한국   대만   중국   일본 
Nikolai Gogol ? Wikipedia Vejatz lo contengut

Nikolai Gogol

Aqueste article es redigit en lengadocian.
Un article de Wikipedia, l'enciclopedia liura.
(Redirigit dempuei Nikolai Gogol )

Nikolai Gogol
N.Gogol by F.Moller (1840, Tretyakov gallery).jpg
Retrach de Nikolai Gogol en 1840 per Otto Friedrich von Moller.
Nom de naissenca (uk) Микола Васильович Яновський Modifica el valor a Wikidata
Naissenca 1er d'abril de 1809, Sorochintsy , Emperi Rus
Deces 4 de marc de 1852, Moscou
Ocupacion escrivan

Nikolai Vassilievich Gogol (en rus Николай Васильевич Гоголь, Nikolai Vassilievich Gogol  ; en ucrainian Микола Васильович Гоголь, Mykola Vassyliovych Hohol ) foguet un romancier , novellista, dramaturg , poet e critica literari rus d'origina ucrainiana , nascut a Sorochintsy dins le govern de Poltava ( Emperi rus ) lo 20 de marc de 1809 (1er d'abril de 1809 dins lo calendier gregorian) e mort a Moscou lo 21 de febrier de 1852 (4 de marc de 1852 dins lo calendier gregorian). Es considerat coma un dels escrivans classics de la literatura russa.

Biografia [ modificar | Modificar lo codi ]

Jovenca [ modificar | Modificar lo codi ]

Nikolai Vassilievitch Gogol es nascut en 1809 a Sorochintsy , vilatge del govern de Poltava, al cor d' Ucraina , cabdet de nou enfants. Segon la tradicion familiala, es eissiut d'una anciana familha cosaca ucrainiana e seria lo descendant del hetman Ostap Gogol . Lo paire, mort en 1825 alara que Nicolai a pas que 16 ans, escriu de pichonas pecas de teatre e desvelopa lo gost de son filh per la literatura. La maire li dona una educacion religiosa tradicionala que amb los ans evoluira cap un mistisme maladiu (ansia del mal e del jutjament darrier [1] ).

Sant Petersborg [ modificar | Modificar lo codi ]

Apres d"estudis mediocres al liceu de Nijyn , Gogol daissa sa maire e sos doas sorra e va a Sant Petersborg amb l'ambicion de far una granda carriera dins l'administracion. Pretend que la primiera causa que faguet, un cop arribat dins la capitala de l' Emperi rus , foguet de corrir a co d' Aleksandr Pushkin que, mal tornat d'una nuech de festa, lo poguet malaurosament pas recebre. Mas co que l'espera d'en primier a Petersborg, es un modeste emplec dins un ministeri.

Primieras obras [ modificar | Modificar lo codi ]

En 1829, Gogol comenca en literatura en publicant, jol pseudonim de V. Alov e a compte d'autor, lo mediocre poema romantic Hanz Kuchelgarten . Arrenat per la critica, trai los exemplars dels libraris per los brutlar. Quand lo succes vendra, Gogol parlara a pas degun d'aquesta decepcion literaria.

Apres aquesta fracac, s'escapa un primier cop de Russia e passa dos meses dins lo nord de l' Alemanha , jos falsas identitats.

De retorn a Petersborg, sens argent, deu tornar s'engatjar dins l'administracion per un salaei de miseria. Contuna escriure, regretant lo solelh d'Ucraina. E l'annada seguenta pareis dins Los Annals de la Patria sa primiera novela, inspirada pel folclor ucrainian, la Nuech de la Sant Joan .

De contes ucrainians a las novelas petersborgesas [ modificar | Modificar lo codi ]

En 1831, Gogol quita l'administracion e ven professor a l'Institut patriotic per filhas d'oficiers nobles. Es introduch dins los mitan literaris e presentats a Aleksandr Pushkin que l'encoratge a escriure. Pauc apres pareis son primier libre, las Velhadas del massatge . Aqueste recuelh de novelas grotescas, drolaticas e fantasticas, inspiradas de la vida dels paisans ucrainians, li assegura la celebritat. Compren La Fiera de Sorochintsy , La Nuech de Sant Joan , Una nuech de Mai , La Despacha despareguda . L'acuelh de la critica es excellent. Lo segond toma de las Velhadas del Massatge es publicat en 1832. Compren La Nuech de Nadal , Una terribla vengencia , Ivan Fiodorovitch Chponka e sa tanta , Lo Terren emmascat . Succes encara.

En 1833, Gogol passa per un prigonda crisi morala. Gogol, cresent ortodoxe, pensa que cada ome, qu'es mandat sus terra per Dieu, a una mission a complir. Estima pasmens pas encara aver percebut l'objectiu de sa mission. Es perque, sempre en cerca de sa ≪ mission ≫, se descobris una vocacion d'istorian. Nomenat professor adjunt d'istoria a l'universitat de Sant-Petersborg en julhet de 1834, sas primiars leicons (ont assistara Ivan Turguenev ) provocan l'entosiasme dels estudiants. Son interes per l'istoria coma sa popularitat de professor s'atudan pasmens rapidament.

Las annadas 1834 a 1836 son prolificas al vejaire de la literatura. Gogol publica, en 1835, lo recuelh Arabescas , que conten de noticias istoricas, de criticas literarias e artisticas, mas subretot de novelas, coma La Perspectiva Nevski , Lo Retrach e Lo Jornal d'un baug . Seguis, la mesma annada, lo recuelh Mirgorod , ont s'encontra entre autres lo conte fantastic Vij , L'Isanha dels dos Ivan e una primiera version de Taras Bulba . A la mesma epoca, Gogol acaba Lo Nas , novela rebutada coma ≪ bruta e triviala ≫ per L'Observator moscovit , e que sera alara publicat sonque octobre de 1836 par la revista literaria Lo Contemporaneu, acompanhada d'una presentacion d'Aleksandr Pushkin. Mentretant, comenca unas obras teatralas, coma Lo Maridatge o Los Jogaires .

La reconeissenca: Lo Revizor [ modificar | Modificar lo codi ]

Gogol. Retrach al gredon per Alexandre Dmitriev-Mamonov

En 1836, la peca de teatre Lo Revizor (que lo subjecte li es donat per Puskin, pensent qu'aqueste darrier estima pas aver lo talent umoristic necessari a l'escriure d'una tala peca), aplaudit pels liberals, atacadas pels reaccionaris, coneis un succes d'escandal a Sant-Petersborg. Una remarca atribuida a l'emperaire Nicolau I calmara los esperit: ≪ tot lo mond ne prenguet per son grade, ieu d'en primier ≫. Gogol se sent incompres. Es tant irritat per aquestes que lo sostenon que per aquestes que lo critican: totes desvian sa pensada prigonda, pensant que Lo Revizor es una satira politica, alara qu'avia volgut una farca denonciant la mesquinaria provinciala. En plen desrei, fugis la Russia [2] .

Un exili volontari de dotze ans [ modificar | Modificar lo codi ]

Placa en memoria sus l'ostal de Gogol a Rome

En mai/junh de 1836, Gogol comenca un long periode de peregrinacions per l'Europa de l'Oest. Pendent las dotze annadas seguentas, tornara sonque episodicament en Russia, que demorara pasment l'unic decors de son obra.

Gogol comenca son viatge en Alemanha puei en Soissa, abans de demorar a Paris de novembre de 1836 a marc de 1837. Es aqui qu'apren la mort de Pushkin, tuat en dual a Sant-Petersborg, novela que lo destorba forca.

Gogol va en Italia, lo pais d'Europa que preferis, e s’installa a Roma . Dins aquesta vila passara la majora partida de son temps fins a 1842. frequenta la diaspora russa, dels artistas, e se daissa mesme un temps seduire pel le catolicisme, sens s'i convertir. Desvolopa subretot una tendra amistat per Joseph Vielgorski, un jove tuberculos qu moriguet en mai de 1839.

Seguis un novel perode de desplacaments de contunh, en Franca e en Alemanha, puei en Russia, de setembre de 1839 a mai de 1840, d’ont torna a Roma, passant per Viena , Venecia e Florenca . Gogol demorara en Italia fins a agost de 1841, abans de tornar en Russia, per toca d'i far publicar son primier roman.

Las Almas mortas [ modificar | Modificar lo codi ]

En quitant la Russia en 1836, Gogol emportava dins son paure bagatge, en mai d'unes abits, lo manuscrit de Las Almas mortas . N'avia comencat l'escritura en 1835, sus una idea donada per Pushkin. Per el, s'agissia alara pas que d'una farca, dins la linhada de sos primiers escrichs. Mas dins sa fe sempre mai exaltada en sa ≪ mission ≫, l'envisatge leu coma son cap d'obra, subretot apres la mort de Pushkin. Apres cinc annadas de trabalh, subretot a Roma, Gogol acaba l'obratge. Assag de lo far publicar en 1841, mas es interdit pel comitat de censura de Moscou. Es sonque apres de nombrosas manobras que l'obra es autorizada per la censura de Petersborg e que pot pareisser, en 1842. Aventuras amusantas d'un pichon escrocaire, satira de la mediocritat umana, aqueste roman es tanben una critica despietados (e involontar) de la Russia tsarista. Lo succes e l'escandal son encara al rendez-vos. Gogol, el, ja avia fugit la Russia.

Retorn en Europa de l'Oest [ modificar | Modificar lo codi ]

La publicacion de son roman autorizada, en abril 1842, Gogol torna per l'Europa de l'Oest, ont passara las cinc annadas seguentas.

Pres de ≪ bolegueta ≫, d'un besonh compulsiu de se desplacar, Gogol se consacre al torisme abans que sos problemas de santat (subretot psicologics a co que pareis) ne l'obligan a passar una partida creissenta de son temps dins las vilas d'aiga. L'escrivan impecunios profiecha tant que possible de l'espitalitat de sos admirators fortunats.

Tornat a Roma en 1842, va tanben en Alemanha, puei a Nica (a co de la comtesa Vielgorski e dona Smirnov) en 1843. En 1844, demora unes meses a Francfort (a co de Vassili Jukovski) e va en Belgica , a Ostende . En 1845, demora a Paris (a co del comte Alexandre Tolstoi), va a Francfort, puei torna a Roma. Passa encara la majoritat de son temps entre l'Alemanha e l'Italia en 1846 e 1847. Al subjecte de sa demoranca en Espanha , sembla qu'aquo va partitde sos forca mensorgas.

Obras completas [ modificar | Modificar lo codi ]

Lo projecte literari qu'ocupa Gogol en 1842 es la publicacion de sas Obras completas. Pareisson en 1843. S'i encontran los romans, novelas e pecas de teatre susmencionats, a vegada prigondament retocadas (existis tanben una version del Revizor de 1836 e una segonda de 1842). La mager novetat es de segur Lo Mantel , una novela fantastica inspirada a Gogol per sa trista carriera administrativa e que l'eroi, Akaki Akakievitch, es vegut l'arquetipe del pichon foncionari rus [3] . Es lo darrier cap d'obra de l'escrivan.

Depression e misticisme [ modificar | Modificar lo codi ]

A partir de 1842, Gogol entama una veraia deriba mistica. Persuada atal que sa mission es de salvar moralament la Russia, la guidant cap al paradis. Aqueste caminament cap al ben, Gogol pretend lo descriure dins dos tomas novels de las Almas mortas . Vei ara aquesta obra coma una Divina Comedia russa. La primiera partida del roman era de fach una representacion de l'infern sus terra. La segonda e tresena partida de las Almas mortas descrivon la graduala redempcion dels erois, lor passatge al purgatori, puei al paradis. Mas, per aquesta obra, Gogol estima d'esperel se perfeccionar moralament. L'escrivan s'absorba alara dins la lectura dels libres sants, coma L'Imitacion de Jesus-Crist o lo Menolog . Ailas, ni son perfeccionament, ni l'escritura avancan del biais que voldria. Rosegat pel dobte, deprimat, sempre mai ipocondriac, brutla mai d'un cop la seguida de las Almas mortas [4] .

S'orienta mentretan cap a un conservatisme politic extrema (defensa de l'autocracia e de l'ortodoxia). E alara sa darriera ora, los Passatges causits d'una correspondencia amb d'amics , causa un verai escandal a sa sortida en 1846. S'agis d'un obratge reaccionari, ont Gogol desvela una vision tan escurantista del mond que ne ven comica [5] . En genier de 1848, Gogol quita l'Europa per l'Orient. Visita los luocs sants, sens i trobar de remedi a sa depression. En mai de 1848, dintra definitivament en Russia, ont parteja son temps entre Moscou e lo sud de l'Emperi, Odessa per exemple. I es liberat de tota preocupacions materiala, troba refugi a co de rics admirators, mas se sent sempre mai malaut e perdut. En darrier recors, Gogol cerca l'assistencia de monges fanatics o, tanben, de ≪ baugs en Crist ≫. Visita lo monasteri d'Optina .

En setembre de 1851, legis un escrich politic d'Alexandre Herzen, Sul desvelopament de las ideas revolucionarias en Russia , ont es qualificat de panfletari que traiguet la sieuna obra. Lo 20 d'octobre de 1851, es visitat per Ivan Turguenev que lo troba afectat d'aquesta critica.

Mort [ modificar | Modificar lo codi ]

Bust de Gogol a Sant-Petersborg

Dins la nuech de l'11 al 12 fevrier 1852, Gogol brutla un darrier cop lo manuscrit de la segonda partida de las Almas mortas , dins son apartament del baloard Nikitsky. Al matin, accusa lo diable de l'aver trompat. Se daissa enseguida morir, rebutant noiridura e sonhs. Fin finala liurat als medecins, li infligisson de tractaments d'una grada violencia (bnhs fregs, sanhadas, cataplasmes e sangsugas). Gogol moris lo 21 de febriee de 1852 (4 de marc de 1852 dins lo calendier gregorian) [6] .

D'en primier enterrat al monasteri Danilov , es transportat en 1931 al cimenteri de Novodevitchi de Moscou .

Gogol aguet granda influencia dins la literatura russa de la segonda mitat del segle XIX, per exemple sus Fiodor Dostoievskii . Segon lo Roman rus (1886) d' Eugene-Melchior de Vogue , Dostoievskii auria dich; ≪ Sem totes sortits del Mantel de Gogol ≫. [7] , [8] . Son aura de segur grandiguet al segle XX.. Mikhail Bulgakov se n'inspiret per son cap d'obra, Lo Mestre e Margarida .

Obras [ modificar | Modificar lo codi ]

Poesia
  • Hanz Kuchelgarten (1829) (idil romantic)
Novelas
Romans
  • Taras Bulba , (1835 ; 1839 - version definitiva e aumentada)
  • Las Almas mortas , primiera partida (1842)
  • Las Almas mortas , segonda partida (inacabat; de postum).
Teatre
Correspondencia

Notas e referencias [ modificar | Modificar lo codi ]

  1. ↑ Henri Troyat, Gogol , p.7 a 56.
  2. ↑ Henri Troyat, Gogol , p.193 e seg
  3. ↑ Vladimir Nabokov soslinha lo caracter extremament moderne d'aquesta novela dins Literatura II .
  4. ↑ Gustave Aucouturier, chronologie de Gogol, dans Nicolas Gogol, Les Ames mortes , Gallimard, 1973, p. 448 et 449
  5. ↑ Gustave Aucouturier, chronologie de Gogol, dins Nicolas Gogol, Les Ames mortes , Gallimard, 1973, p. 450 et 451. Vissarion Belinski critica forca aqueste texte, dins una letra qu'aura un grand resson; Fiodor Dostoievskii, per exemple, na fera la lectura pendent una amassada del cercle de Petrachevski.
  6. ↑ Troyat, Gogol , Flammarion, 1971, p. 561 e seg.
  7. ↑ Efim Etkind , Georges Nivat , Ilya Serman, Vittoria Strada, Histoire de la litterature russe , tome 2, L'epoque de Pouchkine et de Gogol , p.   792, 1996, Fayard.
  8. ↑ Georges Nivat , Vers la fin du mythe russe. Essais sur la culture russe de Gogol a nos jours , p.  15, Editions L'Age d'Homme , Lausanne, 1982.

Fonts [ modificar | Modificar lo codi ]

  • Louis Leger, Nicolas Gogol , Paris, Bloud & C ie , 1914.
  • Augustin Cabanes, Grands nevropathes , t.  3, Paris, Editions Albin Michel, , 382  p. ( lire en ligne ) , ≪ Nicolas Gogol ≫, p.  239-277.
  • Gustave Aucouturier, Chronologie de Gogol, dans Nicolas Gogol, (1973), Les Ames mortes , Paris, Gallimard, 1973.
  • Henri Troyat, Gogol , Paris, Flammarion, 1971.
  • Andrei Siniavski (Andrei Siniavski), Dans l'ombre de Gogol , traduit par Georges Nivat, Paris, Le Seuil, 1975, ISBN 2-02-004802-7 Error d'escript : lo modul ≪ check isxn ≫ existis pas.
  • Vladimir Nabokov ( trad.  Marie-Odile Fortier-Masek et Fredson Bowers, pref.  Cecile Guilbert), Litteratures : I, II et III (Essai), Paris, Robert Laffont, coll.  ≪ Bouquins ≫, ( 1 re   ed. 2009), 1248  p. , ≪ Nikolai Gogol ≫

Ligams externes [ modificar | Modificar lo codi ]

Recuperada de ≪  https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Nikolai_Gogol&oldid=2424326  ≫