Una perla es una concrecion calcaria , mai sovent de color blanca, fabricada per unes molluscs bivalves (subretot las ustras perlieras ). Quand un objecte irritant passa a l'interior del closc, l'animal reagis enrodant l'objecte d'un jac de carbonat de calci CaCO ₃ jos la forma d' aragonita o de calcita . Aquesta mescka se nomena nacra .

Autrescop sonque obtenguda per asard, las perles fan al comencament del segle XXI l'objecte d'una cultura que foguet estudiada pels Japoneses al comecament del segle XX dins los ans 1970. Dempuei, lo secret de lor tecnica s'espandiguet dins totes los archipels de l' ocean Pacific , e la Polinesia francesa n'es lo productor mager en 2010.

Bioquimia [ modificar | Modificar lo codi ]

La nacra es un carbonat de calci cristallizat jos forma ortorombica (malhum parallelepipedic) formant de cristals d' aragonita . Aquestes cristals se forman sus un substrat de proteinas e de sucres complexes (4-6 %) que li conferis una granda soliditat. S'agis, de fach, d'una biomineralizacion, que pot servir de mecanisme de defensa al respecte de l'intrusion d'un cors estrangier ^[1] .

La qualitat estetica de la perla depend de l'espessor de la nacra (mai importanta quand la perla es naturala) mas tanben de la regularitat de la cristallizacion. Sa coloracion es multifactoriala (per ex. especia del mollusc, nutricion de l’ustra, composicion quimica dels minerals dissolguts dins l'aiga a l'entorn...).

Istoria de la perla [ modificar | Modificar lo codi ]

Pendent la preistoria , "de tombas escavadas del Paleolitic contenon caduna de centenas (veire de miliers) de perlas e/o de coquilhas que serian corduradas suls vestits. Los exemples mai coneguts son aquesta de La Magdalena (Dordonha), de Grimaldi (Italia) e de Sungir (Russia). Aqueste site, un campament de plen aire dins l'estepa russa datat d'environ 32.000 ans, abritava la tomba d'un adult e, separada d'el, aquesta de dos enfants inumats ensems. ^[2] Des miliers de perlas ornavan los vestits dels tres individus." ^[3]

Una perla coneguda  foguet descoberta dins d'escavacions d' Oumm al Qaiwain per la mission arqueologica francesa als Emirats arabis units ^[4] . Se situava dins una tomba collectiva, empegada al crani d'un defunt que lo cors avian estat desplacat pendent d'inumacions ulterierioras. De datacions al carboni 14 la data de 5500 AbC ^[5] La presencia de perlas en contexte funerari era ja atestada dins la region del golf Persic e de l' ocean Indian ^[6] , mas jamai abans lo milen V. A aquesta epoca, las perlas eran mai sovent puasadas sus la lebra superiora del mort; al milen IV, eran pusleu placadas dins sa man ^[7] .

Joielaria. [ modificar | Modificar lo codi ]

Las perlas son utilizadas per realizar de joiels dempuei l' Antiquitat ; eran nomenadas las larmas d' Afrodita . Las familhas romanas que n'avian los mejans crompavan a lors filhas una o doas perlas cada an, qu'ajan un colar complet a lor majoritat. Lo CIBJO ^[8] , reconeis quatre categorias de perlas : las perlas naturalas (forca raras), las perlas de cultura, las perlas compausadas, las perlas d'imitacion. A aquo s'apond las doas categorias d'aiga doca o d'aiga de mar.

La valor de las perlas es determinada per lor forma ( simetria ), lor brilhancia, lor talha, lor color.

Las perlas son divisidas en ueit formas de basa : rondas, semirondas, boton, gota, ovala, pera, barroca, bagada.

La brilhancia (o lustre de la perla) es lo criteri mager dels criteris per jutjar de la qualitat d'una perla, subretot pels joieliers; mas mai la perla es grossa, mai se vend car. Las grossas perlas perfiechament redondas son forca raras, e forca cercadas per de colars demai rengs.

L'espessor de la nacra es un criteri determinant la qualitat d'una perla. La nacra se pot considerar coma l'essencia de la perla, que va li donar son lustre, sa color e sa durabilitat. Une nacre espessa permet a la perla de gardar durablament sa color e son aparencia, al contrari la nacra fina que, quitament se pot esser forca bela, aura mai de mal a durar dins lo temps ^[9] .

La talha de las perlas depend forca de l'especia produsent la perla. Per las perlas de Tahiti, lo govern de Polinesia Francesa fixet l'espessor minimala a 0,8 millimetre de nacra.

Perlas celebras [ modificar | Modificar lo codi ]

• Perla Regenta, crompada per Napoleon I;
• Perla Peregrina: perla ovala descoberta al segle XV dins lo Golf Persic, oferta per Felip II d'Espanha a Maria Tudor e per Richard Burton a Liz Taylor ;
• Perla de Puerto: revelada al public en 2016, descoberta dins un tridacne gigant a las Filipinas; mesura 67 cm de long, 30 cm de larg e pesa 34 quilogramas.
• Perle d'Allah: descoberta en 1934 a las Filipinas dins un tridacne, pesa 64 quilogramas e a un diametre mejan de 24 cm;
• Arco Valley Pearl: 2301 grans (78 × 41 × 35 mm) , de forma barroca, auria estat oferta a Marco Polo per l'Emperaire de China.
• Perla d'Asia: 2300 grans (115 gramas);
• Reina de las Perlas: 109 grains, apartenent a la Corona de Franca, desaparegada en 1792;
• Crotz del Sud: assemblatge de nous perlas en forma de crote, trobada en 1874 en Australia.

Notas e referencias [ modificar | Modificar lo codi ]

Vejats tanben [ modificar | Modificar lo codi ]

Articles connexes [ modificar | Modificar lo codi ]

• Perlicultura

Ligams externes [ modificar | Modificar lo codi ]

• ( fr ) Perles, une Histoire naturelle . Exposition au Museum national d'Histoire naturelle de Paris, a la fois scientifique et esthetique ; elle presente notamment la perle Hope.