Jose Ferraz y Cornel
(
Benas
,
Ribagorza
, 3 d'abril de 1796 -
Valencia
, 30 de chunyo de 1854) va estar un
militar
y
politico
aragones
d'el
sigllo XIX
, chirmano de
Francisco Javier Ferraz y Cornel
,
sobrino
d'el Ministro de la Guerra de
Carlos IV
Antonio Cornel y Ferraz
y primo d'el president d'el Consello de Ministros dan
Isabel II
,
Valentin Ferraz y Barrau
. Va estar director d'el Tresoro y dos vegades Ministro d'Hicienda baixo el reinau d'Isabel II.
Yere naixeu de
casa Faure
, a la vila de
Benas
, de la
vall de Benas
, Ribagorza,
Aragon
. Descendient d'una familia noblle que van ocupar puestos de poder molto lligats a la dinastia de Borbon, va ingresar a la carrera militar per su
tio
Antonio Cornel y per su chirmano gran Francisco Javier, seguind una carrera parellana especialment vinculada a l'arma de caballeria. En lo politico, va tinre incllinacions liberals coma su
chirmano
. Estarie expulsau de l'exercito en 1823 dan la restitucion de l'
Absolutismo
a la figura de
Ferrando VII
.
Entre a l'exercito dan doce ans, a travies d'el rechimiento de Dragons, gracies a una dispensa especial d'el cheneral
Palafox
. Va combatre a'ls dos
Setios de Zaragoza
, y cuan va caure la ciudat a la fin d'el segundo setio, en 1809, se va negar a allistar-se a la tropa napoleonica per hu que va ser feto preso pe'ls francesos. Mentre que el treslladaben ta Franza se va escapar y viurie un temp amagau a la
Serra d'Alcubierre
, asta que se va poder allistar de nuevo a l'exercito espanyol. Entre que dure la
Guerra d'el Frances
va seguir a su chirmano Francisco Javier dan l'Exercito d'
Andalucia
y pe'l llevante. El dinou de chinero de 1820 recibirie el rang de Capitan, y sis de chunyo de 1821 el de secretario de la Inspeccion Cheneral de Caballeria.
[1]
Dan l'escllatiu de la revuelta tradicionalista, que comenzarie a
Catalunya
de la mano de l'arzobispe de Tarragona y el marques de Mataflorida (
igllesia
y noblleza heben visto minguar els suyos privilechios dan el
Trienio Liberal
), y la posterior tornada enta'l trono de
Ferrando Seteno
coma
rei absoluto
, va sufrir la purga de l'exercito coma su chirmano y molts altros oficials d'incllinacions liberals, pero a diferencia d'el chirmano, Jose no i tornarie mai mes. Alavez se case a
Valencia
, agon tinrie la suya residencia asta el final d'els suyos dies.
Entre 1837 y 1839 salle esleiu deputau per
Valencia
tres vegades. En 1839 ye nombrau director d'el Tresoro, y a'l llargo d'ixo an fa dos vegades de ministro d'Hicienda de forma interina, asta que el nombren ministro titular el 20 de chuliol de 1840.
[1]
A la vegada el president d'el Consello de Ministros ye su primo
Valentin
. En 1843 salle senador per
Zaragoza
coma su chirmano Fco. Javier. Els dos estarien nombrats senadors vitalicis per la reina
Isabel II
, mes tarde.
Va pasar el zaguer temp de la suya vida retirau de la vida publica a Valencia, a resultes de la muort d'un fillo.
[1]
Va deixar estar la politica y va fer bels cargos, coma director de l'Hespital Provincial y de la Casa de Beneficiencia de la capital d'el
Turia
.
[1]
Va morir el 30 de chunyo de 1854 a ista ciudat. Tenibe cincuanta-hueito ans.