va entrar a la comercialitzacio de motors per aviacio civil amb la produccio del Concorde. L'experiencia amb el Concorde li va obrir cami per establir la
CFM International
juntament amb General Electric produint amb exit la serie de motors
CFM56
.
Encara que el Concorde fos en el seu moment una meravella tecnologica, trenta anys despres d'entrar en servei la cabina, plena de dials i interruptors analogics, es veu ja completament obsoleta. Sense competidors en el mercat no hi va haver rao de millorar l'avionica o el confort als passatgers, al reves del que acostuma a passar en avions obsolets o de dissenys antics.
Els principals socis, BAC (actualment
BAE Systems
) i Aerospatiale (actualment
EADS
), son els propietaris de la certificacio del Concorde. La responsabilitat d'aquesta certificacio esta actualment transferida a Airbus.
Vols regulars
[
modifica
]
Concorde de British Airways a l'aeroport de Heathrow
El
21 de gener
del 1976 van comencar a operar els vols regulars del Concorde amb les rutes
Londres
-
Bahrain
i
Paris
-
Rio de Janeiro
via
Dakar
.
[2]
El Congres dels Estats Units va prohibir els aterratges en sol nord-america, principalment a causa de les protestes dels ciutadans sobre la contaminacio acustica, impedint l'inici de les rutes transatlantiques.
Quan es va aixecar la prohibicio americana per vols supersonics sobre l'ocea, la ciutat de
Nova York
va prohibir el Concorde a nivell local. Amb poca eleccio de destinacions,
Air France
i
British Airways
van comencar els serveis transatlantics a
Washington DC
el 24 de maig. Finalment, a finals de 1977, Nova York va permetre l'operacio del Concorde, prioritzant els avantatges del transport supersonic davant dels inconvenients del soroll i es van programar vols regulars des de Paris i Londres a l'aeroport John F. Kennedy de Nova York, amb el primer vol el 22 de novembre de 1977. Els vols operats per British Airways tenien l'indicador BA001, BA002, BA003 i BA004.
El temps mitja d'un
vol transatlantic
estava per sota les 3 hores i mitja. Fins al 2003, Air France i British Airways van continuar operant vols a Nova York de forma diaria. Addicionalment, el Concorde volava a les illes
Barbados
en la temporada hivernal i, ocasionalment, operava vols charter a destins com Rovaniemi,
Finlandia
. L'1 de novembre de 1968 un Concorde charter va
circumnavegar
el planeta en 31 hores i 51 minuts.
Per un curt periode durant el 1977 i de nou el 1979 i el 1980, British Airways i
Singapore Airlines
van compartir un Concorde per operar vols entre Bahrain i
Singapur
. L'avio, amb matricula G-BOAD, es va pintar dels colors de Singapore Airlines al costat de babord i els de British Airways al d'estribord. Els vols es van cancel·lar als tres mesos per questions acustiques a peticio del govern de Malaisia. Es va tracar una nova ruta que no sobrevoles l'espai aeri malai pero en entrar en conflicte amb les autoritats
indies
es va declarar la ruta com a inviable. Des del setembre del 1978 al novembre de 1982 Air France va volar dos cops a la setmana a
Ciutat de Mexic
via Washington D.C. La crisi economica, pero, va forcar la cancel·lacio de la ruta a aquesta ciutat i els ultims vols estaven gairebe buits. En algun moment donat el Concorde va retornar a Ciutat de Mexic i a
Acapulco
en
vols charter
.
Del 1979 al 1980, Braniff International va llogar dos Concordes, un de British Airways i un d'Air France per cobrir la ruta, en modalitat subsonica, Dallas ? Nova York. Els avions es van registrar als Estats Units i als seus respectius paisos d'origen per raons legals. Els vols portaven tripulacions de Braniff tot i mantenir els colors de la linia aeria original. Els vols, pero, no foren rendibles i tenien una mitjana de reserves del 25% cosa que va forcar a cancel·lar la ruta i finalitzar l'unica operacio del Concorde en sol exclusivament nord-america.
Experiencia per als passatgers
[
modifica
]
Comparant amb altres avions comercials, el Concorde oferia una experiencia inusual als seus passatgers. Tan British Airways com Air France configuraven la cabina de passatgers en classe unica i amb una configuracio de quatre seients per fila amb el passadis al mig. Encara que es tractava d'una classe de luxe, molts passatgers se sorprenien de les mides reduides de la cabina, amb un passadis central de nomes 1,8 metres i seients de pell amb una separacio per les cames similar a la classe turista de molts altres aparells.
Als anys 90, moltes de les caracteristiques mes comunes de la primera classe i la classe business dels vols de llarg recorregut (coberts per exemple pel
Boeing 747
) com ara entreteniment en video i seients rotatoris i reclinables no es trobaven en el Concorde. L'unic entreteniment fou una pantalla de plasma a la part anterior on es mostrava l'alcada, la temperatura de l'aire i la velocitat de creuer. Sense espai superior per l'equipatge de ma aquest estava severament restringit. Aquestes condicions eren notablement inferiors a qualsevol altre vol en primera classe en altres aparells pero es compensava, aixo si, amb un temps de vol considerablement inferior (tres hores i mitja des de Nova York a Londres) i aixo feia el Concorde molt atractiu als executius de les empreses.
Per tal de maquillar aquestes carencies, el servei del Concorde havia de ser de primera classe en el sentit mes extens de l'expressio. Les peticions de begudes o altres necessitats eren ateses a l'instant i els apats se servien amb coberts de plata i plats Wedgwood.
L'experiencia unica de travessar la barrera del so era menys dramatica del que s'esperava. El moment era anunciat per un dels pilots i presentat a la pantalla informativa. Si no, hom es podia perdre el lleuger esdeveniment.
Al doble d'alcada de creuer habitual, les turbulencies eren molt ocasionals i per les finestres es podia veure clarament la corba de La Terra. En vol supersonic, i encara que la temperatura exterior era d'uns 60
°C
sota zero, la friccio de l'aire sobre el fuselatge escalfava el morro de l'avio a temperatures superiors al 120
°C
, entelant les finestres i produint un escalat de temperatures al llarg de la cabina de passatgers.
L'accident de Paris
[
modifica
]
El Concorde fou l'avio de passatgers mes segur del mon d'acord amb el nombre de morts per distancia viatjada fins a l'accident del
vol 4590 d'Air France
a
Gonesse
, Franca, el
25 de juliol
del
2000
. Com a apunt en la seguretat, si tenim en compte que la flota completa del
Boeing 737
transporta mes passatgers en una setmana que persones va transportar el Concorde en tota la seva vida util, el Concorde no fou un avio segur. En tot cas, van morir totes les persones que viatjaven en l'aparell i quatre a terra. Quan l'avio estava accelerant a la pista, una peca metal·lica va rebentar els neumatics. Aquests van incendiar-se i van rebentar els tancs de combustible, causant l'accident mortal. L'informe es va publicar el 14 de desembre del 2004 atribuint l'accident a una tira metal·lica de
titani
despresa d'un
DC-10
de
Continental Airlines
que es va enlairar minuts abans que ho feu el Concorde. La peca despresa no estava aprovada per l'Administracio Federal d'Aviacio dels Estats Units.
De totes maneres hi va haver cert escepticisme sobre aquest informe, ja que se centrava unicament en la peca com a causa de l'accident. El govern frances va esser molt reticent a compartir informacio durant la investigacio i aixo es va veure com un encobriment. Antics pilots francesos i britanics del Concorde van apuntar a moltes altres possibilitats que l'informe ignorava, incloent que un anivellat incorrecte en la distribucio del pes del combustible podria portar a la perdua del tren d'aterratge, desviant el Concorde de la pista i a la reduccio de la velocitat inicial sota els minims necessaris per enlairar l'aparell amb seguretat. S'han escoltat veus que diuen que aquest encobriment es deu a un intent de salvar la reputacio del Concorde i al fet que el Concorde en els ultims instants es va aproximar molt al Boeing 747 que transportava al president frances
Jacques Chirac
. De totes maneres, l'accident va accelerar la fi de la carrera del Concorde, independentment de les causes.
L'accident va aterrar la flota de Concordes i va fer modificar molts aspectes de l'aparell. Despres de les actualitzacions de seguretat necessaries, incloent un control electric mes eficient, linies de
kevlar
cap als tancs de combustible i pneumatics resistents al foc, les rutes del Concorde es van reobrir de nou el 7 de novembre del 2001.
El nou estil de pneumatics i tren d'aterratge del programa Concorde va aportar una nova contribucio al futur disseny d'avions.
A octubre de 2005, l'antic enginyer d'Aerospatiale Jacques Herubel estava sota investigacio per negligencia en l'accident de l'aparell. Un informe de l'empresa conclou que hi va haver almenys 70 incidents relacionats amb les rodes del Concorde del 1979 al 2000 pero no es van seguir els passos adequats per solucionar-los.
Retirada de servei
[
modifica
]
Exhibicio del Concorde en un museu
El primer vol de proves del millorat Concorde es porta a terme des de Regne Unit fins a mig
Atlantic
i de retorn, preparant-lo aixi per l'entrada en servei aquella mateixa setmana. El vol va tenir lloc l'
11 de setembre
del
2001
i estava en ple vol quan van tenir lloc els atacs al
World Trade Center
de Nova York.
El 10 d'abril del 2003, British Airways i Air France van anunciar de forma simultania la retirada del Concorde aquell mateix any. Les causes que es van citar van ser el reduit nombre de passatgers, l'accident del 25 de juliol del 2000, la caiguda del transport aeri despres de l'11-S i l'increment dels costos de manteniment.
Aquell mateix dia
Richard Branson
es va oferir per adquirir els Concordes de British Airways al seu preu original d'una lliura esterlina per posar-los en servei amb la seva empresa
Virgin Atlantic Airways
. Branson va argumentar que aquell era el preu que British Airways va pagar al govern britanic pero British Airways ho va negar i va refusar l'oferta. Despres de declarar enormes perdues en els vols del Concorde als anys 80, British Airways va adquirir els Concordes al govern britanic a baix cost. Despres de dur a terme un estudi de mercat i descobrir que els seus clients potencials pagarien mes per viatjar en l'aparell, British Airways va apujar les tarifes i va aconseguir no tenir perdues, pero tampoc beneficis, en les rutes del Concorde. A diferencia dels francesos, pero, British Airways no va fer mai publics els comptes.
Richard Branson va escriure un article al setmanari
The Economist
l'octubre de 2003 exposant que la seva ultima oferta per adquirir la flota de Concordes va esser de 5 milions de lliures i que tenia la intencio d'operar la flota per molts anys. Pero tota esperanca de seguir operant els Concordes es va esvair, ja que Airbus va anunciar que no donaria suport tecnic ni manteniment als antics avions.
Air France va fer l'ultim aterratge als Estats Units des de Paris el 30 de maig del 2003. Camions de bombers van projectar arcs d'aigua per sobre l'avio a la pista de l'
aeroport JFK
. Va fer l'ultim vol comercial de retorn a Paris el seguent dia. La fi del Concorde d'Air France va ser un vol charter entorn la badia de
Biscaia
.
Una subhasta d'objectes i records del Concorde d'Air France es va portar a terme a la casa Christie's de Paris el 15 de novembre del 2003. Mil tres-centes persones van assistir a l'acte i molts dels lots van superar mes de deu vegades els preus previstos.
British Airways
[
modifica
]
L'ultima sortida d'un Concorde de British Airways es va produir a l'aeroport internacional Grantley Adams a les Barbados el 30 d'agost del 2003. El Concorde amb matricula G-BOAG va visitar Toronto l'11 d'octubre. En una setmana, el Concorde va visitar les ciutats angleses de Birmingham el dia 20, Belfast el 21, Manchester el 22, Cardiff el 23 i Edinburgh el 24. Cada dia l'avio feia el trajecte d'anada i tornada des de l'aeroport londinenc de
Heathrow
cap a les ciutats programades, sobrevolant aquestes ciutats a poca alcada. Mes de 650 guanyadors d'un sorteig i 350 convidats van omplir aquests vols.
El 23 d'octubre del 2003, la reina
Elisabet II del Regne Unit
va consentir en il·luminar el castell de Windsor i el Concorde el va sobrevolar en el seu ultim vol comercial sobre sol britanic. Aquest honor esta reservat a importants esdeveniments d'estat i dignataris visitants.
British Airways va retirar els Concordes al seguent dia, el 24 d'octubre de 2003. Un concorde va abandonar Nova York amb una fanfarria similar a la del seu predecessor d'Air France mentre dos vols charter especials, un sobre la badia de Biscaia i l'altre cap a Edinburgh van transportar antics pilots i convidats
VIP
. Aquests tres avions van sobrevolar despres Londres amb un permis especial per a volar a baixa alcada i van aterrar en sequencia a l'aeroport de Heathrow. Els dos aparells que sobrevolaren Europa van aterrar a les 16:01 i a les 16:03, hora britanica, i a les 16:05 el provinent de Nova York. Els tres avions van circular per l'aeroport durant 45 minuts abans de desembarcar els ultims passatgers. El pilot de l'ultim vol transatlantic fou Mike Bannister.
Alguns dels passatgers convidats van ser:
- L'exmodel nord-americana Christie Brinkley
- El propietari de la Formula 1 Bernie Ecclestone
- L'actor
Nigel Havers
- La model
Jodie Kidd
- El president de British Airways Lord Colin Marshall, baro de Knightsbridge
- El llavors editor del Daily Mirror Piers Morgan
- El presentador de la CNN Richard Quest
- Els presidents de:
- un passatger afortunat que havia reservat el vol amb un any d'antelacio.
Bonhams
va conduir la subhasta d'objectes dels Concordes de British Airways l'1 de desembre del 2003 a l'Olympia Exhibition Centre de Londres. Entre els objectes subhastats hi havia el mesurador de Mach, el con del morro, seients de pilot i passatgers i fins i tot cendrers. Es van recaptar uns tres quarts de milio de Lliures Esterlines i mig milio van ser donats a "Get Kids Going!", associacio caritativa que ajuda a nens i nenes amb discapacitat l'oportunitat d'accedir i participar en l'esport.
Historial dels avions
[
modifica
]
Nomes es van construir 20 Concordes, 6 per a desenvolupament i 14 per al servei comercial. Aquests eren:
- Dos prototips
- Dos avions de pre-produccio
- 2 avions de produccio que no van entrar en servei
- 14 avions de produccio, 12 dels quals encara estaven en servei el 2003
S'han conservat fins al dia d'avui tots aquests avions menys dos: l'F-BVFD retirat de servei el 1982 i desmantellat el 1994 degut a una mala conservacio, i l'F-BTSC estavellat a
Paris
. Diverses unitats estan actualment exposades: a Paris, al
Museu de l'Aire i de l'Espai
; a
Seattle
, al Museum of Flight de
Boeing
.
Impacte cultural i politic
[
modifica
]
En formacio amb els Red Arrows de l'exercit britanic
L'aeronau es encara avui un poderos simbol de tecnologia ultra-moderna tot i tenir ja mes de 30 anys. Es tambe considerat per molts anglesos i francesos com un simbol d'orgull nacional.
La reaccio de la gent envers el soroll extrem de l'aparell va representar tambe un canvi important. Abans de fer les proves del Concorde, el desenvolupament de la industria de l'aviacio civil era enterament acceptada pels governs democratics i els electors. El rebuig popular, pero, al soroll del Concorde va representar un punt i a part en el desenvolupament cientific i tecnic, i les industries comencaren a considerar seriosament l'impacte ambiental i social de les noves tecnologies. Tot i les queixes es va descobrir tambe que altres aeronaus eren encara mes estridents que el mateix Concorde, ja que els pilots del transport supersonic reduien la velocitat al sobrevolar nuclis de poblacio. Aixo va forcar a pilots d'altres aparells a fer el mateix. Una ironia fou que la minima produccio del Concorde es degue al
mite
que relacionava la destruccio de la capa d'ozo amb l'avio. Cientifics anti-transport supersonic van suggerir que l'emissio de gasos dels motors jet causarien la destruccio de la capa d'ozo de la Terra, provocant un increment massiu de
cancers
de pell i altres efectes nocius. Aixo en general es va acceptar i va mobilitzar un enorme rebuig entorn la construccio d'aparells supersonics. La ciencia actual, pero, ha determinat que les emissions del Concorde contenien
oxids de nitrogen
, cosa que en realitat incrementa la capa d'ozo (en la infinitament minima proporcio que pertoca a un simple avio).
Des d'aquesta perspectiva, l'impuls tecnologic que va suposar el Concorde va significar tambe un pas endavant en la visio i comprensio que van tenir els ciutadans envers la tecnologia i l'
ecologia
. Una de les consequencies mes directes la trobem en els actuals avions de passatgers, amb menys emissions i menys soroll, llegat de l'experiencia amb el Concorde. A Franca, per exemple, al llarg de tot el tracat de les linies de tren d'alta velocitat
TGV
s'han utilitzat aillants acustics. Al Regne Unit la campanya de proteccio de l'Anglaterra rural ha tracat mapes de tranquil·litat i moltes agencies governamentals han seguit tambe aquest exemple en altres camps.
Un bitllet per al Concorde era un privilegi per a gent adinerada, pero alguns vols charter especials o els bitllets nomes d'anada combinats amb el retorn en altres avions estaven rebaixats per donar una oportunitat economica als mes entusiastes. Aquesta expectacio i admiracio pel Concorde ha quedat gravat al subconscient col·lectiu i el millor exemple el tenim en pronunciar el seu nom, ja que no ens referim a
un
Concorde sino a
el
Concorde, com si en realitat nomes n'hagues existit un.
Un avio de British Airways realitzava ocasionalment vols alli on es produien esdeveniments reials, exhibicions aeries i, en ocasions especials, en formacio amb els Red Arrows de l'exercit britanic.
Dimensions i especificacions
[
modifica
]
Cabina de pilotatge
Les dimensions tipiques dels avions de produccio, sense tenir en compte algunes variacions:
- Llargada: 61,66 m
- Llargada del fuselatge intern: 39,32 m
- Amplada maxima del fuselatge extern: 2,88 m
- Amplada maxima del fuselatge intern: 2,63 m
- Alcada maxima del fuselatge extern: 3,32 m
- Alcada maxima del fuselatge intern: 1,96 m
- Amplada d'ala: 25,6 m
- Superficie d'ala: 358,25 m²
- Superficie de la cua: 33,91 m²
- Superficie de control: 16 m2
- Superficie de la cua: 16 m2
- Superficie del timo: 10,41 m2
- Planta de potencia: Quatre motors Rolls-Royce/SNECMA Olympus 593 Mk 610
- Potencia maxima amb postcombustio: 169 kN per motor
- Pes operacional en buit: 78.700 kg
- Combustible maxim: 95.680 kg
- Pes maxim durant l'operacio de taxi: 186.880 kg
- Pes maxim en enlairament: 185.070 kg
- Pes maxim en aterratge: 111.130 kg
- Pes maxim en aterratge sense combustible: 92.080 kg
- Velocitat de creuer maxima: Mach 2.04 (~2.170 km/h)
- Alcada maxima operacional: 18.000 m (60.000 peus)
- Recorregut maxim: 7.250 km
- Temperatura del morro a Mach 2: 127 °C
Degut a l'escalfament causat per l'aire a velocitats supersoniques, el fuselatge es dilatava fins a trenta centimetres, fent-se clarament visible la dilatacio a la cabina de comandament.
El
13 de juliol
de
1985
es van celebrar per tot el planeta diversos concerts benefics per ajudar economicament al tercer mon, l'esdeveniment es va anomenar
Live Aid
. L'estrella del pop
Phil Collins
va volar amb el Concorde des de Londres fins a
Filadelfia
i aixo va permetre que en un mateix dia actues a les dues ciutats.
Possible substitucio
[
modifica
]
El novembre de 2003, la companyia aeria EADS (matriu d'Airbus) va anunciar que es considerava treballar juntament amb empreses japoneses el desenvolupament d'un substitut mes gran i rapid per al Concorde. Tanmateix, informes recents han suggerit que s'ha invertit al voltant d'un milio de
dolars
anuals en aquest desenvolupament i que s'estima que la inversio minima necessaria fora de mil milions de dolars anuals.
L'octubre de 2005 la
JAXA
(agencia espacial japonesa) va dur a terme proves
aerodinamiques
del model a escala d'un aparell dissenyat per transportar fins a 300 passatgers a Mach 2. Pensat per al servei comercial, s'espera que estigui en funcionament entorn el 2020.
Cultura popular
[
modifica
]
al museu de l'USS Intrepid
Cinema i televisio
[
modifica
]
El Concorde ha aparegut en diverses produccions audiovisuals:
- Airport '79
.
- Un dels robots de
Transformers
es un Concorde.
- A
La Busqueda
es pot veure el Concorde al museu de l'
USS Intrepid
de Nova York.
- James Bond
viatja amb el Concorde a
Moonraker
.
- El concorde apareix a l'episodi
Timeflight
de la serie britanica
Dr. Who
.
En els
simuladors de vol
existeixen una o mes variants del Concorde, com el simulador de vol de
codi obert
FlightGear
, aixi com en el sector comercial.
[3]
Enllacos externs
[
modifica
]