Libia
(
Libiyya
en
arabi
) es un pais d'
Africa
que confronta
Egipte
a l'est,
Sodan
al sud-est,
Chad
e
Niger
al sud e
Argeria
a l'oest. Al nord confronta la
mar Mediterranea
.
La capitala n'es
Tripol
qu'a 1 700 000 estajants. Las autras vilas importantas son
Bengazi
(est. 650 000 ab.) e
Misratah
(est. 380 000 ab.).
Lo gentilici es
libian -a
.
Lo nom de
Libia
es derivat del terme egipcian
Libo
que fa referencia a una de las tribus berberas demorant a l'oest del flume de
Nil
. En
grec
, aquo devenguet
Libia
, que dins l'
Antiquitat
era utilizat dins un sens pus larg per designar tota la partida nord d'
Africa
situada a l'oest d'
Egipte
; de cops que i a podia tanben designar lo continent african entier.
Tradicionalament, lo pais es devesit en tres partidas:
Tripolitania
,
Fezzan
, e
Cirenaica
.
Segon lei cavaments dei
paleontologs
, lo plan
litorau
de Libia era demorat per una cultura
neolitica
dempuei 8 000 av. JC. D'aqueu temps, lo
clima
relativament umide i permetet lo desvolopament de l'
agricultura
e dau
norrigatge
. Dins lei regions interioras, especialament lei
montanhas
de
Tadrart Acacus
, d'autrei culturas se desvoloperon e laisseron de pinturas e de gravaduras rupestras. Se mantengueron fins au segle I ap. JC. Ambe l'avancada de
Sahara
, lei populacions preistoricas fogueron remplacadas per de pobles protoberbers durant l'
Edat dau Bronze
. Installats en
Fezzan
, construgueron un ret d'aigatge e demoreron dins la region en despiech de la
desertificacion
.
Colonizacion antica de Mediterranea per lei
Fenicians
, lei
Grecs
e leis
Etruscs
.
Au comencament dau millenari I av. JC, lei
Fenicians
installeron de colonias e de comptadors long dau
litorau
. Vers lo segie V av. JC,
Cartage
, venguda la principala colonia feniciana
africana
, avia estendut son influencia sus la region e sus lei tres establiments fenicians d'
Oea
, de Labdah (la futura
Leptis Magna
) e
Sabratha
(dichas Tripolis per lei
Grecs
, aquelei vilas son a l'origina de
Tripol
). A la fin dau segle VII av. JC (en
631 av. JC
segon la tradicion), de colons grecs originaris de
Tera
s'installeron en
Cirenaica
onte fonderon
Cirene
. Durant lei dos segles seguents, d'autrei colonias renforceron la presencia grega dins la region :
Barce
(Al Marj), Euhesperides (Berenice, uei
Bengazi
), Teuchira (Arsinoe, uei
Tikrah
) e Apollonia (
Susah
). Ambe
Cirene
, formeron la ≪ Pentapolis ≫ (cinc ciutats). Apres la casuda de
Cartage
, lei
Romans
unifiqueron la region. Durant aperaqui 400 ans
Tripolitania
e
Cirenaica
vengueron de provincias romanas prosperas coma l'atestan lei roinas romanas de
Leptis Magna
. Pasmens, d'influencias punicas e gregas importantas demoreron respectivament en
Tripolitania
e en
Cirenaica
.
Apres l'afondrament de l'
Emperi Roman
, lo pais foguet conquistat per leis Arabes en
643
. Pasmens, aqueu cambiament foguet conjugat amb una aumentacion de l'
ariditat
e la region perdiguet son importancia economica, especialament
Tripolitania
. Durant la mager part de l'Edat Mejana, lo litorau libian foguet ansin dominat per de tribus arabas nomadas mai o mens vassalizadas per lei sobeirans de
Tunisia
o d'
Egipte
. Leis
Otomans
ataqueron la region au segle XVI e ocuperon
Tripol
en
1551
. A l'iniciativa de l'
amirau
Dragut
, la vila venguet un centre major de la
pirataria
mediterranea
. Pendent tres segles, aquela activitat asseguret la prosperitat de la region sota la direccion de governadors e de princes tributaris de
Constantinoble
. En
1835
, lei Turcs restabligueron son autoritat en Libia. Pasmens, en causa de l'influencia importanta de la confraria dei Senousis, la restauracion dau poder otoman demoret largament limitada.
Dins aquo, en despiech dau declin
turc
,
Constantinoble
capitet de gardar Libia fins a una invasion
italiana
en
1911
. Liada ais ambicions imperialistas de
Roma
, aquela ataca permetet ais Italians d'ocupar lei ports principaus mai la resistencia dei Turcs, sostenguts per lei tribus arabas de l'interior, foguet pas eliminada. Italia organizet alora d'atacas en
Mar Egea
e l'Emperi Otoman abandonet finalament Libia en
1912
.
Formacion territoriala de Libia.
Lo periode coloniau duret de
1912
a
1951
. Pasmens, l'instauracion de l'ordre coloniau foguet forca malaisat e long car lei tribus arabas contunieron de resistir. De
1915
a
1918
, leis Italians, mobilizats per la
Premiera Guerra Mondiala
, degueron limitar son ocupacion ai
ports
principaus. Apres lo conflicte, obtengueron de
Franca
e dau
Reiaume Unit
diversei territoris frontaliers per aumentar la superficia de sa colonia. En revenge, son ocupacion efectiva demoret problematica. Assaieron sensa de negociar ambe lei Senousis. Pasmens, a son arribada au poder,
Benito Mussolini
ordonet de sometre militarament la region. Aquo entrainet una insureccion dura en
Cirenaica
que foguet batuda per lei metodes forca durs dau
generau
Rodolfo Graziana
(bombardaments aerians,
camps de concentracion
...) en
1930
-
1931
.
Apres la somission de Libia, leis Italians doneron lei terras dei presoniers dei camps a de colons. Dins aquo, aqueu proces de colonizacion duret gaire car la region foguet ocupada per lei
Britanics
e seis aliats en
1942
-
1943
. La guerra devastet lo pais e lei venceires favorizeron lei Senousis au detriment dei colons. En
1947
, lo tractat de patz amb
Italia
transferiguet la sobeiranetat en Libia ai
Nacions Unidas
.
Londres
i favorizet la formacion d'un govern locau dirigit per
Muhammad Idriss
. En
1950
, foguet proclamat rei per una assemblada de captaus e l'annada seguenta, una
constitucion
federala
foguet adoptada. Enfin, lo reiaume venguet independent en decembre de
1951
.
Lo rei
Idriss
exilet rapidament lei caps dau
Partit Nacionau dau Congres
(de tendancia
panarabe
) e s'apielet sus lei caps tradicionaus. Obtenguet tanben d'ajudas importantas de part deis
Estats Units
e dau
Reiaume Unit
en cambi de la cession de basas militaras. En
1956
, de jaciments de
petroli
fogueron descuberts que son esplecha assegureron rapidament de revenguts forca importants. Pasmens, aquelei richessas destabilizeron la societat libiana car enriquigueron sustot lei populacions urbanas. Ansin, lo rei deguet pauc a pauc faciar l'oposicion dei caps tradicionaus (confrarias, tribus...) e d'una generacion novela d'
oficiers
aguent recebut una educacion occidentala. En
1969
, un grop d'oficiers inspirats per lo model de
Nasser
reverset donc la
monarquia
.
Moammar al-Gaddafi
gardet lo poder de
1969
a
2011
. Instauret un regime d'inspiracion
panaraba
,
panafrican
e
socialista
qu'establiguet de relacions fortas ambe lei caps tradicionaus per s'assegurar de la fidelitat dei tribus. D'efect,
Gaddafi
era la figura principala dau Consei de Comandament de la Revolucion (CCR) que prenguet oficialament lo poder apres lo cop d'estat contra lo rei. Rapidament, i marginalizet sei rivaus e poguet liurament dictar la politica nacionala.
Obtenguet aisament lo retirament
estatsunidenc
e
britanic
dau territori. Puei, en
1971
, nacionalizet l'industria
petroliera
. Dos ans pus tard, lancet una ≪ revolucion culturala ≫ e, en
1977
, proclamet la creacion de la Jamahiriya Araba Libiana Populara e Socialista. En parallel, organizet una campanha de repression e d'assassinat contra seis adversaris politics que decimet lei confrarias (especialament lei Senousis).
Gaddafi
aguet pereu una
diplomacia
forca activa destinada a sostenir sei projectes panarabes o panafricans. Ansin, assaiet sensa succes de realizar d'union de Libia amb
Egipte
(
1972
),
Tunisia
(
1974
) e
Marroc
(
1984
). De
1973
a
1988
, assaiet de conquistar
Chad
mai seis aliats locaus o son armada fogueron arrestats per una intervencion
francesa
. Dins lo corrent deis annadas 1980, lo
govern
libian sostenguet diversei grops revolucionaris mai l'implicacion dau pais dins mai d'un atemptat entrainet una viva reaccion dei pais occidentaus (bombardaments estatsunidencs en
1986
, embarg de l'
ONU
de
1988
a
1999
...).
Dins lo corrent deis annadas 2000, Libia capitet de normalizar sei relacions ambe leis Occidentaus, co que permetet la levada dei sancions internacionalas. Pasmens, lo regime demoret forca autoritari e repressiu. Ansin, en
2011
, la populacion aprofichet la
Prima Araba
per se revoutar. A l'eissida d'una
guerra civila
que duret de febrier a octobre, leis insurgents, sostenguts per una coalicion dominada per leis
Estats Units
e per
Franca
, capiteron de destrurre lei forcas dau regime e tuar
Moammar al-Gaddafi
.
Libia a la fin d'abriu de 2016.
Dempuei
2011
, Libia conois una situacion d'instabilitat permanenta qu'a entrainat una
segonda guerra civila
. D'efect, devesits entre elei, lei venceires de
Moammar al-Gaddafi
mau capiteron de trobar un acord per dirigir lo pais. En parallel, lo govern provisori poguet pas desarmar lei milicias qu'avian participat a la guerra e establir son autoritat sus la totalitat dau territori. Pauc a pauc, lei caps d'aquelei forcas se transformeron en senhor de guerra. Ansin, quand en
2014
, lei divisions politicas entraineron la formacion de dos governs rivaus, lo pais se devesiguet tornarmai en dos camps enemics. Pasmens, aquel afondrament favorizet tanben l'emergencia de movements toaregs (poderos dins lo desert), de milicias formadas d'ex-partisans de
Gaddafi
(Bani Walid...) e de movements jihadistas (compres l'Estat Islamic dins la region de
Sirte
). En
2016
, la situacion era donc forca caotica e plusors faccions rivalas se partejavan lo territori libian.